Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la interconnexió de recursos, serveis i necessitats territorials. Font: Elaboració pròpia amb Canva.
Informe R1. Identificació i anàlisi d’una problemàtica social
1. Context i identificació de la problemàtica
La meva experiència professional en l’àmbit ambiental, tant en una associació de conservació de la natura com en una consultoria d’enginyeria ambiental, ha estat el punt de partida d’aquesta iniciativa. Actualment, treballo en aquesta consultoria on gestiono projectes relacionats amb la construcció i la reforma d’explotacions agràries i ramaderes, com també la tramitació de declaracions i documentació administrativa davant les administracions competents. Aquesta experiència m’ha permès conèixer les necessitats del sector agrari i ramader i les dificultats per compatibilitzar l’activitat productiva amb el compliment de la normativa ambiental i la conservació del medi natural.
A partir de la meva experiència professional en l’àmbit ambiental i agropecuari, he identificat una problemàtica potencialment rellevant: la dificultat de coordinar les actuacions relacionades amb la gestió dels recursos naturals i les activitats agràries, ramaderes i forestals. Aquests àmbits estan interconnectats i, per tant, requereixen una planificació que tingui en compte les seves interdependències. Per exemple, la gestió de les dejeccions ramaderes està vinculada a les necessitats de fertilització dels cultius i a la qualitat de les aigües subterrànies, mentre que la gestió forestal pot facilitar l’aprofitament de restes vegetals i contribuir a la prevenció dels incendis.
A Catalunya, aquesta necessitat de gestió integrada es relaciona amb diversos reptes ambientals, com l’escassetat d’aigua, la contaminació dels aqüífers per nitrats, la gestió dels residus orgànics, la conservació dels ecosistemes i la prevenció dels incendis forestals. En resposta a aquesta necessitat, l’Agència Catalana de l’Aigua assenyala els nitrats com una de les principals causes del mal estat químic de les aigües subterrànies i vincula aquesta contaminació principalment a determinades pràctiques agrícoles i ramaderes (ACA, 2025b). Així, la problemàtica no rau únicament en els impactes ambientals de cada activitat, sinó també en la necessitat de millorar la coordinació entre els agents implicats per prevenir aquests impactes i gestionar de manera més eficient els recursos compartits. Tot i que ja existeixen instruments públics, empreses especialitzades i entitats que intervenen en aquests àmbits a Catalunya, caldria estudiar si una coordinació tècnica més integrada podria complementar els serveis existents i aportar valor afegit als agents del territori.
1.2. Sector d’incidència i justificació de la iniciativa
La iniciativa consisteix a emprendre un projecte de consultoria agroambiental cooperativa, especialitzada en la prestació de serveis tècnics orientats a la sostenibilitat i a la gestió integrada del territori, d’acord amb els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). Pel que fa a la classificació sectorial, segons el sistema GICS (Global Industry Classification Standard), desenvolupat per MSCI i S&P Dow Jones Indices, la iniciativa s’emmarca principalment en el sector Industrials, dins del grup de serveis comercials i professionals i la categoria de serveis de consultoria i assessorament tècnic (MSCI, 2026). Aquest encaix es justifica per l’activitat de la consultoria agroambiental cooperativa, centrada en l’assessorament tècnic, la gestió de projectes i la coordinació entre explotacions agràries i ramaderes, administracions locals i altres agents del territori per millorar la gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat de les activitats productives. Tanmateix, la classificació definitiva dependrà de l’activitat econòmica principal que acabi desenvolupant l’empresa.
Considero que el model cooperatiu és especialment adequat per a aquesta iniciativa, atès que afavoreix la participació democràtica de les persones sòcies i permet orientar l’activitat econòmica cap a objectius socials i ambientals, sense renunciar a la viabilitat econòmica. Aquesta orientació es relaciona amb la responsabilitat social empresarial, que, segons Francés Gómez (2005), implica integrar les responsabilitats econòmiques, socials i ambientals en la gestió de l’organització, tenint en compte els efectes de la seva activitat sobre els diferents grups d’interès. L’autor destaca que aquest compromís ha de traduir-se en polítiques concretes, amb objectius i resultats avaluables, i formar part de la gestió quotidiana de l’empresa, més enllà d’accions socials puntuals. En el cas de la cooperativa, això es concretaria tant en la manera de gestionar l’organització com en el desenvolupament de solucions agroambientals que conciliïn les necessitats productives amb la protecció del medi natural.
1.3. Abast de la problemàtica i evidències
La problemàtica identificada se centra en la necessitat de millorar la coordinació entre la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a les zones rurals de Catalunya. Aquests àmbits presenten interdependències territorials: les decisions sobre fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes poden afectar la qualitat de les aigües subterrànies; la disponibilitat d’aigua condiciona l’activitat agrícola i ramadera, i la gestió forestal pot generar oportunitats per a la prevenció d’incendis i l’aprofitament de determinats recursos orgànics. Tot i que ja existeixen instruments públics i serveis especialitzats per abordar aquests reptes, es planteja estudiar si una oficina tècnica agroambiental cooperativa pot facilitar la coordinació entre els agents implicats i promoure actuacions compartides. Aquesta oportunitat s’haurà de contrastar amb les necessitats reals del territori i amb els serveis que ja ofereixen altres organitzacions.
1.3.1. Gestió de l’aigua i adaptació a la sequera:
La disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de la pressió sobre els recursos hídrics dificulten garantir-ne l’abastament, especialment en períodes de sequera. En aquest marc, l’ACA disposa del Pla especial de sequera, que estableix mesures preventives i progressives per gestionar l’escassetat, adaptar la demanda i minimitzar els efectes sobre els usuaris i els ecosistemes. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’assessorar agricultors, ramaders i municipis en l’estalvi d’aigua, l’optimització del reg, la reutilització quan sigui viable i la planificació de mesures d’adaptació (ACA, 2020).
1.3.2. Contaminació dels aqüífers i gestió de les dejeccions ramaderes:
La contaminació per nitrats és un dels problemes rellevants de qualitat de les aigües subterrànies a Catalunya. Segons l’ACA, el 45 % de les masses d’aigua subterrània de les conques internes presenten incompliments per nitrats, mentre que, si es considera el conjunt del territori català, el 35 % es troben en mal estat químic per superar el límit de qualitat establert per a aquest contaminant (ACA, 2025b). Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar la prevenció i el control de les aportacions de nitrogen procedents de fonts agràries, entre altres factors. En aquest àmbit, la consultoria podria contribuir a millorar la planificació de la fertilització, ajustar les aportacions de nutrients a les necessitats dels cultius i facilitar la coordinació entre agricultors i ramaders per gestionar adequadament les dejeccions. En el cas de les captacions afectades per nitrats, caldria estudiar alternatives de tractament de l’aigua per reduir-ne la concentració i valorar si són tècnicament i econòmicament viables. Aquestes actuacions podrien millorar la qualitat de l’aigua destinada al consum, però no eliminarien necessàriament la contaminació de l’aqüífer, que requeriria mesures preventives sobre les fonts de nitrogen i un seguiment a llarg termini.
1.3.3. Gestió dels ecosistemes i aprofitament dels recursos orgànics:
La gestió forestal, la prevenció dels incendis, la conservació dels hàbitats i l’aprofitament de les restes orgàniques ofereixen oportunitats per generar beneficis ambientals compartits. Per exemple, es poden estudiar acords entre ramaders, propietaris forestals i municipis per planificar la pastura en zones adequades, mantenir determinats espais oberts i reduir la vegetació combustible. Igualment, les restes forestals poden revaloritzar-se com a recurs per al compostatge o altres processos d’aprofitament orgànic, sempre que les seves característiques i les condicions tècniques ho permetin. Aquestes actuacions requereixen coordinació territorial i una planificació compatible amb la conservació de la biodiversitat.
En definitiva, els reptes descrits tenen causes múltiples i requereixen polítiques públiques, regulació, inversions i coneixement tècnic especialitzat. La problemàtica social que es planteja analitzar és si la coordinació insuficient entre els agents agraris, ramaders, municipals i forestals dificulta l’aplicació de solucions compartides i l’aprofitament dels recursos disponibles. Aquesta qüestió constitueix el punt de partida de la iniciativa, però caldrà contrastar-la amb les necessitats reals dels agents del territori i amb els serveis que ja ofereixen les organitzacions existents. La proposta no parteix, per tant, de considerar demostrada una manca generalitzada de coordinació, sinó de valorar si una oficina tècnica cooperativa pot aportar un servei útil, complementari i econòmicament viable.
1.4. Objectiu general i proposta de valor
L’objectiu general és crear una consultoria agroambiental cooperativa que faciliti la gestió integrada dels recursos naturals i de les activitats agràries, ramaderes, forestals i municipals, mitjançant plans de millora compartits.
La proposta de valor es basa en quatre elements:
- Coordinació territorial: connectar agents que comparteixen problemes i recursos, però que habitualment actuen de manera separada.
- Assessorament tècnic especialitzat: elaborar plans de fertilització, gestió de dejeccions, estalvi d’aigua, restauració ambiental i prevenció d’impactes.
- Economia circular: transformar recursos infrautilitzats en materials útils per a altres activitats, sempre que sigui tècnicament, ambientalment i legalment viable.
- Reducció de costos i millora ambiental: compartir estudis, serveis, infraestructures i seguiment tècnic quan aquesta cooperació resulti més eficient que les actuacions individuals.
La cooperativa actuaria com a oficina tècnica coordinadora, sense substituir les competències de les administracions ni les funcions de les empreses gestores de residus, les entitats de tractament d’aigua o els professionals especialitzats. La seva aportació diferencial s’hauria de demostrar mitjançant la validació de les necessitats dels potencials clients, la comparació amb l’oferta existent i l’avaluació de la viabilitat econòmica.
2. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
La iniciativa s’emmarca en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites per avançar cap a un model de desenvolupament sostenible que integri les dimensions econòmica, social i ambiental. Aquests objectius són interdependents i requereixen una actuació coordinada entre les administracions públiques, les empreses, les entitats socials i la ciutadania (Nacions Unides, 2015).
En aquesta línia, la consultoria agroambiental cooperativa vol afavorir l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) abordant els principals reptes ambientals de les zones rurals i forestals de Catalunya mitjançant l’assessorament tècnic i la cooperació entre els diferents agents implicats. La taula 1 recull les fites més vinculades a la iniciativa, les seves possibles aplicacions en els àmbits d’actuació i els indicadors proposats per avaluar-ne la contribució. Aquests indicadors són orientatius i s’hauran de definir en funció dels serveis que s’acabin implementant.
Taula 1. Vinculació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les fites de l’Agenda 2030 i els indicadors de seguiment de la consultoria agroambiental cooperativa.
| ODS i fita relacionada | Aplicació a la iniciativa | Indicadors de seguiment proposats |
| ODS 6.3 — Qualitat de l’aigua | Promoure mesures preventives per reduir la contaminació per nitrats i estudiar alternatives de tractament en captacions afectades. | Nombre de diagnòstics hídrics: evolució de la concentració de nitrats en els punts controlats, quan se’n disposi de dades comparables. |
| ODS 6.4 — Ús eficient de l’aigua | Assessorar explotacions i municipis per millorar l’eficiència del reg i identificar oportunitats d’estalvi o reutilització legalment viable. | Nombre de plans hídrics elaborats: volum d’aigua estalviat o reutilitzat. |
| ODS 8.3 — Activitat productiva i ocupació | Desenvolupar una activitat econòmica local basada en serveis tècnics i en la cooperació entre agents del territori. | Llocs de treball creats: evolució dels ingressos i de la continuïtat econòmica de la cooperativa. |
| ODS 11.b — Planificació i resiliència territorial | Donar suport als municipis en projectes de gestió de l’aigua, adaptació a la sequera i prevenció d’incendis. | Nombre de municipis participants: nombre de projectes o plans municipals en què col·labori la cooperativa. |
| ODS 12.5 — Prevenció i reducció de residus | Estudiar la valorització de dejeccions ramaderes i restes vegetals mitjançant compostatge o altres processos adequats. | Quantitat de materials valoritzats: nombre d’acords de gestió de recursos orgànics establerts. |
| ODS 13.1 — Resiliència i adaptació climàtica | Incorporar mesures d’adaptació a la sequera i de prevenció dels riscos climàtics en els projectes agroambientals. | Nombre de projectes que incorporen mesures d’adaptació: actuacions executades i avaluades. |
| ODS 15.3 — Restauració dels sòls | Promoure actuacions de millora del sòl i gestió ecològica compatibles amb la conservació de la biodiversitat. | Superfície amb actuacions de restauració o millora documentades: seguiment dels paràmetres ambientals seleccionats. |
| ODS 17.17 — Aliances entre agents | Facilitar acords entre explotacions, municipis, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. | Nombre d’acords de col·laboració: nombre de projectes desenvolupats amb més d’un tipus d’agent. |
La vinculació amb els ODS permet situar la consultoria agroambiental cooperativa en el marc del desenvolupament sostenible i relacionar les seves actuacions amb objectius ambientals, econòmics i socials. Els ODS 6, 12 i 17 constitueixen els eixos principals de la iniciativa, ja que orienten les actuacions cap a la protecció dels recursos hídrics, la valorització de les dejeccions ramaderes i les restes vegetals, i la cooperació entre els agents del territori. Alhora, els ODS 13 i 15 reforcen la incorporació de mesures d’adaptació al canvi climàtic, prevenció d’incendis, gestió forestal sostenible i restauració dels ecosistemes, mentre que els ODS 8 i 11 permeten integrar la viabilitat econòmica de la cooperativa, la creació d’ocupació i la resiliència dels municipis rurals.
La principal aportació potencial de la iniciativa és coordinar aquests àmbits mitjançant assessorament tècnic i projectes adaptats a les necessitats de cada territori. Per avaluar-ne la contribució, es proposen indicadors que permetin fer un seguiment dels recursos gestionats, les actuacions executades, els acords establerts i els resultats ambientals observats. Aquests indicadors s’hauran d’ajustar als serveis que finalment s’ofereixin, a les dades recopilades i a la capacitat de seguiment de la cooperativa, de manera que constitueixen una proposta inicial d’avaluació i no evidencien, per si mateixos, impactes ja assolits. Cal distingir entre els indicadors d’activitat, com el nombre de diagnòstics, plans elaborats o acords establerts, que permetran avaluar directament els serveis prestats, i els indicadors de resultat ambiental, com l’evolució de la concentració de nitrats, l’estalvi d’aigua i la superfície forestal gestionada. Aquests darrers requeriran una situació de partida, un període de seguiment definit i dades comparables. Quan sigui possible, també caldrà considerar altres factors que puguin influir en els canvis observats, per evitar atribuir a la cooperativa resultats que no depenguin exclusivament de la seva intervenció. Aquest enfocament és coherent amb els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE), ja que planteja integrar criteris ambientals, socials i econòmics tant en la prestació dels serveis com en la relació amb els diferents agents del territori (Generalitat de Catalunya, 2026).
3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista
3.1. Solucions actuals i agents que hi intervenen
Actualment, la problemàtica es tracta mitjançant instruments públics de planificació i regulació, serveis de consultoria, actuacions de gestió agrària i ramadera, projectes de conservació i serveis de tractament d’aigua i residus.
En l’àmbit de la planificació i la regulació pública, l’ACA disposa d’instruments per gestionar els períodes de sequera i establir mesures segons la disponibilitat dels recursos hídrics (ACA, 2024b). Pel que fa a l’assessorament tècnic, Girbau Consulting constitueix un exemple d’empresa que ofereix serveis relacionats amb el reg, la gestió de les dejeccions ramaderes, els estudis ambientals i la prevenció d’incendis forestals (RuralCat, 2026). En l’àmbit agrari, l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ofereix assessorament per millorar l’eficiència i la sostenibilitat del reg (DARP, 2025), mentre que el Decret 153/2019 estableix el marc regulador de la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes (Generalitat de Catalunya, 2019).
En l’àmbit de la conservació de la natura, la Fundació Emys desenvolupa projectes relacionats amb la custòdia del territori, l’agroecologia i la conservació de l’agrobiodiversitat, entre els quals hi ha iniciatives com el projecte SELVIA. En matèria de prevenció d’incendis, el projecte PRINCLAB, impulsat el 2022, s’ha orientat a la prevenció dels incendis forestals transfronterers a l’Albera i el cap de Creus. Així mateix, els serveis de tractament d’aigua i de gestió de residus ofereixen solucions especialitzades, com la depuració i la regeneració d’aigua o el compostatge de materials orgànics (ACA, 2025a). Aquests exemples mostren que ja existeixen recursos tècnics i organitzatius en els diferents àmbits d’actuació. La proposta de la cooperativa no consistiria a substituir-los, sinó a explorar possibles col·laboracions i coordinar projectes quan hi hagi necessitats compartides. La taula següent recull els principals agents del sector, els serveis que ofereixen, les possibles necessitats que caldria contrastar i l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa.
Taula 2. Anàlisi dels agents existents i de l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa.
| Tipus d’agent | Serveis o aportacions existents | Necessitat o limitació que cal contrastar | Aportació potencial de la cooperativa |
|---|---|---|---|
| Administracions i organismes públics | Planificació, regulació, ajuts i assessorament dins de les seves competències. | La coordinació entre diferents agents i àmbits territorials pot requerir iniciatives complementàries, segons el projecte. | Facilitar la coordinació tècnica entre agents, sense substituir les competències de les administracions. |
| Consultories agroambientals privades | Elaboració de projectes i informes, tramitacions i assessorament especialitzat. | Cal comprovar fins a quin punt ofereixen serveis integrats i coordinació entre els sectors agrari, ramader, hídric i forestal. | Desenvolupar projectes compartits quan s’identifiquin necessitats reals que no estiguin cobertes adequadament. |
| Cooperatives agràries i ramaderes | Serveis als socis, assessorament productiu i, segons l’entitat, gestió compartida de recursos. | El seu àmbit d’actuació pot estar centrat en determinats sectors, activitats o grups de socis. | Establir acords de col·laboració per abordar necessitats ambientals comunes i optimitzar la gestió dels recursos. |
| Entitats ambientals i centres de recerca | Conservació, divulgació, estudis científics i validació de solucions ambientals. | La continuïtat, el finançament i la implementació tècnica dels projectes poden variar segons cada iniciativa. | Connectar el coneixement científic amb projectes tècnics aplicats i amb els agents productius del territori. |
| Empreses gestores de residus i de tractament d’aigua | Gestió especialitzada de residus, tractament d’aigua i compliment dels requisits tècnics i normatius aplicables. | Cal contrastar si les necessitats de cada projecte requereixen, a més, coordinació entre diferents professionals i agents. | Identificar necessitats, coordinar professionals competents i fer el seguiment dels projectes conjunts. |
L’anàlisi de les solucions existents (taula 2) mostra que Catalunya disposa d’una oferta diversa de serveis públics i privats en els àmbits de la gestió de l’aigua, l’activitat agrària i ramadera, la conservació de la natura i la gestió forestal. A partir d’aquestes limitacions dels serveis existents, la consultoria agroambiental cooperativa podria diferenciar-se facilitant la coordinació entre aquests agents i promovent projectes conjunts, com ara plans de fertilització, acords de valorització de residus orgànics o actuacions municipals de millora ambiental. Aquesta diferenciació és una hipòtesi que caldria validar mitjançant entrevistes a potencials clients i col·laboradors, l’anàlisi dels serveis disponibles i, quan sigui possible, la comparació de tarifes. L’objectiu seria identificar necessitats que no estiguin cobertes adequadament i establir acords de col·laboració que complementin els serveis existents, evitant-ne la duplicació.
3.2. Mercat capitalista i competència potencial
En el mercat capitalista, la iniciativa trobaria competència en consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i empreses especialitzades en gestió forestal. Aquestes organitzacions poden oferir serveis de gran valor tècnic, i no s’ha de pressuposar que treballin necessàriament de manera descoordinada. La diferència que es proposa explorar és l’especialització en la coordinació entre sectors i en el desenvolupament de projectes territorials compartits.
La cooperativa podria obtenir ingressos mitjançant diferents línies de servei:
- Assessorament i diagnosi agroambiental per a explotacions agràries i ramaderes.
- Elaboració de plans de fertilització, gestió de dejeccions, eficiència hídrica i millora ambiental.
- Assistència tècnica a ajuntaments, comunitats de regants i altres organitzacions.
- Coordinació i seguiment de projectes que impliquin diversos agents del territori.
- Preparació de documentació tècnica i suport a la presentació de projectes a convocatòries d’ajuts, quan es compleixin els requisits corresponents.
La competència potencial inclou consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i professionals de la gestió forestal. Per tant, la viabilitat de la iniciativa no dependrà únicament de la seva orientació cooperativa, sinó de la capacitat d’oferir serveis útils, diferenciats i econòmicament sostenibles. Abans de posar-la en marxa, caldria identificar els clients potencials, contrastar quines necessitats no estan prou cobertes, estimar la disposició a pagar pels serveis i calcular els costos de oficina, personal, desplaçament, assegurances, equipament i col·laboracions externes. Una primera fase centrada en serveis tècnics assumibles permetria comprovar la demanda abans d’ampliar l’activitat a projectes territorials més complexos.
3.3. Mercat social i encaix en l’ESS
El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que promou relacions econòmiques basades en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. En aquest sentit, les bases de la Llei d’economia social i solidària de Catalunya preveuen fomentar la intercooperació entre entitats, el consum responsable i la creació d’un mercat social que inclogui la producció de béns i la prestació de serveis (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020).
En l’àmbit organitzatiu, el model cooperatiu podria afavorir la viabilitat econòmica mitjançant la compartició de recursos, equipaments i despeses estructurals, fet que permetria optimitzar els costos. Alhora, fomentaria la participació de les persones sòcies en la presa de decisions i una gestió orientada a les necessitats socials i ambientals del territori, sense deixar de banda la sostenibilitat econòmica de l’activitat. Així mateix, la iniciativa podria establir aliances amb cooperatives agràries i de treball, entitats de custòdia del territori, associacions de conservació de la natura, administracions locals, centres de recerca i entitats de finances ètiques. Aquestes relacions permetrien compartir coneixements, desenvolupar projectes conjunts i coordinar recursos i serveis per donar resposta a necessitats col·lectives.
Aquesta orientació es complementaria amb els principis de la responsabilitat social corporativa (RSC), entesa com el compromís d’una organització amb els seus grups d’interès en àmbits com les condicions laborals, l’acció social, el medi ambient, les relacions amb la clientela i els proveïdors, la transparència i el bon govern (Viquipèdia, 2026). Aquest compromís va més enllà del simple compliment de la legislació vigent. Per tant, la responsabilitat social de la consultoria no s’hauria de limitar als beneficis ambientals dels projectes que desenvolupi, sinó que també s’hauria de reflectir en unes condicions laborals dignes, unes relacions transparents amb els clients i proveïdors, una gestió econòmica responsable i l’avaluació dels impactes socials i ambientals de la seva activitat.
4. Proposta de funcionament i plans de millora interconnectats
La consultoria actuaria com una oficina tècnica que identifica problemes compartits, proposa solucions i coordina els agents necessaris per executar-les. Els projectes es prioritzarien segons la necessitat territorial, el benefici ambiental esperat, el cost, la viabilitat tècnica i el nombre d’agents beneficiats.
4.1. Pla de millora de la fertilització i gestió de dejeccions ramaderes
L’agricultura i la ramaderia constitueixen grups d’interès rellevants per a la consultoria agroambiental cooperativa, tant pel seu pes territorial a Catalunya com pel seu paper en la gestió de la fertilització i el reg en els cultius i les pastures de bestiar i les dejeccions ramaderes.
4.1.1. Agricultors
Es proposa elaborar plans de fertilització adaptats als cultius, les característiques del sòl i les necessitats de nutrients, incorporant la composició dels fertilitzants i les aportacions de fems i purins. També es podria assessorar sobre la planificació del reg per evitar aportacions excessives d’aigua que incrementin el risc de rentatge de nitrats. El DARP recomana ajustar la quantitat, el moment i la forma d’aplicació del nitrogen a les necessitats dels cultius i millorar el maneig de les dejeccions ramaderes (DARP, 2019). Els quatre mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya i identificar possibles àrees on impulsar aquestes actuacions i establir sinergies entre els agents del territori.
Figura 2. Mapes de la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya per grans grups d’orientació productiva: (Mapa 1) grans cultius i sistemes extensius i sistemes mixtos; (Mapa 2) horticultura i floricultura; (Mapa 3) cultius llenyosos permanents i combinacions; (Mapa 4) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya (DARP, 2026a).
La figura 2 representa la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya agrupades en cinc tipologies productives. El primer mapa mostra 7.293 explotacions de grans cultius i sistemes extensius i 1.345 explotacions de sistemes mixtos, amb una presència destacada a Ponent i en sectors de la Catalunya Central. El segon mapa recull 1.606 explotacions d’horticultura i floricultura, distribuïdes per diferents planes agrícoles i altres àrees productives. El tercer mapa representa 18.722 explotacions de cultius llenyosos permanents i 3.405 explotacions amb combinacions d’aquests cultius, presents, entre altres zones, a les àrees fruiteres de Ponent i Girona i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre (DARP, 2026a).
El quart mapa integra les cinc tipologies i permet comparar-ne la distribució conjunta a escala catalana. Aquesta representació és útil per identificar àrees on es podria estudiar la implantació de plans de fertilització, mesures d’eficiència del reg i acords de valorització de recursos orgànics. Aquesta anàlisi es complementa amb la distribució de les explotacions ramaderes, per valorar possibles sinergies entre les necessitats de nutrients dels cultius i la gestió de les dejeccions ramaderes. La viabilitat d’aquestes actuacions dependria de factors com les necessitats de fertilització, la composició dels materials orgànics, les distàncies de transport, la disponibilitat d’aigua i els requisits normatius aplicables.
4.1.2. Ramaders
Es proposa oferir assessorament al sector ramader per millorar la gestió de les dejeccions i estudiar oportunitats de pastura extensiva en espais forestals adequats, en coordinació amb els propietaris forestals i els municipis. Pel que fa a les dejeccions, es podria valorar el compostatge dels fems amb restes vegetals procedents de la poda o de la gestió forestal, sempre que les característiques dels materials, les condicions del procés i la normativa ho permetin. Aquest tractament podria afavorir la valorització dels materials orgànics i facilitar-ne l’aprofitament posterior. Segons les guies tècniques de l’Agència de Residus de Catalunya, el disseny i l’explotació dels processos de compostatge han de garantir unes condicions adequades per obtenir un producte de qualitat (ARC, 2008). Els mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions ramaderes i identificar possibles àrees per estudiar aquestes actuacions.

Figura 3. Mapes de la distribució territorial de les explotacions ramaderes de Catalunya per tipologia: (Mapa 1) porcí; (Mapa 2) boví oví i cabrum; (Mapa 3) aviram; (Mapa 4) conill; i (Mapa 5) èquid. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’explotacions ramaderes (RER) (DARP, 2026b).
La figura 3 mostra cinc tipologies d’explotacions ramaderes de Catalunya. Les dades analitzades corresponen a 5.268 explotacions porcines, 7.703 explotacions de boví, oví i cabrum, 1.510 d’aviram, 356 de conills i 10.129 d’èquids (RER, 2026b). La distribució territorial permet identificar àrees on es podria aprofundir en la coordinació entre el sector ramader i l’agrícola per millorar la gestió dels recursos orgànics. No obstant això, el nombre d’explotacions no equival al volum de dejeccions generat ni permet determinar directament la viabilitat del compostatge. Per concretar les actuacions, caldria disposar d’informació sobre el cens d’animals, el sistema productiu, les quantitats i característiques de les dejeccions, les instal·lacions disponibles i les distàncies fins als possibles punts de tractament o aplicació.
La distribució de les explotacions agrícoles i ramaderes permet identificar Ponent, especialment el Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, com una àrea prioritària per coordinar la fertilització dels cultius extensius amb la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquestes zones, la cooperativa podria promoure plans de fertilització adaptats a les necessitats dels cultius i del sòl, optimitzar el reg per reduir el rentatge de nitrats i facilitar l’aprofitament dels fems i purins com a fertilitzants orgànics. A la Catalunya Central, es podrien impulsar acords entre agricultors i ramaders per ajustar les aportacions de nutrients i millorar-ne la gestió. En canvi, a les zones fruiteres de Ponent i Girona i a les àrees vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les actuacions s’haurien d’adaptar als requeriments específics dels cultius llenyosos. Aquesta coordinació territorial permetria aprofitar els recursos disponibles, fomentar l’economia circular i reduir el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies.
4.2. Pla de gestió de l’aigua, sequera i contaminació per nitrats
La cooperativa podria assessorar explotacions agràries, comunitats de regants i municipis en la identificació d’alternatives per reduir el consum d’aigua, millorar-ne la qualitat i augmentar la resiliència davant dels episodis de sequera. Les actuacions inclourien diagnòstics de consum, propostes de millora dels sistemes de reg, seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies i estudis de viabilitat per recuperar recursos hídrics que actualment no es poden aprofitar.
La figura següent integra diferents capes cartogràfiques relacionades amb la gestió dels recursos hídrics: la xarxa de cursos fluvials, les zones vulnerables a la contaminació per nitrats, les unitats hidrogeològiques i els punts de captació d’aigua. La seva representació conjunta permet contextualitzar territorialment la disponibilitat dels recursos hídrics i identificar àrees on podria ser prioritari aprofundir en la diagnosi de la qualitat de l’aigua i en l’eficiència dels usos. La superposició de les capes facilita la detecció de possibles coincidències entre captacions, zones vulnerables i àrees agrícoles o ramaderes. Tanmateix, aquestes coincidències cartogràfiques no demostren una relació causal ni permeten determinar l’estat d’una captació concreta sense dades analítiques i informació complementària.

Figura 4. Mapes de la cartografia hidrogràfica i hidrogeològica de Catalunya: (Mapa 1) cursos fluvials; (Mapa 2) zones vulnerables per nitrats d’origen agrari; (Mapa 3) Aqüífers de Catalunya; (Mapa 4) captacions i punts d’aigua; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Fonts: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, 2024a), per als cursos fluvials i les captacions de les conques internes; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTHiTE, 2023), l’Hipermapa, per a les zones vulnerables i les unitats hidrogeològiques; i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE, 2026), per a les captacions de les conques intercomunitàries.
El primer mapa de la figura 4 representa la xarxa fluvial de Catalunya, més densa al Pirineu, el Prepirineu i les serralades litoral i prelitoral, i menys present a la plana de Lleida, especialment al Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. Aquesta distribució posa de manifest la importància del riu Segre, les aigües subterrànies i les infraestructures de regadiu per a l’activitat agrària de Ponent, i permeten identificar territoris on prioritzar mesures d’estalvi d’aigua, optimització del reg i adaptació a la sequera. El segon mapa mostra les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, concentrades especialment a la plana de Lleida, la Catalunya central, incloent-hi el Bages i Osona, i determinats sectors del litoral i prelitoral. Aquestes àrees requereixen una atenció especial pel risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies associat a l’excés de fertilitzants nitrogenats i una gestió inadequada de les dejeccions ramaderes. La cooperativa podria prioritzar-hi plans de fertilització ajustats als cultius, la millora de la gestió de purins i fems i el seguiment de la qualitat de l’aigua.
El tercer mapa representa les unitats hidrogeològiques de Catalunya, incloent-hi aqüífers, aqüitards i aqüicludes, que presenten capacitats diferents d’emmagatzematge i transmissió de l’aigua (ACA, 2023). Aquesta distribució condiciona la disponibilitat dels recursos subterranis i la vulnerabilitat davant la contaminació. Per a la iniciativa, aquesta informació permet orientar estudis de disponibilitat hídrica i prevenció de la contaminació, tenint en compte que la classificació geològica no determina per si sola la qualitat de l’aigua, i s’hauran d’analitzar altres indicadors. El quart mapa mostra la distribució de les captacions i els punts d’aigua de les conques internes i intercomunitàries. Aquests recursos poden contribuir a l’abastament i al reg durant els períodes de sequera, sempre que disposin de cabal suficient i aigua de qualitat. En captacions afectades per nitrats, la cooperativa podria estudiar alternatives de tractament, com l’intercanvi iònic, l’osmosi inversa o els biorreactors de restes llenyoses, després d’avaluar-ne la viabilitat tècnica i econòmica i els requisits d’autorització i control sanitari (Moghaddam & Christianson, 2025).
El cinquè mapa integra la xarxa fluvial, les zones vulnerables per nitrats i les unitats hidrogeològiques, i permeten identificar àrees prioritàries per a la gestió hídrica. Destaca especialment la plana de Lleida, on la menor densitat de cursos fluvials superficials, la dependència del regadiu i la presència de zones vulnerables reforcen la necessitat de combinar mesures d’estalvi d’aigua, plans de fertilització sostenible, millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i estudi de possibles tractaments de captacions afectades. Aquestes actuacions també es podrien impulsar en zones vulnerables de la Catalunya central i del litoral. Així, la consultoria agroambiental cooperativa podria establir prioritats territorials a partir de dades sobre la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, tenint present que la superposició cartogràfica orienta l’anàlisi, però no demostra per si sola relacions causals entre els factors representats.
4.3. Pla de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes
La gestió sostenible dels espais forestals de Catalunya requereix coordinar la conservació dels ecosistemes amb els usos agraris, ramaders i forestals, especialment en territoris on l’acumulació de biomassa i la continuïtat de la vegetació poden afavorir la propagació de grans incendis (DARP, 2022). Davant d’aquesta situació, la consultoria agroambiental cooperativa proposa facilitar la col·laboració entre ajuntaments, propietaris forestals, explotacions ramaderes, agrupacions de defensa forestal (ADF) i entitats ambientals per identificar necessitats, planificar actuacions i fer-ne el seguiment. Els dos mapes següents permeten contextualitzar aquesta proposta: el primer classifica les superfícies forestals segons la tipologia de vegetació i el potencial d’intervenció; el segon mostra la distribució dels recursos forestals i dels instruments territorials vinculats a la prevenció d’incendis.
A la figura següent mostra la distribució comarcal de quatre grups de superfícies forestals de Catalunya, classificades segons la tipologia de vegetació i les possibles actuacions de gestió. La interpretació permet identificar àmbits potencials per a la prevenció d’incendis, però cal tenir present que la classificació es basa en els usos forestals cartografiats i no constitueix, per si sola, una delimitació del risc d’incendi.

Figura 5. Mapa de la classificació de les superfícies forestals de Catalunya en quatre grups segons la tipologia de vegetació i el potencial d’actuació per a la prevenció d’incendis i la gestió forestal sostenible. Font: elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de la comunitat autònoma de Catalunya (MITECO, 2016).
Les superfícies afectades per incendis (grup 1) de la figura 5 apareixen en taques vermelles localitzades, especialment visibles al sud, a les Terres de l’Ebre i en alguns sectors del nord-est i de Ponent. Aquestes zones requereixen avaluar la regeneració forestal i les necessitats de restauració abans de plantejar-hi pastura. El grup 2 en verd fort, format principalment per matollars, herbassars i terrenys amb arbres dispersos, té una presència destacada a les comarques de Ponent, especialment al Segrià, les Garrigues i zones pròximes, així com en altres sectors del sud i del nord-oest. És el grup amb més potencial per estudiar acords de pastura extensiva per reduir el combustible vegetal, sempre que les condicions ecològiques i territorials siguin adequades (Generalitat de Catalunya, 2024). Les zones forestals amb potencial de gestió preventiva (grup 3) en groc, es distribueixen principalment per sectors de Ponent, les Terres de l’Ebre i altres àrees forestals del territori, on es poden valorar actuacions selectives de gestió del sotabosc, aprofitament de restes vegetals i pastura en espais oberts. Per la seva banda, els boscos que requereixen una gestió específica (grup 4) en turquesa, predominen visualment en una gran part de la Catalunya Central, el nord-est i les comarques pirinenques i prepirinenques.
En aquests espais, la iniciativa pot impulsar diagnòstics forestals, mesures de conservació i aprofitament sostenible de biomassa, prioritzant les actuacions en funció de la continuïtat del combustible i de les necessitats de cada massa forestal (Centre de la Propietat Forestal, 2026). La distribució de les tipologies forestals, però, no permet establir per si sola on convé actuar primer. Per prioritzar les intervencions cal relacionar-la amb la localització de les zones funcionals, boscos públics, les ADF, els antecedents d’incendis i els perímetres de protecció prioritària de la figura seüent.

Figura 6. Mapes de la distribució territorial de gestió forestal i prevenció d’incendis a Catalunya: (Mapa 1) zones multifuncionals; (Mapa 2) forests públiques; (Mapa 3) agrupacions de defensa forestal; (Mapa 4) incendis forestals 1896-2024 i perímetres de protecció prioritària; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Hipermapa (DTHiTE, 2023).
A la figura 6 es representen cinc mapes temàtics de Catalunya que permeten identificar zones d’interès per la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals a Catalunya. El primer mapa mostra les zones multifuncionals agrícoles, aquàtiques i forestals, amb una presència destacada de les forestals al nord i nord-est, i de les agrícoles a les Terres de Ponent i al sud. Són espais del territori dissenyats i gestionats per complir diverses funcions ecològiques, econòmiques i socials alhora, en lloc de destinar-se a un sol ús exclusiu. Aquestes zones permeten identificar àmbits on coordinar activitats agràries i forestals, fomentar l’aprofitament de restes vegetals i promoure una gestió sostenible del territori. El segon mapa representa les forests públiques que són els boscos públics que pertanyen a entitats de dret públic, estan especialment presents a les comarques pirinenques i prepirinenques, al nord-est i en sectors del sud. Mentre que el tercer mostra les agrupacions de defensa forestal (ADF), distribuïdes principalment per la Catalunya Central, el nord-est i el litoral i prelitoral. El quart mapa combina els incendis forestals registrats entre 1896 i 2024 i els perímetres de protecció prioritària, que permeten identificar àrees amb antecedents d’incendis i zones prioritàries de prevenció, especialment en sectors del centre, sud i litoral i prelitoral.
El cinquè mapa integra les capes forestals i territorials per identificar àmbits prioritaris de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes. Permet explorar la connexió entre els boscos públics i privats i les activitats agràries i ramaderes, especialment al nord, nord-est, Catalunya Central i sectors del sud, així com localitzar zones prioritàries de prevenció d’incendis al centre, sud i litoral i prelitoral. A Ponent i les Terres de l’Ebre, també es podria valorar la pastura extensiva en matollars i herbassars per contribuir a la gestió de la vegetació, sempre que sigui compatible amb els objectius ecològics. Paral·lelament, les àrees afectades per incendis i altres espais degradats permeten identificar possibles actuacions de restauració de la vegetació autòctona, els hàbitats i els cursos fluvials, amb la finalitat de millorar la connectivitat ecològica i la qualitat de l’aigua. La consultoria agroambiental cooperativa podria coordinar aquestes iniciatives entre les agrupacions de defensa forestal (ADF), els ramaders, els propietaris forestals i els organismes competents, prioritzant els projectes segons les necessitats de cada territori. La viabilitat de cada actuació s’hauria d’avaluar individualment, considerant la vegetació, el pendent, l’accessibilitat i els possibles efectes sobre el sòl i la biodiversitat. Finalment, se’n proposa el seguiment mitjançant indicadors com la superfície gestionada, els acords de col·laboració formalitzats, les actuacions executades i l’evolució dels paràmetres ambientals, diferenciant les accions realitzades dels resultats observats i tenint en compte que aquests també poden dependre d’altres factors.
4.4. Pla de valorització de restes forestals i compostatge
La consultoria agroambiental cooperativa podria impulsar projectes de valorització de restes forestals mitjançant la coordinació entre propietaris forestals, associacions forestals, explotacions ramaderes, agricultors, ajuntaments i entitats ambientals. Aquesta proposta complementaria les actuacions de gestió forestal, prevenció d’incendis i gestió de les dejeccions ramaderes exposades als apartats anteriors, ja que permetria estudiar l’aprofitament conjunt dels recursos orgànics disponibles al territori. Una possible actuació seria utilitzar restes de poda i materials llenyosos triturats com a material estructurant en processos de compostatge, combinant-los, quan sigui tècnicament adequat, amb materials orgànics procedents de l’agricultura i la ramaderia. Les característiques dels materials de partida condicionen la composició de la mescla i el procés de compostatge, que requereix controlar, entre altres factors, la humitat, l’oxigenació i la temperatura (ARC, 2008). Així, es podria afavorir la producció de compost destinat a usos agronòmics i contribuir a l’economia circular.
A Catalunya existeixen instal·lacions autoritzades per tractar diferents tipus de residus orgànics, incloses determinades fraccions vegetals. Per això, la cooperativa podria identificar gestors autoritzats, quantificar els materials disponibles i coordinar-ne el subministrament i el tractament, sense necessitat de construir instal·lacions pròpies. El Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR) permet consultar les persones gestores i les instal·lacions inscrites al registre, així com verificar les activitats que tenen autoritzades. Aquesta eina facilitaria la identificació d’instal·lacions adequades per tractar les dejeccions ramaderes i les restes vegetals (ARC, 2026). Abans de desenvolupar cada projecte, caldria estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, els costos de transport, les característiques dels materials, les condicions del procés, la qualitat del compost resultant i el compliment de la normativa aplicable.
Aquesta actuació s’hauria de desenvolupar amb criteris de conservació de la natura, evitant l’extracció indiscriminada de restes forestals, ja que part de la fusta morta i de la matèria orgànica compleix funcions ecològiques importants. La cooperativa podria coordinar-se amb propietaris forestals, entitats de custòdia del territori i administracions locals per determinar quines restes es poden aprofitar i en quines condicions, tenint en compte la protecció del sòl, la biodiversitat i els objectius de prevenció d’incendis (DARP, 2022). Alhora, el compost obtingut podria complementar els plans de fertilització proposats per a les explotacions agrícoles, contribuint a retornar matèria orgànica i nutrients als sòls, sempre que la seva qualitat i l’ús previst ho permetin.
A partir de l’anàlisi territorial, la consultoria podria prioritzar diferents línies d’actuació segons les necessitats de cada zona. A Ponent, es proposa estudiar la gestió conjunta de la fertilització i les dejeccions ramaderes, l’eficiència del reg i la prevenció de la contaminació per nitrats. A les àrees fruiteres de Ponent i Girona, i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, es podrien impulsar plans de fertilització i valorar l’aprofitament de les restes de poda. Als territoris forestals, es podrien examinar mesures de gestió sostenible, pastura extensiva i prevenció d’incendis, sempre que siguin ambientalment adequades. Aquesta cartografia permet detectar possibles coincidències entre activitats productives, recursos disponibles i problemàtiques ambientals, i orientar la selecció de territoris pilot i la identificació de col·laboradors. Tanmateix, constitueix una primera aproximació i no permet determinar per si mateixa la viabilitat de la iniciativa. La selecció definitiva dels territoris pilot haurà de considerar la demanda dels potencials clients, la disponibilitat de recursos, la normativa aplicable, les condicions ecològiques, els requeriments tècnics i econòmics i l’oferta de serveis ja existent.
4.5. Síntesi del model d’economia circular
El model d’economia circular proposat connecta els recursos orgànics disponibles, les necessitats productives i els agents que podrien participar en la seva gestió (figura 7). Per exemple, les restes de poda i determinats materials forestals podrien utilitzar-se com a material estructurant en processos de compostatge, mentre que les dejeccions ramaderes es podrien valoritzar mitjançant tractaments adequats. El compost resultant es podria aplicar en explotacions agrícoles sempre que complís els requisits de qualitat i les condicions normatives corresponents. Paral·lelament, els municipis, les comunitats de regants i les explotacions podrien col·laborar en projectes de gestió eficient de l’aigua, mentre que les entitats ambientals contribuirien a incorporar criteris de conservació de la biodiversitat.
La cooperativa actuaria com a coordinadora d’aquests fluxos i projectes, sense assumir necessàriament els tractaments que requereixin instal·lacions autoritzades o coneixements especialitzats. Per validar les propostes, podria col·laborar amb universitats i centres de recerca, empreses gestores de residus, professionals tècnics i entitats de finances ètiques. La viabilitat de cada actuació s’hauria de valorar a partir de la disponibilitat i la qualitat dels materials, els costos de transport i tractament, els possibles usos del producte resultant i els beneficis ambientals esperats. Així, el model circular no es planteja com un circuit automàticament viable, sinó com un conjunt d’oportunitats que caldria estudiar i prioritzar en funció de les condicions de cada territori.

Figura 7. Model d’economia circular de la consultoria agroambiental cooperativa seguint l’ESS.
5. Anàlisi dels grups d’interès: Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)
La Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) es planteja com una eina d’anàlisi orientada a identificar i caracteritzar els agents vinculats a una iniciativa, tenint en compte els seus interessos, la seva capacitat d’incidència i les possibilitats de participació en la presa de decisions. A diferència dels enfocaments centrats principalment en el poder i la influència dels actors com Gardner et al. (1986), aquesta proposta incorpora els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), amb especial atenció a l’equitat, la inclusió i la participació democràtica. Els grups d’interès són les persones, les organitzacions o els col·lectius que poden influir en l’activitat d’una iniciativa o veure’s afectats per les seves decisions. La seva identificació és essencial per comprendre les necessitats del territori, establir relacions transparents i incorporar perspectives diverses en la planificació i la presa de decisions.
En el marc d’aquesta iniciativa de consultoria agroambiental cooperativa, la matriu següent recull els principals grups d’interès les seves necessitats i interessos, el grau d’afectació potencial i la capacitat d’influència, així com les mesures proposades per afavorir-ne la participació. La identificació és preliminar i s’haurà de validar mitjançant la consulta als agents del territori, amb especial atenció als col·lectius que poden tenir menys capacitat d’influència en la presa de decisions.
Taula 3. Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) de la consultoria agroambiental cooperativa: interessos, afectació potencial, capacitat d’influència i mesures de participació.
| Grup d’interès | Interessos i necessitats | Afectació potencial | Influència potencial | Participació i inclusió |
| Agricultors i cooperatives agràries | Fertilització eficient, disponibilitat d’aigua, rendibilitat i compliment normatiu. | Alta en projectes de fertilització, reg i aprofitament de nutrients. | Mitjana-alta, segons l’organització i els recursos disponibles. | Entrevistes, reunions tècniques i participació en plans de millora. |
| Ramaders i associacions ramaderes | Gestió viable de fems i purins, costos assumibles i compliment ambiental. | Alta en projectes de gestió de dejeccions, compostatge i pastura. | Variable segons la dimensió i la capacitat d’organització. | Reunions sectorials, diagnosi de necessitats i participació en acords. |
| Comunitats de regants | Disponibilitat d’aigua, qualitat dels recursos hídrics i costos de manteniment. | Alta en projectes de reg i gestió de captacions compartides. | Mitjana-alta en les decisions col·lectives sobre el reg. | Reunions de coordinació i accés compartit a la informació rellevant. |
| Ajuntaments i mancomunitats | Abastament d’aigua, prevenció d’incendis i gestió eficient dels recursos públics. | Alta en projectes municipals i territorials. | Alta en la planificació local i la contractació de serveis. | Reunions de treball, definició conjunta de prioritats i seguiment dels projectes. |
| Propietaris i associacions forestals | Gestió sostenible dels boscos, prevenció d’incendis i aprofitament viable dels recursos. | Alta en les actuacions forestals que afectin les seves finques. | Variable segons la titularitat, l’organització i els recursos. | Acords voluntaris, visites tècniques i participació en la planificació. |
| Entitats de custòdia i associacions ambientals | Conservació de la biodiversitat, restauració d’hàbitats i protecció dels recursos naturals. | Alta en projectes que afectin hàbitats o espais d’interès ecològic. | Mitjana, variable segons les competències i les aliances. | Consulta ambiental, revisió de propostes i seguiment ecològic. |
| Gestores de residus i empreses de tractament d’aigua | Viabilitat tècnica, compliment normatiu i qualitat dels resultats. | Mitjana-alta en projectes que requereixin els seus serveis. | Mitjana-alta per la seva especialització tècnica. | Col·laboració professional, pressupostos i protocols de seguiment. |
| Universitats i centres de recerca | Generació de coneixement i validació de solucions. | Variable segons els projectes de recerca o innovació. | Mitjana-alta en la validació científica. | Convenis de col·laboració, projectes pilot i avaluació de resultats. |
| Entitats de finances ètiques | Viabilitat econòmica, transparència i impacte social i ambiental. | Mitjana en les decisions d’inversió o finançament. | Mitjana-alta en els projectes que financin. | Presentació de plans econòmics, informació transparent i seguiment de l’impacte. |
| Ciutadania i comunitats locals | Accés a aigua de qualitat, conservació de l’entorn i benestar territorial. | Variable, potencialment alta en projectes que afectin serveis o espais compartits. | Sovint variable i menor en decisions tècniques o econòmiques. | Consultes accessibles, informació comprensible i canals per presentar aportacions. |
| Administracions ambientals i organismes competents | Compliment de la normativa i protecció del medi. | Alta en els projectes subjectes a regulació o autorització. | Alta dins de les competències que els corresponen. | Consulta prèvia dels requisits, tramitació correcta i coordinació institucional. |
| Membres i treballadors de la cooperativa | Ocupació digna, participació democràtica i estabilitat econòmica. | Alta, perquè participen directament en l’activitat i n’assumeixen les responsabilitats. | Alta en la governança interna, d’acord amb els estatuts. | Assemblees, informació econòmica transparent i mecanismes de decisió democràtica. |
La matriu de la taula 3 identifica els principals grups d’interès de la iniciativa i permet distingir entre les necessitats que poden veure’s afectades pels projectes i la capacitat d’influir en les decisions. Aquesta distinció és especialment rellevant en el marc de l’ESS, ja que els grups amb menys recursos o capacitat d’organització també han de disposar d’oportunitats efectives per expressar les seves necessitats. Per aquest motiu, la MGIDI presentada té caràcter preliminar: les valoracions s’hauran de contrastar mitjançant entrevistes, reunions o processos de consulta, i actualitzar-se a mesura que es defineixin els serveis i els territoris d’actuació. La participació d’agricultors, ramaders, administracions, propietaris forestals, entitats ambientals, centres de recerca i ciutadania permetria coordinar actuacions i desenvolupar solucions adaptades a les necessitats del territori. Així mateix, la incorporació dels membres i treballadors de la cooperativa en la presa de decisions contribuiria a garantir un funcionament democràtic i coherent amb els principis de l’economia social i solidària. Aquesta identificació inicial s’hauria de contrastar amb els agents reals implicats per concretar les prioritats i establir mecanismes de participació efectius.
5.1. Governança i participació democràtica
Per concretar aquesta participació, la cooperativa podria establir mecanismes de governança basats en la transparència econòmica i la rendició de comptes. Les persones sòcies participarien en la presa de decisions internes d’acord amb els estatuts, mentre que els agents externs podrien contribuir als projectes mitjançant reunions de coordinació, espais de consulta i comissions de seguiment. Aquests mecanismes permetrien incorporar diferents perspectives, abordar possibles conflictes d’interessos i revisar les actuacions previstes.
La responsabilitat social requereix considerar els grups d’interès i convertir els compromisos socials i ambientals en objectius avaluables. En aquest sentit, la UNED també destaca la importància del diàleg, la transparència i el bon govern (UNED, 2016). Per aplicar aquests principis, la cooperativa podria revisar periòdicament la MGIDI, documentar les aportacions rebudes i explicar quines s’han incorporat als projectes. Com a indicadors de seguiment, es proposen la diversitat de grups participants, el nombre de processos participatius realitzats, les aportacions incorporades i el grau de compliment dels compromisos socials i ambientals.
6. Conclusions
La problemàtica analitzada és la necessitat de millorar la coordinació entre els agents que intervenen en la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a Catalunya. La sequera, la contaminació per nitrats, la gestió de les dejeccions ramaderes, l’aprofitament dels recursos orgànics i la prevenció d’incendis són reptes interrelacionats que requereixen coneixement tècnic i actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Les dades i les fonts consultades permeten justificar la rellevància d’aquests reptes, però no demostren per si soles que la manca de coordinació sigui generalitzada ni que existeixi una demanda suficient per crear una nova consultoria.
Davant d’aquesta situació, es proposa estudiar la viabilitat d’una consultoria agroambiental cooperativa que actuï com a oficina tècnica per connectar explotacions agràries i ramaderes, administracions locals, comunitats de regants, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. El seu valor diferencial consistiria a facilitar projectes compartits, elaborar plans de millora i coordinar serveis especialitzats quan les necessitats dels agents siguin interdependents. El model cooperatiu podria afavorir la participació democràtica i l’orientació al bé comú, sempre que aquests principis es concretessin en mecanismes de governança, transparència i avaluació. La viabilitat econòmica, però, dependria de la demanda real, els recursos disponibles i la capacitat de prestar serveis competitius.
A partir de l’anàlisi cartogràfica, Ponent, especialment el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera, es planteja com un possible territori pilot per estudiar actuacions amb l’activitat agrícola i ramadera, l’eficiència del reg i la gestió dels nutrients amb el compostatge. En una segona fase, es podria ampliar l’activitat a Osona i el Lluçanès, per reforçar la cooperació entre ramaderia i gestió forestal, i a Tarragona i les Terres de l’Ebre, per adaptar els serveis als cultius llenyosos mediterranis i a la prevenció d’incendis. Finalment, les zones fruiteres de Girona constituirien un àmbit complementari d’expansió, especialment per als plans de fertilització, l’optimització del reg i la valorització de les restes de poda. Aquesta priorització és una hipòtesi inicial basada en la lectura de les dades territorials i s’hauria de contrastar amb els agents locals, les condicions ambientals i els serveis que ja hi operen.
El pas següent consistiria a validar la proposta mitjançant entrevistes amb possibles clients i col·laboradors, una anàlisi més detallada de la competència i un estudi preliminar de costos i ingressos. També caldria prioritzar els serveis inicials, definir quines tasques pot assumir directament la cooperativa i quines requereixen empreses autoritzades o professionals especialitzats, i establir indicadors per avaluar-ne els resultats socials, econòmics i ambientals. Aquest procés permetria determinar si la coordinació territorial plantejada respon a una necessitat real i si pot convertir-se en una activitat econòmicament sostenible i coherent amb els principis de l’ESS i l’Agenda 2030, especialment amb els ODS 6, 12, 13, 15 i 17, relacionats amb la gestió sostenible de l’aigua i dels recursos, l’acció climàtica, la conservació dels ecosistemes i la cooperació territorial.
En conclusió, la principal aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa seria facilitar la col·laboració entre agents que comparteixen recursos, necessitats i impactes ambientals, connectant l’assessorament tècnic amb projectes de gestió territorial. La seva contribució a l’ESS dependria de la capacitat de combinar una activitat econòmica viable amb una governança democràtica, la participació dels grups d’interès i resultats socials i ambientals avaluables. No obstant això, l’anàlisi realitzada constitueix una primera aproximació a la problemàtica i a una possible resposta emprenedora, però no demostra la viabilitat del negoci. Per avançar, caldrà contrastar la necessitat identificada amb els agents del territori, verificar que la proposta aporta un valor diferencial respecte dels serveis existents i elaborar un pla d’empresa sostenible que permeti estimar els costos, els ingressos i els recursos necessaris. Només després d’aquesta validació es podrà determinar la viabilitat de la iniciativa i quins serveis convé prioritzar.
7. Bibliografia
Agència Catalana de l’Aigua. (2020). El pla especial de la sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/portal-sequera/la-sequera/pla-especial-sequera/
Agència Catalana de l’Aigua. (2023). Aigües subterrànies. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/el-medi-hidric-a-catalunya/definicio-i-tipus-masses-daigua/aigues-subterranies
Agència Catalana de l’Aigua. (2024a). Cartografia i geoserveis. Visor ACA. Generalitat de Catalunya. https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html
Agència Catalana de l’Aigua. (2024b). Pla de sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-sequera/
Agència Catalana de l’Aigua. (2025a). Depuració d’aigües residuals. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/gestio-del-cicle-de-laigua/depuracio-daiguees-residuals/
Agència Catalana de l’Aigua. (2025b). Zones vulnerables i nitrats. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/zones-vulnerables-i-nitrats/
Agència de Residus de Catalunya. (2008). Guia de suport per al disseny i l’explotació de plantes de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/instalacions/guiaplantescompost_cat.pdf
Agència de Residus de Catalunya. (2026). Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR): Consulta de gestors i instal·lacions de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://sdr.arc.cat/modemp3/llistarGrmGestors.action?residus=MUN&planta=COMP
Centre de la Propietat Forestal. (2026). Integració del risc de grans incendis forestals en la gestió forestal. Generalitat de Catalunya. https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientacions_gestio_forestal_sostenible_catalunya/cpf_parametres_indicadors/cpf_integracio_risc_grans_incendis
Confederación Hidrográfica del Ebro. (2026). Geoportal de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. https://www.chebro.es/
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2019). Fertilització. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_bones_practiques_agraries/dar_fertilitzacio/
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2022). Prevenció d’incendis. Princalb. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_obres_forestals/dar_prevencio_incendis/
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2025). Oficina del Regant. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/Oficina-del-Regant
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026a). Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya. Dades Obertes de Catalunya. https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Medi-Rural-Pesca/Mapa-d-explotacions-agr-coles-DUN-de-Catalunya/iqpi-zasj/about_data
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026b). Registre d’explotacions ramaderes (RER). Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/
Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. (2023). Hipermapa. Generalitat de Catalunya. https://territori.gencat.cat/ca/serveis/visors-cartografia/hipermapa/index.html
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2020). Bases de la llei d’economia social i solidària: Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’economia social i solidària i la seva voluntat per transformar l’economia. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/web/.content/05_-_economia_cooperativa/publicacions/documents/Bases_Llei_Economia_Social_Solidaria.pdf
Francés Gómez, P. (2005). Responsabilidad social de las empresas: Fundamentos y enfoque de la gestión responsable. Forética. https://foretica.org/wp-content/uploads/publicaciones/cuadernos-foretica/cuaderno_foretica_1_responsabilidad_social_empresarial.pdf
Gardner, J. R., Rachlin, R., & Sweeny, H. W. A. (Eds.). (1986). Handbook of strategic planning. John Wiley & Sons.
Generalitat de Catalunya. (2019). Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/inici
Generalitat de Catalunya. (2024). Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals mitjançant pasturatge. Ruralcat. https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/contingut-web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/ajuts-per-a-la-prevenci%C3%B3-d-incendis-forestals-mitjan%C3%A7ant-pasturatge
Generalitat de Catalunya. (2026). Responsabilitat social de l’empresa. Canal Empresa. https://canalempresa.gencat.cat/ca/02_serveis_per_temes/09_competitivitat_i_responsabilitat_social/02_responsabilitat_social_de_l_empresa/
Moghaddam, R., & Christianson, L. E. (2025). Enhancing nitrate removal in denitrifying woodchip bioreactors: A comprehensive analysis of enhancement strategies and environmental trade-offs. Journal of Water Process Engineering, 78, Article 108806. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2214714425018793
Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (2016). Mapa Forestal de la comunidad autónoma de Cataluña (España) [Conjunt de dades cartogràfiques]. ArcGIS. https://www.arcgis.com/home/item.html?id=a77b40183b2b4f60b9419c895160286d
MSCI. (2026). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics
Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (Resolució A/RES/70/1). https://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/nacions-unides/index.html
Responsabilitat social corporativa. (2026). A Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa
RuralCat. (2026). Catàleg de serveis d’assessorament. Generalitat de Catalunya. https://ruralcat.gencat.cat/oficina-assessorament/necessites-assessorament/cataleg-serveis
TERMCAT, Centre de Terminologia. (2014). Vocabulari de la responsabilitat social. Generalitat de Catalunya. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/175
Universidad Nacional de Educación a Distancia. (2016). Dimensiones de la responsabilidad social [Col·lecció de vídeos educatius]. Canal UNED. https://canal.uned.es/series/5a6f78d6b1111f15108b4569
8. Declaració d’ús de la intel·ligència artificial
S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la preparació de l’informe, principalment per estructurar i revisar la redacció, relacionar les propostes tècniques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), i revisar les citacions i les referències bibliogràfiques segons les normes APA. Els prompts utilitzats han estat els següents:
- Estructura i redacció: «Ajuda’m a estructurar i revisar l’informe amb un llenguatge tècnic, formal, clar i concís, seguint les pautes de l’enunciat de l’assignatura».
- Relació amb els ODS i la MGIDI: «Relaciona els plans de millora agroambiental proposats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)».
- Citacions i bibliografia: «Ajuda’m a revisar les citacions, ordenar alfabèticament la bibliografia i referenciar les fonts segons les normes APA».
També s’ha utilitzat la intel·ligència artificial de Canva com a suport en l’elaboració visual de dues imatges. La idea de la iniciativa, la motivació professional, la identificació inicial de la problemàtica, la redacció del contingut i l’elaboració dels mapes parteixen de la meva experiència, els meus coneixements i la meva reflexió personal.
Debatcontribution 0el Consultoria agroambiental cooperativa
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.









Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Arnau,
Recorda que també has de fer l’entrega a través del canva/campus pujant aquest enllaç i si vols pots afegir un word o pdf amb l’entrega.
Ara mateix no hi consta i sense això no podràs participar a la fase de coevaluació.
Salut,
Melissa Renau
•••