Aquest document és el primer pas del Pla d’Empresa Sostenible que aniré construint al llarg de l’assignatura. A la secció 0 explico per què he triat aquest tema, i les seccions 1 a 4 responen a les tasques del repte 1.
Ús de la intel·ligència artificial
He fet servir eines d’intel·ligència artificial per buscar fonts i informació relacionades amb l’assignatura i amb la tasca assignada, per donar format al document. També l’he usat per elaborar-ne els gràfics, les taules, i per revisar-ne l’ortografia i la gramàtica. Finalment m’ha servit per contrastar el meu document amb les tasques principals del repte 1.
0. Punt de partida
Per què aquest tema
Fa temps que l’economia sostenible em fascina. Va començar amb una assignatura sobre l’economia dels recursos naturals a la carrera, i després vaig fer un curs de l’MIT sobre economia sostenible. Des que treballo en una organització de recerca aplicada sense ànim de lucre del sector biotecnològic, però, la sento més llunyana. Les meves funcions són de finances i control: molts números i molta anàlisi, però poca influència en la proposta econòmica de l’organització.
Aquest màster, i aquest treball en concret, són la meva manera de tornar a connectar aquestes dues coses: el sector on treballo i l’economia que m’agradaria ajudar a construir.
Em sembla molt interessant que la primera assignatura del màster plantegi fer un pla de negoci des de l’economia social i solidària. Que en un sector tan tècnic i regulat com el de les teràpies avançades siguem capaços de trobar una solució sostenible em fa pensar que aquesta manera de fer es podria aplicar a moltes altres situacions i sectors, i fer del món un lloc millor. Per això he volgut que aquest treball parteixi del que veig cada dia a la feina, però que alhora estigui ben fonamentat.
El que veig des de dins
La meva feina em fa veure de prop com es financen els projectes de recerca. En el meu sector, el finançament públic és l’únic que tens segur, perquè està signat, i per això ha de cobrir l’estructura; la resta s’ha de guanyar amb projectes amb empreses i convocatòries competitives. I com que som una fundació, tot l’excedent es reinverteix.
D’aquí em surt la pregunta que fa de fil a tot el treball: si la innovació neix en bona part amb recursos públics, per què l’accés als seus resultats depèn tant de la capacitat de pagar?
La contradicció que vull explorar
Buscant exemples del meu sector, el cas de l’ARI-0001 de l’Hospital Clínic em va semblar molt interessant: una teràpia CAR-T creada dins del sistema públic i fabricada a un terç del preu de les teràpies industrials (Ministerio de Sanidad, 2021). Demostra que la capacitat de produir aquestes teràpies no és exclusiva de la indústria. El que fa pujar el preu és, sobretot, el model de negoci on s’insereix.
1. Context i problemàtica
Les teràpies avançades poden curar malalties que fins fa poc no tenien tractament. El problema és el preu: sovint superen els 300.000 € per pacient, cosa que en limita l’accés i posa pressió als sistemes públics de salut.
Què és una teràpia CAR-T?
Les teràpies avançades inclouen la teràpia gènica, la cel·lular i l’enginyeria tissular. La més coneguda és la CAR-T, un tractament que converteix les defenses del mateix pacient en un medicament viu contra el càncer. CAR vol dir receptor d’antigen quimèric: una «antena» artificial que s’afegeix als limfòcits T perquè reconeguin les cèl·lules tumorals (Ministerio de Sanidad, 2021). El procés té quatre passos:
1. Extracció. S’obtenen els limfòcits T del pacient a partir d’una extracció de sang.
2. Modificació genètica. Al laboratori s’hi introdueix un gen nou que els permet reconèixer les cèl·lules tumorals.
3. Multiplicació. Les cèl·lules modificades es fan créixer fins a obtenir milions de còpies.
4. Infusió. Es tornen a administrar al pacient en una sola dosi, normalment en càncers de la sang que no han respost a altres tractaments.
Cada dosi es fabrica per a un sol pacient, i per això el procés és complex i car.
El problema · preu i accés desigual
A Espanya, els hospitals públics paguen uns 307.200 € sense IVA per cada tractament de Kymriah (Novartis) i uns 314.000 € per Yescarta (Gilead) (Civio, 2019). Aquests preus no surten del cost de fabricació, sinó del que la indústria anomena «preu per valor»: es calculen segons els anys de vida que guanya el pacient (Güell, 2019).
A Europa, tot i que l’autorització és comuna per a tota la UE, l’accés real canvia molt d’un país a un altre, en bona part pel preu (Perez-Kempner et al., 2024). Alguns productes fins i tot s’han retirat del mercat perquè no s’arribava a un acord (Remap Consulting, 2025), i organitzacions com l’OCU alerten que aquest model posa en risc la sostenibilitat dels sistemes de salut (OCU, 2017).
Fonts: Civio (2019), contractes públics; Ministerio de Sanidad (2021) i Redacción Médica (2021) per a l’ARI-0001.
Per a mi, això és una problemàtica social i no només sanitària. No falta ciència: el que falla és com s’organitza la producció i la distribució del coneixement. Moltes d’aquestes teràpies neixen de recerca pagada amb diners públics, però el preu el marca el que el mercat pot pagar, i al final l’accés depèn del país i del pressupost sanitari més que de la necessitat del pacient.
Sector d’incidència · GICS
- Sector: Health Care (35)
- Grup industrial: Pharmaceuticals, Biotechnology & Life Sciences (3520)
- Subindústria: Biotechnology (35201010)
Situo la iniciativa a Biotechnology (35201010), que inclou la recerca, el desenvolupament i la producció de productes basats en l’enginyeria genètica per a malalties humanes. Una organització de recerca aplicada també podria encaixar a Life Sciences Tools & Services (35203010) o a Research & Consulting Services (20202020), però he triat la primera perquè la idea no és prestar serveis de recerca, sinó fer accessible un producte terapèutic.
La plantejo com una iniciativa intraemprenedora: un projecte impulsat des de dins d’una organització de recerca aplicada sense ànim de lucre, que aprofiti la seva experiència en transferència tecnològica per crear un model de producció i accés orientat a l’interès general, amb hospitals públics, associacions de pacients i altres agents del mercat social.
2. Vinculació amb els ODS
La problemàtica toca de ple l’ODS 3 (salut i benestar) i, de manera més transversal, els ODS 9, 10 i 17. De les cinc esferes de l’Agenda 2030, afecta sobretot les persones, la prosperitat i les aliances (Nacions Unides, 2015).
| ODS | Meta | Com s’hi connecta la problemàtica |
|---|---|---|
| 3 · Salut i benestar | 3.8 Cobertura sanitària universal, amb accés a medicaments segurs, eficaços, de qualitat i assequibles | El preu fa que la cobertura depengui del pressupost de cada sistema i no de la necessitat clínica |
| 3 · Salut i benestar | 3.b Donar suport a la R+D de medicaments i facilitar-ne l’accés a preus assequibles | El CAR-T públic del Clínic demostra que es pot innovar i reduir el preu a un terç |
| 3 · Salut i benestar | 3.4 Reduir la mortalitat prematura per malalties no transmissibles, com el càncer | Les CAR-T s’adrecen a càncers de la sang sense alternatives terapèutiques |
| 9 · Indústria, innovació i infraestructura | 9.5 Augmentar la recerca científica i la capacitat tecnològica | La iniciativa parteix de la recerca aplicada i en busca la transferència a la societat |
| 10 · Reducció de les desigualtats | 10.2 i 10.3 Promoure la inclusió i la igualtat d’oportunitats | L’accés varia segons el país i la capacitat econòmica del sistema sanitari |
| 17 · Aliances | 17.17 Fomentar aliances públiques, publicoprivades i amb la societat civil | El model requereix col·laboració entre recerca, hospitals, administració i pacients |
Si n’hagués de triar dues, em quedaria amb les metes 3.8 i 3.b: que la innovació biomèdica arribi de veritat als pacients i a un preu assequible. Els ODS 9, 10 i 17 expliquen més aviat el com: amb recerca, reduint desigualtats i fent aliances. A Catalunya, la salut i la reducció de desigualtats també surten com a reptes estratègics de l’Agenda 2030 (CADS, s. d.).
Els ODS són universals i interdependents, i no es poden assolir sense el sector privat: les organitzacions hi contribueixen des de la seva estratègia i amb compromisos com el Pacte Mundial, el primer principi del qual és el respecte als drets humans (Cugueró-Escofet i Urarte, 2020). En salut, el punt de partida és preocupant. La meitat de la població mundial encara no té accés a serveis de salut ni a medicaments essencials (Cugueró-Escofet i Urarte, 2020), i deu anys després d’aprovar l’Agenda 2030 només el 35 % de les metes avança prou, mentre que el 18 % ha retrocedit (Nacions Unides, 2025a). A més, l’ajuda oficial a la recerca mèdica i a la salut bàsica va caure un 39 % el 2023 (Nacions Unides, 2025b). Tot plegat fa encara més necessari buscar models que facin arribar la innovació a qui la necessita.
3. Mercat social i mercat capitalista
Avui la resposta a aquest problema es reparteix entre tres models: el mercat capitalista, que domina l’oferta; un model públic i acadèmic que ja ha demostrat que es pot reduir el preu a un terç; i un mercat social que en aquest sector és encara molt feble, i que és on veig espai per a la iniciativa. Per analitzar-ho faig servir la distinció de Renau (2026) entre la branca empresarial de l’ESS, que competeix dins del mercat capitalista, sovint en desavantatge, i la branca comunitària, que resol necessitats sense passar pel mercat.
- Mercat capitalista: Patents i producció centralitzada. Preu fixat per valor, no per cost. Es retira quan no és rendible.
- Model públic-acadèmic: ARI-0001 a 89.270 €, un terç del preu industrial. Via de l’exempció hospitalària. Depèn de cada hospital.
- Mercat social i ESS: Producció descentralitzada sense ànim de lucre. Donació, voluntariat i suport mutu. Molt feble en aquest sector: aquí hi ha l’espai.
3.1 Mercat capitalista
Les grans farmacèutiques (Novartis, Gilead/Kite, Bristol Myers Squibb, Johnson & Johnson) concentren la majoria de teràpies CAR-T aprovades. Treballen amb patents i producció centralitzada: les cèl·lules del pacient viatgen fins a plantes industrials i tornen tractades. El preu es fixa per valor i, a Espanya, una part només es paga si el pacient supera els 18 mesos de supervivència (Güell, 2019). Quan no arriben a un acord de preu, algunes empreses directament abandonen el mercat europeu (Remap Consulting, 2025).
3.2 Model públic i acadèmic
L’exemple més clar és l’ARI-0001, desenvolupada a l’Hospital Clínic amb Sant Joan de Déu. El Ministeri de Sanitat en va fixar el preu en 89.270 €, un terç del de les teràpies industrials (Redacción Médica, 2021; Ministerio de Sanidad, 2021). Ho va fer possible l’exempció hospitalària, que permet produir teràpies avançades sense passar per l’autorització centralitzada de l’EMA, però que s’autoritza hospital per hospital (Urbano, 2024).
Un estudi recent conclou que el preu assequible va sortir d’una lògica d’interès sanitari i no comercial, tot i que va comportar reptes organitzatius (Ruiz et al., 2026). I el Pla de Teràpies Avançades del SNS 2025-2028 vol potenciar aquest tipus de fabricació, sobretot per a malalties minoritàries o sense alternativa (La Moncloa, 2025).
3.3 Mercat social i ESS
El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que funciona amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris (Renau, 2026); a Catalunya l’impulsa la Xarxa d’Economia Solidària (XES, 2026). En teràpies avançades, la seva presència és molt petita, però hi ha experiències que en comparteixen els principis. La més clara és Caring Cross, una entitat sense ànim de lucre que transfereix tecnologia perquè hospitals de països de renda mitjana i baixa produeixin CAR-T localment; al Brasil, amb la Fiocruz, calculen que podrien baixar el cost fins a uns 35.000 dòlars per dosi (BioProcess International, s. d.; GenomeWeb, s. d.). També hi tenen un paper les associacions de pacients, que van participar en el pla de teràpies avançades del 2018 (Ministerio de Sanidad, 2018).
Al voltant dels pacients hi ha, a més, iniciatives sense intercanvi monetari, que corresponen al que Renau (2026) anomena la branca comunitària de l’ESS: la donació altruista de medul·la òssia del REDMO, amb més de 500.000 donants (Fundació Josep Carreras, 2024), els pisos d’acollida gratuïts per a famílies que s’han de desplaçar (Fundació Josep Carreras, s. d.) o el suport mutu d’entitats com l’AEAL, gestionada per pacients voluntaris (SEOM, 2012). No competeixen amb la proposta, perquè no resolen l’accés econòmic a la teràpia, però són aliats naturals i un bon model de valors.
3.4 Mapa d’iniciatives
| Iniciativa | Model | Rol en la resposta actual | Relació amb la iniciativa |
|---|---|---|---|
| Novartis, Gilead/Kite, BMS | Mercat capitalista | Oferta principal de CAR-T a Europa | Competència directa |
| Empreses de fabricació per encàrrec (CDMO) | Mercat capitalista | Fabriquen per a tercers | Competència indirecta |
| ARI-0001 (Clínic i Sant Joan de Déu) | Públic-acadèmic | Alternativa pública a preu reduït | Referent i potencial aliat |
| Centres CAR-T del SNS | Públic | Administren les teràpies | Clients o socis |
| Caring Cross i Fiocruz | Sense ànim de lucre | Producció descentralitzada | Referent de model |
| REDMO, pisos d’acollida, AEAL, AFANOC | Mercat social (sense intercanvi monetari) | Donació, allotjament i suport mutu | Aliats complementaris |
| Associacions de pacients, OCU, Salud por Derecho | Societat civil | Incidència sobre accés i preus | Aliats i membres de la governança |
On veig l’oportunitat
Els hospitals acadèmics ja han demostrat que es pot produir a un preu just, però cada un ho fa pel seu compte. Falta una peça entre la recerca i l’hospital. Una iniciativa nascuda en una organització de recerca aplicada podria fer aquest paper: transferir coneixement i processos, compartir infraestructures entre centres i fer que pacients i professionals participin en les decisions. Aquí és on vull centrar la proposta de valor del repte 2.
3.5 Encaix amb l’economia social i solidària
La proposta combina les dues mirades de l’ESS: la de l’economia social, més institucional i centrada en la forma jurídica i la gestió democràtica, i la de l’economia solidària, que qüestiona la lògica del mercat (UOC, 2026). La Llei 5/2011 en fixa quatre principis: primacia de les persones i de la finalitat social sobre el capital, aplicació dels resultats segons el treball o la finalitat social, solidaritat interna i amb la societat, i independència respecte dels poders públics (Huerta, 2022). I no és un sector marginal: a Espanya representa prop del 10 % del PIB i més de 2,1 milions de llocs de treball, i a Colòmbia, per exemple, les cooperatives arriben al 24 % del sector salut (Huerta, 2022). El 2023, l’ONU també va reconèixer l’ESS com a motor del desenvolupament sostenible (Nacions Unides, 2023).
El que diferencia una cooperativa d’una empresa convencional és que el poder no depèn del capital aportat (Renau, 2026), i això és justament el que necessita aquesta iniciativa perquè pacients i professionals tinguin veu. En la pràctica, la iniciativa podria ser una cooperativa de segon grau entre centres de recerca i hospitals, o una fundació amb participació de pacients que reinverteixi els excedents.
| Principi (REAS, s. d.) | Com s’aplica a la iniciativa |
|---|---|
| Equitat | L’accés ha de dependre de la necessitat clínica, no del país ni del pressupost sanitari |
| Treball digne | Equips de producció estables i qualificats, amb participació en les decisions |
| Sostenibilitat ecològica | Producció a prop del pacient, que redueix el transport de cèl·lules entre països |
| Cooperació | Intercooperació entre recerca, hospitals i pacients en lloc de competir per patents |
| Repartiment just de la riquesa | Preu basat en el cost real i excedents reinvertits en recerca i accés |
| Compromís amb l’entorn | Arrelament a l’ecosistema biomèdic català i transferència de coneixement al territori |
Model mercantil i model cooperatiu
| Dimensió | Model mercantil (indústria farmacèutica) | Model cooperatiu (iniciativa proposada) |
|---|---|---|
| Propòsit principal | Rendiment per a l’accionista; preu per valor | Accés equitatiu i contribució als ODS 3 i 10 |
| Propietat i governança | Centralitzada i vertical | Multiactor i democràtica, amb tots els grups d’interès (MGIDI) |
| Dades i coneixement | Patents i dades clíniques com a actiu privat | Coneixement i dades clíniques com a bé comú |
| Model de negoci | Producció centralitzada i preu màxim que accepta el pagador | Producció descentralitzada a preu de cost |
4. Grups d’interès (MGIDI)
Segueixo la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva que proposa Renau (2026). A diferència de la matriu clàssica de poder i interès, que deixa fora els afectats sense poder, analitza cada grup a partir de tres dimensions: el poder que té, la seva possibilitat real de participar i l’impacte que rep. Per decidir, la guia proposa tres criteris: distribuir el poder, garantir una participació democràtica efectiva i prioritzar els col·lectius més afectats. En el model cooperatiu, aquesta matriu és la base de la gestió democràtica (UOC, 2026).
El desequilibri és clar: els pacients són els més afectats i els que menys poden decidir, mentre que l’administració, els reguladors i la indústria concentren el poder. Personalment, però, crec que els grups que més es poden quedar al marge de les decisions de la iniciativa són les agències reguladores i les entitats de l’ESS. Les primeres tenen molt de poder per autoritzar, però sovint no participen en el disseny dels projectes; les segones són pràcticament absents d’aquest sector. Per això proposo implicar-les des de l’inici.
| Grup d’interès | Tipus | Com l’afecta la problemàtica | Impacte | Poder | Participació democràtica proposada |
|---|---|---|---|---|---|
| Pacients amb càncers hematològics i famílies | Extern, directe | L’accés al tractament depèn del preu i del territori | Molt alt | Baixa | Representació a l’òrgan de govern i en el disseny del servei |
| Pacients pediàtrics i de malalties minoritàries | Extern, directe (vulnerable) | Mercats petits, poc rendibles per a la indústria | Molt alt | Molt baixa | Participació a través de famílies i associacions |
| Associacions de pacients (AEAL, FEDER) | Extern, societat civil | Defensen l’accés i la sostenibilitat del sistema | Alt | Mitjana | Membres de ple dret de la governança |
| Personal investigador i tècnic de l’organització | Intern | El seu coneixement no sempre arriba al pacient | Alt | Alta | Equip promotor i consell científic |
| Hospitals públics i centres CAR-T | Extern, aliat | Assumeixen costos alts o produeixen amb recursos propis | Alt | Alta | Socis productors o usuaris del servei |
| Professionals sanitaris | Extern, aliat | Decideixen el tractament amb límits pressupostaris | Alt | Mitjana | Consell clínic consultiu |
| Administració sanitària (Ministeri, CatSalut) | Extern, regulador i finançador | Paga les teràpies i fixa els preus | Alt | Molt alta | Conveni de col·laboració i avaluació conjunta |
| Agències reguladores (AEMPS, EMA) | Extern, regulador | Autoritzen la producció i l’ús | Mitjà | Molt alta | Diàleg regulador des de l’inici |
| Indústria farmacèutica | Extern, competència | Veu qüestionat el seu model de preus | Mitjà | Molt alta | Acords de llicència o col·laboració puntual |
| Finançadors públics i ètics (ISCIII, UE, banca ètica) | Extern, finançador | Busquen impacte social i retorn de la inversió pública | Mitjà | Alta | Finançament amb criteris d’impacte i rendició de comptes |
| Entitats ESS i dret a la salut (XES, Salud por Derecho) | Extern, aliat | Promouen models econòmics alternatius | Mitjà | Mitjana | Aliança d’incidència i intercooperació |
| Ciutadania i contribuents | Extern, indirecte | Financen la recerca i el sistema sanitari amb impostos | Mitjà | Baixa | Transparència de costos i informes públics |
5. Bibliografia
BioProcess International. (s. d.). Germfree, Caring Cross to bring affordable CAR-Ts to Brazil. https://www.bioprocessintl.com/deal-making/germfree-caring-cross-to-bring-affordable-car-ts-to-brazil
Civio. (2019, 29 d’octubre). Spanish public hospitals pay 307,200 euros for each personalised childhood leukaemia treatment. https://civio.es/sanidad/2019/10/29/car-t-therapies-cost-price-kymriah-yescarta/
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. (s. d.). L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. Generalitat de Catalunya. http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/campanyes/agenda2030
Cugueró-Escofet, N., i Urarte Gómez, S. (2020). Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses (PID_00275372) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia. (2024). Memòria REDMO 2023. https://fcarreras.org/wp-content/uploads/2024/05/Memoria-2023_publica_CA.pdf
Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia. (s. d.). Programa de pisos d’acollida per a pacients amb leucèmia. https://fcarreras.org/ca/dossier-programa-pisos
GenomeWeb. (s. d.). Caring Cross to pilot low-cost, point-of-care CAR T-cell manufacturing approach in Brazil. https://www.genomeweb.com/cancer/caring-cross-pilot-low-cost-point-care-car-t-cell-manufacturing-approach-brazil
Güell, O. (2019, 8 de novembre). Las cláusulas secretas de las terapias más caras contra el cáncer. El País. Reproduït a Salud y Fármacos. https://www.saludyfarmacos.org/?p=55899
Huerta Molina, A. (2022). L’economia social i cooperativa: empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2a ed., PID_00291519) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
La Moncloa. (2025, 4 de juliol). El Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud aprueba el Plan de Terapias avanzadas 2025-2028. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/sanidad14/paginas/2025/040725-garcia-plan-terapias-avanzadas.aspx
Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social. Boletín Oficial del Estado, 76, de 30 de març de 2011.
Ministerio de Sanidad. (2018, 11 de desembre). Carcedo anuncia la aprobación de la financiación de la primera terapia celular CAR-T en el Sistema Nacional de Salud. https://www.sanidad.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=4464
Ministerio de Sanidad. (2021, 17 de maig). La Comisión Permanente de Farmacia fija el precio al ARI-0001, la primera terapia avanzada CAR-T pública. https://www.sanidad.gob.es/ca/gabinete/notasPrensa.do?id=5336
Nacions Unides. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development. https://sdgs.un.org/2030agenda
Nacions Unides. (2023). Promoting the social and solidarity economy for sustainable development (Resolució A/RES/77/281). Assemblea General.
Nacions Unides. (2025a). Progresos realizados para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible: Informe del Secretario General (A/80/81-E/2025/62). Assemblea General i Consell Econòmic i Social.
Nacions Unides. (2025b). The Sustainable Development Goals Report 2025. Departament d’Afers Econòmics i Socials.
Organización de Consumidores y Usuarios. (2017). OCU cuestiona el coste de los nuevos tratamientos de Gilead y Novartis. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2017/noessano15112017
Perez-Kempner, L., Dalton, R., Cautiero, R., i Budhia, S. (2024). Unlocking equitable access to revolutionary cell and gene therapies across EU member states [Comunicació]. ISPOR Europe 2024, Barcelona. https://www.ispor.org/heor-resources/presentations-database/presentation/euro2024-4013/144155
REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (s. d.). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.reasred.org
Redacción Médica. (2021). La primera CART pública ARI 0001 ya tiene precio: 89.270 euros. https://www.redaccionmedica.com/secciones/hematologia-y-hemoterapia/la-primera-cart-publica-ari-0001-ya-tiene-precio-89-270-euros-7483
Renau Cano, M. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (PID_00310760) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
Remap Consulting. (2025, 17 de setembre). Why gene therapies keep hitting price & access roadblocks. https://remapconsulting.com/?p=3416
Ruiz, A. A., Shinabargar, E., Slovenski, I., et al. (2026). Increasing access to CAR-T therapy: A case study of an academic hospital’s alternative innovation model. Orphanet Journal of Rare Diseases, 21, 215. https://doi.org/10.1186/s13023-026-04320-7
Sociedad Española de Oncología Médica. (2012). AEAL, Asociación Española de Afectados por Linfoma, Mieloma y Leucemia. https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/Boletines/Noviembre/AEAL.pdf
Universitat Oberta de Catalunya. (2026). Anàlisi d’una problemàtica social des de la innovació i els ODS (I i II) [Webinar]. Assignatura Cooperativisme i economia col·laborativa, MUSIGRS.
Urbano, Á. (2024, 26 d’abril). El modelo CAR-T académico español marcará la equidad en terapias avanzadas [Article d’opinió]. Redacción Médica. https://www.redaccionmedica.com/opinion/20240426/el-modelo-car-t-academico-espanol-marcara-la-equidad-en-terapias-avanzadas/12235_13.html
Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026). Informe Mercat Social 2025. https://xes.cat/wp-content/uploads/2026/02/MS25_Informe2025.pdf
Debat1el Estudi preliminar – Teràpies avançades per a tothom
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Arnau,
Recorda que també has de fer l’entrega a través del canva/campus pujant aquest enllaç i si vols pots afegir un word o pdf amb l’entrega.
Ara mateix no hi consta i sense això no podràs participar a la fase de coevaluació.
Salut,
Melissa Renau
•••