1. Contexto e identificación de la problemática:

El objetivo de este trabajo es identificar y analizar el aumento de la oferta de comida preparada  o lista para comer en los supermercados españoles y sus posibles implicaciones sociales y medioambientales. Aunque este tipo de establecimientos llevan décadas formando parte del comercio minorista en España, su oferta ha evolucionado para adaptarse a los cambios en los hábitos de consumo. Un ejemplo de sus orígenes es Caprabo, inaugurado en Barcelona el 11 de julio de 1959, cuyo modelo comercial destacó por ofrecer una amplia variedad de productos, más de 700 referencias, en un mismo establecimiento (Adelantado, 2022). 

En este contexto, los platos preparados y listos para consumir han adquirido protagonismo como alternativa para quienes disponen de poco tiempo para cocinar y tienen que recurrir a este tipo de producto por necesidad y no por predilección. Según una noticia publicada por Europa Press en octubre de 2026, el 68 % de los españoles compra comida preparada en el supermercado en los días laborales, lo que refleja la presencia de estos productos en los hábitos de consumo actuales. Sin embargo, el descenso de este tipo de productos se reduce al 25% en días de fin de semana y 12% durante las vacaciones (Europa Press, 2026). Esta tendencia plantea interrogantes sobre los factores que favorecen su consumo y sobre cómo puede influir en la compra y preparación de alimentos frescos.

Además de los cambios en los hábitos alimentarios, la expansión de estos productos plantea cuestiones relacionadas con la generación de residuos plásticos y el posible desperdicio alimentario. En este sentido, Justicia Alimentaria ha denunciado el uso de envases plásticos en los platos preparados y ha propuesto medidas para reducir los envases innecesarios e investigar los posibles efectos de la exposición a microplásticos y determinados aditivos (Justicia Alimentaria, s. f.). Estas reivindicaciones permiten abordar la problemática desde una perspectiva que va más allá de la comodidad del consumidor y que incluye sus posibles consecuencias ambientales y sociales.

Desde el punto de vista ambiental, la comida lista para comer tiene un impacto significativamente mayor que su homólogo preparado en casa. Un estudio realizado por investigadores de la Universidad de Manchester (The University of Manchester), en Reino Unido, cuantifica el aumento del impacto ambiental de la comida preparada en todo el ciclo de vida 35% mayor que los mismos platos preparados de forma casera (Rivera, 2014).

Desde el punto de vista de la salud humana, la comida preparada tiene un impacto negativo muy significativo. Según Science Mbedia Centre España, 2024, el consumo de platos preparados está relacionado con el impacto de 32 parámetros de la salud, incluyendo problemas cardiovasculares, diabetes, mortalidad general e incluso parámetros relacionados con trastornos mentales.

2. Vinculación de la temática con los Objetivos del Desarrollo Sostenible

La problemática analizada en este trabajo se relaciona principalmente con tres de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) establecidos por las Naciones Unidas: el ODS 3, Salud y bienestar; el ODS 12, Producción y consumo responsables; y el ODS 13, Acción por el clima.

ODS 3. Salud y bienestar. Este objetivo busca garantizar una vida sana y promover el bienestar para todas las personas. Su relación con la temática estudiada se encuentra en los posibles efectos del consumo habitual de determinados alimentos preparados sobre la salud. Por ello, resulta relevante analizar cómo el aumento de la presencia de estos productos en los supermercados puede influir en los hábitos alimentarios de la población.

ODS 12. Producción y consumo responsables. Este objetivo promueve modalidades de producción y consumo sostenibles, fomentando un uso eficiente de los recursos naturales y una reducción de los residuos. El incremento de la oferta de platos preparados puede contribuir a un mayor uso de envases y embalajes, especialmente cuando se utilizan recipientes individuales. Asimismo, la planificación de la producción, la conservación y la comercialización de estos productos plantean retos relacionados con la prevención del desperdicio alimentario y la gestión de los residuos generados.

ODS 13. Acción por el clima. Este objetivo pretende adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos. La relación con la problemática estudiada reside en las emisiones de gases de efecto invernadero asociadas al ciclo de vida de los alimentos preparados, que pueden proceder de la producción de sus ingredientes, su procesamiento industrial, el envasado, el transporte y la conservación. Por tanto, el aumento del consumo de estos productos hace relevante analizar su impacto climático en comparación con otras alternativas alimentarias, teniendo en cuenta las distintas etapas de su ciclo de vida.

3. Análisis del mercado social y del mercado capitalista

El mercado capitalista constituye uno de los principales motores del crecimiento de la oferta de comida lista para comer, ya que las empresas buscan satisfacer la demanda de los consumidores y obtener rentabilidad económica. En España, el consumo de platos preparados se ha multiplicado por cinco en las dos últimas décadas, con un incremento del 514 % y un aumento de casi 14 kg por persona al año (Castello, 2024). Un ejemplo de esta tendencia es Mercadona, cuya sección «Listo para comer», creada en agosto de 2018, factura alrededor de 700 millones de euros anuales (Olcina Pita, 2026). Estos datos reflejan la relevancia económica que ha adquirido esta categoría de productos y su capacidad para responder a las necesidades de consumidores que buscan comodidad y rapidez. Sin embargo, el crecimiento de esta oferta también plantea interrogantes sobre la generación de residuos de envases, la calidad nutricional de determinados productos y la prevención del desperdicio alimentario.

Por su parte, el mercado social busca desarrollar una actividad económica que, además de ser viable, contribuya al bienestar colectivo y tenga en cuenta criterios sociales y medioambientales. A diferencia de un modelo centrado principalmente en la rentabilidad, este enfoque puede dar mayor importancia a la participación de las personas consumidoras, a las relaciones con los productores y a la comercialización de productos de proximidad y ecológicos. Desde esta perspectiva, las decisiones comerciales pueden incorporar objetivos como reducir los envases innecesarios, favorecer cadenas de suministro más responsables y promover hábitos de consumo sostenibles.

En el ámbito de la distribución alimentaria existen iniciativas que se aproximan a estos principios. Un ejemplo es LA OSA, un supermercado cooperativo situado en Madrid que promueve una forma de consumo basada en la participación de sus personas socias y en criterios de consumo responsable (LA OSA, s. f.). También existen otras iniciativas de consumo responsable, como Ecocentro y los mercados ecológicos, que pueden facilitar el acceso a determinados productos ecológicos o de proximidad. No obstante, para determinar hasta qué punto estas iniciativas constituyen alternativas a la oferta de comida preparada de los supermercados convencionales, sería necesario analizar su oferta concreta, sus precios y sus prácticas de envasado.

En conclusión, mientras que el mercado capitalista ha impulsado la expansión de la comida lista para comer mediante modelos de negocio orientados a satisfacer la demanda y generar rentabilidad, el mercado social ofrece principios que permiten incorporar objetivos sociales y medioambientales a la actividad económica. El reto consiste en desarrollar alternativas que también respondan a las necesidades de comodidad y accesibilidad de los consumidores, sin dejar de lado la calidad nutricional, la reducción de residuos y la sostenibilidad. De este modo, la economía social puede contribuir a avanzar hacia un sistema alimentario que combine viabilidad económica, bienestar colectivo y protección del medioambiente.

4. Análisis de grupos de interés a través de la Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI)  

5. Bibliografía.

Adelantado, D. S. (2022, 27 de julio). ¿Sabes cuál es el supermercado más antiguo de España? (Y por qué resiste).Emprendedores. https://emprendedores.es/gestion/supermercado-caprabo-historia/

Castello, F. (2024, 6 de agosto). En dos décadas los españoles han multiplicado por cinco el consumo de platos preparados. NeXus Avicultura. https://nexusavicultura.com/en-dos-decadas-los-espanoles-han-multiplicado-por-cinco-el-consumo-de-platos-preparados/

Europa Press. (2026, 7 de octubre). El 68% de los españoles compra comida preparada en el súper y reitera que sigue yendo a comer a restaurantes. https://www.europapress.es/epagro/noticia-68-espanoles-compra-comida-preparada-super-reitera-sigue-yendo-comer-restaurantes-20261007164913.html

Justicia Alimentaria. (s. f.). Platos preparados: ¿Listos para comer? https://justiciaalimentaria.org/nuestras-denuncias/platos-preparados-listos-para-comer/

LA OSA. (s. f.). Somos LA OSA. https://laosa.coop/supermercado/somos/

Olcina Pita, V. (2026, 10 de abril). Listo para comer, la sección de Mercadona que factura 700 millones de euros en España. FRS. https://www.foodretail.es/retailers/listo-para-comer-la-seccion-de-mercadona-que-factura-700-millones-de-euros-en-espana.html

Rivera, X. C. S., Orias, N., & Azapagic, A. (2014). Life cycle environmental impacts of convenience food: Comparison of ready and home-made meals. Journal of Cleaner Production, 73, 294–309. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2014.01.008

Science Media Centre España. (2024, 29 de febrero). Reacciones al estudio que relaciona la comida ultraprocesada con 32 efectos sobre la salud, con diferentes grados de evidencia. https://sciencemediacentre.es/reacciones-al-estudio-que-relaciona-la-comida-ultraprocesada-con-32-efectos-sobre-la-salud-con

Declaración sobre el uso de la IA: para la realización de este entregable, me he apoyado en la aplicación chatgpt para la mejora de la redacción y ortografía.

1. Context i identificació del problema. 

A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència acull aquells infants i adolescents en situació de desemparament o risc social mitjançant recursos residencials anomenats Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE a partir d’ara). Dins d’aquests Centres, els infants i adolescents tutelats s’enfronten diàriament a limitacions estructurals en l’accés a un oci comunitari, a l’activitat física no competitiva i a una alimentació saludable i de proximitat, condicionat sovint per les dinàmiques dels serveis de càtering industrial, falta de pressupost general i la manca de recursos per a activitats de temps lliure de qualitat. 

Aquesta mancança d’eines relacionals, d’hàbits de vida sostenibles i de xarxa comunitària durant la infància s’agreuja dràsticament quan els adolescents arriben a la majoria d’edat i es produeix la ruptura jurídica i institucional coneguda com a «majoria d’edat administrativa» (Generalitat de Catalunya, 2022). 

És precisament en assolir els 18 anys quan aquests adolescents passen a denominar-se oficialment joves extutelats. Un jove extutelat és aquella persona que ha estat sota la mesura de protecció de l’Administració pública durant la seva infància o adolescència i que, en complir la majoria d’edat, deixa d’estar sota la tutela estatal per iniciar el seu procés d’autonomia personal (Generalitat de Catalunya, 2022). En aquest punt d’inflexió, els joves es troben sobtadament desprotegits en un marc de desavantatge estructural. Com assenyala el Síndic de Greuges de Catalunya (2020): 

«La desprotecció que pateixen molts joves extutelats en complir els 18 anys posa en evidència que els recursos actuals de transició són insuficients per garbellar l’impacte del mercat lliure de l’habitatge i l’oci, deixant-los en una situació de desavantatge estructural i alt risc d’exclusió.» 

Aquesta realitat contrasta fortament amb les dinàmiques socials generals. A diferència de la majoria de joves de la societat que compten amb el «coixí» econòmic, residencial i emocional de la seva família per emancipar-se gradualment al voltant dels 30 anys, els joves extutelats han d’afrontar aquest procés en solitari i de manera sobtada als 18 anys (Montserrat & Casas, 2018). 

Aquesta precarietat no es limita únicament a la dificultat per pagar un sostre o trobar feina, sinó que impacta de ple en la salut mental i la integració social. L’absència de recursos econòmics privatitza i impedeix l’accés a l’oci, la cultura i l’esport, generant un buit relacional que afecta directament el seu benestar emocional (FEPA, 2021; Síndic de Greuges de Catalunya, 2020). Tal com destaca la Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA, 2021): 

«Més enllà de la precarietat econòmica i habitacional, els joves extutelats s’enfronten a una profunda ”pobresa relacional”: la manca d’una xarxa afectiva i comunitària, sumada a la impossibilitat d’accedir a les activitats d’oci mercantil, aboca aquests joves a situacions d’aïllament social i sofriment emocional.» 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix una vulnerabilitat continua de la infància tutelada a la joventut extutelada. 

Durant l’etapa residencial (dels 6 als 17 anys), tal com s’ha comentat anteriorment, la problemàtica es manifesta en un model institucionalitzat de la vida quotidiana: l’alimentació sovint depèn de contractes de catering industrial poc sostenibles o poc educatius, i l’accés a l’esport i l’oci resta condicionat per la manca de fons o la rigidesa de les dinàmiques del Centre. Això priva els infants d’adquirir hàbits de vida saludables, eines d’autonomia i vincles comunitaris fora de l’entorn de protecció. 

En complir els 18 anys, aquesta mancança acumulada impacta de ple contra la realitat del mercat lliure. La joventut extutelada s’ha d’enfrontar a la gestió de la seva vida adulta sense la xarxa d’emparament familiar ni suficients recursos econòmics. Com que l’oci, la cultura, l’esport i la salut mental estan fortament mercantilitzats en la societat actual, els joves en queden exclosos. Això genera un cercle viciós d’aïllament social, estrès per la supervivència material i deteriorament del benestar emocional, ja que la manca de recursos econòmics es tradueix directament en una profunda «pobresa relacional». 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix un contínuum de vulnerabilitat de la infància tutelada a la joventut ex tutelada. Per abordar aquesta realitat des de l’arrel, la problemàtica, no és tractada els infants de 10 anys igual que els joves de 19 anys, sinó que s’adapta a l’etapa de la vida en què es troba cadascú, garantint una continuïtat, transversalitat i un seguiment socioeducatiu permanent sense «forats» ni ruptures brusques: 

1. Infants i adolescents (dels 6 als 17 anys) que es troben vivint al CRAE: 

• Rol: Són participants i usuaris de les activitats. 

• Acció:  Participen en tallers de cuina i horts comunitaris, fan esport no competitiu, teatre, sortides a la natura i activitats de lleure fora del centre residencial. 

• Finalitat: Que des de petits adquireixin bons hàbits de salut i alimentació, aprenguin a expressar-se emocionalment i, sobretot, comencin a crear una xarxa d’amistats i vincles fora del CRAE que els acompanyi en el futur. 

1. Joves extutelats (dels 18 als 21+ anys): 

• Rol: Deixen de ser només «usuaris» i passen a ser socis, protagonistes i co-decisors de la cooperativa. 

• Acció: Formen part de les assemblees cooperatives on es prenen les decisions en igualtat de condicions (principi democràtic d’una persona equival a un vot). 

• Finalitat: Poden formar-se i incorporar-se laboralment a la mateixa cooperativa (per exemple, com a monitors/es de lleure per als nens més petits dels CRAE o com a encarregats de la gestió dels horts comunitaris). Es desenvolupa un sistema de suport mutu entre iguals (peer-to-peer): els joves que ja fa un un temps que estan emancipats acompanyen i ajuden els adolescents que acaben de complir els 18 anys. 

D’aquesta manera, s’evita l’aïllament social i la desprotecció sobtada en complir la majoria d’edat. Com que ja coneixien el projecte des de petits, es manté el seguiment, l’espai de referència i la xarxa d’amics, afegint-hi a més una oportunitat real de feina, participació i decisió adultes. 

Davant d’aquesta situació, es fa evident la necessitat d’impulsar iniciatives des de l’Economia Social i Solidària (ESS) que democratitzin l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física i la sobirania alimentària, oferint un espai de trobada comunitari i no mercantilitzat que trenqui amb la pobresa relacional d’aquests infants i joves (FEPA, 2021; Renau Cano, 2026). 

2. Vinculació de la temàtica amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015, estableix un marc global d’acció per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat de totes les persones (Nacions Unides, 2015). Aquest marc integra 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes  que aborden les dimensions econòmica, social i ambiental de la sostenibilitat (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Nacions Unides, 2015). 

La problemàtica de la vulnerabilitat residencial, la bretxa relacional, l’alimentació industrialitzada i l’exclusió de l’oci en els infants tutelats i joves extutelats no es pot entendre de manera aïllada, sinó com una manifestació directa d’un model de desenvolupament inequitatiu (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Per aquest motiu, la iniciativa de l’Economia Social i Solidària (ESS) centrada en democratitzar l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física, el benestar emocional i la sobirania alimentària es vincula de  manera directa i transversal amb els següents ODS: 

 A  continuació s’explica detalladament la relació amb la problemàtica escollida:  

1. L’oci i el temps lliure en la societat contemporània es troben profundament privatitzats i mercantilitzats, convertint-se en un element de segregació de classe (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Tant els infants tutelats com els joves extutelats, en mancar de suport familiar i disposar d’uns ingressos mínims o inexistents, queden expulsats dels circuits d’oci convencional (Nacions Unides, 2015; FEPA, 2021). La democratització de l’oci no és un element secundari, sinó un eix fonamental de la justícia social i la reducció de les desigualtats (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa garanteix un accés universal i gratuït (o a preus socials simbòlics) a activitats culturals, esportives i recreatives, trencant la dinàmica d’exclusió relacional des de la infància residencial fins a l’emancipació adulta. 
2. L’aïllament social, la manca d’una xarxa afectiva de suport i la pressió per la supervivència econòmica generen un elevat nivell d’estrès, ansietat i patiment emocional que comença durant l’etapa residencial en el CRAE i s’intensifica en el procés d’emancipació (Montserrat & Casas, 2018; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa d’Economia Social i Solidària (ESS) incideix directament en la salut mental i el benestar emocional tant dels infants i adolescents tutelats com dels joves extutelats a través de tres pilars fonamentals: 

• La pràctica d’activitat física i esport comunitari no competitiu: Fomenta hàbits de vida saludables, canalitza l’estrès i promou la feina en equip sense la pressió de l’exclusió econòmica o la competitivitat mercantil. 

• L’expressió artística, cultural i l’oci compartit: Funciona com una eina d’elaboració i processament emocional, desenvolupament del pensament crític i construcció identitària positiva des de la infància fins a la joventut. 

• L’accés a un entorn comunitari segur: Ofereix acompanyament socioeducatiu continuat, espais de trobada intergeneracionals i una xarxa de suport mutu entre iguals (peer-to-peer) que trenca amb la «pobresa relacional» i l’aïllament (FEPA, 2021). 

3. L’educació en el lleure, l’atenció socioeducativa no reglada i la sobirania alimentària constitueixen espais d’aprenentatge clau per als infants i joves sota mesura de protecció (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers d’horts comunitaris, cuina saludable, gestió d’activitats culturals i la possibilitat que els mateixos joves extutelats es formin i s’incorporin com a monitors/es o auxiliars dins la cooperativa, es promou l’adquisició de competències transversals, prevenint el fracàs escolar i facilitant una inserció laboral digne en l’àmbit de la ESS (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

4. La iniciativa aprofita i reconverteix espais públics, casals de barri, horts urbans i equipaments comunitaris per transformar-los en punts de trobada inclusius (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). En lloc de concebre la ciutat com un espai de consum passiu o de transpirabilitat comercial, el projecte fomenta el «dret a la ciutat» (Harvey, 2013), que permet que els infants tutelats i els joves extutelats habitin i gaudeixin de l’espai públic urbà de manera segura, participativa i sostenible. 

5. El projecte integra la sobirania alimentària i l’agroecologia urbana com a part essencial de l’oci compartit (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers de cuina saludable, horts comunitaris i circuits de distribució d’aliments de proximitat i temporada, es capacita els infants i joves en hàbits de consum d’impacte ambiental reduït. Això permet contrarestar la tendència forçada cap al consum d’aliments ultraprocessats de baix cost i la dependència de càterings industrials, combinant la sostenibilitat ambiental amb la millora de la salut i l’autonomia personal (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

6. El model cooperatiu i d’iniciativa social funciona com una xarxa intersectorial que connecta (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Renau Cano, 2026): 

– L’Administració Pública: Cessionària d’espais públics i proveïdora de fons de suport a la infància i l’emancipació. 

– El Mercat Social i la ESS: Cooperatives culturals, d’esport popular i agroecològiques del territori. 

– Els mateixos infants i joves extutelats: Co-dissenyadors i gestors de les activitats, exercint una governança democràtica i participativa (1 persona = 1 vot) en la seva etapa d’autonomia (Renau Cano, 2026). 

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista 

Com explica Renau Cano (2026), hi ha una distinció fonamental entre la branca empresarial de la ESS que competeix en el mercat capitalista i el mercat social, entès com el conjunt de fluxos econòmics, d’intercanvi i satisfacció de necessitats que es generen sota els criteris i valors de la ESS sense passar pels circuits capitalistes tradicionals. A més, la branca comunitària permet desenvolupar pràctiques econòmiques directes basades en el treball voluntari i la cooperació sense intercanvi monetari (Renau Cano, 2026). 

Per entendre la resposta social a aquesta problemàtica, cal mirar críticament com funcionen aquests dos grans sistemes econòmics. 

Mentre que el mercat capitalista actua sota la lògica de la valorització del capital i la privatització dels serveis, el mercat social es defineix com una xarxa de producció, distribució, finançament i consum de béns i serveis que funciona sota criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris (Huerta Molina, 2022; Renau Cano, 2026). 

En el mercat capitalista, l’oci, el lleure, l’esport, la cultura i l’alimentació són tractats com a mercaderies (commodities) sotmeses a la lògica del lucre privat (Renau Cano, 2026). La capacitat de gaudir d’aquestes activitats està estretament vinculada al nivell de renda individual, generant un fort impacte en el col·lectiu.  

Per una banda, pel que fa a l’’oci mercantilitzat com a eina de segregació: el sector privat tradicional de l’oci (cinemes, sales de concerts, gimnasos privats, locals recreatius) estableix preus d’accés basats en la maximització del marge de benefici. Durant la infància tutelada als CRAES, les activitats d’oci fora del centre resten limitades per la manca de fons públics. Posteriorment, per a un jove extutelat que rep una prestació d’emancipació mínima o es troba cercant feina, aquests preus són completament inaccessibles (FEPA, 2021). Per tant, l’oferta d’oci privat genera una segregació invisible. Els infants i joves sense recursos econòmics queden expulsats de l’espai d’oci normatiu, abocats a un oci de baix cost associat a l’aïllament a la pròpia llar/habitació o a la marginalitat (Síndic de Greuges de Catalunya, 2020; FEPA, 2021). 

Per altra banda, en referència a l’alimentació, el mercat capitalista penalitza les rendes baixes i els recursos públics ajustats. Els aliments frescos, ecològics i de proximitat tenen un preu superior, mentre que els productes ultraprocessats de baixa qualitat nutricional tenen preus altament competitius. D’una banda, quan l’Administració subcontracta el servei d’alimentació en centres de protecció (CRAE) a grans empreses de catering privat, prima el criteri del menor cost econòmic per sobre de la sostenibilitat o l’educació nutricional. De l’altra, quan els joves s’emancipen als 18 anys, la manca de pressupost els aboca al consum d’aliments de baixa qualitat, afavorint malalties i pobresa nutricional. 

4. Anàlisi de grups d’interès mitjançant la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) 

L’aplicació de la matriu MGIDI evidencia que l’estratègia central de la cooperativa consisteix a redistribuir el poder formal i real en favor dels col·lectius més vulnerabilitzats. Mentre que en els models tradicionals els infants tutelats i els joves extutelats se situen en una posició de baix poder i esdevenen merament receptors de serveis, el model de l’ESS canvia aquesta situació: d’una banda, els joves extutelats passen a ser socis de ple dret amb veu i vot (amb la regla d’1 persona = 1 vot), participant en les decisions i tenint l’opció de treballar-hi com a monitors/es de lleure o ajudants als horts comunitaris; de l’altra, es garanteix que els infants dels CRAE puguin començar a participar de manera adaptada des que són petits. 

Així mateix, per evitar relacions d’autoritat jeràrquica, el paper de l’equip d’educadors i educadores socials s’orienta cap a l’acompanyament i la facilitació de grups, mentre que la relació amb l’Administració Pública i les entitats finançadores es vincula a la transparència i al retiment de comptes (mitjançant eines com el Balance Social), garantint en tot moment la sobirania i l’autonomia de la governança cooperativa. 

5. Bibliografía. 

Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objetivos de desarrollo sostenible (ODS) en las empresas(PID_00275376) [recurs de d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 Departament de Drets Socials. (2022). Prestació econòmica i programes de suport a l’emancipació per a joves extutelats (Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats – ASJTET). Generalitat de Catalunya.https://tramits.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Prestacio-economica-per-a-joves-extutelats 

 FEPA. (2021). Joves en procés d’emancipació: Anàlisi de resultats i reptes de la joventut sense suport familiar a Catalunya. Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA). https://www.fepa.cat/recursos-publicacions/ 

 Harvey, D. (2013). Ciudades rebeldes: Del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Ediciones Akal. 

 Huerta Molina, A. (2022). La economía social y cooperativa: empresas y organizaciones que aportan valor y valores(PID_00291518) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

 Montserrat, C., & Casas, F. (2018). The transition to adulthood of young people leaving care in Spain: A critical review.Journal of Youth Studies, 21(5), 620–637. https://doi.org/10.1080/13676261.2017.1406570. 

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Organització de les Nacions Unides. 

Renau Cano, M. (2026). El Plan de Empresa Sostenible desde la Economía Social y Solidaria: Una guía para crear y transformar empresas desde la ESS (PID_00310759) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Síndic de Greuges de Catalunya. (2020). L’emancipació dels joves tutelats i extutelats: Assignatura pendent del sistema de protecció a la infància. Informe institucional. Síndic de Greuges de Catalunya. https://www.sindic.cat 

*Declaració d’ús d’eines d’Intel·ligència Artificial: Google Gemini. L’eina s’ha utilitzat principalment com a suport d’estudi i reflexió per acabar de comprendre i aprofundir en certs termes complexos de l’assignatura (com el funcionament de la Matriu MGIDI o les diferències estructurals entre el mercat social i el mercat capitalista), així com per fer pluja d’idees inicial (brainstorming). La redacció final, l’aplicació pràctica al cas dels infants tutelats i joves extutelats i el criteri d’anàlisi han estat realitzats per l’estudiant. Prompts “Em pots explicar de manera senzilla com s’aplica la Matriu MGIDI de Renau Cano (2026) i quina diferència té amb una matriu de stakeholders tradicional?””Quins exemples concrets d’activitats d’oci i sobirania alimentària es podrien impulsar des de la ESS per a joves extutelats per treballar la ‘pobresa relacional’?” . La foto de l’entrada del blog també l’he creada amb IA, proporcionant amb les meves pròpies paraules el que volia transmetre.