Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la interconnexió de recursos, serveis i necessitats territorials. Font: Elaboració pròpia amb Canva.

Informe R1. Identificació i anàlisi d’una problemàtica social

1. Context i identificació de la problemàtica

La meva experiència professional en l’àmbit ambiental, tant en una associació de conservació de la natura com en una consultoria d’enginyeria ambiental, ha estat el punt de partida d’aquesta iniciativa. Actualment, treballo en aquesta consultoria on gestiono projectes relacionats amb la construcció i la reforma d’explotacions agràries i ramaderes, com també la tramitació de declaracions i documentació administrativa davant les administracions competents. Aquesta experiència m’ha permès conèixer les necessitats del sector agrari i ramader i les dificultats per compatibilitzar l’activitat productiva amb el compliment de la normativa ambiental i la conservació del medi natural.

A partir de la meva experiència professional en l’àmbit ambiental i agropecuari, he identificat una problemàtica potencialment rellevant: la dificultat de coordinar les actuacions relacionades amb la gestió dels recursos naturals i les activitats agràries, ramaderes i forestals. Aquests àmbits estan interconnectats i, per tant, requereixen una planificació que tingui en compte les seves interdependències. Per exemple, la gestió de les dejeccions ramaderes està vinculada a les necessitats de fertilització dels cultius i a la qualitat de les aigües subterrànies, mentre que la gestió forestal pot facilitar l’aprofitament de restes vegetals i contribuir a la prevenció dels incendis.

A Catalunya, aquesta necessitat de gestió integrada es relaciona amb diversos reptes ambientals, com l’escassetat d’aigua, la contaminació dels aqüífers per nitrats, la gestió dels residus orgànics, la conservació dels ecosistemes i la prevenció dels incendis forestals. En resposta a aquesta necessitat, l’Agència Catalana de l’Aigua assenyala els nitrats com una de les principals causes del mal estat químic de les aigües subterrànies i vincula aquesta contaminació principalment a determinades pràctiques agrícoles i ramaderes (ACA, 2025b). Així, la problemàtica no rau únicament en els impactes ambientals de cada activitat, sinó també en la necessitat de millorar la coordinació entre els agents implicats per prevenir aquests impactes i gestionar de manera més eficient els recursos compartits. Tot i que ja existeixen instruments públics, empreses especialitzades i entitats que intervenen en aquests àmbits a Catalunya, caldria estudiar si una coordinació tècnica més integrada podria complementar els serveis existents i aportar valor afegit als agents del territori. 

1.2. Sector d’incidència i justificació de la iniciativa

La iniciativa consisteix a emprendre un projecte de consultoria agroambiental cooperativa, especialitzada en la prestació de serveis tècnics orientats a la sostenibilitat i a la gestió integrada del territori, d’acord amb els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). Pel que fa a la classificació sectorial, segons el sistema GICS (Global Industry Classification Standard), desenvolupat per MSCI i S&P Dow Jones Indices, la iniciativa s’emmarca principalment en el sector Industrials, dins del grup de serveis comercials i professionals i la categoria de serveis de consultoria i assessorament tècnic (MSCI, 2026). Aquest encaix es justifica per l’activitat de la consultoria agroambiental cooperativa, centrada en l’assessorament tècnic, la gestió de projectes i la coordinació entre explotacions agràries i ramaderes, administracions locals i altres agents del territori per millorar la gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat de les activitats productives. Tanmateix, la classificació definitiva dependrà de l’activitat econòmica principal que acabi desenvolupant l’empresa. 

Considero que el model cooperatiu és especialment adequat per a aquesta iniciativa, atès que afavoreix la participació democràtica de les persones sòcies i permet orientar l’activitat econòmica cap a objectius socials i ambientals, sense renunciar a la viabilitat econòmica. Aquesta orientació es relaciona amb la responsabilitat social empresarial, que, segons Francés Gómez (2005), implica integrar les responsabilitats econòmiques, socials i ambientals en la gestió de l’organització, tenint en compte els efectes de la seva activitat sobre els diferents grups d’interès. L’autor destaca que aquest compromís ha de traduir-se en polítiques concretes, amb objectius i resultats avaluables, i formar part de la gestió quotidiana de l’empresa, més enllà d’accions socials puntuals. En el cas de la cooperativa, això es concretaria tant en la manera de gestionar l’organització com en el desenvolupament de solucions agroambientals que conciliïn les necessitats productives amb la protecció del medi natural.

1.3. Abast de la problemàtica i evidències

La problemàtica identificada se centra en la necessitat de millorar la coordinació entre la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a les zones rurals de Catalunya. Aquests àmbits presenten interdependències territorials: les decisions sobre fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes poden afectar la qualitat de les aigües subterrànies; la disponibilitat d’aigua condiciona l’activitat agrícola i ramadera, i la gestió forestal pot generar oportunitats per a la prevenció d’incendis i l’aprofitament de determinats recursos orgànics. Tot i que ja existeixen instruments públics i serveis especialitzats per abordar aquests reptes, es planteja estudiar si una oficina tècnica agroambiental cooperativa pot facilitar la coordinació entre els agents implicats i promoure actuacions compartides. Aquesta oportunitat s’haurà de contrastar amb les necessitats reals del territori i amb els serveis que ja ofereixen altres organitzacions. 

1.3.1. Gestió de l’aigua i adaptació a la sequera:

La disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de la pressió sobre els recursos hídrics dificulten garantir-ne l’abastament, especialment en períodes de sequera. En aquest marc, l’ACA disposa del Pla especial de sequera, que estableix mesures preventives i progressives per gestionar l’escassetat, adaptar la demanda i minimitzar els efectes sobre els usuaris i els ecosistemes. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’assessorar agricultors, ramaders i municipis en l’estalvi d’aigua, l’optimització del reg, la reutilització quan sigui viable i la planificació de mesures d’adaptació (ACA, 2020).

1.3.2. Contaminació dels aqüífers i gestió de les dejeccions ramaderes:

La contaminació per nitrats és un dels problemes rellevants de qualitat de les aigües subterrànies a Catalunya. Segons l’ACA, el 45 % de les masses d’aigua subterrània de les conques internes presenten incompliments per nitrats, mentre que, si es considera el conjunt del territori català, el 35 % es troben en mal estat químic per superar el límit de qualitat establert per a aquest contaminant (ACA, 2025b). Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar la prevenció i el control de les aportacions de nitrogen procedents de fonts agràries, entre altres factors. En aquest àmbit, la consultoria podria contribuir a millorar la planificació de la fertilització, ajustar les aportacions de nutrients a les necessitats dels cultius i facilitar la coordinació entre agricultors i ramaders per gestionar adequadament les dejeccions. En el cas de les captacions afectades per nitrats, caldria estudiar alternatives de tractament de l’aigua per reduir-ne la concentració i valorar si són tècnicament i econòmicament viables. Aquestes actuacions podrien millorar la qualitat de l’aigua destinada al consum, però no eliminarien necessàriament la contaminació de l’aqüífer, que requeriria mesures preventives sobre les fonts de nitrogen i un seguiment a llarg termini. 

1.3.3. Gestió dels ecosistemes i aprofitament dels recursos orgànics:

La gestió forestal, la prevenció dels incendis, la conservació dels hàbitats i l’aprofitament de les restes orgàniques ofereixen oportunitats per generar beneficis ambientals compartits. Per exemple, es poden estudiar acords entre ramaders, propietaris forestals i municipis per planificar la pastura en zones adequades, mantenir determinats espais oberts i reduir la vegetació combustible. Igualment, les restes forestals poden revaloritzar-se com a recurs per al compostatge o altres processos d’aprofitament orgànic, sempre que les seves característiques i les condicions tècniques ho permetin. Aquestes actuacions requereixen coordinació territorial i una planificació compatible amb la conservació de la biodiversitat.

En definitiva, els reptes descrits tenen causes múltiples i requereixen polítiques públiques, regulació, inversions i coneixement tècnic especialitzat. La problemàtica social que es planteja analitzar és si la coordinació insuficient entre els agents agraris, ramaders, municipals i forestals dificulta l’aplicació de solucions compartides i l’aprofitament dels recursos disponibles. Aquesta qüestió constitueix el punt de partida de la iniciativa, però caldrà contrastar-la amb les necessitats reals dels agents del territori i amb els serveis que ja ofereixen les organitzacions existents. La proposta no parteix, per tant, de considerar demostrada una manca generalitzada de coordinació, sinó de valorar si una oficina tècnica cooperativa pot aportar un servei útil, complementari i econòmicament viable. 

1.4. Objectiu general i proposta de valor

L’objectiu general és crear una consultoria agroambiental cooperativa que faciliti la gestió integrada dels recursos naturals i de les activitats agràries, ramaderes, forestals i municipals, mitjançant plans de millora compartits.

La proposta de valor es basa en quatre elements:

1. Coordinació territorial: connectar agents que comparteixen problemes i recursos, però que habitualment actuen de manera separada.
2. Assessorament tècnic especialitzat: elaborar plans de fertilització, gestió de dejeccions, estalvi d’aigua, restauració ambiental i prevenció d’impactes.
3. Economia circular: transformar recursos infrautilitzats en materials útils per a altres activitats, sempre que sigui tècnicament, ambientalment i legalment viable.
4. Reducció de costos i millora ambiental: compartir estudis, serveis, infraestructures i seguiment tècnic quan aquesta cooperació resulti més eficient que les actuacions individuals.

La cooperativa actuaria com a oficina tècnica coordinadora, sense substituir les competències de les administracions ni les funcions de les empreses gestores de residus, les entitats de tractament d’aigua o els professionals especialitzats. La seva aportació diferencial s’hauria de demostrar mitjançant la validació de les necessitats dels potencials clients, la comparació amb l’oferta existent i l’avaluació de la viabilitat econòmica. 

2. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

La iniciativa s’emmarca en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites per avançar cap a un model de desenvolupament sostenible que integri les dimensions econòmica, social i ambiental. Aquests objectius són interdependents i requereixen una actuació coordinada entre les administracions públiques, les empreses, les entitats socials i la ciutadania (Nacions Unides, 2015). 

En aquesta línia, la consultoria agroambiental cooperativa vol afavorir l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) abordant els principals reptes ambientals de les zones rurals i forestals de Catalunya mitjançant l’assessorament tècnic i la cooperació entre els diferents agents implicats. La taula 1 recull les fites més vinculades a la iniciativa, les seves possibles aplicacions en els àmbits d’actuació i els indicadors proposats per avaluar-ne la contribució. Aquests indicadors són orientatius i s’hauran de definir en funció dels serveis que s’acabin implementant.

Taula 1. Vinculació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les fites de l’Agenda 2030 i els indicadors de seguiment de la consultoria agroambiental cooperativa. 

La vinculació amb els ODS permet situar la consultoria agroambiental cooperativa en el marc del desenvolupament sostenible i relacionar les seves actuacions amb objectius ambientals, econòmics i socials. Els ODS 6, 12 i 17 constitueixen els eixos principals de la iniciativa, ja que orienten les actuacions cap a la protecció dels recursos hídrics, la valorització de les dejeccions ramaderes i les restes vegetals, i la cooperació entre els agents del territori. Alhora, els ODS 13 i 15 reforcen la incorporació de mesures d’adaptació al canvi climàtic, prevenció d’incendis, gestió forestal sostenible i restauració dels ecosistemes, mentre que els ODS 8 i 11 permeten integrar la viabilitat econòmica de la cooperativa, la creació d’ocupació i la resiliència dels municipis rurals. 

La principal aportació potencial de la iniciativa és coordinar aquests àmbits mitjançant assessorament tècnic i projectes adaptats a les necessitats de cada territori. Per avaluar-ne la contribució, es proposen indicadors que permetin fer un seguiment dels recursos gestionats, les actuacions executades, els acords establerts i els resultats ambientals observats. Aquests indicadors s’hauran d’ajustar als serveis que finalment s’ofereixin, a les dades recopilades i a la capacitat de seguiment de la cooperativa, de manera que constitueixen una proposta inicial d’avaluació i no evidencien, per si mateixos, impactes ja assolits. Cal distingir entre els indicadors d’activitat, com el nombre de diagnòstics, plans elaborats o acords establerts, que permetran avaluar directament els serveis prestats, i els indicadors de resultat ambiental, com l’evolució de la concentració de nitrats, l’estalvi d’aigua i la superfície forestal gestionada. Aquests darrers requeriran una situació de partida, un període de seguiment definit i dades comparables. Quan sigui possible, també caldrà considerar altres factors que puguin influir en els canvis observats, per evitar atribuir a la cooperativa resultats que no depenguin exclusivament de la seva intervenció. Aquest enfocament és coherent amb els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE), ja que planteja integrar criteris ambientals, socials i econòmics tant en la prestació dels serveis com en la relació amb els diferents agents del territori (Generalitat de Catalunya, 2026).

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista

3.1. Solucions actuals i agents que hi intervenen

Actualment, la problemàtica es tracta mitjançant instruments públics de planificació i regulació, serveis de consultoria, actuacions de gestió agrària i ramadera, projectes de conservació i serveis de tractament d’aigua i residus.

En l’àmbit de la planificació i la regulació pública, l’ACA disposa d’instruments per gestionar els períodes de sequera i establir mesures segons la disponibilitat dels recursos hídrics (ACA, 2024b). Pel que fa a l’assessorament tècnic, Girbau Consulting constitueix un exemple d’empresa que ofereix serveis relacionats amb el reg, la gestió de les dejeccions ramaderes, els estudis ambientals i la prevenció d’incendis forestals (RuralCat, 2026). En l’àmbit agrari, l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ofereix assessorament per millorar l’eficiència i la sostenibilitat del reg (DARP, 2025), mentre que el Decret 153/2019 estableix el marc regulador de la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes (Generalitat de Catalunya, 2019).

En l’àmbit de la conservació de la natura, la Fundació Emys desenvolupa projectes relacionats amb la custòdia del territori, l’agroecologia i la conservació de l’agrobiodiversitat, entre els quals hi ha iniciatives com el projecte SELVIA. En matèria de prevenció d’incendis, el projecte PRINCLAB, impulsat el 2022, s’ha orientat a la prevenció dels incendis forestals transfronterers a l’Albera i el cap de Creus. Així mateix, els serveis de tractament d’aigua i de gestió de residus ofereixen solucions especialitzades, com la depuració i la regeneració d’aigua o el compostatge de materials orgànics (ACA, 2025a). Aquests exemples mostren que ja existeixen recursos tècnics i organitzatius en els diferents àmbits d’actuació. La proposta de la cooperativa no consistiria a substituir-los, sinó a explorar possibles col·laboracions i coordinar projectes quan hi hagi necessitats compartides. La taula següent recull els principals agents del sector, els serveis que ofereixen, les possibles necessitats que caldria contrastar i l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa. 

Taula 2. Anàlisi dels agents existents i de l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa.

L’anàlisi de les solucions existents (taula 2) mostra que Catalunya disposa d’una oferta diversa de serveis públics i privats en els àmbits de la gestió de l’aigua, l’activitat agrària i ramadera, la conservació de la natura i la gestió forestal. A partir d’aquestes limitacions dels serveis existents, la consultoria agroambiental cooperativa podria diferenciar-se facilitant la coordinació entre aquests agents i promovent projectes conjunts, com ara plans de fertilització, acords de valorització de residus orgànics o actuacions municipals de millora ambiental. Aquesta diferenciació és una hipòtesi que caldria validar mitjançant entrevistes a potencials clients i col·laboradors, l’anàlisi dels serveis disponibles i, quan sigui possible, la comparació de tarifes. L’objectiu seria identificar necessitats que no estiguin cobertes adequadament i establir acords de col·laboració que complementin els serveis existents, evitant-ne la duplicació. 

3.2. Mercat capitalista i competència potencial

En el mercat capitalista, la iniciativa trobaria competència en consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i empreses especialitzades en gestió forestal. Aquestes organitzacions poden oferir serveis de gran valor tècnic, i no s’ha de pressuposar que treballin necessàriament de manera descoordinada. La diferència que es proposa explorar és l’especialització en la coordinació entre sectors i en el desenvolupament de projectes territorials compartits.

La cooperativa podria obtenir ingressos mitjançant diferents línies de servei:

• Assessorament i diagnosi agroambiental per a explotacions agràries i ramaderes.
• Elaboració de plans de fertilització, gestió de dejeccions, eficiència hídrica i millora ambiental.
• Assistència tècnica a ajuntaments, comunitats de regants i altres organitzacions.
• Coordinació i seguiment de projectes que impliquin diversos agents del territori.
• Preparació de documentació tècnica i suport a la presentació de projectes a convocatòries d’ajuts, quan es compleixin els requisits corresponents.

La competència potencial inclou consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i professionals de la gestió forestal. Per tant, la viabilitat de la iniciativa no dependrà únicament de la seva orientació cooperativa, sinó de la capacitat d’oferir serveis útils, diferenciats i econòmicament sostenibles. Abans de posar-la en marxa, caldria identificar els clients potencials, contrastar quines necessitats no estan prou cobertes, estimar la disposició a pagar pels serveis i calcular els costos de oficina, personal, desplaçament, assegurances, equipament i col·laboracions externes. Una primera fase centrada en serveis tècnics assumibles permetria comprovar la demanda abans d’ampliar l’activitat a projectes territorials més complexos. 

3.3. Mercat social i encaix en l’ESS

El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que promou relacions econòmiques basades en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. En aquest sentit, les bases de la Llei d’economia social i solidària de Catalunya preveuen fomentar la intercooperació entre entitats, el consum responsable i la creació d’un mercat social que inclogui la producció de béns i la prestació de serveis (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020).

En l’àmbit organitzatiu, el model cooperatiu podria afavorir la viabilitat econòmica mitjançant la compartició de recursos, equipaments i despeses estructurals, fet que permetria optimitzar els costos. Alhora, fomentaria la participació de les persones sòcies en la presa de decisions i una gestió orientada a les necessitats socials i ambientals del territori, sense deixar de banda la sostenibilitat econòmica de l’activitat. Així mateix, la iniciativa podria establir aliances amb cooperatives agràries i de treball, entitats de custòdia del territori, associacions de conservació de la natura, administracions locals, centres de recerca i entitats de finances ètiques. Aquestes relacions permetrien compartir coneixements, desenvolupar projectes conjunts i coordinar recursos i serveis per donar resposta a necessitats col·lectives. 

Aquesta orientació es complementaria amb els principis de la responsabilitat social corporativa (RSC), entesa com el compromís d’una organització amb els seus grups d’interès en àmbits com les condicions laborals, l’acció social, el medi ambient, les relacions amb la clientela i els proveïdors, la transparència i el bon govern (Viquipèdia, 2026). Aquest compromís va més enllà del simple compliment de la legislació vigent. Per tant, la responsabilitat social de la consultoria no s’hauria de limitar als beneficis ambientals dels projectes que desenvolupi, sinó que també s’hauria de reflectir en unes condicions laborals dignes, unes relacions transparents amb els clients i proveïdors, una gestió econòmica responsable i l’avaluació dels impactes socials i ambientals de la seva activitat.

4. Proposta de funcionament i plans de millora interconnectats

La consultoria actuaria com una oficina tècnica que identifica problemes compartits, proposa solucions i coordina els agents necessaris per executar-les. Els projectes es prioritzarien segons la necessitat territorial, el benefici ambiental esperat, el cost, la viabilitat tècnica i el nombre d’agents beneficiats.

4.1. Pla de millora de la fertilització i gestió de dejeccions ramaderes

L’agricultura i la ramaderia constitueixen grups d’interès rellevants per a la consultoria agroambiental cooperativa, tant pel seu pes territorial a Catalunya com pel seu paper en la gestió de la fertilització i el reg en els cultius i les pastures de bestiar i les dejeccions ramaderes. 

4.1.1. Agricultors

Es proposa elaborar plans de fertilització adaptats als cultius, les característiques del sòl i les necessitats de nutrients, incorporant la composició dels fertilitzants i les aportacions de fems i purins. També es podria assessorar sobre la planificació del reg per evitar aportacions excessives d’aigua que incrementin el risc de rentatge de nitrats. El DARP recomana ajustar la quantitat, el moment i la forma d’aplicació del nitrogen a les necessitats dels cultius i millorar el maneig de les dejeccions ramaderes (DARP, 2019). Els quatre mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya i identificar possibles àrees on impulsar aquestes actuacions i establir sinergies entre els agents del territori.

    Figura 2. Mapes de la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya per grans grups d’orientació productiva: (Mapa 1) grans cultius i sistemes extensius i sistemes mixtos; (Mapa 2) horticultura i floricultura; (Mapa 3) cultius llenyosos permanents i combinacions; (Mapa 4) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya                (DARP, 2026a).

La figura 2 representa la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya agrupades en cinc tipologies productives. El primer mapa mostra 7.293 explotacions de grans cultius i sistemes extensius i 1.345 explotacions de sistemes mixtos, amb una presència destacada a Ponent i en sectors de la Catalunya Central. El segon mapa recull 1.606 explotacions d’horticultura i floricultura, distribuïdes per diferents planes agrícoles i altres àrees productives. El tercer mapa representa 18.722 explotacions de cultius llenyosos permanents i 3.405 explotacions amb combinacions d’aquests cultius, presents, entre altres zones, a les àrees fruiteres de Ponent i Girona i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre (DARP, 2026a).

El quart mapa integra les cinc tipologies i permet comparar-ne la distribució conjunta a escala catalana. Aquesta representació és útil per identificar àrees on es podria estudiar la implantació de plans de fertilització, mesures d’eficiència del reg i acords de valorització de recursos orgànics. Aquesta anàlisi es complementa amb la distribució de les explotacions ramaderes, per valorar possibles sinergies entre les necessitats de nutrients dels cultius i la gestió de les dejeccions ramaderes. La viabilitat d’aquestes actuacions dependria de factors com les necessitats de fertilització, la composició dels materials orgànics, les distàncies de transport, la disponibilitat d’aigua i els requisits normatius aplicables. 

4.1.2. Ramaders

Es proposa oferir assessorament al sector ramader per millorar la gestió de les dejeccions i estudiar oportunitats de pastura extensiva en espais forestals adequats, en coordinació amb els propietaris forestals i els municipis. Pel que fa a les dejeccions, es podria valorar el compostatge dels fems amb restes vegetals procedents de la poda o de la gestió forestal, sempre que les característiques dels materials, les condicions del procés i la normativa ho permetin. Aquest tractament podria afavorir la valorització dels materials orgànics i facilitar-ne l’aprofitament posterior. Segons les guies tècniques de l’Agència de Residus de Catalunya, el disseny i l’explotació dels processos de compostatge han de garantir unes condicions adequades per obtenir un producte de qualitat (ARC, 2008). Els mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions ramaderes i identificar possibles àrees per estudiar aquestes actuacions. 

Figura 3. Mapes de la distribució territorial de les explotacions ramaderes de Catalunya per tipologia: (Mapa 1) porcí; (Mapa 2) boví oví i cabrum; (Mapa 3) aviram; (Mapa 4) conill; i (Mapa 5) èquid. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’explotacions ramaderes (RER) (DARP, 2026b). 

La figura 3 mostra cinc tipologies d’explotacions ramaderes de Catalunya. Les dades analitzades corresponen a 5.268 explotacions porcines, 7.703 explotacions de boví, oví i cabrum, 1.510 d’aviram, 356 de conills i 10.129 d’èquids (RER, 2026b). La distribució territorial permet identificar àrees on es podria aprofundir en la coordinació entre el sector ramader i l’agrícola per millorar la gestió dels recursos orgànics. No obstant això, el nombre d’explotacions no equival al volum de dejeccions generat ni permet determinar directament la viabilitat del compostatge. Per concretar les actuacions, caldria disposar d’informació sobre el cens d’animals, el sistema productiu, les quantitats i característiques de les dejeccions, les instal·lacions disponibles i les distàncies fins als possibles punts de tractament o aplicació. 

La distribució de les explotacions agrícoles i ramaderes permet identificar Ponent, especialment el Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, com una àrea prioritària per coordinar la fertilització dels cultius extensius amb la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquestes zones, la cooperativa podria promoure plans de fertilització adaptats a les necessitats dels cultius i del sòl, optimitzar el reg per reduir el rentatge de nitrats i facilitar l’aprofitament dels fems i purins com a fertilitzants orgànics. A la Catalunya Central, es podrien impulsar acords entre agricultors i ramaders per ajustar les aportacions de nutrients i millorar-ne la gestió. En canvi, a les zones fruiteres de Ponent i Girona i a les àrees vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les actuacions s’haurien d’adaptar als requeriments específics dels cultius llenyosos. Aquesta coordinació territorial permetria aprofitar els recursos disponibles, fomentar l’economia circular i reduir el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies. 

4.2. Pla de gestió de l’aigua, sequera i contaminació per nitrats

La cooperativa podria assessorar explotacions agràries, comunitats de regants i municipis en la identificació d’alternatives per reduir el consum d’aigua, millorar-ne la qualitat i augmentar la resiliència davant dels episodis de sequera. Les actuacions inclourien diagnòstics de consum, propostes de millora dels sistemes de reg, seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies i estudis de viabilitat per recuperar recursos hídrics que actualment no es poden aprofitar.

La figura següent integra diferents capes cartogràfiques relacionades amb la gestió dels recursos hídrics: la xarxa de cursos fluvials, les zones vulnerables a la contaminació per nitrats, les unitats hidrogeològiques i els punts de captació d’aigua. La seva representació conjunta permet contextualitzar territorialment la disponibilitat dels recursos hídrics i identificar àrees on podria ser prioritari aprofundir en la diagnosi de la qualitat de l’aigua i en l’eficiència dels usos. La superposició de les capes facilita la detecció de possibles coincidències entre captacions, zones vulnerables i àrees agrícoles o ramaderes. Tanmateix, aquestes coincidències cartogràfiques no demostren una relació causal ni permeten determinar l’estat d’una captació concreta sense dades analítiques i informació complementària. 

Figura 4. Mapes de la cartografia hidrogràfica i hidrogeològica de Catalunya: (Mapa 1) cursos fluvials; (Mapa 2) zones vulnerables per nitrats d’origen agrari; (Mapa 3) Aqüífers de Catalunya; (Mapa 4) captacions i punts d’aigua; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Fonts: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, 2024a), per als cursos fluvials i les captacions de les conques internes; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTHiTE, 2023), l’Hipermapa, per a les zones vulnerables i les unitats hidrogeològiques; i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE, 2026), per a les captacions de les conques intercomunitàries. 

El primer mapa de la figura 4 representa la xarxa fluvial de Catalunya, més densa al Pirineu, el Prepirineu i les serralades litoral i prelitoral, i menys present a la plana de Lleida, especialment al Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. Aquesta distribució posa de manifest la importància del riu Segre, les aigües subterrànies i les infraestructures de regadiu per a l’activitat agrària de Ponent, i permeten identificar territoris on prioritzar mesures d’estalvi d’aigua, optimització del reg i adaptació a la sequera. El segon mapa mostra les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, concentrades especialment a la plana de Lleida, la Catalunya central, incloent-hi el Bages i Osona, i determinats sectors del litoral i prelitoral. Aquestes àrees requereixen una atenció especial pel risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies associat a l’excés de fertilitzants nitrogenats i una gestió inadequada de les dejeccions ramaderes. La cooperativa podria prioritzar-hi plans de fertilització ajustats als cultius, la millora de la gestió de purins i fems i el seguiment de la qualitat de l’aigua.

El tercer mapa representa les unitats hidrogeològiques de Catalunya, incloent-hi aqüífers, aqüitards i aqüicludes, que presenten capacitats diferents d’emmagatzematge i transmissió de l’aigua (ACA, 2023). Aquesta distribució condiciona la disponibilitat dels recursos subterranis i la vulnerabilitat davant la contaminació. Per a la iniciativa, aquesta informació permet orientar estudis de disponibilitat hídrica i prevenció de la contaminació, tenint en compte que la classificació geològica no determina per si sola la qualitat de l’aigua, i s’hauran d’analitzar altres indicadors. El quart mapa mostra la distribució de les captacions i els punts d’aigua de les conques internes i intercomunitàries. Aquests recursos poden contribuir a l’abastament i al reg durant els períodes de sequera, sempre que disposin de cabal suficient i aigua de qualitat. En captacions afectades per nitrats, la cooperativa podria estudiar alternatives de tractament, com l’intercanvi iònic, l’osmosi inversa o els biorreactors de restes llenyoses, després d’avaluar-ne la viabilitat tècnica i econòmica i els requisits d’autorització i control sanitari (Moghaddam & Christianson, 2025).

El cinquè mapa integra la xarxa fluvial, les zones vulnerables per nitrats i les unitats hidrogeològiques, i permeten identificar àrees prioritàries per a la gestió hídrica. Destaca especialment la plana de Lleida, on la menor densitat de cursos fluvials superficials, la dependència del regadiu i la presència de zones vulnerables reforcen la necessitat de combinar mesures d’estalvi d’aigua, plans de fertilització sostenible, millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i estudi de possibles tractaments de captacions afectades. Aquestes actuacions també es podrien impulsar en zones vulnerables de la Catalunya central i del litoral. Així, la consultoria agroambiental cooperativa podria establir prioritats territorials a partir de dades sobre la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, tenint present que la superposició cartogràfica orienta l’anàlisi, però no demostra per si sola relacions causals entre els factors representats. 

4.3. Pla de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes 

La gestió sostenible dels espais forestals de Catalunya requereix coordinar la conservació dels ecosistemes amb els usos agraris, ramaders i forestals, especialment en territoris on l’acumulació de biomassa i la continuïtat de la vegetació poden afavorir la propagació de grans incendis (DARP, 2022). Davant d’aquesta situació, la consultoria agroambiental cooperativa proposa facilitar la col·laboració entre ajuntaments, propietaris forestals, explotacions ramaderes, agrupacions de defensa forestal (ADF) i entitats ambientals per identificar necessitats, planificar actuacions i fer-ne el seguiment. Els dos mapes següents permeten contextualitzar aquesta proposta: el primer classifica les superfícies forestals segons la tipologia de vegetació i el potencial d’intervenció; el segon mostra la distribució dels recursos forestals i dels instruments territorials vinculats a la prevenció d’incendis. 

A la figura següent mostra la distribució comarcal de quatre grups de superfícies forestals de Catalunya, classificades segons la tipologia de vegetació i les possibles actuacions de gestió. La interpretació permet identificar àmbits potencials per a la prevenció d’incendis, però cal tenir present que la classificació es basa en els usos forestals cartografiats i no constitueix, per si sola, una delimitació del risc d’incendi.

Figura 5. Mapa de la classificació de les superfícies forestals de Catalunya en quatre grups segons la tipologia de vegetació i el potencial d’actuació per a la prevenció d’incendis i la gestió forestal sostenible. Font: elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de la comunitat autònoma de Catalunya (MITECO, 2016). 

Les superfícies afectades per incendis (grup 1) de la figura 5 apareixen en taques vermelles localitzades, especialment visibles al sud, a les Terres de l’Ebre i en alguns sectors del nord-est i de Ponent. Aquestes zones requereixen avaluar la regeneració forestal i les necessitats de restauració abans de plantejar-hi pastura. El grup 2 en verd fort, format principalment per matollars, herbassars i terrenys amb arbres dispersos, té una presència destacada a les comarques de Ponent, especialment al Segrià, les Garrigues i zones pròximes, així com en altres sectors del sud i del nord-oest. És el grup amb més potencial per estudiar acords de pastura extensiva per reduir el combustible vegetal, sempre que les condicions ecològiques i territorials siguin adequades (Generalitat de Catalunya, 2024). Les zones forestals amb potencial de gestió preventiva (grup 3) en groc, es distribueixen principalment per sectors de Ponent, les Terres de l’Ebre i altres àrees forestals del territori, on es poden valorar actuacions selectives de gestió del sotabosc, aprofitament de restes vegetals i pastura en espais oberts. Per la seva banda, els boscos que requereixen una gestió específica (grup 4) en turquesa, predominen visualment en una gran part de la Catalunya Central, el nord-est i les comarques pirinenques i prepirinenques. 

En aquests espais, la iniciativa pot impulsar diagnòstics forestals, mesures de conservació i aprofitament sostenible de biomassa, prioritzant les actuacions en funció de la continuïtat del combustible i de les necessitats de cada massa forestal (Centre de la Propietat Forestal, 2026). La distribució de les tipologies forestals, però, no permet establir per si sola on convé actuar primer. Per prioritzar les intervencions cal relacionar-la amb la localització de les zones funcionals, boscos públics, les ADF, els antecedents d’incendis i els perímetres de protecció prioritària de la figura seüent.

Figura 6. Mapes de la distribució territorial de gestió forestal i prevenció d’incendis a Catalunya: (Mapa 1) zones multifuncionals; (Mapa 2) forests públiques; (Mapa 3) agrupacions de defensa forestal; (Mapa 4) incendis forestals 1896-2024 i perímetres de protecció prioritària; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Hipermapa (DTHiTE, 2023).

A la figura 6 es representen cinc mapes temàtics de Catalunya que permeten identificar zones d’interès per la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals a Catalunya. El primer mapa mostra les zones multifuncionals agrícoles, aquàtiques i forestals, amb una presència destacada de les forestals al nord i nord-est, i de les agrícoles a les Terres de Ponent i al sud. Són espais del territori dissenyats i gestionats per complir diverses funcions ecològiques, econòmiques i socials alhora, en lloc de destinar-se a un sol ús exclusiu.  Aquestes zones permeten identificar àmbits on coordinar activitats agràries i forestals, fomentar l’aprofitament de restes vegetals i promoure una gestió sostenible del territori. El segon mapa representa les forests públiques que són els boscos públics que pertanyen a entitats de dret públic, estan especialment presents a les comarques pirinenques i prepirinenques, al nord-est i en sectors del sud. Mentre que el tercer mostra les agrupacions de defensa forestal (ADF), distribuïdes principalment per la Catalunya Central, el nord-est i el litoral i prelitoral. El quart mapa combina els incendis forestals registrats entre 1896 i 2024 i els perímetres de protecció prioritària, que permeten identificar àrees amb antecedents d’incendis i zones prioritàries de prevenció, especialment en sectors del centre, sud i litoral i prelitoral. 

El cinquè mapa integra les capes forestals i territorials per identificar àmbits prioritaris de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes. Permet explorar la connexió entre els boscos públics i privats i les activitats agràries i ramaderes, especialment al nord, nord-est, Catalunya Central i sectors del sud, així com localitzar zones prioritàries de prevenció d’incendis al centre, sud i litoral i prelitoral. A Ponent i les Terres de l’Ebre, també es podria valorar la pastura extensiva en matollars i herbassars per contribuir a la gestió de la vegetació, sempre que sigui compatible amb els objectius ecològics. Paral·lelament, les àrees afectades per incendis i altres espais degradats permeten identificar possibles actuacions de restauració de la vegetació autòctona, els hàbitats i els cursos fluvials, amb la finalitat de millorar la connectivitat ecològica i la qualitat de l’aigua. La consultoria agroambiental cooperativa podria coordinar aquestes iniciatives entre les agrupacions de defensa forestal (ADF), els ramaders, els propietaris forestals i els organismes competents, prioritzant els projectes segons les necessitats de cada territori. La viabilitat de cada actuació s’hauria d’avaluar individualment, considerant la vegetació, el pendent, l’accessibilitat i els possibles efectes sobre el sòl i la biodiversitat. Finalment, se’n proposa el seguiment mitjançant indicadors com la superfície gestionada, els acords de col·laboració formalitzats, les actuacions executades i l’evolució dels paràmetres ambientals, diferenciant les accions realitzades dels resultats observats i tenint en compte que aquests també poden dependre d’altres factors. 

4.4. Pla de valorització de restes forestals i compostatge

La consultoria agroambiental cooperativa podria impulsar projectes de valorització de restes forestals mitjançant la coordinació entre propietaris forestals, associacions forestals, explotacions ramaderes, agricultors, ajuntaments i entitats ambientals. Aquesta proposta complementaria les actuacions de gestió forestal, prevenció d’incendis i gestió de les dejeccions ramaderes exposades als apartats anteriors, ja que permetria estudiar l’aprofitament conjunt dels recursos orgànics disponibles al territori. Una possible actuació seria utilitzar restes de poda i materials llenyosos triturats com a material estructurant en processos de compostatge, combinant-los, quan sigui tècnicament adequat, amb materials orgànics procedents de l’agricultura i la ramaderia. Les característiques dels materials de partida condicionen la composició de la mescla i el procés de compostatge, que requereix controlar, entre altres factors, la humitat, l’oxigenació i la temperatura (ARC, 2008). Així, es podria afavorir la producció de compost destinat a usos agronòmics i contribuir a l’economia circular.

A Catalunya existeixen instal·lacions autoritzades per tractar diferents tipus de residus orgànics, incloses determinades fraccions vegetals. Per això, la cooperativa podria identificar gestors autoritzats, quantificar els materials disponibles i coordinar-ne el subministrament i el tractament, sense necessitat de construir instal·lacions pròpies. El Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR) permet consultar les persones gestores i les instal·lacions inscrites al registre, així com verificar les activitats que tenen autoritzades. Aquesta eina facilitaria la identificació d’instal·lacions adequades per tractar les dejeccions ramaderes i les restes vegetals (ARC, 2026). Abans de desenvolupar cada projecte, caldria estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, els costos de transport, les característiques dels materials, les condicions del procés, la qualitat del compost resultant i el compliment de la normativa aplicable.

Aquesta actuació s’hauria de desenvolupar amb criteris de conservació de la natura, evitant l’extracció indiscriminada de restes forestals, ja que part de la fusta morta i de la matèria orgànica compleix funcions ecològiques importants. La cooperativa podria coordinar-se amb propietaris forestals, entitats de custòdia del territori i administracions locals per determinar quines restes es poden aprofitar i en quines condicions, tenint en compte la protecció del sòl, la biodiversitat i els objectius de prevenció d’incendis (DARP, 2022). Alhora, el compost obtingut podria complementar els plans de fertilització proposats per a les explotacions agrícoles, contribuint a retornar matèria orgànica i nutrients als sòls, sempre que la seva qualitat i l’ús previst ho permetin.

A partir de l’anàlisi territorial, la consultoria podria prioritzar diferents línies d’actuació segons les necessitats de cada zona. A Ponent, es proposa estudiar la gestió conjunta de la fertilització i les dejeccions ramaderes, l’eficiència del reg i la prevenció de la contaminació per nitrats. A les àrees fruiteres de Ponent i Girona, i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, es podrien impulsar plans de fertilització i valorar l’aprofitament de les restes de poda. Als territoris forestals, es podrien examinar mesures de gestió sostenible, pastura extensiva i prevenció d’incendis, sempre que siguin ambientalment adequades. Aquesta cartografia permet detectar possibles coincidències entre activitats productives, recursos disponibles i problemàtiques ambientals, i orientar la selecció de territoris pilot i la identificació de col·laboradors. Tanmateix, constitueix una primera aproximació i no permet determinar per si mateixa la viabilitat de la iniciativa. La selecció definitiva dels territoris pilot haurà de considerar la demanda dels potencials clients, la disponibilitat de recursos, la normativa aplicable, les condicions ecològiques, els requeriments tècnics i econòmics i l’oferta de serveis ja existent.

4.5. Síntesi del model d’economia circular

El model d’economia circular proposat connecta els recursos orgànics disponibles, les necessitats productives i els agents que podrien participar en la seva gestió (figura 7). Per exemple, les restes de poda i determinats materials forestals podrien utilitzar-se com a material estructurant en processos de compostatge, mentre que les dejeccions ramaderes es podrien valoritzar mitjançant tractaments adequats. El compost resultant es podria aplicar en explotacions agrícoles sempre que complís els requisits de qualitat i les condicions normatives corresponents. Paral·lelament, els municipis, les comunitats de regants i les explotacions podrien col·laborar en projectes de gestió eficient de l’aigua, mentre que les entitats ambientals contribuirien a incorporar criteris de conservació de la biodiversitat.

La cooperativa actuaria com a coordinadora d’aquests fluxos i projectes, sense assumir necessàriament els tractaments que requereixin instal·lacions autoritzades o coneixements especialitzats. Per validar les propostes, podria col·laborar amb universitats i centres de recerca, empreses gestores de residus, professionals tècnics i entitats de finances ètiques. La viabilitat de cada actuació s’hauria de valorar a partir de la disponibilitat i la qualitat dels materials, els costos de transport i tractament, els possibles usos del producte resultant i els beneficis ambientals esperats. Així, el model circular no es planteja com un circuit automàticament viable, sinó com un conjunt d’oportunitats que caldria estudiar i prioritzar en funció de les condicions de cada territori.

Figura 7. Model d’economia circular de la consultoria agroambiental cooperativa seguint l’ESS.

5. Anàlisi dels grups d’interès: Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)

La Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) es planteja com una eina d’anàlisi orientada a identificar i caracteritzar els agents vinculats a una iniciativa, tenint en compte els seus interessos, la seva capacitat d’incidència i les possibilitats de participació en la presa de decisions. A diferència dels enfocaments centrats principalment en el poder i la influència dels actors com Gardner et al. (1986), aquesta proposta incorpora els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), amb especial atenció a l’equitat, la inclusió i la participació democràtica. Els grups d’interès són les persones, les organitzacions o els col·lectius que poden influir en l’activitat d’una iniciativa o veure’s afectats per les seves decisions. La seva identificació és essencial per comprendre les necessitats del territori, establir relacions transparents i incorporar perspectives diverses en la planificació i la presa de decisions.

En el marc d’aquesta iniciativa de consultoria agroambiental cooperativa, la matriu següent recull els principals grups d’interès les seves necessitats i interessos, el grau d’afectació potencial i la capacitat d’influència, així com les mesures proposades per afavorir-ne la participació. La identificació és preliminar i s’haurà de validar mitjançant la consulta als agents del territori, amb especial atenció als col·lectius que poden tenir menys capacitat d’influència en la presa de decisions. 

Taula 3. Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) de la consultoria agroambiental cooperativa: interessos, afectació potencial, capacitat d’influència i mesures de participació.

La matriu de la taula 3 identifica els principals grups d’interès de la iniciativa i permet distingir entre les necessitats que poden veure’s afectades pels projectes i la capacitat d’influir en les decisions. Aquesta distinció és especialment rellevant en el marc de l’ESS, ja que els grups amb menys recursos o capacitat d’organització també han de disposar d’oportunitats efectives per expressar les seves necessitats. Per aquest motiu, la MGIDI presentada té caràcter preliminar: les valoracions s’hauran de contrastar mitjançant entrevistes, reunions o processos de consulta, i actualitzar-se a mesura que es defineixin els serveis i els territoris d’actuació. La participació d’agricultors, ramaders, administracions, propietaris forestals, entitats ambientals, centres de recerca i ciutadania permetria coordinar actuacions i desenvolupar solucions adaptades a les necessitats del territori. Així mateix, la incorporació dels membres i treballadors de la cooperativa en la presa de decisions contribuiria a garantir un funcionament democràtic i coherent amb els principis de l’economia social i solidària. Aquesta identificació inicial s’hauria de contrastar amb els agents reals implicats per concretar les prioritats i establir mecanismes de participació efectius. 

5.1. Governança i participació democràtica

Per concretar aquesta participació, la cooperativa podria establir mecanismes de governança basats en la transparència econòmica i la rendició de comptes. Les persones sòcies participarien en la presa de decisions internes d’acord amb els estatuts, mentre que els agents externs podrien contribuir als projectes mitjançant reunions de coordinació, espais de consulta i comissions de seguiment. Aquests mecanismes permetrien incorporar diferents perspectives, abordar possibles conflictes d’interessos i revisar les actuacions previstes. 

La responsabilitat social requereix considerar els grups d’interès i convertir els compromisos socials i ambientals en objectius avaluables. En aquest sentit, la UNED també destaca la importància del diàleg, la transparència i el bon govern (UNED, 2016). Per aplicar aquests principis, la cooperativa podria revisar periòdicament la MGIDI, documentar les aportacions rebudes i explicar quines s’han incorporat als projectes. Com a indicadors de seguiment, es proposen la diversitat de grups participants, el nombre de processos participatius realitzats, les aportacions incorporades i el grau de compliment dels compromisos socials i ambientals.

6. Conclusions

La problemàtica analitzada és la necessitat de millorar la coordinació entre els agents que intervenen en la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a Catalunya. La sequera, la contaminació per nitrats, la gestió de les dejeccions ramaderes, l’aprofitament dels recursos orgànics i la prevenció d’incendis són reptes interrelacionats que requereixen coneixement tècnic i actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Les dades i les fonts consultades permeten justificar la rellevància d’aquests reptes, però no demostren per si soles que la manca de coordinació sigui generalitzada ni que existeixi una demanda suficient per crear una nova consultoria.

Davant d’aquesta situació, es proposa estudiar la viabilitat d’una consultoria agroambiental cooperativa que actuï com a oficina tècnica per connectar explotacions agràries i ramaderes, administracions locals, comunitats de regants, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. El seu valor diferencial consistiria a facilitar projectes compartits, elaborar plans de millora i coordinar serveis especialitzats quan les necessitats dels agents siguin interdependents. El model cooperatiu podria afavorir la participació democràtica i l’orientació al bé comú, sempre que aquests principis es concretessin en mecanismes de governança, transparència i avaluació. La viabilitat econòmica, però, dependria de la demanda real, els recursos disponibles i la capacitat de prestar serveis competitius.

A partir de l’anàlisi cartogràfica, Ponent, especialment el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera, es planteja com un possible territori pilot per estudiar actuacions amb l’activitat agrícola i ramadera, l’eficiència del reg i la gestió dels nutrients amb el compostatge. En una segona fase, es podria ampliar l’activitat a Osona i el Lluçanès, per reforçar la cooperació entre ramaderia i gestió forestal, i a Tarragona i les Terres de l’Ebre, per adaptar els serveis als cultius llenyosos mediterranis i a la prevenció d’incendis. Finalment, les zones fruiteres de Girona constituirien un àmbit complementari d’expansió, especialment per als plans de fertilització, l’optimització del reg i la valorització de les restes de poda. Aquesta priorització és una hipòtesi inicial basada en la lectura de les dades territorials i s’hauria de contrastar amb els agents locals, les condicions ambientals i els serveis que ja hi operen.

El pas següent consistiria a validar la proposta mitjançant entrevistes amb possibles clients i col·laboradors, una anàlisi més detallada de la competència i un estudi preliminar de costos i ingressos. També caldria prioritzar els serveis inicials, definir quines tasques pot assumir directament la cooperativa i quines requereixen empreses autoritzades o professionals especialitzats, i establir indicadors per avaluar-ne els resultats socials, econòmics i ambientals. Aquest procés permetria determinar si la coordinació territorial plantejada respon a una necessitat real i si pot convertir-se en una activitat econòmicament sostenible i coherent amb els principis de l’ESS i l’Agenda 2030, especialment amb els ODS 6, 12, 13, 15 i 17, relacionats amb la gestió sostenible de l’aigua i dels recursos, l’acció climàtica, la conservació dels ecosistemes i la cooperació territorial. 

En conclusió, la principal aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa seria facilitar la col·laboració entre agents que comparteixen recursos, necessitats i impactes ambientals, connectant l’assessorament tècnic amb projectes de gestió territorial. La seva contribució a l’ESS dependria de la capacitat de combinar una activitat econòmica viable amb una governança democràtica, la participació dels grups d’interès i resultats socials i ambientals avaluables. No obstant això, l’anàlisi realitzada constitueix una primera aproximació a la problemàtica i a una possible resposta emprenedora, però no demostra la viabilitat del negoci. Per avançar, caldrà contrastar la necessitat identificada amb els agents del territori, verificar que la proposta aporta un valor diferencial respecte dels serveis existents i elaborar un pla d’empresa sostenible que permeti estimar els costos, els ingressos i els recursos necessaris. Només després d’aquesta validació es podrà determinar la viabilitat de la iniciativa i quins serveis convé prioritzar. 

7. Bibliografia

Agència Catalana de l’Aigua. (2020). El pla especial de la sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/portal-sequera/la-sequera/pla-especial-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2023). Aigües subterrànies. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/el-medi-hidric-a-catalunya/definicio-i-tipus-masses-daigua/aigues-subterranies

Agència Catalana de l’Aigua. (2024a). Cartografia i geoserveis. Visor ACA. Generalitat de Catalunya. https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html

Agència Catalana de l’Aigua. (2024b). Pla de sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025a). Depuració d’aigües residuals. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/gestio-del-cicle-de-laigua/depuracio-daiguees-residuals/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025b). Zones vulnerables i nitrats. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/zones-vulnerables-i-nitrats/

Agència de Residus de Catalunya. (2008). Guia de suport per al disseny i l’explotació de plantes de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/instalacions/guiaplantescompost_cat.pdf

Agència de Residus de Catalunya. (2026). Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR): Consulta de gestors i instal·lacions de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://sdr.arc.cat/modemp3/llistarGrmGestors.action?residus=MUN&planta=COMP

Centre de la Propietat Forestal. (2026). Integració del risc de grans incendis forestals en la gestió forestal. Generalitat de Catalunya. https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientacions_gestio_forestal_sostenible_catalunya/cpf_parametres_indicadors/cpf_integracio_risc_grans_incendis

Confederación Hidrográfica del Ebro. (2026). Geoportal de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. https://www.chebro.es/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2019). Fertilització. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_bones_practiques_agraries/dar_fertilitzacio/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2022). Prevenció d’incendis. Princalb. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_obres_forestals/dar_prevencio_incendis/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2025). Oficina del Regant. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/Oficina-del-Regant

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026a). Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya. Dades Obertes de Catalunya. https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Medi-Rural-Pesca/Mapa-d-explotacions-agr-coles-DUN-de-Catalunya/iqpi-zasj/about_data

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026b). Registre d’explotacions ramaderes (RER). Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/

Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. (2023). Hipermapa. Generalitat de Catalunya. https://territori.gencat.cat/ca/serveis/visors-cartografia/hipermapa/index.html

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2020). Bases de la llei d’economia social i solidària: Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’economia social i solidària i la seva voluntat per transformar l’economia. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/web/.content/05_-_economia_cooperativa/publicacions/documents/Bases_Llei_Economia_Social_Solidaria.pdf

Francés Gómez, P. (2005). Responsabilidad social de las empresas: Fundamentos y enfoque de la gestión responsable. Forética. https://foretica.org/wp-content/uploads/publicaciones/cuadernos-foretica/cuaderno_foretica_1_responsabilidad_social_empresarial.pdf

Gardner, J. R., Rachlin, R., & Sweeny, H. W. A. (Eds.). (1986). Handbook of strategic planning. John Wiley & Sons.

Generalitat de Catalunya. (2019). Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/inici

Generalitat de Catalunya. (2024). Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals mitjançant pasturatge. Ruralcat. https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/contingut-web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/ajuts-per-a-la-prevenci%C3%B3-d-incendis-forestals-mitjan%C3%A7ant-pasturatge

Generalitat de Catalunya. (2026). Responsabilitat social de l’empresa. Canal Empresa. https://canalempresa.gencat.cat/ca/02_serveis_per_temes/09_competitivitat_i_responsabilitat_social/02_responsabilitat_social_de_l_empresa/

Moghaddam, R., & Christianson, L. E. (2025). Enhancing nitrate removal in denitrifying woodchip bioreactors: A comprehensive analysis of enhancement strategies and environmental trade-offs. Journal of Water Process Engineering, 78, Article 108806. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2214714425018793

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (2016). Mapa Forestal de la comunidad autónoma de Cataluña (España) [Conjunt de dades cartogràfiques]. ArcGIS. https://www.arcgis.com/home/item.html?id=a77b40183b2b4f60b9419c895160286d

MSCI. (2026). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (Resolució A/RES/70/1). https://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/nacions-unides/index.html

Responsabilitat social corporativa. (2026). A Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa

RuralCat. (2026). Catàleg de serveis d’assessorament. Generalitat de Catalunya. https://ruralcat.gencat.cat/oficina-assessorament/necessites-assessorament/cataleg-serveis

TERMCAT, Centre de Terminologia. (2014). Vocabulari de la responsabilitat social. Generalitat de Catalunya. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/175

Universidad Nacional de Educación a Distancia. (2016). Dimensiones de la responsabilidad social [Col·lecció de vídeos educatius]. Canal UNED. https://canal.uned.es/series/5a6f78d6b1111f15108b4569

8. Declaració d’ús de la intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la preparació de l’informe, principalment per estructurar i revisar la redacció, relacionar les propostes tècniques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), i revisar les citacions i les referències bibliogràfiques segons les normes APA. Els prompts utilitzats han estat els següents:

1. Estructura i redacció: «Ajuda’m a estructurar i revisar l’informe amb un llenguatge tècnic, formal, clar i concís, seguint les pautes de l’enunciat de l’assignatura».
2. Relació amb els ODS i la MGIDI: «Relaciona els plans de millora agroambiental proposats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)».
3. Citacions i bibliografia: «Ajuda’m a revisar les citacions, ordenar alfabèticament la bibliografia i referenciar les fonts segons les normes APA».

També s’ha utilitzat la intel·ligència artificial de Canva com a suport en l’elaboració visual de dues imatges. La idea de la iniciativa, la motivació professional, la identificació inicial de la problemàtica, la redacció del contingut i l’elaboració dels mapes parteixen de la meva experiència, els meus coneixements i la meva reflexió personal.

Para esta primera PAC, he elegido esta problemática por su relación con mi experiencia profesional, mi participación en el voluntariado y mi interés por mejorar las condiciones de vida de las personas desde la sostenibilidad.

Actualmente trabajo en Uriach, una empresa dedicada a los productos naturales para la salud, donde desarrollo mi actividad profesional en el ámbito de la sostenibilidad. Esta experiencia me ha permitido conocer la importancia de integrar los aspectos sociales, ambientales y económicos en la actividad de las organizaciones, así como conocer la importancia de la salud holística en las personas. Siendo la comida, junto al descanso, el deporte y la salud mental, elementos básicos para una vida saludable.

Mi participación como voluntario en el Gran Recapte d’Aliments también me ha llevado a reflexionar sobre esta cuestión. La recogida de alimentos es una necesidad importante, pero me interesa conocer cómo facilitar un acceso regular a productos saludables y adecuados a las preferencias de cada familia.

Me interesa también estudiar las dificultades para acceder a una alimentación saludable cuando el presupuesto familiar es limitado. Como referencia de esta problemática, un estudio de la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) publicado en 2025 comparó dos cestas de compra en 41 cadenas de supermercados y situó el coste medio de la cesta saludable un 20 % por encima de la convencional (OCU, 2025).

A partir de todo esto planteo Cistella Comuna como una posible cooperativa de consumo. La idea inicial consiste en organizar compras conjuntas y estudiar ayudas para los hogares que no puedan asumir todo el coste.

La elección de Caldes de Montbui responde al hecho de que actualmente resido en este municipio, lo que me permite conocer mejor su entorno y me genera un interés personal por contribuir a su desarrollo social y económico. Además, la existencia del Rebost Solidari y la trayectoria de Cooperativa 70 ofrecen un contexto local para estudiar posibles complementariedades y colaboraciones (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2023; Cooperativa 70, s. f.).

Caldes de Montbui. Fuente: Ayuntamiento Caldes de Montbui.

La propuesta se vincula con la economía social y solidaria (ESS) por la prioridad de las personas sobre el capital, la participación democrática y el arraigo territorial que describe Huerta Molina (2022). Estos principios servirán para valorar tanto la organización de la cooperativa como su utilidad para los hogares.

A modo de ejemplo, la imagen del proyecto sería la siguiente:

 
Imágenes creadas con Inteligencia Artificial

1. Contexto e identificación de la problemática

Este trabajo analiza las dificultades de los hogares con recursos económicos limitados de Caldes de Montbui para acceder regularmente a una alimentación saludable. La compra conjunta y la distribución de alimentos se plantean como una posible respuesta, cuya utilidad y viabilidad todavía deben comprobarse. El siguiente árbol del problema recoge las causas y consecuencias que orientarían este diagnóstico.

El diagnóstico se centra en los hogares residentes en Caldes de Montbui. Entre enero y marzo de 2024, el Rebost Solidari atendió a 354 personas pertenecientes a 135 familias (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2024). La campaña municipal del Gran Recapte de 2025 también identifica el Rebost como destino de los alimentos para familias vulnerables (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2025). Estos datos documentan el uso de un servicio de apoyo alimentario, pero no permiten conocer todas las necesidades del municipio. Quedaría por investigar, entre otras cuestiones, la situación de quienes tienen dificultades y no solicitan ayuda.

Los destinatarios prioritarios serían los hogares que tienen dificultades económicas recurrentes para comprar alimentos. Entre ellos puede haber familias con menores, personas que viven solas o hogares con empleos inestables y pensiones reducidas. Pertenecer a uno de estos grupos no implica necesariamente sufrir inseguridad alimentaria. Por eso, el diagnóstico debería preguntar por los ingresos disponibles para la compra y por otras dificultades, como los desplazamientos o la falta de tiempo.

La cooperativa también estaría abierta a personas sin dificultades económicas que quisieran participar en este modelo de consumo. Esto permitiría ampliar las compras conjuntas y evitar que acudir al establecimiento identificara a una persona como receptora de ayuda. El apoyo económico se gestionaría de forma confidencial.

Para concretar qué productos ofrecería la cooperativa, tomo como referencia las recomendaciones de salud pública y, de esta manera, el catálogo priorizaría frutas y hortalizas, legumbres, cereales integrales, frutos secos, aceite de oliva y otras fuentes de proteínas saludables. Se limitarían los productos con elevados contenidos de azúcares añadidos, sal y grasas saturadas (Agència de Salut Pública de Catalunya, 2024). Además de su composición nutricional, habría que considerar el precio y la adecuación de los alimentos a las necesidades de cada hogar. Las familias deberían poder participar en la elección de los productos.

Una cesta idéntica para todos los hogares facilitaría la preparación de los pedidos, pero podría incluir alimentos que algunas personas no consumen. Las preferencias culturales y religiosas, las alergias y las necesidades familiares deben tenerse en cuenta. Por ejemplo, ofrecer carne de cerdo a una persona que no la consume por motivos religiosos obligaría a buscar una alternativa adecuada. La carne halal podría ser una opción si responde a sus preferencias. Un catálogo con sustituciones permitiría adaptar la compra y reducir el riesgo de que se desperdiciaran productos.

El catálogo básico incluiría, por tanto, opciones equivalentes que se acordarían con las personas participantes. Como referencia de adaptación a necesidades religiosas, el Banc dels Aliments de Barcelona organizó una ayuda alimentaria específica durante el Ramadán de 2023, en coordinación con entidades y servicios municipales (Fundació Banc dels Aliments, s. f.).

Las recomendaciones de Canal Salut ayudarían a revisar el equilibrio del catálogo y las cantidades y frecuencias de consumo (Generalitat de Catalunya, 2025). Para mantener una oferta regular, la cooperativa se basaría principalmente en compras planificadas. Los excedentes seguros y aptos para el consumo podrían complementar esa oferta, pero su disponibilidad no debería determinar lo que reciben las familias. Primero habría que conocer sus necesidades y organizar una provisión estable.

La propuesta también daría preferencia a los alimentos de temporada y, cuando fuera viable, a productores de Caldes de Montbui y del Vallès Oriental. La proximidad podría facilitar el contacto con quienes producen y la planificación de los pedidos. Sin embargo, antes de incorporarla como criterio de compra habría que comparar precios, disponibilidad y condiciones de suministro. Si un producto local encareciera demasiado la cesta, sería necesario valorar alternativas para mantener el acceso de los hogares con menos recursos.

Sector de incidencia y naturaleza cooperativa

La actividad principal sería la compra y distribución minorista de alimentos. Por este motivo, sitúo la iniciativa en el sector de bienes de consumo básico, Consumer Staples, del sistema GICS (MSCI, s. f.). Aunque la finalidad del proyecto esté relacionada con la salud y la inclusión social, la clasificación sectorial responde a su actividad económica.

La forma inicial propuesta es una cooperativa de consumidores y usuarios. Huerta Molina (2022) explica que estas organizaciones permiten agruparse para acceder a bienes y servicios destinados al consumo. En Cistella Comuna, las personas socias compartirían la propiedad y participarían en las decisiones sobre la compra alimentaria. La forma jurídica definitiva y la participación del equipo trabajador se estudiarían más adelante, con el asesoramiento correspondiente.

2. Vinculación con los Objetivos de Desarrollo Sostenible

La propuesta se alinea principalmente con los ODS 2, 10, 12 y 17 por el acceso a los alimentos, la reducción de desigualdades, la gestión de las compras y los residuos y, por último, las alianzas para conseguir los objetivos del proyecto.

A continuación, detallo cada uno de los ODS seleccionados:

ODS 2. Hambre cero. La meta 2.1 plantea el acceso a una alimentación sana, nutritiva y suficiente durante todo el año (Naciones Unidas, 2015). La cooperativa trataría de contribuir mediante una oferta regular de alimentos básicos y apoyos para los hogares que no pudieran pagar la totalidad de la compra.

ODS 10. Reducción de las desigualdades. Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020) relacionan este objetivo con la atención a colectivos desfavorecidos, por lo tanto, propongo estudiar un fondo para ayudar a pagar la compra a los hogares que más lo necesitaran. Los criterios de acceso serían públicos, las solicitudes se gestionarían de forma confidencial y, recibir una ayuda no reduciría los derechos de participación de las personas socias.

ODS 12. Producción y consumo responsables. El informe de las Naciones Unidas señala que en 2022 se desperdiciaron 1.050 millones de toneladas de alimentos en el mundo, un 60 % en los hogares (Naciones Unidas, 2025). La cooperativa registraría los kilogramos recibidos, vendidos, redistribuidos y descartados, teniendo en cuenta las existencias al principio y al final de cada periodo con la voluntad de evitar el desperdicio y conseguir un consumo más responsable.

ODS 17. Alianzas para lograr los objetivos. Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020) destacan el papel de las alianzas para compartir recursos y conocimientos. Vinculado a esto, la meta 17.17 promueve la cooperación entre actores públicos, privados y de la sociedad civil (Naciones Unidas, 2015). En este proyecto habría que explorar qué podrían aportar los productores, los comercios, las entidades sociales y el Ayuntamiento para así poder valorar las necesarias alianzas.

De manera paralela, debemos indicar que aunque no son parte de los ODS seleccionados, los ODS 8 y 16 tendrían también una función complementaria. El ODS 8 se relacionaría con las condiciones del equipo trabajador y con una distinción clara entre empleo remunerado y participación voluntaria. Mientras el ODS 16 orientaría el acceso a la información y la participación en las decisiones tal como indica Renau Cano (2026) sobre gestión de personas y organizaciones democráticas.

Indicadores y criterios de interpretación de los ODS principales

Fuente: elaboración propia.

3. Análisis del mercado social y del mercado capitalista

Huerta Molina (2022) describe la economía social como un conjunto de organizaciones que priorizan a las personas y el interés colectivo, mientras que Renau Cano (2026) sitúa el mercado social en los intercambios y la satisfacción de necesidades organizados según los valores de la ESS. Teniendo todo esto en cuenta, el proyecto debería estudiar relaciones con proveedores, otras cooperativas y entidades de financiación ética con la finalidad de concretar pedidos compartidos o acuerdos estables de suministro, con precios y responsabilidades conocidos por ambas partes.

En este punto, también propongo explorar la posibilidad en incluir prácticas comunitarias que no requieren un intercambio monetario tales como una red vecinal que podría compartir información o facilitar un espacio de encuentro. Estas aportaciones serían diferentes del suministro de alimentos, por el que los proveedores deberían recibir el pago acordado. Para poder incluir esto en la cooperativa deberíamos primero identificar qué redes de apoyo existen en Caldes, si las hay, y si desean participar.

A continuación, presento las experiencias de referencia y posibles apoyos al proyecto ya sean en el municipio, en la provincia o servicios digitales. Presento estas entidades como referencias, no como acuerdos realizados o potenciales. Algunas de estas colaboraciones pueden ser referentes de gestión, contactos de aprendizaje, entre otras posibilidades.

Cooperativa 70. Nació en 1970 en Caldes de Montbui como cooperativa de consumo, aunque en 2001 abandonó esta actividad y vendió el fondo de comercio a otros operadores (Cooperativa 70, s. f.). A pesar de esto, la considero un referente local y conocer los motivos de ese cambio y los aprendizajes de la entidad ayudaría a valorar las dificultades de impulsar una nueva actividad de distribución alimentaria.

El Gran Recapte y pequeños comercios. La convocatoria local de primavera del Gran Recapte (organizada por Fundació Banc dels Aliments) de 2024 incluyó establecimientos del municipio como Ametller Origen, Caprabo, Coaliment, Dia y Mercadona (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2024). Establecer contacto con la Fundació Bancs del Aliments permitiría conocer qué entidades y comercios participan en la ayuda alimentaria del municipio. Además de estos centros de gran tamaño, el comercio de proximidad también sería una alternativa válida y a valorar. Para ello, sería necesario comparar sus precios, horarios y ofertas.

El Rebost Solidari d’Aliments. Este equipamiento de Caldes de Montbui se gestiona mediante la coordinación del Ayuntamiento y diferentes entidades sociales. Las solicitudes se tramitan a través de Acción Social y se dirigen a personas del municipio que acreditan carencias de recursos alimentarios (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2023). A través de los posibles contactos podríamos conocer su funcionamiento y las necesidades que atiende. Así se podría valorar si nuestra cooperativa aporta algo diferente y útil o si resultase más útil apoyar una iniciativa existente. Una posibilidad que aunque vaya en contra del proyecto considero que debe mantenerse abierta por el bien de las personas del municipio.

Foodcoop BCN. Alejados del municipio, pero dentro de la provincia de Barcelona se encuentra esta entidad que es una referencia de supermercado cooperativo en la ciudad condal. Su comunicación de 2026 describe alternativas a los turnos, una cesta básica con margen reducido y compra en línea para socias de consumo en determinadas zonas, y también permite comprar a personas no socias (Foodcoop BCN, 2026). Estas medidas ofrecen ideas sobre la accesibilidad y la organización de la cooperativa y si su aplicación en Caldes es viable, analizando la demanda, el volumen de compras y los recursos disponibles.

Too Good To Go. A nivel digital, esta popular plataforma permite comprar excedentes mediante paquetes sorpresa que se reservan en una aplicación y se recogen en un horario indicado (Too Good To Go, s. f.). Puede ser una alternativa para buscar precios accesibles, aunque su oferta depende de los excedentes disponibles y el proyecto de Cistella Comuna se basa más en la regularidad y la posibilidad de elegir productos, además del precio, que en comida de consumo próximo.

Coop57. Muy alejada de las anteriores referencias, más centradas en la compra y distribución alimentaria, Coop57 quien canaliza recursos hacia organizaciones de la ESS que cumplen sus condiciones de participación y valoración (Coop57, s. f.). Su función en este análisis es financiera ya que podría ser un interlocutor para conocer opciones de financiación, sin dar por supuesto que el proyecto tendría acceso a ellas. Como señala Renau Cano (2026), habría que estudiar las condiciones y la estabilidad de los recursos. Un préstamo, por ejemplo, implicaría pagos futuros que la cooperativa tendría que poder asumir.

A continuación, planteo la comparación entre el mercado social y el mercado capitalista. En Cistella Comuna propongo que la propiedad sea compartida por las personas socias y que estas participen en las decisiones sobre el catálogo, las condiciones de compra y el funcionamiento del fondo de acceso. En los comercios convencionales considerados como alternativa, habría que identificar quién posee el negocio y quién toma estas decisiones, ya que no tienen la misma estructura un pequeño establecimiento familiar y una gran cadena de supermercados.

La formación del precio sería otra diferencia que considero necesario estudiar ya que los precios deberían cubrir la compra de los alimentos y los gastos de funcionamiento, además de permitir una reserva para imprevistos. Así, las personas socias podrían conocer estos costes y participar en las decisiones sobre los márgenes. Finalmente, se compararía el coste final de productos equivalentes, sin asumir que la forma cooperativa implica necesariamente un mayor ahorro.

También habría que considerar el destino del posible excedente económico, que en este proyecto iría destinado a priorizar la continuidad de la actividad, la mejora del servicio y el apoyo al acceso alimentario, dentro de las normas aplicables y mediante los acuerdos de los órganos correspondientes. Cabe destacar que el comercio convencional también puede aportar valor social mediante el empleo, el servicio de proximidad o la colaboración con entidades locales.

4. Propuesta de funcionamiento

Antes de organizar un piloto, habría que resolver algunas preguntas como:

• ¿Qué necesitan los hogares?
• ¿Habrá suficientes familias interesadas?
• ¿El proyecto duplicaría el trabajo que ya realiza el Rebost?
• ¿Qué aportaría la cooperativa respecto a las alternativas actuales?
• ¿Podría mantener su actividad en el tiempo?

El Plan de Empresa Sostenible descrito por Renau Cano (2026) permitiría desarrollar estas cuestiones en las siguientes fases del trabajo.

La primera fase consistiría en escuchar a hogares y profesionales de las entidades locales para conocer el número de hogares y personas que se beneficiarían de este proyecto de manera directa e indirecta. En estas conversaciones también se incluirían a personas que no utilizan ayuda alimentaria y a quienes no desean participar en una cooperativa con la finalidad de tener un amplio conocimiento de las necesidades del municipio. A todos ellos se les preguntaría por sus compras habituales, dificultades y prioridades de compra, cuándo y cómo priorizan la compra saludable, entre otras cuestiones.

En una segunda fase se solicitarían presupuestos y se compararían precios durante varias semanas. Para que la comparación fuera útil, las cestas deberían ser equivalentes en cantidad, composición y calidad, pero a un coste inferior.

¿De dónde vendría este ahorro en el precio?

El ahorro semanal de 15 euros se dividiría en:

• 5-8 euros aproximadamente corresponderían al ahorro fruto de la compra cooperativa o conjunta.
• El resto (10-7 aproximadamente) procederían de posibles ayudas públicas al proyecto.

Una de las principales dudas del proyecto que considero necesario analizar es si la cooperativa podría ofrecer una cesta equivalente a un coste total inferior al de las alternativas actuales. La compra conjunta podría permitir negociar mejores condiciones con los proveedores, pero también habría que asumir los gastos de personal, local, conservación y distribución de los alimentos. Por tanto, conseguir un precio de compra más bajo puede no garantizar que el coste final para los hogares sea inferior.

La evaluación de la financiación seguiría el enfoque de sostenibilidad económica de Renau Cano (2026) y, por lo tanto, el coste cooperativo incluiría las cuotas y los gastos necesarios para realizar la compra. Se distinguiría entre el ahorro obtenido por la compra conjunta y el que procede de las ayudas. También se prepararían un presupuesto y una previsión de tesorería que incluyeran personal, logística, conservación y pérdidas de productos.

En relación con las posibles ayudas públicas, se deberían solicitar subvenciones al Ayuntamiento de Caldes de Montbui, a través del Departament de Serveis Socials, así como a otras administraciones para apoyar la puesta en marcha del proyecto y su consolidación a largo plazo. En este punto, Renau Cano (2026) incluye las subvenciones y los convenios públicos entre las fuentes de financiación de la ESS y señala la importancia de diversificar los ingresos.

La tercera fase sería la creación de una prueba piloto con una duración, un número de participantes y unas responsabilidades acordadas al inicio. Durante el piloto se observarían la continuidad de las compras, la adecuación de los productos, el trabajo necesario y los pagos a proveedores. Siguiendo la distinción entre actividades, resultados e impacto de Renau Cano (2026), el número de pedidos sería un dato de actividad, pero no demostraría por sí solo una mejora de la alimentación. La evaluación serviría para decidir si continuar, introducir cambios o finalizar la prueba. En este último caso, se informarían a las personas interesadas y cerrarían los compromisos pendientes con hogares y proveedores.

Si el diagnóstico final del piloto fuera favorable, el funcionamiento inicial, a grandes rasgos, sería el siguiente:

• Las personas socias consultarían el catálogo y realizarían sus pedidos por los canales acordados. Habría que prever una alternativa para quienes tuvieran dificultades con los medios digitales.
• La cooperativa agruparía los pedidos, confirmaría la disponibilidad con los proveedores y organizaría la recogida o entrega.
• El fondo de acceso ayudaría a pagar la compra a los hogares que lo necesitaran. Sus recursos y criterios de asignación se definirían antes de ofrecer las ayudas. Destacar que recibir apoyo económico no implicaría acceder a productos de menor calidad ni asumir tareas adicionales para estas familias.
• Todas las personas socias utilizarían el mismo catálogo y conservarían sus derechos de participación. Cada hogar elegiría los productos adecuados a sus necesidades.

5. Análisis de grupos de interés mediante la MGIDI

La Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI) permite examinar quién influye en el proyecto, quién recibe sus efectos y quién tiene posibilidades de participar. Renau Cano (2026) relaciona estas dimensiones para evitar que la atención se concentre en los actores con más poder.

La matriz siguiente explica:

• El poder inicial (bajo, medio, alto) indica la capacidad prevista de influir en las decisiones.
• El impacto (bajo, medio, alto) marca cuánto les afectaría el proyecto.
• La participación posible (baja media, alta) expone sus condiciones iniciales para intervenir.
• El objetivo: señalan los objetivos y acciones
• Las medidas propuestas: detalla las medidas para reducir las barreras detectadas.

Fuente: elaboración propia a partir de la MGIDI de Renau Cano (2026).

Hogares participantes. Son el grupo prioritario, pero podrían tener poca influencia si las decisiones principales se tomaran antes de incorporarlos. Además, recibir una ayuda podría dificultar que expresaran desacuerdo. Por eso, la gestión de las solicitudes se separaría de los espacios de participación. Las familias deberían poder opinar sobre productos, horarios y condiciones de compra sin temor a perder el apoyo. Sus propuestas tendrían que servir para revisar el funcionamiento, además de recogerse en encuestas.

Cuidados y accesibilidad. Las responsabilidades de cuidado pueden dificultar la asistencia a reuniones o la realización de turnos. Renau Cano (2026) señala la importancia de considerar las condiciones prácticas de participación. En el proyecto se estudiarían horarios compatibles con esas responsabilidades y otras formas de aportar opiniones. Si se acordaran tareas societarias, habría que prever alternativas para quienes no pudieran asumirlas en las mismas condiciones.

Grupo promotor y socios con mayor disponibilidad. Quienes dispongan de más tiempo o experiencia pueden asumir buena parte del trabajo inicial y acabar concentrando las decisiones. Para ampliar la participación, se explicarían las cuentas con claridad y se revisarían periódicamente las responsabilidades. Las aportaciones económicas tampoco darían privilegios sobre otros socios. Este criterio responde a la prioridad de las personas sobre el capital que expone Huerta Molina (2022).

Equipo trabajador. Su conocimiento del día a día puede darle influencia en las decisiones, aunque dependerá de las funciones y recursos que tenga. Habría que acordar qué puede resolver directamente y qué debe consultar. Por ejemplo, reorganizar una entrega por una incidencia sería una decisión operativa; cambiar los criterios generales de acceso requeriría la intervención del órgano correspondiente. También se prevería tiempo remunerado para la coordinación y la participación del equipo, de acuerdo con el enfoque de gestión de personas de Renau Cano (2026).

Pequeños proveedores. Los cambios de pedidos, las devoluciones o los retrasos en los pagos pueden afectar a su actividad. Antes de empezar se acordarían cantidades, calendarios y condiciones de calidad. Si fuera necesario flexibilizar los pedidos para atender a hogares con ingresos variables, la cooperativa tendría que prever cómo asumir el coste de esos cambios, sin trasladarlo íntegramente a los productores.

Financiadores y donantes. Las condiciones de financiación deberían revisarse antes de aceptarlas. Una aportación no daría derecho a seleccionar a los hogares beneficiarios ni a utilizar sus experiencias personales con fines de comunicación. La separación entre financiación y gobierno que plantea Renau Cano (2026) serviría como referencia para establecer estos límites y evitar que una dependencia económica condicionara las decisiones de la cooperativa.

Organización del gobierno. La propuesta inicial contempla una asamblea para las decisiones generales, un órgano de gobierno para el seguimiento y un equipo responsable de las tareas cotidianas. Podrían crearse también comisiones de compras o accesibilidad cuando fueran necesarias, con funciones y duración definidas. La organización definitiva dependería de la forma jurídica y del tamaño del proyecto. En cualquier caso, los socios deberían conocer qué decide cada órgano y cómo presentar propuestas o pedir explicaciones.

6. Conclusión

Esta primera PAC me ha permitido plantear Cistella Comuna como una posible respuesta a las dificultades de acceso a una alimentación saludable en Caldes de Montbui. La propuesta combina la compra conjunta con el apoyo económico y la participación de los hogares, aunque su utilidad dependería de conocer mejor sus necesidades y comprobar si ofrece ventajas respecto a las alternativas existentes.

Considero que el valor del proyecto estaría en facilitar una alimentación adecuada y asequible, respetando la capacidad de elección de cada hogar y manteniendo una organización viable. Si el diagnóstico indicara que reforzar una iniciativa existente resulta más útil que crear una nueva cooperativa, esa también sería una respuesta válida que podría estudiar en las próximas PAC de la asignatura.

7. Bibliografía

• Agència de Salut Pública de Catalunya. (2024). Petits canvis per menjar millor. https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio/alimentacio-saludable/petits-canvis-menjar-millor
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2023, 20 de julio). Rebost Solidari d’Aliments. https://www.caldesdemontbui.cat/continguts/rebost-social-daliments.html
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2024, 22 de mayo). Crida a la solidaritat calderina: Recapte de primavera d’aliments, el 24 i 25 de maig. https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/crida-a-la-solidaritat-calderina-recapte-de-primavera-daliments-el-24-i-25-de-maig.html
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2025, 3 de noviembre). Gran Recapte d’aliments 2025: Ho donem tot. https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/avisos/gran-recapte-daliments-2025-ho-donem-tot.html
• (s. f.). Presentación. https://www.coop57.coop/es/informacion/presentaci%C3%B3n
• Cooperativa 70. (s. f.). Història. https://cooperativa70.coop/historia/
• Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses [Recurso de aprendizaje textual, PID_00275372]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• Foodcoop BCN. (2026, 22 de abril). ¿Sabes las mejoras que hemos hecho desde 2025? https://foodcoopbcn.cat/es/sabes-las-mejoras-que-hemos-hecho-desde-2025/
• Fundació Banc dels Aliments. (s. f.). El Banc dels Aliments de Barcelona da respuesta a las peticiones de comida por el Ramadán. https://www.bancdelsaliments.org/es/blog/el-banc-dels-aliments-de-barcelona-da-respuesta-a-las-peticiones-de-comida-por-el-ramadan
• Generalitat de Catalunya. (2025, 23 de septiembre). Alimentació saludable per a tothom. Canal Salut. https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/saludable/tothom/index.html
• Huerta Molina, A. (2022). L’economia social i cooperativa: Empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2.ª ed.) [Recurso de aprendizaje textual, PID_00291519]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• (s. f.). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics
• Naciones Unidas. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development (A/RES/70/1). https://sdgs.un.org/2030agenda
• Naciones Unidas. (2025). Progresos realizados para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible: Informe del Secretario General (A/80/81–E/2025/62).
• Organización de Consumidores y Usuarios (OCU). (2025, 12 de noviembre). Comer sano es un 20% más caro: OCU pide rebajar el IVA. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2025/comersano121125
• Renau Cano, M. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: Una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (1.ª ed.) [Recurso de aprendizaje textual, PID_00310760]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• Too Good To Go. (s. f.). Vende tus excedentes de comida y productos. https://www.toogoodtogo.com/es/surplus-food-marketplace

Declaración del uso de inteligencia artificial

Para la realización de este trabajo se ha utilizado ChatGPT de OpenAI como apoyo para revisar la ortografía del texto además de realizar las imágenes vinculadas al logotipo e imagen de Cistella Comuna. Prompts utilizados:

• “Analiza el documento en busca de errores ortográficos, sin cambiar el contenido o estructura de este”.
• “Crea un logo para el proyecto Cistella Comuna que refleje las características descritas en el documento. Que aparezca algún elemento propio de la Caldes de Montbui para hacerlo más reconocible. Crea también dos mockups de cómo sería utilizarlo en unas bolsas sostenibles y en una furgoneta de

Aquest document és el primer pas del Pla d’Empresa Sostenible que aniré construint al llarg de l’assignatura. A la secció 0 explico per què he triat aquest tema, i les seccions 1 a 4 responen a les tasques del repte 1.

Ús de la intel·ligència artificial

He fet servir eines d’intel·ligència artificial per buscar fonts i informació relacionades amb l’assignatura i amb la tasca assignada, per donar format al document. També l’he usat per elaborar-ne els gràfics, les taules, i per revisar-ne l’ortografia i la gramàtica. Finalment m’ha servit per contrastar el meu document amb les tasques principals del repte 1.

0. Punt de partida

Per què aquest tema

Fa temps que l’economia sostenible em fascina. Va començar amb una assignatura sobre l’economia dels recursos naturals a la carrera, i després vaig fer un curs de l’MIT sobre economia sostenible. Des que treballo en una organització de recerca aplicada sense ànim de lucre del sector biotecnològic, però, la sento més llunyana. Les meves funcions són de finances i control: molts números i molta anàlisi, però poca influència en la proposta econòmica de l’organització.

Aquest màster, i aquest treball en concret, són la meva manera de tornar a connectar aquestes dues coses: el sector on treballo i l’economia que m’agradaria ajudar a construir.

Em sembla molt interessant que la primera assignatura del màster plantegi fer un pla de negoci des de l’economia social i solidària. Que en un sector tan tècnic i regulat com el de les teràpies avançades siguem capaços de trobar una solució sostenible em fa pensar que aquesta manera de fer es podria aplicar a moltes altres situacions i sectors, i fer del món un lloc millor. Per això he volgut que aquest treball parteixi del que veig cada dia a la feina, però que alhora estigui ben fonamentat.

El que veig des de dins

La meva feina em fa veure de prop com es financen els projectes de recerca. En el meu sector, el finançament públic és l’únic que tens segur, perquè està signat, i per això ha de cobrir l’estructura; la resta s’ha de guanyar amb projectes amb empreses i convocatòries competitives. I com que som una fundació, tot l’excedent es reinverteix.

D’aquí em surt la pregunta que fa de fil a tot el treball: si la innovació neix en bona part amb recursos públics, per què l’accés als seus resultats depèn tant de la capacitat de pagar?

La contradicció que vull explorar

Buscant exemples del meu sector, el cas de l’ARI-0001 de l’Hospital Clínic em va semblar molt interessant: una teràpia CAR-T creada dins del sistema públic i fabricada a un terç del preu de les teràpies industrials (Ministerio de Sanidad, 2021). Demostra que la capacitat de produir aquestes teràpies no és exclusiva de la indústria. El que fa pujar el preu és, sobretot, el model de negoci on s’insereix.

1. Context i problemàtica

Les teràpies avançades poden curar malalties que fins fa poc no tenien tractament. El problema és el preu: sovint superen els 300.000 € per pacient, cosa que en limita l’accés i posa pressió als sistemes públics de salut.

Què és una teràpia CAR-T?

Les teràpies avançades inclouen la teràpia gènica, la cel·lular i l’enginyeria tissular. La més coneguda és la CAR-T, un tractament que converteix les defenses del mateix pacient en un medicament viu contra el càncer. CAR vol dir receptor d’antigen quimèric: una «antena» artificial que s’afegeix als limfòcits T perquè reconeguin les cèl·lules tumorals (Ministerio de Sanidad, 2021). El procés té quatre passos:

1. Extracció. S’obtenen els limfòcits T del pacient a partir d’una extracció de sang.

2. Modificació genètica. Al laboratori s’hi introdueix un gen nou que els permet reconèixer les cèl·lules tumorals.

3. Multiplicació. Les cèl·lules modificades es fan créixer fins a obtenir milions de còpies.

4. Infusió. Es tornen a administrar al pacient en una sola dosi, normalment en càncers de la sang que no han respost a altres tractaments.

Cada dosi es fabrica per a un sol pacient, i per això el procés és complex i car.

El problema · preu i accés desigual

A Espanya, els hospitals públics paguen uns 307.200 € sense IVA per cada tractament de Kymriah (Novartis) i uns 314.000 € per Yescarta (Gilead) (Civio, 2019). Aquests preus no surten del cost de fabricació, sinó del que la indústria anomena «preu per valor»: es calculen segons els anys de vida que guanya el pacient (Güell, 2019).

A Europa, tot i que l’autorització és comuna per a tota la UE, l’accés real canvia molt d’un país a un altre, en bona part pel preu (Perez-Kempner et al., 2024). Alguns productes fins i tot s’han retirat del mercat perquè no s’arribava a un acord (Remap Consulting, 2025), i organitzacions com l’OCU alerten que aquest model posa en risc la sostenibilitat dels sistemes de salut (OCU, 2017).

Fonts: Civio (2019), contractes públics; Ministerio de Sanidad (2021) i Redacción Médica (2021) per a l’ARI-0001.

Per a mi, això és una problemàtica social i no només sanitària. No falta ciència: el que falla és com s’organitza la producció i la distribució del coneixement. Moltes d’aquestes teràpies neixen de recerca pagada amb diners públics, però el preu el marca el que el mercat pot pagar, i al final l’accés depèn del país i del pressupost sanitari més que de la necessitat del pacient.

Sector d’incidència · GICS

• Sector: Health Care (35)
• Grup industrial: Pharmaceuticals, Biotechnology & Life Sciences (3520)
• Subindústria: Biotechnology (35201010)

Situo la iniciativa a Biotechnology (35201010), que inclou la recerca, el desenvolupament i la producció de productes basats en l’enginyeria genètica per a malalties humanes. Una organització de recerca aplicada també podria encaixar a Life Sciences Tools & Services (35203010) o a Research & Consulting Services (20202020), però he triat la primera perquè la idea no és prestar serveis de recerca, sinó fer accessible un producte terapèutic.

La plantejo com una iniciativa intraemprenedora: un projecte impulsat des de dins d’una organització de recerca aplicada sense ànim de lucre, que aprofiti la seva experiència en transferència tecnològica per crear un model de producció i accés orientat a l’interès general, amb hospitals públics, associacions de pacients i altres agents del mercat social.

2. Vinculació amb els ODS

La problemàtica toca de ple l’ODS 3 (salut i benestar) i, de manera més transversal, els ODS 9, 10 i 17. De les cinc esferes de l’Agenda 2030, afecta sobretot les persones, la prosperitat i les aliances (Nacions Unides, 2015).

Si n’hagués de triar dues, em quedaria amb les metes 3.8 i 3.b: que la innovació biomèdica arribi de veritat als pacients i a un preu assequible. Els ODS 9, 10 i 17 expliquen més aviat el com: amb recerca, reduint desigualtats i fent aliances. A Catalunya, la salut i la reducció de desigualtats també surten com a reptes estratègics de l’Agenda 2030 (CADS, s. d.).

Els ODS són universals i interdependents, i no es poden assolir sense el sector privat: les organitzacions hi contribueixen des de la seva estratègia i amb compromisos com el Pacte Mundial, el primer principi del qual és el respecte als drets humans (Cugueró-Escofet i Urarte, 2020). En salut, el punt de partida és preocupant. La meitat de la població mundial encara no té accés a serveis de salut ni a medicaments essencials (Cugueró-Escofet i Urarte, 2020), i deu anys després d’aprovar l’Agenda 2030 només el 35 % de les metes avança prou, mentre que el 18 % ha retrocedit (Nacions Unides, 2025a). A més, l’ajuda oficial a la recerca mèdica i a la salut bàsica va caure un 39 % el 2023 (Nacions Unides, 2025b). Tot plegat fa encara més necessari buscar models que facin arribar la innovació a qui la necessita.

3. Mercat social i mercat capitalista

Avui la resposta a aquest problema es reparteix entre tres models: el mercat capitalista, que domina l’oferta; un model públic i acadèmic que ja ha demostrat que es pot reduir el preu a un terç; i un mercat social que en aquest sector és encara molt feble, i que és on veig espai per a la iniciativa. Per analitzar-ho faig servir la distinció de Renau (2026) entre la branca empresarial de l’ESS, que competeix dins del mercat capitalista, sovint en desavantatge, i la branca comunitària, que resol necessitats sense passar pel mercat.

• Mercat capitalista: Patents i producció centralitzada. Preu fixat per valor, no per cost. Es retira quan no és rendible.
• Model públic-acadèmic: ARI-0001 a 89.270 €, un terç del preu industrial. Via de l’exempció hospitalària. Depèn de cada hospital.
• Mercat social i ESS: Producció descentralitzada sense ànim de lucre. Donació, voluntariat i suport mutu. Molt feble en aquest sector: aquí hi ha l’espai.

3.1 Mercat capitalista

Les grans farmacèutiques (Novartis, Gilead/Kite, Bristol Myers Squibb, Johnson & Johnson) concentren la majoria de teràpies CAR-T aprovades. Treballen amb patents i producció centralitzada: les cèl·lules del pacient viatgen fins a plantes industrials i tornen tractades. El preu es fixa per valor i, a Espanya, una part només es paga si el pacient supera els 18 mesos de supervivència (Güell, 2019). Quan no arriben a un acord de preu, algunes empreses directament abandonen el mercat europeu (Remap Consulting, 2025).

3.2 Model públic i acadèmic

L’exemple més clar és l’ARI-0001, desenvolupada a l’Hospital Clínic amb Sant Joan de Déu. El Ministeri de Sanitat en va fixar el preu en 89.270 €, un terç del de les teràpies industrials (Redacción Médica, 2021; Ministerio de Sanidad, 2021). Ho va fer possible l’exempció hospitalària, que permet produir teràpies avançades sense passar per l’autorització centralitzada de l’EMA, però que s’autoritza hospital per hospital (Urbano, 2024).

Un estudi recent conclou que el preu assequible va sortir d’una lògica d’interès sanitari i no comercial, tot i que va comportar reptes organitzatius (Ruiz et al., 2026). I el Pla de Teràpies Avançades del SNS 2025-2028 vol potenciar aquest tipus de fabricació, sobretot per a malalties minoritàries o sense alternativa (La Moncloa, 2025).

3.3 Mercat social i ESS

El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que funciona amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris (Renau, 2026); a Catalunya l’impulsa la Xarxa d’Economia Solidària (XES, 2026). En teràpies avançades, la seva presència és molt petita, però hi ha experiències que en comparteixen els principis. La més clara és Caring Cross, una entitat sense ànim de lucre que transfereix tecnologia perquè hospitals de països de renda mitjana i baixa produeixin CAR-T localment; al Brasil, amb la Fiocruz, calculen que podrien baixar el cost fins a uns 35.000 dòlars per dosi (BioProcess International, s. d.; GenomeWeb, s. d.). També hi tenen un paper les associacions de pacients, que van participar en el pla de teràpies avançades del 2018 (Ministerio de Sanidad, 2018).

Al voltant dels pacients hi ha, a més, iniciatives sense intercanvi monetari, que corresponen al que Renau (2026) anomena la branca comunitària de l’ESS: la donació altruista de medul·la òssia del REDMO, amb més de 500.000 donants (Fundació Josep Carreras, 2024), els pisos d’acollida gratuïts per a famílies que s’han de desplaçar (Fundació Josep Carreras, s. d.) o el suport mutu d’entitats com l’AEAL, gestionada per pacients voluntaris (SEOM, 2012). No competeixen amb la proposta, perquè no resolen l’accés econòmic a la teràpia, però són aliats naturals i un bon model de valors.

3.4 Mapa d’iniciatives

On veig l’oportunitat

Els hospitals acadèmics ja han demostrat que es pot produir a un preu just, però cada un ho fa pel seu compte. Falta una peça entre la recerca i l’hospital. Una iniciativa nascuda en una organització de recerca aplicada podria fer aquest paper: transferir coneixement i processos, compartir infraestructures entre centres i fer que pacients i professionals participin en les decisions. Aquí és on vull centrar la proposta de valor del repte 2.

3.5 Encaix amb l’economia social i solidària

La proposta combina les dues mirades de l’ESS: la de l’economia social, més institucional i centrada en la forma jurídica i la gestió democràtica, i la de l’economia solidària, que qüestiona la lògica del mercat (UOC, 2026). La Llei 5/2011 en fixa quatre principis: primacia de les persones i de la finalitat social sobre el capital, aplicació dels resultats segons el treball o la finalitat social, solidaritat interna i amb la societat, i independència respecte dels poders públics (Huerta, 2022). I no és un sector marginal: a Espanya representa prop del 10 % del PIB i més de 2,1 milions de llocs de treball, i a Colòmbia, per exemple, les cooperatives arriben al 24 % del sector salut (Huerta, 2022). El 2023, l’ONU també va reconèixer l’ESS com a motor del desenvolupament sostenible (Nacions Unides, 2023).

El que diferencia una cooperativa d’una empresa convencional és que el poder no depèn del capital aportat (Renau, 2026), i això és justament el que necessita aquesta iniciativa perquè pacients i professionals tinguin veu. En la pràctica, la iniciativa podria ser una cooperativa de segon grau entre centres de recerca i hospitals, o una fundació amb participació de pacients que reinverteixi els excedents.

Model mercantil i model cooperatiu

4. Grups d’interès (MGIDI)

Segueixo la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva que proposa Renau (2026). A diferència de la matriu clàssica de poder i interès, que deixa fora els afectats sense poder, analitza cada grup a partir de tres dimensions: el poder que té, la seva possibilitat real de participar i l’impacte que rep. Per decidir, la guia proposa tres criteris: distribuir el poder, garantir una participació democràtica efectiva i prioritzar els col·lectius més afectats. En el model cooperatiu, aquesta matriu és la base de la gestió democràtica (UOC, 2026).

El desequilibri és clar: els pacients són els més afectats i els que menys poden decidir, mentre que l’administració, els reguladors i la indústria concentren el poder. Personalment, però, crec que els grups que més es poden quedar al marge de les decisions de la iniciativa són les agències reguladores i les entitats de l’ESS. Les primeres tenen molt de poder per autoritzar, però sovint no participen en el disseny dels projectes; les segones són pràcticament absents d’aquest sector. Per això proposo implicar-les des de l’inici.

5. Bibliografia

BioProcess International. (s. d.). Germfree, Caring Cross to bring affordable CAR-Ts to Brazil. https://www.bioprocessintl.com/deal-making/germfree-caring-cross-to-bring-affordable-car-ts-to-brazil

Civio. (2019, 29 d’octubre). Spanish public hospitals pay 307,200 euros for each personalised childhood leukaemia treatment. https://civio.es/sanidad/2019/10/29/car-t-therapies-cost-price-kymriah-yescarta/

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. (s. d.). L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. Generalitat de Catalunya. http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/campanyes/agenda2030

Cugueró-Escofet, N., i Urarte Gómez, S. (2020). Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses (PID_00275372) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia. (2024). Memòria REDMO 2023. https://fcarreras.org/wp-content/uploads/2024/05/Memoria-2023_publica_CA.pdf

Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia. (s. d.). Programa de pisos d’acollida per a pacients amb leucèmia. https://fcarreras.org/ca/dossier-programa-pisos

GenomeWeb. (s. d.). Caring Cross to pilot low-cost, point-of-care CAR T-cell manufacturing approach in Brazil. https://www.genomeweb.com/cancer/caring-cross-pilot-low-cost-point-care-car-t-cell-manufacturing-approach-brazil

Güell, O. (2019, 8 de novembre). Las cláusulas secretas de las terapias más caras contra el cáncer. El País. Reproduït a Salud y Fármacos. https://www.saludyfarmacos.org/?p=55899

Huerta Molina, A. (2022). L’economia social i cooperativa: empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2a ed., PID_00291519) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

La Moncloa. (2025, 4 de juliol). El Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud aprueba el Plan de Terapias avanzadas 2025-2028. https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/sanidad14/paginas/2025/040725-garcia-plan-terapias-avanzadas.aspx

Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social. Boletín Oficial del Estado, 76, de 30 de març de 2011.

Ministerio de Sanidad. (2018, 11 de desembre). Carcedo anuncia la aprobación de la financiación de la primera terapia celular CAR-T en el Sistema Nacional de Salud. https://www.sanidad.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=4464

Ministerio de Sanidad. (2021, 17 de maig). La Comisión Permanente de Farmacia fija el precio al ARI-0001, la primera terapia avanzada CAR-T pública. https://www.sanidad.gob.es/ca/gabinete/notasPrensa.do?id=5336

Nacions Unides. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development. https://sdgs.un.org/2030agenda

Nacions Unides. (2023). Promoting the social and solidarity economy for sustainable development (Resolució A/RES/77/281). Assemblea General.

Nacions Unides. (2025a). Progresos realizados para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible: Informe del Secretario General (A/80/81-E/2025/62). Assemblea General i Consell Econòmic i Social.

Nacions Unides. (2025b). The Sustainable Development Goals Report 2025. Departament d’Afers Econòmics i Socials.

Organización de Consumidores y Usuarios. (2017). OCU cuestiona el coste de los nuevos tratamientos de Gilead y Novartis. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2017/noessano15112017

Perez-Kempner, L., Dalton, R., Cautiero, R., i Budhia, S. (2024). Unlocking equitable access to revolutionary cell and gene therapies across EU member states [Comunicació]. ISPOR Europe 2024, Barcelona. https://www.ispor.org/heor-resources/presentations-database/presentation/euro2024-4013/144155

REAS Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria. (s. d.). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.reasred.org

Redacción Médica. (2021). La primera CART pública ARI 0001 ya tiene precio: 89.270 euros. https://www.redaccionmedica.com/secciones/hematologia-y-hemoterapia/la-primera-cart-publica-ari-0001-ya-tiene-precio-89-270-euros-7483

Renau Cano, M. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (PID_00310760) [Recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Remap Consulting. (2025, 17 de setembre). Why gene therapies keep hitting price & access roadblocks. https://remapconsulting.com/?p=3416

Ruiz, A. A., Shinabargar, E., Slovenski, I., et al. (2026). Increasing access to CAR-T therapy: A case study of an academic hospital’s alternative innovation model. Orphanet Journal of Rare Diseases, 21, 215. https://doi.org/10.1186/s13023-026-04320-7

Sociedad Española de Oncología Médica. (2012). AEAL, Asociación Española de Afectados por Linfoma, Mieloma y Leucemia. https://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/Boletines/Noviembre/AEAL.pdf

Universitat Oberta de Catalunya. (2026). Anàlisi d’una problemàtica social des de la innovació i els ODS (I i II) [Webinar]. Assignatura Cooperativisme i economia col·laborativa, MUSIGRS.

Urbano, Á. (2024, 26 d’abril). El modelo CAR-T académico español marcará la equidad en terapias avanzadas [Article d’opinió]. Redacción Médica. https://www.redaccionmedica.com/opinion/20240426/el-modelo-car-t-academico-espanol-marcara-la-equidad-en-terapias-avanzadas/12235_13.html

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (2026). Informe Mercat Social 2025. https://xes.cat/wp-content/uploads/2026/02/MS25_Informe2025.pdf

1. Introducció i contextualització de La Simbiosi

La Simbiosi és una iniciativa de transformació socioterritorial impulsada l’any 2026 a les terres de Ponent, de la qual formo part activament. Neix de la voluntat de donar resposta a les necessitats detectades al territori en àmbits com l’acció comunitària, la participació ciutadana, la cooperació entre agents locals i la construcció de projectes col·lectius amb capacitat transformadora (La Simbiosi, 2026).

En aquest context, La Simbiosi es planteja com un projecte que vol contribuir a enfortir el teixit social i associatiu, facilitar la col·laboració entre la ciutadania, les entitats i les administracions públiques, i promoure processos de desenvolupament territorial arrelats a les necessitats reals de les comunitats (La Simbiosi, 2026).

La iniciativa es troba en una fase inicial de desenvolupament i contempla l’evolució des d’una associació cap a una cooperativa, amb la voluntat d’avançar cap a un model organitzatiu coherent amb els principis de l’economia social i solidària (ESS), basat en la participació democràtica, la cooperació i la generació de valor col·lectiu (Huerta Molina, 2022; REAS, 2022).

El projecte parteix d’una mirada integral que entén que les persones, les relacions, les institucions i els entorns formen part d’un mateix sistema. Per això, situa la comunitat al centre dels processos i aposta per metodologies participatives, acció comunitària, corresponsabilitat i treball compartit. La transformació social s’entén com un procés col·lectiu i progressiu que requereix temps, confiança, aliances i continuïtat, i no només intervencions puntuals.

Els àmbits principals d’activitat de La Simbiosi són:

• Comunitat i cultura transformadora.
• Processos participatius.
• Planificació territorial estratègica.
• Formació, sensibilització i capacitació.
• Innovació social i recerca.

Aquesta diversitat de serveis comparteix una finalitat: enfortir la capacitat d’organització, decisió i acció col·lectiva de les comunitats, i contribuir a construir territoris més cohesionats, inclusius i sostenibles. Aquest enfocament és coherent amb la perspectiva de l’economia social i solidària (ESS), que situa les persones i l’interès col·lectiu per davant del capital i destaca la gestió democràtica, la cooperació i el compromís amb la comunitat (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).

2. Identificació de la problemàtica social i del sector d’incidència

2.1. Problemàtica proposada

L’estudi preliminar centra la problemàtica en les dificultats per garantir una participació ciutadana continuada, inclusiva i efectiva en les decisions que afecten els barris i municipis, així com en les dificultats que poden tenir les comunitats per organitzar-se, generar vincles i col·laborar amb les administracions i les entitats per afrontar reptes compartits.

La necessitat d’abordar aquesta problemàtica s’emmarca en les característiques demogràfiques i territorials de la demarcació de Lleida. Segons l’Estratègia Territorial Integrada de la Diputació de Lleida, la demarcació tenia 451.641 habitants l’1 de gener de 2024 i presentava una densitat de població de 37,1 habitants per km², molt inferior a la mitjana catalana, de 249,5 habitants per km². A més, l’índex d’envelliment se situava en el 143,4 %, i les comarques del Pallars Jussà i les Garrigues superaven el 200 % (Diputació de Lleida, s. d.). Aquestes dades evidencien la diversitat de realitats territorials i els reptes demogràfics que afronta la demarcació.

En aquest context, resulta pertinent estudiar com es poden enfortir les xarxes comunitàries, adaptar els mecanismes participatius a les característiques de cada territori i facilitar la cooperació entre la ciutadania, les entitats i les administracions públiques.

Aquesta problemàtica no parteix de la idea que la participació ciutadana no existeixi, sinó de la necessitat d’analitzar si els mecanismes existents aconsegueixen incorporar veus diverses, generar incidència real en les decisions i mantenir els processos en el temps. També caldrà investigar quines barreres —socials, econòmiques, culturals, comunicatives o institucionals— poden limitar la participació de determinats col·lectius. Aquesta mirada connecta amb l’Agenda 2030, que planteja la necessitat d’impulsar un desenvolupament sostenible que integri les dimensions socials, econòmiques i ambientals i que requereix la implicació dels diferents nivells de govern i de la societat (Nacions Unides, 2015). També és coherent amb l’enfocament dels ODS a les empreses i organitzacions, que posa l’accent en la seva integració en l’activitat i en les decisions estratègiques (Cugueró-Escofet i Urarte Gómez, 2020).

La problemàtica és coherent amb La Simbiosi perquè connecta els seus cinc àmbits de treball: la dinamització comunitària i cultural, el disseny de processos participatius, la planificació territorial, la formació i la recerca aplicada. Les desigualtats territorials i les transformacions demogràfiques poden incorporar-se com a elements contextuals que influeixen en la cohesió social i en les oportunitats de participació.

2.2. Sector d’incidència i classificació GICS

Cal distingir entre la problemàtica social sobre la qual es vol incidir i el sector econòmic en què opera la iniciativa. En aquest cas, la problemàtica se situa en la participació democràtica, la cohesió social i la capacitat d’acció col·lectiva de les comunitats, mentre que l’activitat de La Simbiosi consisteix a prestar serveis professionals d’acompanyament, consultoria, planificació, formació i recerca aplicada.

Segons el sistema Global Industry Classification Standard (GICS), desenvolupat per S&P Dow Jones Indices i MSCI, l’activitat es podria classificar dins del sector Industrials, el grup Commercial & Professional Services i la subindústria Research & Consulting Services, sempre que aquesta classificació es correspongui amb l’activitat econòmica principal que es vulgui representar (S&P Dow Jones Indices i MSCI, s. d.).

3. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

La problemàtica proposada es relaciona amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Els ODS constitueixen un marc global per abordar de manera interdependent els reptes socials, econòmics i ambientals i promoure un desenvolupament sostenible amb la participació dels diferents agents socials (Nacions Unides, 2015). En aquest sentit, convé vincular-los a activitats concretes i a resultats que es puguin observar o avaluar, evitant limitar-se a enumerar objectius (Cugueró-Escofet i Urarte Gómez, 2020).

ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles

És l’objectiu principal de la proposta. La meta 11.3 promou una urbanització inclusiva i sostenible i una planificació i gestió participatives i integrades dels assentaments humans (Nacions Unides, 2015). Es vincula amb els processos de participació ciutadana, diagnosi comunitària i planificació territorial que pot acompanyar La Simbiosi.

ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides

La meta 16.7 promou decisions inclusives, participatives i representatives (Nacions Unides, 2015). La Simbiosi hi pot contribuir facilitant espais de diàleg i processos que connectin la ciutadania, les entitats i les administracions públiques.

ODS 10. Reducció de les desigualtats

Aquest objectiu permet analitzar les barreres que dificulten la participació de determinats col·lectius i la necessitat d’incorporar perspectives de gènere, interseccionalitat i inclusió en el disseny dels processos comunitaris (Nacions Unides, 2015).

ODS 17. Aliances per assolir els objectius

És pertinent per la importància de les aliances entre administracions, entitats socials, cooperatives, universitats, agents econòmics i comunitats locals. La intercooperació i el treball en xarxa poden reforçar l’impacte dels projectes, en coherència amb l’enfocament de col·laboració entre agents que promou l’Agenda 2030 (Nacions Unides, 2015).

4. Anàlisi de les solucions actuals: mercat social i mercat capitalista

4.1. El mercat social

L’anàlisi del mercat social ha d’anar més enllà de la identificació de competidors. Cal entendre’l com una xarxa de producció, distribució, finançament i consum de béns i serveis que opera amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. Aquesta perspectiva és coherent amb els principis de l’economia social i solidària, que promouen una economia orientada a les necessitats de les persones, la cooperació i el compromís social (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).

També pot incloure iniciatives que no utilitzen intercanvis monetaris convencionals, com les xarxes veïnals de suport mutu, els bancs del temps i els sistemes de bescanvi.

En aquest marc, La Simbiosi pot actuar com a proveïdora de serveis professionals per a administracions i entitats, però també com a agent de cooperació amb altres iniciatives de l’ESS. La intercooperació pot permetre presentar propostes conjuntes, compartir coneixements, complementar serveis i enfortir les capacitats del teixit local. Aquesta lògica situa la cooperació i el compromís amb la comunitat com a elements centrals de l’activitat econòmica (REAS, 2022).

4.2. Iniciatives de l’ESS que convé analitzar

La Dula

Iniciativa vinculada a l’acció comunitària i la recerca social, amb àmbits com la participació i la gestió comunitària. Pot servir de referent per estudiar metodologies i serveis comparables (La Dula, s. d.).

Mixité

Projecte relacionat amb territori, cultura, comunitat, participació i transformació dels entorns. Pot aportar referents sobre la connexió entre planificació, cultura i processos participatius (Mixité, s. d.).

Circula Cultura Coop

Identificada en el mapa preliminar com un possible referent en cultura, participació i acció comunitària. Cal verificar-ne les dades i l’encaix exacte abans d’incloure conclusions definitives (Circula Cultura Coop, s. d.).

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i Pam a Pam

La XES i Pam a Pam són recursos útils per identificar iniciatives de l’ESS, explorar aliances, proveïdors i projectes d’intercooperació, i analitzar criteris socials, ambientals i democràtics (Pam a Pam, s. d.; Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, s. d.).

4.3. Mercat capitalista i sector públic

L’anàlisi d’aquesta necessitat també ha d’incloure les empreses privades convencionals i les administracions públiques, perquè intervenen en la mateixa problemàtica encara que tinguin funcions diferents. Les consultories privades poden oferir serveis similars i constituir competència en determinades licitacions o encàrrecs. Les administracions, en canvi, poden ser clients, finançadors, promotores de polítiques públiques i agents imprescindibles per desenvolupar processos participatius.

Cal especificar que no tots els agents són competidors. Un ajuntament pot ser client de La Simbiosi i, alhora, un agent imprescindible per assolir els objectius de transformació social. Una associació veïnal pot ser beneficiària, participant i coproductora del procés.

Aquesta distinció és coherent amb els principis de cooperació i compromís amb la comunitat de l’ESS (REAS, 2022).

5. Identificació i anàlisi dels grups d’interès a través de la MGIDI

Per identificar i analitzar els grups d’interès de La Simbiosi, es proposa utilitzar la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), una eina que permet reflexionar sobre les relacions entre els diferents agents a partir de tres dimensions: el poder, l’impacte i la possibilitat de participació.

A diferència d’una classificació centrada únicament en la influència o l’interès dels actors, aquesta matriu permet detectar desigualtats i plantejar mecanismes per afavorir una participació més democràtica i inclusiva.

En el cas de La Simbiosi, aquesta perspectiva és especialment rellevant perquè es tracta d’una iniciativa de transformació socioterritorial que vol treballar amb administracions públiques, entitats, col·lectius i ciutadania de les terres de Ponent. Aquests agents no disposen necessàriament del mateix poder de decisió, dels mateixos recursos ni de les mateixes possibilitats per implicar-se en els processos.

Per tant, l’anàlisi no ha de tenir en compte només la capacitat d’influència de cada grup, sinó també fins a quin punt les decisions i les actuacions del projecte poden afectar-lo i quines barreres poden limitar-ne la participació.

6. Conclusions preliminars i oportunitats per a La Simbiosi

L’anàlisi preliminar permet plantejar que La Simbiosi pot contribuir a afrontar les dificultats per garantir una participació ciutadana continuada, inclusiva i efectiva, i per reforçar la capacitat d’acció col·lectiva de les comunitats. La seva proposta integra participació, cultura, planificació territorial, formació i recerca, cosa que li permet acompanyar processos des de la diagnosi fins a l’avaluació i el retorn comunitari (La Simbiosi, 2026).

En aquest sentit, s’identifica una necessitat potencial de reforçar i articular aquest tipus d’acompanyament socioterritorial a les terres de Ponent. La Simbiosi parteix de l’observació del territori i de la voluntat de donar resposta a necessitats relacionades amb la dinamització comunitària, la participació ciutadana, la cooperació entre agents locals i la planificació territorial. Així, el projecte vol contribuir a connectar les administracions públiques, les entitats, els col·lectius i la ciutadania, facilitant processos de transformació arrelats a les necessitats de cada comunitat (La Simbiosi, 2026).

Aquesta percepció obre la possibilitat que La Simbiosi ocupi un espai específic dins l’ecosistema territorial de la demarcació de Lleida, mitjançant una proposta que integra diferents àmbits d’intervenció en lloc d’abordar-los de manera aïllada. Entre les oportunitats que caldrà explorar hi ha la cooperació amb altres iniciatives de l’ESS, la construcció d’aliances amb administracions i entitats locals, la complementarietat amb universitats i grups de recerca, i el desenvolupament de serveis que responguin a necessitats territorials concretes. Aquesta orientació és coherent amb els principis de cooperació i compromís comunitari de l’ESS (Pérez de Mendiguren i Etxezarreta, 2015; REAS, 2022).

També serà important identificar quines necessitats no estan prou cobertes i quins elements poden diferenciar La Simbiosi d’altres proveïdors.

En conclusió, La Simbiosi té l’oportunitat de consolidar-se com una iniciativa de referència en l’acompanyament de processos de transformació socioterritorial a Ponent, sempre que la seva proposta es fonamenti en una diagnosi contrastada de les necessitats locals, en la cooperació amb els agents ja existents i en la capacitat de generar un impacte social real.

7. Bibliografia i fonts per completar

Circula Cultura Coop. (s. d.). Circula Cultura Coop: Educació, acció comunitària i participació. https://circulacultura.cat/

Cugueró-Escofet, Natàlia I Urarte Gómez, Sílvia. (2020) Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Diputació de Lleida. (s. d.). Estratègia Territorial Integrada de Lleida. Generalitat de Catalunya, plataforma MuniCat. Document de l’Estratègia Territorial Integrada.

Huerta Molina, Albert. (2022). L’economia social i cooperativa: empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

La Dula. (s. d.). La Dula. https://ladula.cat/

La Simbiosi. (2026). La Simbiosi: Territori i acció comunitària. https://lasimbiosi.cat/

Mixité. (s. d.). Mixité: Territori, Cultura i Comunitat. https://www.mixite.cat/ca/portada/

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. https://sdgs.un.org/2030agenda

Pam a Pam. (s. d.). Pam a Pam: El mapa de l’economia solidària. https://pamapam.org/ca/

Pérez de Mendiguren, J. C., i Etxezarreta, E. (2015). Sobre el concepto de economía social y solidaria: aproximaciones desde Europa y América Latina. Revista de Economía Mundial, (40), 123–143. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5199917

REAS. (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/

Renau Cano, M. [Melissa]. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: Una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

S&P Dow Jones Indices i MSCI. (s. d.). Global Industry Classification Standard (GICS). Documentació oficial: https://www.spglobal.com/spdji/ i https://www.msci.com/

Villalba-Eguiluz, U., i Pérez-de-Mendiguren, J. C. (2019). La economía social y solidaria como vía para el buen vivir. Revista Iberoamericana de Estudios de Desarrollo, 8(1), 106–136.

Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. (s. d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/

(1) Contexto e identificación de la problemática

La transición hacia modelos productivos sostenibles representa un desafío para las pymes, especialmente aquellas que desarrollan actividades industriales. La incorporación de prácticas relacionadas con la eficiencia energética, la gestión de recursos, la reducción del impacto ambiental y la responsabilidad social requiere capacidades económicas, técnicas y organizativas que no siempre están disponibles en estas organizaciones.

La Comisión Europea (2024) señala que, aunque el 93 % de las pymes europeas ha adoptado alguna medida de eficiencia de recursos, solo el 25 % dispone de una estrategia para reducir su huella de carbono o alcanzar la neutralidad climática. Estos datos evidencian diferencias entre la aplicación de medidas puntuales y la integración estratégica de la sostenibilidad.

Con el fin de acotar la problemática, la misma se delimita a las pymes españolas del grupo industrial de bienes de capital (Capital Goods, 2010), perteneciente al sector “Industrials”. Este grupo comprende actividades como la fabricación de maquinaria y equipos industriales, donde la sostenibilidad puede implicar cambios relevantes en los procesos productivos y la utilización de recursos.

Desde el punto de vista teórico, Cugueró, Escofet y Urarte Gómez (2020) destacan la importancia de incorporar la sostenibilidad a la estrategia empresarial, y a su vez Renau Cano (2026) plantea la necesidad de integrar el valor social y ambiental en los modelos de empresa. Por tanto, la problemática identificada consiste en las barreras económicas, técnicas y organizativas que dificultan la integración de prácticas sostenibles en las pymes españolas de bienes de capital, lo que puede limitar su capacidad para participar en una transición ecológica y social justa.

(2) Vinculación de la temática con los Objetivos del Desarrollo Sostenible

La problemática identificada se relaciona directamente con la Agenda 2030, dado que las dificultades de las pymes industriales para incorporar prácticas sostenibles pueden limitar su contribución a un modelo productivo más responsable. Los ODS constituyen un marco para integrar la sostenibilidad en la estrategia empresarial y evaluar los avances de las organizaciones (Cugueró, Escofet y Urarte Gómez; 2020)

Para el caso de estudio que se plantea sobre la problemática de las pymes por la aplicación de la sostenibilidad se identifican cuatro ODS especialmente relevantes, los cuales se vinculan con las correspondientes metas que le aplican al caso:

ODS 12. Producción y consumo responsables

Especialmente relacionado con las metas 12.2 (uso eficiente de los recursos naturales), 12.5 (reducción de residuos) y 12.6 (adopción de prácticas sostenibles por las empresas). Las barreras técnicas y económicas pueden dificultar la mejora de los procesos productivos y la gestión responsable de materiales y residuos.

ODS 9. Industria, innovación e infraestructura

Vinculado especialmente con las metas 9.4 (modernización industrial mediante tecnologías y procesos sostenibles) y 9.3 (acceso de pequeñas empresas industriales a servicios financieros). La falta de inversión y capacidades tecnológicas puede obstaculizar la modernización sostenible de las pymes.

ODS 8. Trabajo decente y crecimiento económico

Relacionado con las metas 8.4 (eficiencia en el uso de recursos) y 8.8 (protección de los derechos laborales). La transición sostenible debe contemplar tanto la mejora ambiental como las condiciones de trabajo y el desarrollo económico inclusivo.

ODS 17. Alianzas para lograr los objetivos

Especialmente vinculado con la meta 17.17, que promueve alianzas eficaces entre distintos actores. La colaboración entre pymes, entidades públicas y organizaciones de la economía social puede facilitar el intercambio de conocimientos y recursos para afrontar los desafíos de sostenibilidad.

Desde la perspectiva de la Economía Social y Solidaria (Huerta Molina, 2022) destaca el valor de la cooperación y la creación de beneficios económicos y sociales, principios que permiten considerar las alianzas como una posible vía para afrontar estas dificultades. En consecuencia, el ODS 12 constituye el eje central de la problemática, mientras que los ODS 9, 8 y 17 permiten abordar sus dimensiones tecnológica, laboral y colaborativa, respectivamente. Estos vínculos establecidos, evidencian que la sostenibilidad de las pymes industriales no depende únicamente de decisiones empresariales individuales, sino también de las capacidades y condiciones necesarias para llevarlas a cabo.

(3) Análisis del mercado social y del mercado capitalista

Aquí se evalúan las soluciones existen actualmente en España para ayudar a las pymes industriales a incorporar prácticas sostenibles, tanto desde el punto de vista de empresas privadas, públicas y entidades sociales.

3.1 Caracterización de los mercados

Huerta Molina (2022) distingue las organizaciones de economía social por su orientación hacia la creación de valor económico y social, la cooperación y la participación. A su vez, Renau Cano (2026) profundiza en esta diferenciación, destacando la gobernanza democrática y la distribución del poder como elementos centrales del cooperativismo.

Desde esta perspectiva, la principal diferencia entre los mercados analizados no es necesariamente el tipo de servicio ofrecido, sino el modelo organizativo, la finalidad de la actividad y la forma en que se crea y distribuye el valor.

En el mercado capitalista encontramos servicios comerciales de consultoría, certificación, formación y soluciones tecnológicas de sostenibilidad. En el mercado social existen cooperativas y organizaciones que desarrollan actividades de asesoramiento, transición energética, acompañamiento e innovación social desde principios de cooperación y participación. Ambos mercados pueden contribuir a resolver necesidades similares y, por tanto, presentar relaciones de competencia, complementariedad o colaboración.

3.2 Soluciones existentes en el mercado capitalista

En España operan empresas especializadas que ofrecen servicios para integrar la sostenibilidad en la gestión empresarial. Aquí algunos ejemplos de ello:

Anthesis España: ofrece asesoramiento en descarbonización, economía circular, estrategias ambientales, sociales y de gobernanza, sostenibilidad de las cadenas de suministro y herramientas digitales.

AENOR: ofrece certificación y verificación en gestión ambiental, huella de carbono, economía circular y otros ámbitos. Su propuesta responde especialmente a necesidades de evaluación, acreditación y demostración del desempeño ambiental.

Estas soluciones permiten acceder a conocimientos especializados y metodologías de gestión. No obstante, su disponibilidad comercial no garantiza su accesibilidad económica u organizativa para todas las pymes. La adecuación de los servicios a las empresas pequeñas, su coste y la posibilidad de recibir acompañamiento continuado son aspectos que requerirían una evaluación específica.

3.3. Soluciones existentes en el mercado social

En el ámbito de la ESS encontramos iniciativas que incorporan la sostenibilidad a través de modelos cooperativos y de colaboración.

Tandem Social: es una cooperativa que desarrolla consultoría, formación y acompañamiento estratégico para organizaciones y proyectos de impacto social y ambiental. Trabaja en ámbitos como la transición energética, el emprendimiento colectivo y la innovación social. Es una referencia cercana a un posible modelo cooperativo de asesoramiento.

Ecooo Energía Ciudadana: es una cooperativa de trabajo asociado que impulsa proyectos de autoconsumo fotovoltaico, comunidades energéticas y participación ciudadana en la transición energética. Representa una respuesta cooperativa a necesidades concretas de sostenibilidad, principalmente en el ámbito energético.

Estas experiencias muestran cómo los principios de la ESS pueden materializarse en servicios técnicos, asesoramiento y proyectos colectivos. Su relevancia teórica se relaciona con el planteamiento de Renau Cano (2026), según el cual el modelo cooperativo incorpora la participación democrática y el valor colectivo como elementos estructurales de la actividad empresarial. Sin embargo, sería incorrecto considerar que todas estas iniciativas compiten directamente con una consultora integral de sostenibilidad industrial: algunas ofrecen servicios especializados o se dirigen a otros perfiles de usuarios.

3.4. Soluciones públicas y alternativas no monetarias

El análisis también debe contemplar iniciativas que no operan exclusivamente mediante relaciones comerciales. Como puede ser por ejemplo la Cámara de Comercio de España que dispone de recursos de apoyo a las pymes, entre ellos herramientas para elaborar políticas medioambientales, códigos de conducta e informes de sostenibilidad, así como programas de acompañamiento.

También existen redes de intercambio de experiencias, guías de buenas prácticas y espacios de colaboración dentro de la ESS. Por ejemplo, REAS ha recopilado iniciativas de economía solidaria vinculadas a los ODS, documentadas en una guía difundida por el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Estas alternativas son importantes porque una pyme puede recurrir a recursos públicos, formación compartida o redes de cooperación antes de contratar servicios especializados.

3.5. Comparativa de las soluciones existentes

3.6. Valoración del mercado desde la Economía Social y Solidaria

La existencia de soluciones comerciales, cooperativas e institucional evidencia que la transición sostenible de las pymes ya constituye un ámbito de actuación para distintos agentes económicos. Sin embargo, las diferencias entre sus modelos de intervención permiten plantear oportunidades de complementariedad.

Siguiendo a Huerta Molina (2022) y Renau Cano (2026), la aportación potencial de la ESS no se limita a ofrecer servicios de sostenibilidad, sino que puede incorporar mecanismos de cooperación, participación democrática y distribución colectiva del valor. Por ello, una posible línea de investigación consiste en evaluar si los modelos de asesoramiento compartido, formación cooperativa o adquisición conjunta de recursos podrían facilitar la transición sostenible de las pymes industriales.

En conclusión, el mercado presenta respuestas relevantes, pero todavía no se ha demostrado que estas cubran de manera suficiente las necesidades específicas de las pymes españolas de bienes de capital. Esta cuestión constituye un aspecto central para valorar la pertinencia de una futura iniciativa de ESS.

 (4) Análisis de grupos de interés a través de la Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI)

De acuerdo con Renau Cano (2026, pp. 26-29), la MGIDI contempla tres dimensiones para analizar la situación actual de los grupos de interés —poder, impacto y posibilidad de participación— y dos dimensiones orientadas a su situación futura: objetivo de participación e ideas de mejora.

La matriz permite identificar desequilibrios entre la capacidad de influencia y el grado de afectación de los distintos actores. Mientras que la dirección empresarial, los clientes industriales y las entidades financieras pueden disponer de un poder considerable sobre las decisiones de transformación, las personas trabajadoras y las comunidades locales pueden experimentar consecuencias importantes sin contar con las mismas posibilidades de participación.

Siguiendo a Renau Cano (2026), la finalidad de la MGIDI no consiste únicamente en clasificar actores, sino en orientar mecanismos que redistribuyan el poder, favorezcan la participación democrática y prioricen a los colectivos más afectados.

En consecuencia, las propuestas de mejora se centran en fortalecer la participación de las personas trabajadoras, establecer espacios de diálogo con las comunidades locales y promover mecanismos de cooperación entre empresas y organizaciones de la ESS. Estas medidas permitirían abordar las dificultades de sostenibilidad desde una perspectiva más inclusiva y participativa.

(5) Bibliografía

Comisión Europea. (2024, 18 de octubre). Eurobarometer survey shows that more than 90% of SMEs invest in resource efficiency. https://single-market-economy.ec.europa.eu/news/eurobarometer-survey-shows-more-90-smes-invest-resource-efficiency-2024-10-18_en

Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objetivos de desarrollo sostenible (ODS) en las empresas [Recurso de aprendizaje]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

MSCI, & S&P Dow Jones Indices. (s. f.). The Global Industry Classification Standard (GICS). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics

Renau Cano, M. (2026). El plan de empresa sostenible desde la economía social y solidaria: Una guía para crear y transformar empresas desde la ESS (1.ª ed.) [Recurso de aprendizaje]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Huerta Molina, A. (2022). La economía social y cooperativa: Empresas y organizaciones que aportan valor y valores (2.ª ed.) [Recurso de aprendizaje]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Naciones Unidas. (2015). Transformar nuestro mundo: La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. https://sdgs.un.org/2030agenda

AENOR. (s. f.). Certificación de la estrategia y proyectos de economía circular. https://www.aenor.com/certificacion/empresas/medio-ambiente/estrategia-economia-circular

Anthesis. (s. f.). España. https://www.anthesisgroup.com/es/sedes/espana/

Cámara de Comercio de España. (s. f.). Empresa sostenible. https://empresasostenible.camara.es/

Ecooo Energía Ciudadana. (s. f.). Quiénes somos. https://ecooo.es/quienes-somos/

Para control ortográfico y mejora en la redacción: OpenAI. (2026). ChatGPT [Modelo de lenguaje de inteligencia artificial]. https://chatgpt.com/