LA SIMBIOSI: Estudi preliminar d’una iniciativa d’Economia Social i Solidària
1. Introducció i contextualització de La Simbiosi
La Simbiosi és una iniciativa de transformació socioterritorial impulsada l’any 2026 a les terres de Ponent, de la qual formo part activament. Neix de la voluntat de donar resposta a les necessitats detectades al territori en àmbits com l’acció comunitària, la participació ciutadana, la cooperació entre agents locals i la construcció de projectes col·lectius amb capacitat transformadora (La Simbiosi, 2026).

En aquest context, La Simbiosi es planteja com un projecte que vol contribuir a enfortir el teixit social i associatiu, facilitar la col·laboració entre la ciutadania, les entitats i les administracions públiques, i promoure processos de desenvolupament territorial arrelats a les necessitats reals de les comunitats (La Simbiosi, 2026).
La iniciativa es troba en una fase inicial de desenvolupament i contempla l’evolució des d’una associació cap a una cooperativa, amb la voluntat d’avançar cap a un model organitzatiu coherent amb els principis de l’economia social i solidària (ESS), basat en la participació democràtica, la cooperació i la generació de valor col·lectiu (Huerta Molina, 2022; REAS, 2022).
El projecte parteix d’una mirada integral que entén que les persones, les relacions, les institucions i els entorns formen part d’un mateix sistema. Per això, situa la comunitat al centre dels processos i aposta per metodologies participatives, acció comunitària, corresponsabilitat i treball compartit. La transformació social s’entén com un procés col·lectiu i progressiu que requereix temps, confiança, aliances i continuïtat, i no només intervencions puntuals.
Els àmbits principals d’activitat de La Simbiosi són:
- Comunitat i cultura transformadora.
- Processos participatius.
- Planificació territorial estratègica.
- Formació, sensibilització i capacitació.
- Innovació social i recerca.
Aquesta diversitat de serveis comparteix una finalitat: enfortir la capacitat d’organització, decisió i acció col·lectiva de les comunitats, i contribuir a construir territoris més cohesionats, inclusius i sostenibles. Aquest enfocament és coherent amb la perspectiva de l’economia social i solidària (ESS), que situa les persones i l’interès col·lectiu per davant del capital i destaca la gestió democràtica, la cooperació i el compromís amb la comunitat (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).
2. Identificació de la problemàtica social i del sector d’incidència
2.1. Problemàtica proposada
L’estudi preliminar centra la problemàtica en les dificultats per garantir una participació ciutadana continuada, inclusiva i efectiva en les decisions que afecten els barris i municipis, així com en les dificultats que poden tenir les comunitats per organitzar-se, generar vincles i col·laborar amb les administracions i les entitats per afrontar reptes compartits.
La necessitat d’abordar aquesta problemàtica s’emmarca en les característiques demogràfiques i territorials de la demarcació de Lleida. Segons l’Estratègia Territorial Integrada de la Diputació de Lleida, la demarcació tenia 451.641 habitants l’1 de gener de 2024 i presentava una densitat de població de 37,1 habitants per km², molt inferior a la mitjana catalana, de 249,5 habitants per km². A més, l’índex d’envelliment se situava en el 143,4 %, i les comarques del Pallars Jussà i les Garrigues superaven el 200 % (Diputació de Lleida, s. d.). Aquestes dades evidencien la diversitat de realitats territorials i els reptes demogràfics que afronta la demarcació.
En aquest context, resulta pertinent estudiar com es poden enfortir les xarxes comunitàries, adaptar els mecanismes participatius a les característiques de cada territori i facilitar la cooperació entre la ciutadania, les entitats i les administracions públiques.
Aquesta problemàtica no parteix de la idea que la participació ciutadana no existeixi, sinó de la necessitat d’analitzar si els mecanismes existents aconsegueixen incorporar veus diverses, generar incidència real en les decisions i mantenir els processos en el temps. També caldrà investigar quines barreres —socials, econòmiques, culturals, comunicatives o institucionals— poden limitar la participació de determinats col·lectius. Aquesta mirada connecta amb l’Agenda 2030, que planteja la necessitat d’impulsar un desenvolupament sostenible que integri les dimensions socials, econòmiques i ambientals i que requereix la implicació dels diferents nivells de govern i de la societat (Nacions Unides, 2015). També és coherent amb l’enfocament dels ODS a les empreses i organitzacions, que posa l’accent en la seva integració en l’activitat i en les decisions estratègiques (Cugueró-Escofet i Urarte Gómez, 2020).
La problemàtica és coherent amb La Simbiosi perquè connecta els seus cinc àmbits de treball: la dinamització comunitària i cultural, el disseny de processos participatius, la planificació territorial, la formació i la recerca aplicada. Les desigualtats territorials i les transformacions demogràfiques poden incorporar-se com a elements contextuals que influeixen en la cohesió social i en les oportunitats de participació.
2.2. Sector d’incidència i classificació GICS
Cal distingir entre la problemàtica social sobre la qual es vol incidir i el sector econòmic en què opera la iniciativa. En aquest cas, la problemàtica se situa en la participació democràtica, la cohesió social i la capacitat d’acció col·lectiva de les comunitats, mentre que l’activitat de La Simbiosi consisteix a prestar serveis professionals d’acompanyament, consultoria, planificació, formació i recerca aplicada.
Segons el sistema Global Industry Classification Standard (GICS), desenvolupat per S&P Dow Jones Indices i MSCI, l’activitat es podria classificar dins del sector Industrials, el grup Commercial & Professional Services i la subindústria Research & Consulting Services, sempre que aquesta classificació es correspongui amb l’activitat econòmica principal que es vulgui representar (S&P Dow Jones Indices i MSCI, s. d.).
3. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
La problemàtica proposada es relaciona amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Els ODS constitueixen un marc global per abordar de manera interdependent els reptes socials, econòmics i ambientals i promoure un desenvolupament sostenible amb la participació dels diferents agents socials (Nacions Unides, 2015). En aquest sentit, convé vincular-los a activitats concretes i a resultats que es puguin observar o avaluar, evitant limitar-se a enumerar objectius (Cugueró-Escofet i Urarte Gómez, 2020).
ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles
És l’objectiu principal de la proposta. La meta 11.3 promou una urbanització inclusiva i sostenible i una planificació i gestió participatives i integrades dels assentaments humans (Nacions Unides, 2015). Es vincula amb els processos de participació ciutadana, diagnosi comunitària i planificació territorial que pot acompanyar La Simbiosi.
ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides
La meta 16.7 promou decisions inclusives, participatives i representatives (Nacions Unides, 2015). La Simbiosi hi pot contribuir facilitant espais de diàleg i processos que connectin la ciutadania, les entitats i les administracions públiques.
ODS 10. Reducció de les desigualtats
Aquest objectiu permet analitzar les barreres que dificulten la participació de determinats col·lectius i la necessitat d’incorporar perspectives de gènere, interseccionalitat i inclusió en el disseny dels processos comunitaris (Nacions Unides, 2015).
ODS 17. Aliances per assolir els objectius
És pertinent per la importància de les aliances entre administracions, entitats socials, cooperatives, universitats, agents econòmics i comunitats locals. La intercooperació i el treball en xarxa poden reforçar l’impacte dels projectes, en coherència amb l’enfocament de col·laboració entre agents que promou l’Agenda 2030 (Nacions Unides, 2015).
4. Anàlisi de les solucions actuals: mercat social i mercat capitalista
4.1. El mercat social
L’anàlisi del mercat social ha d’anar més enllà de la identificació de competidors. Cal entendre’l com una xarxa de producció, distribució, finançament i consum de béns i serveis que opera amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. Aquesta perspectiva és coherent amb els principis de l’economia social i solidària, que promouen una economia orientada a les necessitats de les persones, la cooperació i el compromís social (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).
També pot incloure iniciatives que no utilitzen intercanvis monetaris convencionals, com les xarxes veïnals de suport mutu, els bancs del temps i els sistemes de bescanvi.
En aquest marc, La Simbiosi pot actuar com a proveïdora de serveis professionals per a administracions i entitats, però també com a agent de cooperació amb altres iniciatives de l’ESS. La intercooperació pot permetre presentar propostes conjuntes, compartir coneixements, complementar serveis i enfortir les capacitats del teixit local. Aquesta lògica situa la cooperació i el compromís amb la comunitat com a elements centrals de l’activitat econòmica (REAS, 2022).
4.2. Iniciatives de l’ESS que convé analitzar
La Dula
Iniciativa vinculada a l’acció comunitària i la recerca social, amb àmbits com la participació i la gestió comunitària. Pot servir de referent per estudiar metodologies i serveis comparables (La Dula, s. d.).
Mixité
Projecte relacionat amb territori, cultura, comunitat, participació i transformació dels entorns. Pot aportar referents sobre la connexió entre planificació, cultura i processos participatius (Mixité, s. d.).
Circula Cultura Coop
Identificada en el mapa preliminar com un possible referent en cultura, participació i acció comunitària. Cal verificar-ne les dades i l’encaix exacte abans d’incloure conclusions definitives (Circula Cultura Coop, s. d.).
Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i Pam a Pam
La XES i Pam a Pam són recursos útils per identificar iniciatives de l’ESS, explorar aliances, proveïdors i projectes d’intercooperació, i analitzar criteris socials, ambientals i democràtics (Pam a Pam, s. d.; Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, s. d.).
4.3. Mercat capitalista i sector públic
L’anàlisi d’aquesta necessitat també ha d’incloure les empreses privades convencionals i les administracions públiques, perquè intervenen en la mateixa problemàtica encara que tinguin funcions diferents. Les consultories privades poden oferir serveis similars i constituir competència en determinades licitacions o encàrrecs. Les administracions, en canvi, poden ser clients, finançadors, promotores de polítiques públiques i agents imprescindibles per desenvolupar processos participatius.
Cal especificar que no tots els agents són competidors. Un ajuntament pot ser client de La Simbiosi i, alhora, un agent imprescindible per assolir els objectius de transformació social. Una associació veïnal pot ser beneficiària, participant i coproductora del procés.
Aquesta distinció és coherent amb els principis de cooperació i compromís amb la comunitat de l’ESS (REAS, 2022).
| Tipus d’actor | Exemples | Paper en la problemàtica |
| Empreses privades convencionals | Consultories de participació, recerca social, planificació estratègica i assistència tècnica | Ofereixen serveis comparables i poden competir en projectes o contractes. |
| Administracions públiques | Ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat | Impulsen polítiques, financen projectes, contracten serveis i prenen decisions públiques. |
| Teixit associatiu i comunitari | Associacions veïnals, entitats socials, culturals i juvenils, xarxes comunitàries | Detecten necessitats, mobilitzen persones i desenvolupen accions col·lectives. |
| ESS i xarxes cooperatives | Cooperatives de consultoria, entitats socials, ateneus cooperatius i xarxes d’intercooperació | Poden oferir serveis, compartir recursos i desenvolupar projectes conjunts. |
5. Identificació i anàlisi dels grups d’interès a través de la MGIDI
Per identificar i analitzar els grups d’interès de La Simbiosi, es proposa utilitzar la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), una eina que permet reflexionar sobre les relacions entre els diferents agents a partir de tres dimensions: el poder, l’impacte i la possibilitat de participació.
A diferència d’una classificació centrada únicament en la influència o l’interès dels actors, aquesta matriu permet detectar desigualtats i plantejar mecanismes per afavorir una participació més democràtica i inclusiva.
En el cas de La Simbiosi, aquesta perspectiva és especialment rellevant perquè es tracta d’una iniciativa de transformació socioterritorial que vol treballar amb administracions públiques, entitats, col·lectius i ciutadania de les terres de Ponent. Aquests agents no disposen necessàriament del mateix poder de decisió, dels mateixos recursos ni de les mateixes possibilitats per implicar-se en els processos.
Per tant, l’anàlisi no ha de tenir en compte només la capacitat d’influència de cada grup, sinó també fins a quin punt les decisions i les actuacions del projecte poden afectar-lo i quines barreres poden limitar-ne la participació.
| Grup d’interès | Situació actual de poder | Situació actual d’impacte | Situació actual de possibilitat de participació | Objectiu situació futura | Idees de millora – situació futura |
| Administracions públiques | Alt. Poden influir en les prioritats, els recursos i les condicions dels projectes. | Mitjà. Poden veure’s afectades pels resultats i pels processos de col·laboració territorial. | Mitjà. Disposen de canals institucionals, però la participació pot estar condicionada. | Construir una relació de cooperació estable i equilibrada, sense que les prioritats institucionals condicionin tota l’orientació del projecte. | Establir espais de coordinació periòdics, definir objectius compartits i garantir transparència en la presa de decisions. |
| Entitats socials i associacions locals | Mitjà. La seva influència depèn dels recursos, la representativitat i la xarxa de relacions. | Alt. Les actuacions comunitàries poden incidir directament en la seva activitat i capacitat d’acció.
|
Mitjà. La participació pot estar limitada per la manca de temps, recursos o capacitat de coordinació.
|
Enfortir el teixit associatiu i garantir que les entitats participin activament en el disseny i el desenvolupament dels projectes.
|
Crear espais de treball compartit, fomentar la intercooperació i facilitar eines de coordinació i comunicació. |
| Col·lectius veïnals i comunitats locals | Baix. Poden tenir poca influència en els espais institucionals, tot i el seu coneixement directe del territori. | Alt. Les decisions poden afectar la vida quotidiana, la convivència i l’organització comunitària. | Mitjà. La implicació depèn de l’accessibilitat dels espais i de les oportunitats reals de participació.
|
Augmentar la seva capacitat d’incidència i reconèixer el coneixement veïnal com un element central dels processos de transformació territorial.
|
Organitzar trobades de proximitat, incorporar metodologies participatives accessibles i retornar els resultats dels processos a la comunitat. |
| Ciutadania i persones destinatàries dels projectes | Baix. Poden tenir una capacitat d’influència limitada en les decisions formals. | Alt. Poden experimentar directament els efectes de les actuacions desenvolupades al territori.
|
Mitjà. La participació pot veure’s condicionada per la informació disponible, els horaris, la mobilitat o altres barreres. | Garantir que les necessitats i experiències de la ciutadania influeixin realment en les decisions i els resultats dels projectes.
|
Diversificar els canals de participació, adaptar els horaris, utilitzar llenguatge planer i oferir retorn sobre les aportacions recollides.
|
| Professionals, col·laboradors i agents de l’economia social i solidària | Mitjà. Poden influir en la planificació, la coordinació i l’execució dels projectes segons el seu grau d’implicació. | Mitjà. Les decisions poden afectar les seves col·laboracions, els recursos disponibles i els resultats del treball conjunt. | Alt. Poden implicar-se activament mitjançant espais de treball, coordinació i intercooperació, sempre que disposin de disponibilitat. | Consolidar una xarxa de col·laboració basada en la confiança, la corresponsabilitat i els principis de l’economia social i solidària. | Crear grups de treball, compartir coneixements i recursos, establir acords de col·laboració i impulsar projectes conjunts. |
6. Conclusions preliminars i oportunitats per a La Simbiosi
L’anàlisi preliminar permet plantejar que La Simbiosi pot contribuir a afrontar les dificultats per garantir una participació ciutadana continuada, inclusiva i efectiva, i per reforçar la capacitat d’acció col·lectiva de les comunitats. La seva proposta integra participació, cultura, planificació territorial, formació i recerca, cosa que li permet acompanyar processos des de la diagnosi fins a l’avaluació i el retorn comunitari (La Simbiosi, 2026).
En aquest sentit, s’identifica una necessitat potencial de reforçar i articular aquest tipus d’acompanyament socioterritorial a les terres de Ponent. La Simbiosi parteix de l’observació del territori i de la voluntat de donar resposta a necessitats relacionades amb la dinamització comunitària, la participació ciutadana, la cooperació entre agents locals i la planificació territorial. Així, el projecte vol contribuir a connectar les administracions públiques, les entitats, els col·lectius i la ciutadania, facilitant processos de transformació arrelats a les necessitats de cada comunitat (La Simbiosi, 2026).
Aquesta percepció obre la possibilitat que La Simbiosi ocupi un espai específic dins l’ecosistema territorial de la demarcació de Lleida, mitjançant una proposta que integra diferents àmbits d’intervenció en lloc d’abordar-los de manera aïllada. Entre les oportunitats que caldrà explorar hi ha la cooperació amb altres iniciatives de l’ESS, la construcció d’aliances amb administracions i entitats locals, la complementarietat amb universitats i grups de recerca, i el desenvolupament de serveis que responguin a necessitats territorials concretes. Aquesta orientació és coherent amb els principis de cooperació i compromís comunitari de l’ESS (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).
També serà important identificar quines necessitats no estan prou cobertes i quins elements poden diferenciar La Simbiosi d’altres proveïdors.
En conclusió, La Simbiosi té l’oportunitat de consolidar-se com una iniciativa de referència en l’acompanyament de processos de transformació socioterritorial a Ponent, sempre que la seva proposta es fonamenti en una diagnosi contrastada de les necessitats locals, en la cooperació amb els agents ja existents i en la capacitat de generar un impacte social real.
7. Bibliografia i fonts per completar
Circula Cultura Coop. (s. d.). Circula Cultura Coop: Educació, acció comunitària i participació. https://circulacultura.cat/
Cugueró-Escofet, Natàlia I Urarte Gómez, Sílvia. (2020) Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
Diputació de Lleida. (s. d.). Estratègia Territorial Integrada de Lleida. Generalitat de Catalunya, plataforma MuniCat. Document de l’Estratègia Territorial Integrada.
Huerta Molina, Albert. (2022). L’economia social i cooperativa: empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
La Dula. (s. d.). La Dula. https://ladula.cat/
La Simbiosi. (2026). La Simbiosi: Territori i acció comunitària. https://lasimbiosi.cat/
Mixité. (s. d.). Mixité: Territori, Cultura i Comunitat. https://www.mixite.cat/ca/portada/
Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. https://sdgs.un.org/2030agenda
Pam a Pam. (s. d.). Pam a Pam: El mapa de l’economia solidària. https://pamapam.org/ca/
Pérez de Mendiguren, J. C., i Etxezarreta, E. (2015). Sobre el concepto de economía social y solidaria: aproximaciones desde Europa y América Latina. Revista de Economía Mundial, (40), 123–143. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5199917
REAS. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/
Renau Cano, M. [Melissa]. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: Una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
S&P Dow Jones Indices i MSCI. (s. d.). Global Industry Classification Standard (GICS). Documentació oficial: https://www.spglobal.com/spdji/ i https://www.msci.com/
Villalba-Eguiluz, U., i Pérez-de-Mendiguren, J. C. (2019). La economía social y solidaria como vía para el buen vivir. Revista Iberoamericana de Estudios de Desarrollo, 8(1), 106–136.
Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (s. d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el LA SIMBIOSI: Estudi preliminar d’una iniciativa d’Economia Social i Solidària