Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la interconnexió de recursos, serveis i necessitats territorials. Font: Elaboració pròpia amb Canva.

Informe R1. Identificació i anàlisi d’una problemàtica social

1. Context i identificació de la problemàtica

La meva experiència professional en l’àmbit ambiental, tant en una associació de conservació de la natura com en una consultoria d’enginyeria ambiental, ha estat el punt de partida d’aquesta iniciativa. Actualment, treballo en aquesta consultoria on gestiono projectes relacionats amb la construcció i la reforma d’explotacions agràries i ramaderes, com també la tramitació de declaracions i documentació administrativa davant les administracions competents. Aquesta experiència m’ha permès conèixer les necessitats del sector agrari i ramader i les dificultats per compatibilitzar l’activitat productiva amb el compliment de la normativa ambiental i la conservació del medi natural.

A partir de la meva experiència professional en l’àmbit ambiental i agropecuari, he identificat una problemàtica potencialment rellevant: la dificultat de coordinar les actuacions relacionades amb la gestió dels recursos naturals i les activitats agràries, ramaderes i forestals. Aquests àmbits estan interconnectats i, per tant, requereixen una planificació que tingui en compte les seves interdependències. Per exemple, la gestió de les dejeccions ramaderes està vinculada a les necessitats de fertilització dels cultius i a la qualitat de les aigües subterrànies, mentre que la gestió forestal pot facilitar l’aprofitament de restes vegetals i contribuir a la prevenció dels incendis.

A Catalunya, aquesta necessitat de gestió integrada es relaciona amb diversos reptes ambientals, com l’escassetat d’aigua, la contaminació dels aqüífers per nitrats, la gestió dels residus orgànics, la conservació dels ecosistemes i la prevenció dels incendis forestals. En resposta a aquesta necessitat, l’Agència Catalana de l’Aigua assenyala els nitrats com una de les principals causes del mal estat químic de les aigües subterrànies i vincula aquesta contaminació principalment a determinades pràctiques agrícoles i ramaderes (ACA, 2025b). Així, la problemàtica no rau únicament en els impactes ambientals de cada activitat, sinó també en la necessitat de millorar la coordinació entre els agents implicats per prevenir aquests impactes i gestionar de manera més eficient els recursos compartits. Tot i que ja existeixen instruments públics, empreses especialitzades i entitats que intervenen en aquests àmbits a Catalunya, caldria estudiar si una coordinació tècnica més integrada podria complementar els serveis existents i aportar valor afegit als agents del territori. 

1.2. Sector d’incidència i justificació de la iniciativa

La iniciativa consisteix a emprendre un projecte de consultoria agroambiental cooperativa, especialitzada en la prestació de serveis tècnics orientats a la sostenibilitat i a la gestió integrada del territori, d’acord amb els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). Pel que fa a la classificació sectorial, segons el sistema GICS (Global Industry Classification Standard), desenvolupat per MSCI i S&P Dow Jones Indices, la iniciativa s’emmarca principalment en el sector Industrials, dins del grup de serveis comercials i professionals i la categoria de serveis de consultoria i assessorament tècnic (MSCI, 2026). Aquest encaix es justifica per l’activitat de la consultoria agroambiental cooperativa, centrada en l’assessorament tècnic, la gestió de projectes i la coordinació entre explotacions agràries i ramaderes, administracions locals i altres agents del territori per millorar la gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat de les activitats productives. Tanmateix, la classificació definitiva dependrà de l’activitat econòmica principal que acabi desenvolupant l’empresa. 

Considero que el model cooperatiu és especialment adequat per a aquesta iniciativa, atès que afavoreix la participació democràtica de les persones sòcies i permet orientar l’activitat econòmica cap a objectius socials i ambientals, sense renunciar a la viabilitat econòmica. Aquesta orientació es relaciona amb la responsabilitat social empresarial, que, segons Francés Gómez (2005), implica integrar les responsabilitats econòmiques, socials i ambientals en la gestió de l’organització, tenint en compte els efectes de la seva activitat sobre els diferents grups d’interès. L’autor destaca que aquest compromís ha de traduir-se en polítiques concretes, amb objectius i resultats avaluables, i formar part de la gestió quotidiana de l’empresa, més enllà d’accions socials puntuals. En el cas de la cooperativa, això es concretaria tant en la manera de gestionar l’organització com en el desenvolupament de solucions agroambientals que conciliïn les necessitats productives amb la protecció del medi natural.

1.3. Abast de la problemàtica i evidències

La problemàtica identificada se centra en la necessitat de millorar la coordinació entre la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a les zones rurals de Catalunya. Aquests àmbits presenten interdependències territorials: les decisions sobre fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes poden afectar la qualitat de les aigües subterrànies; la disponibilitat d’aigua condiciona l’activitat agrícola i ramadera, i la gestió forestal pot generar oportunitats per a la prevenció d’incendis i l’aprofitament de determinats recursos orgànics. Tot i que ja existeixen instruments públics i serveis especialitzats per abordar aquests reptes, es planteja estudiar si una oficina tècnica agroambiental cooperativa pot facilitar la coordinació entre els agents implicats i promoure actuacions compartides. Aquesta oportunitat s’haurà de contrastar amb les necessitats reals del territori i amb els serveis que ja ofereixen altres organitzacions. 

1.3.1. Gestió de l’aigua i adaptació a la sequera:

La disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de la pressió sobre els recursos hídrics dificulten garantir-ne l’abastament, especialment en períodes de sequera. En aquest marc, l’ACA disposa del Pla especial de sequera, que estableix mesures preventives i progressives per gestionar l’escassetat, adaptar la demanda i minimitzar els efectes sobre els usuaris i els ecosistemes. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’assessorar agricultors, ramaders i municipis en l’estalvi d’aigua, l’optimització del reg, la reutilització quan sigui viable i la planificació de mesures d’adaptació (ACA, 2020).

1.3.2. Contaminació dels aqüífers i gestió de les dejeccions ramaderes:

La contaminació per nitrats és un dels problemes rellevants de qualitat de les aigües subterrànies a Catalunya. Segons l’ACA, el 45 % de les masses d’aigua subterrània de les conques internes presenten incompliments per nitrats, mentre que, si es considera el conjunt del territori català, el 35 % es troben en mal estat químic per superar el límit de qualitat establert per a aquest contaminant (ACA, 2025b). Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar la prevenció i el control de les aportacions de nitrogen procedents de fonts agràries, entre altres factors. En aquest àmbit, la consultoria podria contribuir a millorar la planificació de la fertilització, ajustar les aportacions de nutrients a les necessitats dels cultius i facilitar la coordinació entre agricultors i ramaders per gestionar adequadament les dejeccions. En el cas de les captacions afectades per nitrats, caldria estudiar alternatives de tractament de l’aigua per reduir-ne la concentració i valorar si són tècnicament i econòmicament viables. Aquestes actuacions podrien millorar la qualitat de l’aigua destinada al consum, però no eliminarien necessàriament la contaminació de l’aqüífer, que requeriria mesures preventives sobre les fonts de nitrogen i un seguiment a llarg termini. 

1.3.3. Gestió dels ecosistemes i aprofitament dels recursos orgànics:

La gestió forestal, la prevenció dels incendis, la conservació dels hàbitats i l’aprofitament de les restes orgàniques ofereixen oportunitats per generar beneficis ambientals compartits. Per exemple, es poden estudiar acords entre ramaders, propietaris forestals i municipis per planificar la pastura en zones adequades, mantenir determinats espais oberts i reduir la vegetació combustible. Igualment, les restes forestals poden revaloritzar-se com a recurs per al compostatge o altres processos d’aprofitament orgànic, sempre que les seves característiques i les condicions tècniques ho permetin. Aquestes actuacions requereixen coordinació territorial i una planificació compatible amb la conservació de la biodiversitat.

En definitiva, els reptes descrits tenen causes múltiples i requereixen polítiques públiques, regulació, inversions i coneixement tècnic especialitzat. La problemàtica social que es planteja analitzar és si la coordinació insuficient entre els agents agraris, ramaders, municipals i forestals dificulta l’aplicació de solucions compartides i l’aprofitament dels recursos disponibles. Aquesta qüestió constitueix el punt de partida de la iniciativa, però caldrà contrastar-la amb les necessitats reals dels agents del territori i amb els serveis que ja ofereixen les organitzacions existents. La proposta no parteix, per tant, de considerar demostrada una manca generalitzada de coordinació, sinó de valorar si una oficina tècnica cooperativa pot aportar un servei útil, complementari i econòmicament viable. 

1.4. Objectiu general i proposta de valor

L’objectiu general és crear una consultoria agroambiental cooperativa que faciliti la gestió integrada dels recursos naturals i de les activitats agràries, ramaderes, forestals i municipals, mitjançant plans de millora compartits.

La proposta de valor es basa en quatre elements:

1. Coordinació territorial: connectar agents que comparteixen problemes i recursos, però que habitualment actuen de manera separada.
2. Assessorament tècnic especialitzat: elaborar plans de fertilització, gestió de dejeccions, estalvi d’aigua, restauració ambiental i prevenció d’impactes.
3. Economia circular: transformar recursos infrautilitzats en materials útils per a altres activitats, sempre que sigui tècnicament, ambientalment i legalment viable.
4. Reducció de costos i millora ambiental: compartir estudis, serveis, infraestructures i seguiment tècnic quan aquesta cooperació resulti més eficient que les actuacions individuals.

La cooperativa actuaria com a oficina tècnica coordinadora, sense substituir les competències de les administracions ni les funcions de les empreses gestores de residus, les entitats de tractament d’aigua o els professionals especialitzats. La seva aportació diferencial s’hauria de demostrar mitjançant la validació de les necessitats dels potencials clients, la comparació amb l’oferta existent i l’avaluació de la viabilitat econòmica. 

2. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

La iniciativa s’emmarca en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites per avançar cap a un model de desenvolupament sostenible que integri les dimensions econòmica, social i ambiental. Aquests objectius són interdependents i requereixen una actuació coordinada entre les administracions públiques, les empreses, les entitats socials i la ciutadania (Nacions Unides, 2015). 

En aquesta línia, la consultoria agroambiental cooperativa vol afavorir l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) abordant els principals reptes ambientals de les zones rurals i forestals de Catalunya mitjançant l’assessorament tècnic i la cooperació entre els diferents agents implicats. La taula 1 recull les fites més vinculades a la iniciativa, les seves possibles aplicacions en els àmbits d’actuació i els indicadors proposats per avaluar-ne la contribució. Aquests indicadors són orientatius i s’hauran de definir en funció dels serveis que s’acabin implementant.

Taula 1. Vinculació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les fites de l’Agenda 2030 i els indicadors de seguiment de la consultoria agroambiental cooperativa. 

La vinculació amb els ODS permet situar la consultoria agroambiental cooperativa en el marc del desenvolupament sostenible i relacionar les seves actuacions amb objectius ambientals, econòmics i socials. Els ODS 6, 12 i 17 constitueixen els eixos principals de la iniciativa, ja que orienten les actuacions cap a la protecció dels recursos hídrics, la valorització de les dejeccions ramaderes i les restes vegetals, i la cooperació entre els agents del territori. Alhora, els ODS 13 i 15 reforcen la incorporació de mesures d’adaptació al canvi climàtic, prevenció d’incendis, gestió forestal sostenible i restauració dels ecosistemes, mentre que els ODS 8 i 11 permeten integrar la viabilitat econòmica de la cooperativa, la creació d’ocupació i la resiliència dels municipis rurals. 

La principal aportació potencial de la iniciativa és coordinar aquests àmbits mitjançant assessorament tècnic i projectes adaptats a les necessitats de cada territori. Per avaluar-ne la contribució, es proposen indicadors que permetin fer un seguiment dels recursos gestionats, les actuacions executades, els acords establerts i els resultats ambientals observats. Aquests indicadors s’hauran d’ajustar als serveis que finalment s’ofereixin, a les dades recopilades i a la capacitat de seguiment de la cooperativa, de manera que constitueixen una proposta inicial d’avaluació i no evidencien, per si mateixos, impactes ja assolits. Cal distingir entre els indicadors d’activitat, com el nombre de diagnòstics, plans elaborats o acords establerts, que permetran avaluar directament els serveis prestats, i els indicadors de resultat ambiental, com l’evolució de la concentració de nitrats, l’estalvi d’aigua i la superfície forestal gestionada. Aquests darrers requeriran una situació de partida, un període de seguiment definit i dades comparables. Quan sigui possible, també caldrà considerar altres factors que puguin influir en els canvis observats, per evitar atribuir a la cooperativa resultats que no depenguin exclusivament de la seva intervenció. Aquest enfocament és coherent amb els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE), ja que planteja integrar criteris ambientals, socials i econòmics tant en la prestació dels serveis com en la relació amb els diferents agents del territori (Generalitat de Catalunya, 2026).

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista

3.1. Solucions actuals i agents que hi intervenen

Actualment, la problemàtica es tracta mitjançant instruments públics de planificació i regulació, serveis de consultoria, actuacions de gestió agrària i ramadera, projectes de conservació i serveis de tractament d’aigua i residus.

En l’àmbit de la planificació i la regulació pública, l’ACA disposa d’instruments per gestionar els períodes de sequera i establir mesures segons la disponibilitat dels recursos hídrics (ACA, 2024b). Pel que fa a l’assessorament tècnic, Girbau Consulting constitueix un exemple d’empresa que ofereix serveis relacionats amb el reg, la gestió de les dejeccions ramaderes, els estudis ambientals i la prevenció d’incendis forestals (RuralCat, 2026). En l’àmbit agrari, l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ofereix assessorament per millorar l’eficiència i la sostenibilitat del reg (DARP, 2025), mentre que el Decret 153/2019 estableix el marc regulador de la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes (Generalitat de Catalunya, 2019).

En l’àmbit de la conservació de la natura, la Fundació Emys desenvolupa projectes relacionats amb la custòdia del territori, l’agroecologia i la conservació de l’agrobiodiversitat, entre els quals hi ha iniciatives com el projecte SELVIA. En matèria de prevenció d’incendis, el projecte PRINCLAB, impulsat el 2022, s’ha orientat a la prevenció dels incendis forestals transfronterers a l’Albera i el cap de Creus. Així mateix, els serveis de tractament d’aigua i de gestió de residus ofereixen solucions especialitzades, com la depuració i la regeneració d’aigua o el compostatge de materials orgànics (ACA, 2025a). Aquests exemples mostren que ja existeixen recursos tècnics i organitzatius en els diferents àmbits d’actuació. La proposta de la cooperativa no consistiria a substituir-los, sinó a explorar possibles col·laboracions i coordinar projectes quan hi hagi necessitats compartides. La taula següent recull els principals agents del sector, els serveis que ofereixen, les possibles necessitats que caldria contrastar i l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa. 

Taula 2. Anàlisi dels agents existents i de l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa.

L’anàlisi de les solucions existents (taula 2) mostra que Catalunya disposa d’una oferta diversa de serveis públics i privats en els àmbits de la gestió de l’aigua, l’activitat agrària i ramadera, la conservació de la natura i la gestió forestal. A partir d’aquestes limitacions dels serveis existents, la consultoria agroambiental cooperativa podria diferenciar-se facilitant la coordinació entre aquests agents i promovent projectes conjunts, com ara plans de fertilització, acords de valorització de residus orgànics o actuacions municipals de millora ambiental. Aquesta diferenciació és una hipòtesi que caldria validar mitjançant entrevistes a potencials clients i col·laboradors, l’anàlisi dels serveis disponibles i, quan sigui possible, la comparació de tarifes. L’objectiu seria identificar necessitats que no estiguin cobertes adequadament i establir acords de col·laboració que complementin els serveis existents, evitant-ne la duplicació. 

3.2. Mercat capitalista i competència potencial

En el mercat capitalista, la iniciativa trobaria competència en consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i empreses especialitzades en gestió forestal. Aquestes organitzacions poden oferir serveis de gran valor tècnic, i no s’ha de pressuposar que treballin necessàriament de manera descoordinada. La diferència que es proposa explorar és l’especialització en la coordinació entre sectors i en el desenvolupament de projectes territorials compartits.

La cooperativa podria obtenir ingressos mitjançant diferents línies de servei:

• Assessorament i diagnosi agroambiental per a explotacions agràries i ramaderes.
• Elaboració de plans de fertilització, gestió de dejeccions, eficiència hídrica i millora ambiental.
• Assistència tècnica a ajuntaments, comunitats de regants i altres organitzacions.
• Coordinació i seguiment de projectes que impliquin diversos agents del territori.
• Preparació de documentació tècnica i suport a la presentació de projectes a convocatòries d’ajuts, quan es compleixin els requisits corresponents.

La competència potencial inclou consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i professionals de la gestió forestal. Per tant, la viabilitat de la iniciativa no dependrà únicament de la seva orientació cooperativa, sinó de la capacitat d’oferir serveis útils, diferenciats i econòmicament sostenibles. Abans de posar-la en marxa, caldria identificar els clients potencials, contrastar quines necessitats no estan prou cobertes, estimar la disposició a pagar pels serveis i calcular els costos de oficina, personal, desplaçament, assegurances, equipament i col·laboracions externes. Una primera fase centrada en serveis tècnics assumibles permetria comprovar la demanda abans d’ampliar l’activitat a projectes territorials més complexos. 

3.3. Mercat social i encaix en l’ESS

El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que promou relacions econòmiques basades en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. En aquest sentit, les bases de la Llei d’economia social i solidària de Catalunya preveuen fomentar la intercooperació entre entitats, el consum responsable i la creació d’un mercat social que inclogui la producció de béns i la prestació de serveis (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020).

En l’àmbit organitzatiu, el model cooperatiu podria afavorir la viabilitat econòmica mitjançant la compartició de recursos, equipaments i despeses estructurals, fet que permetria optimitzar els costos. Alhora, fomentaria la participació de les persones sòcies en la presa de decisions i una gestió orientada a les necessitats socials i ambientals del territori, sense deixar de banda la sostenibilitat econòmica de l’activitat. Així mateix, la iniciativa podria establir aliances amb cooperatives agràries i de treball, entitats de custòdia del territori, associacions de conservació de la natura, administracions locals, centres de recerca i entitats de finances ètiques. Aquestes relacions permetrien compartir coneixements, desenvolupar projectes conjunts i coordinar recursos i serveis per donar resposta a necessitats col·lectives. 

Aquesta orientació es complementaria amb els principis de la responsabilitat social corporativa (RSC), entesa com el compromís d’una organització amb els seus grups d’interès en àmbits com les condicions laborals, l’acció social, el medi ambient, les relacions amb la clientela i els proveïdors, la transparència i el bon govern (Viquipèdia, 2026). Aquest compromís va més enllà del simple compliment de la legislació vigent. Per tant, la responsabilitat social de la consultoria no s’hauria de limitar als beneficis ambientals dels projectes que desenvolupi, sinó que també s’hauria de reflectir en unes condicions laborals dignes, unes relacions transparents amb els clients i proveïdors, una gestió econòmica responsable i l’avaluació dels impactes socials i ambientals de la seva activitat.

4. Proposta de funcionament i plans de millora interconnectats

La consultoria actuaria com una oficina tècnica que identifica problemes compartits, proposa solucions i coordina els agents necessaris per executar-les. Els projectes es prioritzarien segons la necessitat territorial, el benefici ambiental esperat, el cost, la viabilitat tècnica i el nombre d’agents beneficiats.

4.1. Pla de millora de la fertilització i gestió de dejeccions ramaderes

L’agricultura i la ramaderia constitueixen grups d’interès rellevants per a la consultoria agroambiental cooperativa, tant pel seu pes territorial a Catalunya com pel seu paper en la gestió de la fertilització i el reg en els cultius i les pastures de bestiar i les dejeccions ramaderes. 

4.1.1. Agricultors

Es proposa elaborar plans de fertilització adaptats als cultius, les característiques del sòl i les necessitats de nutrients, incorporant la composició dels fertilitzants i les aportacions de fems i purins. També es podria assessorar sobre la planificació del reg per evitar aportacions excessives d’aigua que incrementin el risc de rentatge de nitrats. El DARP recomana ajustar la quantitat, el moment i la forma d’aplicació del nitrogen a les necessitats dels cultius i millorar el maneig de les dejeccions ramaderes (DARP, 2019). Els quatre mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya i identificar possibles àrees on impulsar aquestes actuacions i establir sinergies entre els agents del territori.

    Figura 2. Mapes de la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya per grans grups d’orientació productiva: (Mapa 1) grans cultius i sistemes extensius i sistemes mixtos; (Mapa 2) horticultura i floricultura; (Mapa 3) cultius llenyosos permanents i combinacions; (Mapa 4) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya                (DARP, 2026a).

La figura 2 representa la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya agrupades en cinc tipologies productives. El primer mapa mostra 7.293 explotacions de grans cultius i sistemes extensius i 1.345 explotacions de sistemes mixtos, amb una presència destacada a Ponent i en sectors de la Catalunya Central. El segon mapa recull 1.606 explotacions d’horticultura i floricultura, distribuïdes per diferents planes agrícoles i altres àrees productives. El tercer mapa representa 18.722 explotacions de cultius llenyosos permanents i 3.405 explotacions amb combinacions d’aquests cultius, presents, entre altres zones, a les àrees fruiteres de Ponent i Girona i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre (DARP, 2026a).

El quart mapa integra les cinc tipologies i permet comparar-ne la distribució conjunta a escala catalana. Aquesta representació és útil per identificar àrees on es podria estudiar la implantació de plans de fertilització, mesures d’eficiència del reg i acords de valorització de recursos orgànics. Aquesta anàlisi es complementa amb la distribució de les explotacions ramaderes, per valorar possibles sinergies entre les necessitats de nutrients dels cultius i la gestió de les dejeccions ramaderes. La viabilitat d’aquestes actuacions dependria de factors com les necessitats de fertilització, la composició dels materials orgànics, les distàncies de transport, la disponibilitat d’aigua i els requisits normatius aplicables. 

4.1.2. Ramaders

Es proposa oferir assessorament al sector ramader per millorar la gestió de les dejeccions i estudiar oportunitats de pastura extensiva en espais forestals adequats, en coordinació amb els propietaris forestals i els municipis. Pel que fa a les dejeccions, es podria valorar el compostatge dels fems amb restes vegetals procedents de la poda o de la gestió forestal, sempre que les característiques dels materials, les condicions del procés i la normativa ho permetin. Aquest tractament podria afavorir la valorització dels materials orgànics i facilitar-ne l’aprofitament posterior. Segons les guies tècniques de l’Agència de Residus de Catalunya, el disseny i l’explotació dels processos de compostatge han de garantir unes condicions adequades per obtenir un producte de qualitat (ARC, 2008). Els mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions ramaderes i identificar possibles àrees per estudiar aquestes actuacions. 

Figura 3. Mapes de la distribució territorial de les explotacions ramaderes de Catalunya per tipologia: (Mapa 1) porcí; (Mapa 2) boví oví i cabrum; (Mapa 3) aviram; (Mapa 4) conill; i (Mapa 5) èquid. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’explotacions ramaderes (RER) (DARP, 2026b). 

La figura 3 mostra cinc tipologies d’explotacions ramaderes de Catalunya. Les dades analitzades corresponen a 5.268 explotacions porcines, 7.703 explotacions de boví, oví i cabrum, 1.510 d’aviram, 356 de conills i 10.129 d’èquids (RER, 2026b). La distribució territorial permet identificar àrees on es podria aprofundir en la coordinació entre el sector ramader i l’agrícola per millorar la gestió dels recursos orgànics. No obstant això, el nombre d’explotacions no equival al volum de dejeccions generat ni permet determinar directament la viabilitat del compostatge. Per concretar les actuacions, caldria disposar d’informació sobre el cens d’animals, el sistema productiu, les quantitats i característiques de les dejeccions, les instal·lacions disponibles i les distàncies fins als possibles punts de tractament o aplicació. 

La distribució de les explotacions agrícoles i ramaderes permet identificar Ponent, especialment el Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, com una àrea prioritària per coordinar la fertilització dels cultius extensius amb la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquestes zones, la cooperativa podria promoure plans de fertilització adaptats a les necessitats dels cultius i del sòl, optimitzar el reg per reduir el rentatge de nitrats i facilitar l’aprofitament dels fems i purins com a fertilitzants orgànics. A la Catalunya Central, es podrien impulsar acords entre agricultors i ramaders per ajustar les aportacions de nutrients i millorar-ne la gestió. En canvi, a les zones fruiteres de Ponent i Girona i a les àrees vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les actuacions s’haurien d’adaptar als requeriments específics dels cultius llenyosos. Aquesta coordinació territorial permetria aprofitar els recursos disponibles, fomentar l’economia circular i reduir el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies. 

4.2. Pla de gestió de l’aigua, sequera i contaminació per nitrats

La cooperativa podria assessorar explotacions agràries, comunitats de regants i municipis en la identificació d’alternatives per reduir el consum d’aigua, millorar-ne la qualitat i augmentar la resiliència davant dels episodis de sequera. Les actuacions inclourien diagnòstics de consum, propostes de millora dels sistemes de reg, seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies i estudis de viabilitat per recuperar recursos hídrics que actualment no es poden aprofitar.

La figura següent integra diferents capes cartogràfiques relacionades amb la gestió dels recursos hídrics: la xarxa de cursos fluvials, les zones vulnerables a la contaminació per nitrats, les unitats hidrogeològiques i els punts de captació d’aigua. La seva representació conjunta permet contextualitzar territorialment la disponibilitat dels recursos hídrics i identificar àrees on podria ser prioritari aprofundir en la diagnosi de la qualitat de l’aigua i en l’eficiència dels usos. La superposició de les capes facilita la detecció de possibles coincidències entre captacions, zones vulnerables i àrees agrícoles o ramaderes. Tanmateix, aquestes coincidències cartogràfiques no demostren una relació causal ni permeten determinar l’estat d’una captació concreta sense dades analítiques i informació complementària. 

Figura 4. Mapes de la cartografia hidrogràfica i hidrogeològica de Catalunya: (Mapa 1) cursos fluvials; (Mapa 2) zones vulnerables per nitrats d’origen agrari; (Mapa 3) Aqüífers de Catalunya; (Mapa 4) captacions i punts d’aigua; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Fonts: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, 2024a), per als cursos fluvials i les captacions de les conques internes; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTHiTE, 2023), l’Hipermapa, per a les zones vulnerables i les unitats hidrogeològiques; i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE, 2026), per a les captacions de les conques intercomunitàries. 

El primer mapa de la figura 4 representa la xarxa fluvial de Catalunya, més densa al Pirineu, el Prepirineu i les serralades litoral i prelitoral, i menys present a la plana de Lleida, especialment al Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. Aquesta distribució posa de manifest la importància del riu Segre, les aigües subterrànies i les infraestructures de regadiu per a l’activitat agrària de Ponent, i permeten identificar territoris on prioritzar mesures d’estalvi d’aigua, optimització del reg i adaptació a la sequera. El segon mapa mostra les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, concentrades especialment a la plana de Lleida, la Catalunya central, incloent-hi el Bages i Osona, i determinats sectors del litoral i prelitoral. Aquestes àrees requereixen una atenció especial pel risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies associat a l’excés de fertilitzants nitrogenats i una gestió inadequada de les dejeccions ramaderes. La cooperativa podria prioritzar-hi plans de fertilització ajustats als cultius, la millora de la gestió de purins i fems i el seguiment de la qualitat de l’aigua.

El tercer mapa representa les unitats hidrogeològiques de Catalunya, incloent-hi aqüífers, aqüitards i aqüicludes, que presenten capacitats diferents d’emmagatzematge i transmissió de l’aigua (ACA, 2023). Aquesta distribució condiciona la disponibilitat dels recursos subterranis i la vulnerabilitat davant la contaminació. Per a la iniciativa, aquesta informació permet orientar estudis de disponibilitat hídrica i prevenció de la contaminació, tenint en compte que la classificació geològica no determina per si sola la qualitat de l’aigua, i s’hauran d’analitzar altres indicadors. El quart mapa mostra la distribució de les captacions i els punts d’aigua de les conques internes i intercomunitàries. Aquests recursos poden contribuir a l’abastament i al reg durant els períodes de sequera, sempre que disposin de cabal suficient i aigua de qualitat. En captacions afectades per nitrats, la cooperativa podria estudiar alternatives de tractament, com l’intercanvi iònic, l’osmosi inversa o els biorreactors de restes llenyoses, després d’avaluar-ne la viabilitat tècnica i econòmica i els requisits d’autorització i control sanitari (Moghaddam & Christianson, 2025).

El cinquè mapa integra la xarxa fluvial, les zones vulnerables per nitrats i les unitats hidrogeològiques, i permeten identificar àrees prioritàries per a la gestió hídrica. Destaca especialment la plana de Lleida, on la menor densitat de cursos fluvials superficials, la dependència del regadiu i la presència de zones vulnerables reforcen la necessitat de combinar mesures d’estalvi d’aigua, plans de fertilització sostenible, millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i estudi de possibles tractaments de captacions afectades. Aquestes actuacions també es podrien impulsar en zones vulnerables de la Catalunya central i del litoral. Així, la consultoria agroambiental cooperativa podria establir prioritats territorials a partir de dades sobre la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, tenint present que la superposició cartogràfica orienta l’anàlisi, però no demostra per si sola relacions causals entre els factors representats. 

4.3. Pla de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes 

La gestió sostenible dels espais forestals de Catalunya requereix coordinar la conservació dels ecosistemes amb els usos agraris, ramaders i forestals, especialment en territoris on l’acumulació de biomassa i la continuïtat de la vegetació poden afavorir la propagació de grans incendis (DARP, 2022). Davant d’aquesta situació, la consultoria agroambiental cooperativa proposa facilitar la col·laboració entre ajuntaments, propietaris forestals, explotacions ramaderes, agrupacions de defensa forestal (ADF) i entitats ambientals per identificar necessitats, planificar actuacions i fer-ne el seguiment. Els dos mapes següents permeten contextualitzar aquesta proposta: el primer classifica les superfícies forestals segons la tipologia de vegetació i el potencial d’intervenció; el segon mostra la distribució dels recursos forestals i dels instruments territorials vinculats a la prevenció d’incendis. 

A la figura següent mostra la distribució comarcal de quatre grups de superfícies forestals de Catalunya, classificades segons la tipologia de vegetació i les possibles actuacions de gestió. La interpretació permet identificar àmbits potencials per a la prevenció d’incendis, però cal tenir present que la classificació es basa en els usos forestals cartografiats i no constitueix, per si sola, una delimitació del risc d’incendi.

Figura 5. Mapa de la classificació de les superfícies forestals de Catalunya en quatre grups segons la tipologia de vegetació i el potencial d’actuació per a la prevenció d’incendis i la gestió forestal sostenible. Font: elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de la comunitat autònoma de Catalunya (MITECO, 2016). 

Les superfícies afectades per incendis (grup 1) de la figura 5 apareixen en taques vermelles localitzades, especialment visibles al sud, a les Terres de l’Ebre i en alguns sectors del nord-est i de Ponent. Aquestes zones requereixen avaluar la regeneració forestal i les necessitats de restauració abans de plantejar-hi pastura. El grup 2 en verd fort, format principalment per matollars, herbassars i terrenys amb arbres dispersos, té una presència destacada a les comarques de Ponent, especialment al Segrià, les Garrigues i zones pròximes, així com en altres sectors del sud i del nord-oest. És el grup amb més potencial per estudiar acords de pastura extensiva per reduir el combustible vegetal, sempre que les condicions ecològiques i territorials siguin adequades (Generalitat de Catalunya, 2024). Les zones forestals amb potencial de gestió preventiva (grup 3) en groc, es distribueixen principalment per sectors de Ponent, les Terres de l’Ebre i altres àrees forestals del territori, on es poden valorar actuacions selectives de gestió del sotabosc, aprofitament de restes vegetals i pastura en espais oberts. Per la seva banda, els boscos que requereixen una gestió específica (grup 4) en turquesa, predominen visualment en una gran part de la Catalunya Central, el nord-est i les comarques pirinenques i prepirinenques. 

En aquests espais, la iniciativa pot impulsar diagnòstics forestals, mesures de conservació i aprofitament sostenible de biomassa, prioritzant les actuacions en funció de la continuïtat del combustible i de les necessitats de cada massa forestal (Centre de la Propietat Forestal, 2026). La distribució de les tipologies forestals, però, no permet establir per si sola on convé actuar primer. Per prioritzar les intervencions cal relacionar-la amb la localització de les zones funcionals, boscos públics, les ADF, els antecedents d’incendis i els perímetres de protecció prioritària de la figura seüent.

Figura 6. Mapes de la distribució territorial de gestió forestal i prevenció d’incendis a Catalunya: (Mapa 1) zones multifuncionals; (Mapa 2) forests públiques; (Mapa 3) agrupacions de defensa forestal; (Mapa 4) incendis forestals 1896-2024 i perímetres de protecció prioritària; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Hipermapa (DTHiTE, 2023).

A la figura 6 es representen cinc mapes temàtics de Catalunya que permeten identificar zones d’interès per la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals a Catalunya. El primer mapa mostra les zones multifuncionals agrícoles, aquàtiques i forestals, amb una presència destacada de les forestals al nord i nord-est, i de les agrícoles a les Terres de Ponent i al sud. Són espais del territori dissenyats i gestionats per complir diverses funcions ecològiques, econòmiques i socials alhora, en lloc de destinar-se a un sol ús exclusiu.  Aquestes zones permeten identificar àmbits on coordinar activitats agràries i forestals, fomentar l’aprofitament de restes vegetals i promoure una gestió sostenible del territori. El segon mapa representa les forests públiques que són els boscos públics que pertanyen a entitats de dret públic, estan especialment presents a les comarques pirinenques i prepirinenques, al nord-est i en sectors del sud. Mentre que el tercer mostra les agrupacions de defensa forestal (ADF), distribuïdes principalment per la Catalunya Central, el nord-est i el litoral i prelitoral. El quart mapa combina els incendis forestals registrats entre 1896 i 2024 i els perímetres de protecció prioritària, que permeten identificar àrees amb antecedents d’incendis i zones prioritàries de prevenció, especialment en sectors del centre, sud i litoral i prelitoral. 

El cinquè mapa integra les capes forestals i territorials per identificar àmbits prioritaris de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes. Permet explorar la connexió entre els boscos públics i privats i les activitats agràries i ramaderes, especialment al nord, nord-est, Catalunya Central i sectors del sud, així com localitzar zones prioritàries de prevenció d’incendis al centre, sud i litoral i prelitoral. A Ponent i les Terres de l’Ebre, també es podria valorar la pastura extensiva en matollars i herbassars per contribuir a la gestió de la vegetació, sempre que sigui compatible amb els objectius ecològics. Paral·lelament, les àrees afectades per incendis i altres espais degradats permeten identificar possibles actuacions de restauració de la vegetació autòctona, els hàbitats i els cursos fluvials, amb la finalitat de millorar la connectivitat ecològica i la qualitat de l’aigua. La consultoria agroambiental cooperativa podria coordinar aquestes iniciatives entre les agrupacions de defensa forestal (ADF), els ramaders, els propietaris forestals i els organismes competents, prioritzant els projectes segons les necessitats de cada territori. La viabilitat de cada actuació s’hauria d’avaluar individualment, considerant la vegetació, el pendent, l’accessibilitat i els possibles efectes sobre el sòl i la biodiversitat. Finalment, se’n proposa el seguiment mitjançant indicadors com la superfície gestionada, els acords de col·laboració formalitzats, les actuacions executades i l’evolució dels paràmetres ambientals, diferenciant les accions realitzades dels resultats observats i tenint en compte que aquests també poden dependre d’altres factors. 

4.4. Pla de valorització de restes forestals i compostatge

La consultoria agroambiental cooperativa podria impulsar projectes de valorització de restes forestals mitjançant la coordinació entre propietaris forestals, associacions forestals, explotacions ramaderes, agricultors, ajuntaments i entitats ambientals. Aquesta proposta complementaria les actuacions de gestió forestal, prevenció d’incendis i gestió de les dejeccions ramaderes exposades als apartats anteriors, ja que permetria estudiar l’aprofitament conjunt dels recursos orgànics disponibles al territori. Una possible actuació seria utilitzar restes de poda i materials llenyosos triturats com a material estructurant en processos de compostatge, combinant-los, quan sigui tècnicament adequat, amb materials orgànics procedents de l’agricultura i la ramaderia. Les característiques dels materials de partida condicionen la composició de la mescla i el procés de compostatge, que requereix controlar, entre altres factors, la humitat, l’oxigenació i la temperatura (ARC, 2008). Així, es podria afavorir la producció de compost destinat a usos agronòmics i contribuir a l’economia circular.

A Catalunya existeixen instal·lacions autoritzades per tractar diferents tipus de residus orgànics, incloses determinades fraccions vegetals. Per això, la cooperativa podria identificar gestors autoritzats, quantificar els materials disponibles i coordinar-ne el subministrament i el tractament, sense necessitat de construir instal·lacions pròpies. El Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR) permet consultar les persones gestores i les instal·lacions inscrites al registre, així com verificar les activitats que tenen autoritzades. Aquesta eina facilitaria la identificació d’instal·lacions adequades per tractar les dejeccions ramaderes i les restes vegetals (ARC, 2026). Abans de desenvolupar cada projecte, caldria estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, els costos de transport, les característiques dels materials, les condicions del procés, la qualitat del compost resultant i el compliment de la normativa aplicable.

Aquesta actuació s’hauria de desenvolupar amb criteris de conservació de la natura, evitant l’extracció indiscriminada de restes forestals, ja que part de la fusta morta i de la matèria orgànica compleix funcions ecològiques importants. La cooperativa podria coordinar-se amb propietaris forestals, entitats de custòdia del territori i administracions locals per determinar quines restes es poden aprofitar i en quines condicions, tenint en compte la protecció del sòl, la biodiversitat i els objectius de prevenció d’incendis (DARP, 2022). Alhora, el compost obtingut podria complementar els plans de fertilització proposats per a les explotacions agrícoles, contribuint a retornar matèria orgànica i nutrients als sòls, sempre que la seva qualitat i l’ús previst ho permetin.

A partir de l’anàlisi territorial, la consultoria podria prioritzar diferents línies d’actuació segons les necessitats de cada zona. A Ponent, es proposa estudiar la gestió conjunta de la fertilització i les dejeccions ramaderes, l’eficiència del reg i la prevenció de la contaminació per nitrats. A les àrees fruiteres de Ponent i Girona, i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, es podrien impulsar plans de fertilització i valorar l’aprofitament de les restes de poda. Als territoris forestals, es podrien examinar mesures de gestió sostenible, pastura extensiva i prevenció d’incendis, sempre que siguin ambientalment adequades. Aquesta cartografia permet detectar possibles coincidències entre activitats productives, recursos disponibles i problemàtiques ambientals, i orientar la selecció de territoris pilot i la identificació de col·laboradors. Tanmateix, constitueix una primera aproximació i no permet determinar per si mateixa la viabilitat de la iniciativa. La selecció definitiva dels territoris pilot haurà de considerar la demanda dels potencials clients, la disponibilitat de recursos, la normativa aplicable, les condicions ecològiques, els requeriments tècnics i econòmics i l’oferta de serveis ja existent.

4.5. Síntesi del model d’economia circular

El model d’economia circular proposat connecta els recursos orgànics disponibles, les necessitats productives i els agents que podrien participar en la seva gestió (figura 7). Per exemple, les restes de poda i determinats materials forestals podrien utilitzar-se com a material estructurant en processos de compostatge, mentre que les dejeccions ramaderes es podrien valoritzar mitjançant tractaments adequats. El compost resultant es podria aplicar en explotacions agrícoles sempre que complís els requisits de qualitat i les condicions normatives corresponents. Paral·lelament, els municipis, les comunitats de regants i les explotacions podrien col·laborar en projectes de gestió eficient de l’aigua, mentre que les entitats ambientals contribuirien a incorporar criteris de conservació de la biodiversitat.

La cooperativa actuaria com a coordinadora d’aquests fluxos i projectes, sense assumir necessàriament els tractaments que requereixin instal·lacions autoritzades o coneixements especialitzats. Per validar les propostes, podria col·laborar amb universitats i centres de recerca, empreses gestores de residus, professionals tècnics i entitats de finances ètiques. La viabilitat de cada actuació s’hauria de valorar a partir de la disponibilitat i la qualitat dels materials, els costos de transport i tractament, els possibles usos del producte resultant i els beneficis ambientals esperats. Així, el model circular no es planteja com un circuit automàticament viable, sinó com un conjunt d’oportunitats que caldria estudiar i prioritzar en funció de les condicions de cada territori.

Figura 7. Model d’economia circular de la consultoria agroambiental cooperativa seguint l’ESS.

5. Anàlisi dels grups d’interès: Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)

La Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) es planteja com una eina d’anàlisi orientada a identificar i caracteritzar els agents vinculats a una iniciativa, tenint en compte els seus interessos, la seva capacitat d’incidència i les possibilitats de participació en la presa de decisions. A diferència dels enfocaments centrats principalment en el poder i la influència dels actors com Gardner et al. (1986), aquesta proposta incorpora els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), amb especial atenció a l’equitat, la inclusió i la participació democràtica. Els grups d’interès són les persones, les organitzacions o els col·lectius que poden influir en l’activitat d’una iniciativa o veure’s afectats per les seves decisions. La seva identificació és essencial per comprendre les necessitats del territori, establir relacions transparents i incorporar perspectives diverses en la planificació i la presa de decisions.

En el marc d’aquesta iniciativa de consultoria agroambiental cooperativa, la matriu següent recull els principals grups d’interès les seves necessitats i interessos, el grau d’afectació potencial i la capacitat d’influència, així com les mesures proposades per afavorir-ne la participació. La identificació és preliminar i s’haurà de validar mitjançant la consulta als agents del territori, amb especial atenció als col·lectius que poden tenir menys capacitat d’influència en la presa de decisions. 

Taula 3. Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) de la consultoria agroambiental cooperativa: interessos, afectació potencial, capacitat d’influència i mesures de participació.

La matriu de la taula 3 identifica els principals grups d’interès de la iniciativa i permet distingir entre les necessitats que poden veure’s afectades pels projectes i la capacitat d’influir en les decisions. Aquesta distinció és especialment rellevant en el marc de l’ESS, ja que els grups amb menys recursos o capacitat d’organització també han de disposar d’oportunitats efectives per expressar les seves necessitats. Per aquest motiu, la MGIDI presentada té caràcter preliminar: les valoracions s’hauran de contrastar mitjançant entrevistes, reunions o processos de consulta, i actualitzar-se a mesura que es defineixin els serveis i els territoris d’actuació. La participació d’agricultors, ramaders, administracions, propietaris forestals, entitats ambientals, centres de recerca i ciutadania permetria coordinar actuacions i desenvolupar solucions adaptades a les necessitats del territori. Així mateix, la incorporació dels membres i treballadors de la cooperativa en la presa de decisions contribuiria a garantir un funcionament democràtic i coherent amb els principis de l’economia social i solidària. Aquesta identificació inicial s’hauria de contrastar amb els agents reals implicats per concretar les prioritats i establir mecanismes de participació efectius. 

5.1. Governança i participació democràtica

Per concretar aquesta participació, la cooperativa podria establir mecanismes de governança basats en la transparència econòmica i la rendició de comptes. Les persones sòcies participarien en la presa de decisions internes d’acord amb els estatuts, mentre que els agents externs podrien contribuir als projectes mitjançant reunions de coordinació, espais de consulta i comissions de seguiment. Aquests mecanismes permetrien incorporar diferents perspectives, abordar possibles conflictes d’interessos i revisar les actuacions previstes. 

La responsabilitat social requereix considerar els grups d’interès i convertir els compromisos socials i ambientals en objectius avaluables. En aquest sentit, la UNED també destaca la importància del diàleg, la transparència i el bon govern (UNED, 2016). Per aplicar aquests principis, la cooperativa podria revisar periòdicament la MGIDI, documentar les aportacions rebudes i explicar quines s’han incorporat als projectes. Com a indicadors de seguiment, es proposen la diversitat de grups participants, el nombre de processos participatius realitzats, les aportacions incorporades i el grau de compliment dels compromisos socials i ambientals.

6. Conclusions

La problemàtica analitzada és la necessitat de millorar la coordinació entre els agents que intervenen en la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a Catalunya. La sequera, la contaminació per nitrats, la gestió de les dejeccions ramaderes, l’aprofitament dels recursos orgànics i la prevenció d’incendis són reptes interrelacionats que requereixen coneixement tècnic i actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Les dades i les fonts consultades permeten justificar la rellevància d’aquests reptes, però no demostren per si soles que la manca de coordinació sigui generalitzada ni que existeixi una demanda suficient per crear una nova consultoria.

Davant d’aquesta situació, es proposa estudiar la viabilitat d’una consultoria agroambiental cooperativa que actuï com a oficina tècnica per connectar explotacions agràries i ramaderes, administracions locals, comunitats de regants, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. El seu valor diferencial consistiria a facilitar projectes compartits, elaborar plans de millora i coordinar serveis especialitzats quan les necessitats dels agents siguin interdependents. El model cooperatiu podria afavorir la participació democràtica i l’orientació al bé comú, sempre que aquests principis es concretessin en mecanismes de governança, transparència i avaluació. La viabilitat econòmica, però, dependria de la demanda real, els recursos disponibles i la capacitat de prestar serveis competitius.

A partir de l’anàlisi cartogràfica, Ponent, especialment el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera, es planteja com un possible territori pilot per estudiar actuacions amb l’activitat agrícola i ramadera, l’eficiència del reg i la gestió dels nutrients amb el compostatge. En una segona fase, es podria ampliar l’activitat a Osona i el Lluçanès, per reforçar la cooperació entre ramaderia i gestió forestal, i a Tarragona i les Terres de l’Ebre, per adaptar els serveis als cultius llenyosos mediterranis i a la prevenció d’incendis. Finalment, les zones fruiteres de Girona constituirien un àmbit complementari d’expansió, especialment per als plans de fertilització, l’optimització del reg i la valorització de les restes de poda. Aquesta priorització és una hipòtesi inicial basada en la lectura de les dades territorials i s’hauria de contrastar amb els agents locals, les condicions ambientals i els serveis que ja hi operen.

El pas següent consistiria a validar la proposta mitjançant entrevistes amb possibles clients i col·laboradors, una anàlisi més detallada de la competència i un estudi preliminar de costos i ingressos. També caldria prioritzar els serveis inicials, definir quines tasques pot assumir directament la cooperativa i quines requereixen empreses autoritzades o professionals especialitzats, i establir indicadors per avaluar-ne els resultats socials, econòmics i ambientals. Aquest procés permetria determinar si la coordinació territorial plantejada respon a una necessitat real i si pot convertir-se en una activitat econòmicament sostenible i coherent amb els principis de l’ESS i l’Agenda 2030, especialment amb els ODS 6, 12, 13, 15 i 17, relacionats amb la gestió sostenible de l’aigua i dels recursos, l’acció climàtica, la conservació dels ecosistemes i la cooperació territorial. 

En conclusió, la principal aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa seria facilitar la col·laboració entre agents que comparteixen recursos, necessitats i impactes ambientals, connectant l’assessorament tècnic amb projectes de gestió territorial. La seva contribució a l’ESS dependria de la capacitat de combinar una activitat econòmica viable amb una governança democràtica, la participació dels grups d’interès i resultats socials i ambientals avaluables. No obstant això, l’anàlisi realitzada constitueix una primera aproximació a la problemàtica i a una possible resposta emprenedora, però no demostra la viabilitat del negoci. Per avançar, caldrà contrastar la necessitat identificada amb els agents del territori, verificar que la proposta aporta un valor diferencial respecte dels serveis existents i elaborar un pla d’empresa sostenible que permeti estimar els costos, els ingressos i els recursos necessaris. Només després d’aquesta validació es podrà determinar la viabilitat de la iniciativa i quins serveis convé prioritzar. 

7. Bibliografia

Agència Catalana de l’Aigua. (2020). El pla especial de la sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/portal-sequera/la-sequera/pla-especial-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2023). Aigües subterrànies. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/el-medi-hidric-a-catalunya/definicio-i-tipus-masses-daigua/aigues-subterranies

Agència Catalana de l’Aigua. (2024a). Cartografia i geoserveis. Visor ACA. Generalitat de Catalunya. https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html

Agència Catalana de l’Aigua. (2024b). Pla de sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025a). Depuració d’aigües residuals. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/gestio-del-cicle-de-laigua/depuracio-daiguees-residuals/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025b). Zones vulnerables i nitrats. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/zones-vulnerables-i-nitrats/

Agència de Residus de Catalunya. (2008). Guia de suport per al disseny i l’explotació de plantes de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/instalacions/guiaplantescompost_cat.pdf

Agència de Residus de Catalunya. (2026). Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR): Consulta de gestors i instal·lacions de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://sdr.arc.cat/modemp3/llistarGrmGestors.action?residus=MUN&planta=COMP

Centre de la Propietat Forestal. (2026). Integració del risc de grans incendis forestals en la gestió forestal. Generalitat de Catalunya. https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientacions_gestio_forestal_sostenible_catalunya/cpf_parametres_indicadors/cpf_integracio_risc_grans_incendis

Confederación Hidrográfica del Ebro. (2026). Geoportal de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. https://www.chebro.es/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2019). Fertilització. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_bones_practiques_agraries/dar_fertilitzacio/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2022). Prevenció d’incendis. Princalb. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_obres_forestals/dar_prevencio_incendis/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2025). Oficina del Regant. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/Oficina-del-Regant

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026a). Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya. Dades Obertes de Catalunya. https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Medi-Rural-Pesca/Mapa-d-explotacions-agr-coles-DUN-de-Catalunya/iqpi-zasj/about_data

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026b). Registre d’explotacions ramaderes (RER). Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/

Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. (2023). Hipermapa. Generalitat de Catalunya. https://territori.gencat.cat/ca/serveis/visors-cartografia/hipermapa/index.html

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2020). Bases de la llei d’economia social i solidària: Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’economia social i solidària i la seva voluntat per transformar l’economia. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/web/.content/05_-_economia_cooperativa/publicacions/documents/Bases_Llei_Economia_Social_Solidaria.pdf

Francés Gómez, P. (2005). Responsabilidad social de las empresas: Fundamentos y enfoque de la gestión responsable. Forética. https://foretica.org/wp-content/uploads/publicaciones/cuadernos-foretica/cuaderno_foretica_1_responsabilidad_social_empresarial.pdf

Gardner, J. R., Rachlin, R., & Sweeny, H. W. A. (Eds.). (1986). Handbook of strategic planning. John Wiley & Sons.

Generalitat de Catalunya. (2019). Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/inici

Generalitat de Catalunya. (2024). Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals mitjançant pasturatge. Ruralcat. https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/contingut-web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/ajuts-per-a-la-prevenci%C3%B3-d-incendis-forestals-mitjan%C3%A7ant-pasturatge

Generalitat de Catalunya. (2026). Responsabilitat social de l’empresa. Canal Empresa. https://canalempresa.gencat.cat/ca/02_serveis_per_temes/09_competitivitat_i_responsabilitat_social/02_responsabilitat_social_de_l_empresa/

Moghaddam, R., & Christianson, L. E. (2025). Enhancing nitrate removal in denitrifying woodchip bioreactors: A comprehensive analysis of enhancement strategies and environmental trade-offs. Journal of Water Process Engineering, 78, Article 108806. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2214714425018793

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (2016). Mapa Forestal de la comunidad autónoma de Cataluña (España) [Conjunt de dades cartogràfiques]. ArcGIS. https://www.arcgis.com/home/item.html?id=a77b40183b2b4f60b9419c895160286d

MSCI. (2026). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (Resolució A/RES/70/1). https://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/nacions-unides/index.html

Responsabilitat social corporativa. (2026). A Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa

RuralCat. (2026). Catàleg de serveis d’assessorament. Generalitat de Catalunya. https://ruralcat.gencat.cat/oficina-assessorament/necessites-assessorament/cataleg-serveis

TERMCAT, Centre de Terminologia. (2014). Vocabulari de la responsabilitat social. Generalitat de Catalunya. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/175

Universidad Nacional de Educación a Distancia. (2016). Dimensiones de la responsabilidad social [Col·lecció de vídeos educatius]. Canal UNED. https://canal.uned.es/series/5a6f78d6b1111f15108b4569

8. Declaració d’ús de la intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la preparació de l’informe, principalment per estructurar i revisar la redacció, relacionar les propostes tècniques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), i revisar les citacions i les referències bibliogràfiques segons les normes APA. Els prompts utilitzats han estat els següents:

1. Estructura i redacció: «Ajuda’m a estructurar i revisar l’informe amb un llenguatge tècnic, formal, clar i concís, seguint les pautes de l’enunciat de l’assignatura».
2. Relació amb els ODS i la MGIDI: «Relaciona els plans de millora agroambiental proposats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)».
3. Citacions i bibliografia: «Ajuda’m a revisar les citacions, ordenar alfabèticament la bibliografia i referenciar les fonts segons les normes APA».

També s’ha utilitzat la intel·ligència artificial de Canva com a suport en l’elaboració visual de dues imatges. La idea de la iniciativa, la motivació professional, la identificació inicial de la problemàtica, la redacció del contingut i l’elaboració dels mapes parteixen de la meva experiència, els meus coneixements i la meva reflexió personal.

Para esta primera PAC, he elegido esta problemática por su relación con mi experiencia profesional, mi participación en el voluntariado y mi interés por mejorar las condiciones de vida de las personas desde la sostenibilidad.

Actualmente trabajo en Uriach, una empresa dedicada a los productos naturales para la salud, donde desarrollo mi actividad profesional en el ámbito de la sostenibilidad. Esta experiencia me ha permitido conocer la importancia de integrar los aspectos sociales, ambientales y económicos en la actividad de las organizaciones, así como conocer la importancia de la salud holística en las personas. Siendo la comida, junto al descanso, el deporte y la salud mental, elementos básicos para una vida saludable.

Mi participación como voluntario en el Gran Recapte d’Aliments también me ha llevado a reflexionar sobre esta cuestión. La recogida de alimentos es una necesidad importante, pero me interesa conocer cómo facilitar un acceso regular a productos saludables y adecuados a las preferencias de cada familia.

Me interesa también estudiar las dificultades para acceder a una alimentación saludable cuando el presupuesto familiar es limitado. Como referencia de esta problemática, un estudio de la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU) publicado en 2025 comparó dos cestas de compra en 41 cadenas de supermercados y situó el coste medio de la cesta saludable un 20 % por encima de la convencional (OCU, 2025).

A partir de todo esto planteo Cistella Comuna como una posible cooperativa de consumo. La idea inicial consiste en organizar compras conjuntas y estudiar ayudas para los hogares que no puedan asumir todo el coste.

La elección de Caldes de Montbui responde al hecho de que actualmente resido en este municipio, lo que me permite conocer mejor su entorno y me genera un interés personal por contribuir a su desarrollo social y económico. Además, la existencia del Rebost Solidari y la trayectoria de Cooperativa 70 ofrecen un contexto local para estudiar posibles complementariedades y colaboraciones (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2023; Cooperativa 70, s. f.).

Caldes de Montbui. Fuente: Ayuntamiento Caldes de Montbui.

La propuesta se vincula con la economía social y solidaria (ESS) por la prioridad de las personas sobre el capital, la participación democrática y el arraigo territorial que describe Huerta Molina (2022). Estos principios servirán para valorar tanto la organización de la cooperativa como su utilidad para los hogares.

A modo de ejemplo, la imagen del proyecto sería la siguiente:

 
Imágenes creadas con Inteligencia Artificial

1. Contexto e identificación de la problemática

Este trabajo analiza las dificultades de los hogares con recursos económicos limitados de Caldes de Montbui para acceder regularmente a una alimentación saludable. La compra conjunta y la distribución de alimentos se plantean como una posible respuesta, cuya utilidad y viabilidad todavía deben comprobarse. El siguiente árbol del problema recoge las causas y consecuencias que orientarían este diagnóstico.

El diagnóstico se centra en los hogares residentes en Caldes de Montbui. Entre enero y marzo de 2024, el Rebost Solidari atendió a 354 personas pertenecientes a 135 familias (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2024). La campaña municipal del Gran Recapte de 2025 también identifica el Rebost como destino de los alimentos para familias vulnerables (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2025). Estos datos documentan el uso de un servicio de apoyo alimentario, pero no permiten conocer todas las necesidades del municipio. Quedaría por investigar, entre otras cuestiones, la situación de quienes tienen dificultades y no solicitan ayuda.

Los destinatarios prioritarios serían los hogares que tienen dificultades económicas recurrentes para comprar alimentos. Entre ellos puede haber familias con menores, personas que viven solas o hogares con empleos inestables y pensiones reducidas. Pertenecer a uno de estos grupos no implica necesariamente sufrir inseguridad alimentaria. Por eso, el diagnóstico debería preguntar por los ingresos disponibles para la compra y por otras dificultades, como los desplazamientos o la falta de tiempo.

La cooperativa también estaría abierta a personas sin dificultades económicas que quisieran participar en este modelo de consumo. Esto permitiría ampliar las compras conjuntas y evitar que acudir al establecimiento identificara a una persona como receptora de ayuda. El apoyo económico se gestionaría de forma confidencial.

Para concretar qué productos ofrecería la cooperativa, tomo como referencia las recomendaciones de salud pública y, de esta manera, el catálogo priorizaría frutas y hortalizas, legumbres, cereales integrales, frutos secos, aceite de oliva y otras fuentes de proteínas saludables. Se limitarían los productos con elevados contenidos de azúcares añadidos, sal y grasas saturadas (Agència de Salut Pública de Catalunya, 2024). Además de su composición nutricional, habría que considerar el precio y la adecuación de los alimentos a las necesidades de cada hogar. Las familias deberían poder participar en la elección de los productos.

Una cesta idéntica para todos los hogares facilitaría la preparación de los pedidos, pero podría incluir alimentos que algunas personas no consumen. Las preferencias culturales y religiosas, las alergias y las necesidades familiares deben tenerse en cuenta. Por ejemplo, ofrecer carne de cerdo a una persona que no la consume por motivos religiosos obligaría a buscar una alternativa adecuada. La carne halal podría ser una opción si responde a sus preferencias. Un catálogo con sustituciones permitiría adaptar la compra y reducir el riesgo de que se desperdiciaran productos.

El catálogo básico incluiría, por tanto, opciones equivalentes que se acordarían con las personas participantes. Como referencia de adaptación a necesidades religiosas, el Banc dels Aliments de Barcelona organizó una ayuda alimentaria específica durante el Ramadán de 2023, en coordinación con entidades y servicios municipales (Fundació Banc dels Aliments, s. f.).

Las recomendaciones de Canal Salut ayudarían a revisar el equilibrio del catálogo y las cantidades y frecuencias de consumo (Generalitat de Catalunya, 2025). Para mantener una oferta regular, la cooperativa se basaría principalmente en compras planificadas. Los excedentes seguros y aptos para el consumo podrían complementar esa oferta, pero su disponibilidad no debería determinar lo que reciben las familias. Primero habría que conocer sus necesidades y organizar una provisión estable.

La propuesta también daría preferencia a los alimentos de temporada y, cuando fuera viable, a productores de Caldes de Montbui y del Vallès Oriental. La proximidad podría facilitar el contacto con quienes producen y la planificación de los pedidos. Sin embargo, antes de incorporarla como criterio de compra habría que comparar precios, disponibilidad y condiciones de suministro. Si un producto local encareciera demasiado la cesta, sería necesario valorar alternativas para mantener el acceso de los hogares con menos recursos.

Sector de incidencia y naturaleza cooperativa

La actividad principal sería la compra y distribución minorista de alimentos. Por este motivo, sitúo la iniciativa en el sector de bienes de consumo básico, Consumer Staples, del sistema GICS (MSCI, s. f.). Aunque la finalidad del proyecto esté relacionada con la salud y la inclusión social, la clasificación sectorial responde a su actividad económica.

La forma inicial propuesta es una cooperativa de consumidores y usuarios. Huerta Molina (2022) explica que estas organizaciones permiten agruparse para acceder a bienes y servicios destinados al consumo. En Cistella Comuna, las personas socias compartirían la propiedad y participarían en las decisiones sobre la compra alimentaria. La forma jurídica definitiva y la participación del equipo trabajador se estudiarían más adelante, con el asesoramiento correspondiente.

2. Vinculación con los Objetivos de Desarrollo Sostenible

La propuesta se alinea principalmente con los ODS 2, 10, 12 y 17 por el acceso a los alimentos, la reducción de desigualdades, la gestión de las compras y los residuos y, por último, las alianzas para conseguir los objetivos del proyecto.

A continuación, detallo cada uno de los ODS seleccionados:

ODS 2. Hambre cero. La meta 2.1 plantea el acceso a una alimentación sana, nutritiva y suficiente durante todo el año (Naciones Unidas, 2015). La cooperativa trataría de contribuir mediante una oferta regular de alimentos básicos y apoyos para los hogares que no pudieran pagar la totalidad de la compra.

ODS 10. Reducción de las desigualdades. Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020) relacionan este objetivo con la atención a colectivos desfavorecidos, por lo tanto, propongo estudiar un fondo para ayudar a pagar la compra a los hogares que más lo necesitaran. Los criterios de acceso serían públicos, las solicitudes se gestionarían de forma confidencial y, recibir una ayuda no reduciría los derechos de participación de las personas socias.

ODS 12. Producción y consumo responsables. El informe de las Naciones Unidas señala que en 2022 se desperdiciaron 1.050 millones de toneladas de alimentos en el mundo, un 60 % en los hogares (Naciones Unidas, 2025). La cooperativa registraría los kilogramos recibidos, vendidos, redistribuidos y descartados, teniendo en cuenta las existencias al principio y al final de cada periodo con la voluntad de evitar el desperdicio y conseguir un consumo más responsable.

ODS 17. Alianzas para lograr los objetivos. Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020) destacan el papel de las alianzas para compartir recursos y conocimientos. Vinculado a esto, la meta 17.17 promueve la cooperación entre actores públicos, privados y de la sociedad civil (Naciones Unidas, 2015). En este proyecto habría que explorar qué podrían aportar los productores, los comercios, las entidades sociales y el Ayuntamiento para así poder valorar las necesarias alianzas.

De manera paralela, debemos indicar que aunque no son parte de los ODS seleccionados, los ODS 8 y 16 tendrían también una función complementaria. El ODS 8 se relacionaría con las condiciones del equipo trabajador y con una distinción clara entre empleo remunerado y participación voluntaria. Mientras el ODS 16 orientaría el acceso a la información y la participación en las decisiones tal como indica Renau Cano (2026) sobre gestión de personas y organizaciones democráticas.

Indicadores y criterios de interpretación de los ODS principales

Fuente: elaboración propia.

3. Análisis del mercado social y del mercado capitalista

Huerta Molina (2022) describe la economía social como un conjunto de organizaciones que priorizan a las personas y el interés colectivo, mientras que Renau Cano (2026) sitúa el mercado social en los intercambios y la satisfacción de necesidades organizados según los valores de la ESS. Teniendo todo esto en cuenta, el proyecto debería estudiar relaciones con proveedores, otras cooperativas y entidades de financiación ética con la finalidad de concretar pedidos compartidos o acuerdos estables de suministro, con precios y responsabilidades conocidos por ambas partes.

En este punto, también propongo explorar la posibilidad en incluir prácticas comunitarias que no requieren un intercambio monetario tales como una red vecinal que podría compartir información o facilitar un espacio de encuentro. Estas aportaciones serían diferentes del suministro de alimentos, por el que los proveedores deberían recibir el pago acordado. Para poder incluir esto en la cooperativa deberíamos primero identificar qué redes de apoyo existen en Caldes, si las hay, y si desean participar.

A continuación, presento las experiencias de referencia y posibles apoyos al proyecto ya sean en el municipio, en la provincia o servicios digitales. Presento estas entidades como referencias, no como acuerdos realizados o potenciales. Algunas de estas colaboraciones pueden ser referentes de gestión, contactos de aprendizaje, entre otras posibilidades.

Cooperativa 70. Nació en 1970 en Caldes de Montbui como cooperativa de consumo, aunque en 2001 abandonó esta actividad y vendió el fondo de comercio a otros operadores (Cooperativa 70, s. f.). A pesar de esto, la considero un referente local y conocer los motivos de ese cambio y los aprendizajes de la entidad ayudaría a valorar las dificultades de impulsar una nueva actividad de distribución alimentaria.

El Gran Recapte y pequeños comercios. La convocatoria local de primavera del Gran Recapte (organizada por Fundació Banc dels Aliments) de 2024 incluyó establecimientos del municipio como Ametller Origen, Caprabo, Coaliment, Dia y Mercadona (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2024). Establecer contacto con la Fundació Bancs del Aliments permitiría conocer qué entidades y comercios participan en la ayuda alimentaria del municipio. Además de estos centros de gran tamaño, el comercio de proximidad también sería una alternativa válida y a valorar. Para ello, sería necesario comparar sus precios, horarios y ofertas.

El Rebost Solidari d’Aliments. Este equipamiento de Caldes de Montbui se gestiona mediante la coordinación del Ayuntamiento y diferentes entidades sociales. Las solicitudes se tramitan a través de Acción Social y se dirigen a personas del municipio que acreditan carencias de recursos alimentarios (Ajuntament de Caldes de Montbui, 2023). A través de los posibles contactos podríamos conocer su funcionamiento y las necesidades que atiende. Así se podría valorar si nuestra cooperativa aporta algo diferente y útil o si resultase más útil apoyar una iniciativa existente. Una posibilidad que aunque vaya en contra del proyecto considero que debe mantenerse abierta por el bien de las personas del municipio.

Foodcoop BCN. Alejados del municipio, pero dentro de la provincia de Barcelona se encuentra esta entidad que es una referencia de supermercado cooperativo en la ciudad condal. Su comunicación de 2026 describe alternativas a los turnos, una cesta básica con margen reducido y compra en línea para socias de consumo en determinadas zonas, y también permite comprar a personas no socias (Foodcoop BCN, 2026). Estas medidas ofrecen ideas sobre la accesibilidad y la organización de la cooperativa y si su aplicación en Caldes es viable, analizando la demanda, el volumen de compras y los recursos disponibles.

Too Good To Go. A nivel digital, esta popular plataforma permite comprar excedentes mediante paquetes sorpresa que se reservan en una aplicación y se recogen en un horario indicado (Too Good To Go, s. f.). Puede ser una alternativa para buscar precios accesibles, aunque su oferta depende de los excedentes disponibles y el proyecto de Cistella Comuna se basa más en la regularidad y la posibilidad de elegir productos, además del precio, que en comida de consumo próximo.

Coop57. Muy alejada de las anteriores referencias, más centradas en la compra y distribución alimentaria, Coop57 quien canaliza recursos hacia organizaciones de la ESS que cumplen sus condiciones de participación y valoración (Coop57, s. f.). Su función en este análisis es financiera ya que podría ser un interlocutor para conocer opciones de financiación, sin dar por supuesto que el proyecto tendría acceso a ellas. Como señala Renau Cano (2026), habría que estudiar las condiciones y la estabilidad de los recursos. Un préstamo, por ejemplo, implicaría pagos futuros que la cooperativa tendría que poder asumir.

A continuación, planteo la comparación entre el mercado social y el mercado capitalista. En Cistella Comuna propongo que la propiedad sea compartida por las personas socias y que estas participen en las decisiones sobre el catálogo, las condiciones de compra y el funcionamiento del fondo de acceso. En los comercios convencionales considerados como alternativa, habría que identificar quién posee el negocio y quién toma estas decisiones, ya que no tienen la misma estructura un pequeño establecimiento familiar y una gran cadena de supermercados.

La formación del precio sería otra diferencia que considero necesario estudiar ya que los precios deberían cubrir la compra de los alimentos y los gastos de funcionamiento, además de permitir una reserva para imprevistos. Así, las personas socias podrían conocer estos costes y participar en las decisiones sobre los márgenes. Finalmente, se compararía el coste final de productos equivalentes, sin asumir que la forma cooperativa implica necesariamente un mayor ahorro.

También habría que considerar el destino del posible excedente económico, que en este proyecto iría destinado a priorizar la continuidad de la actividad, la mejora del servicio y el apoyo al acceso alimentario, dentro de las normas aplicables y mediante los acuerdos de los órganos correspondientes. Cabe destacar que el comercio convencional también puede aportar valor social mediante el empleo, el servicio de proximidad o la colaboración con entidades locales.

4. Propuesta de funcionamiento

Antes de organizar un piloto, habría que resolver algunas preguntas como:

• ¿Qué necesitan los hogares?
• ¿Habrá suficientes familias interesadas?
• ¿El proyecto duplicaría el trabajo que ya realiza el Rebost?
• ¿Qué aportaría la cooperativa respecto a las alternativas actuales?
• ¿Podría mantener su actividad en el tiempo?

El Plan de Empresa Sostenible descrito por Renau Cano (2026) permitiría desarrollar estas cuestiones en las siguientes fases del trabajo.

La primera fase consistiría en escuchar a hogares y profesionales de las entidades locales para conocer el número de hogares y personas que se beneficiarían de este proyecto de manera directa e indirecta. En estas conversaciones también se incluirían a personas que no utilizan ayuda alimentaria y a quienes no desean participar en una cooperativa con la finalidad de tener un amplio conocimiento de las necesidades del municipio. A todos ellos se les preguntaría por sus compras habituales, dificultades y prioridades de compra, cuándo y cómo priorizan la compra saludable, entre otras cuestiones.

En una segunda fase se solicitarían presupuestos y se compararían precios durante varias semanas. Para que la comparación fuera útil, las cestas deberían ser equivalentes en cantidad, composición y calidad, pero a un coste inferior.

¿De dónde vendría este ahorro en el precio?

El ahorro semanal de 15 euros se dividiría en:

• 5-8 euros aproximadamente corresponderían al ahorro fruto de la compra cooperativa o conjunta.
• El resto (10-7 aproximadamente) procederían de posibles ayudas públicas al proyecto.

Una de las principales dudas del proyecto que considero necesario analizar es si la cooperativa podría ofrecer una cesta equivalente a un coste total inferior al de las alternativas actuales. La compra conjunta podría permitir negociar mejores condiciones con los proveedores, pero también habría que asumir los gastos de personal, local, conservación y distribución de los alimentos. Por tanto, conseguir un precio de compra más bajo puede no garantizar que el coste final para los hogares sea inferior.

La evaluación de la financiación seguiría el enfoque de sostenibilidad económica de Renau Cano (2026) y, por lo tanto, el coste cooperativo incluiría las cuotas y los gastos necesarios para realizar la compra. Se distinguiría entre el ahorro obtenido por la compra conjunta y el que procede de las ayudas. También se prepararían un presupuesto y una previsión de tesorería que incluyeran personal, logística, conservación y pérdidas de productos.

En relación con las posibles ayudas públicas, se deberían solicitar subvenciones al Ayuntamiento de Caldes de Montbui, a través del Departament de Serveis Socials, así como a otras administraciones para apoyar la puesta en marcha del proyecto y su consolidación a largo plazo. En este punto, Renau Cano (2026) incluye las subvenciones y los convenios públicos entre las fuentes de financiación de la ESS y señala la importancia de diversificar los ingresos.

La tercera fase sería la creación de una prueba piloto con una duración, un número de participantes y unas responsabilidades acordadas al inicio. Durante el piloto se observarían la continuidad de las compras, la adecuación de los productos, el trabajo necesario y los pagos a proveedores. Siguiendo la distinción entre actividades, resultados e impacto de Renau Cano (2026), el número de pedidos sería un dato de actividad, pero no demostraría por sí solo una mejora de la alimentación. La evaluación serviría para decidir si continuar, introducir cambios o finalizar la prueba. En este último caso, se informarían a las personas interesadas y cerrarían los compromisos pendientes con hogares y proveedores.

Si el diagnóstico final del piloto fuera favorable, el funcionamiento inicial, a grandes rasgos, sería el siguiente:

• Las personas socias consultarían el catálogo y realizarían sus pedidos por los canales acordados. Habría que prever una alternativa para quienes tuvieran dificultades con los medios digitales.
• La cooperativa agruparía los pedidos, confirmaría la disponibilidad con los proveedores y organizaría la recogida o entrega.
• El fondo de acceso ayudaría a pagar la compra a los hogares que lo necesitaran. Sus recursos y criterios de asignación se definirían antes de ofrecer las ayudas. Destacar que recibir apoyo económico no implicaría acceder a productos de menor calidad ni asumir tareas adicionales para estas familias.
• Todas las personas socias utilizarían el mismo catálogo y conservarían sus derechos de participación. Cada hogar elegiría los productos adecuados a sus necesidades.

5. Análisis de grupos de interés mediante la MGIDI

La Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI) permite examinar quién influye en el proyecto, quién recibe sus efectos y quién tiene posibilidades de participar. Renau Cano (2026) relaciona estas dimensiones para evitar que la atención se concentre en los actores con más poder.

La matriz siguiente explica:

• El poder inicial (bajo, medio, alto) indica la capacidad prevista de influir en las decisiones.
• El impacto (bajo, medio, alto) marca cuánto les afectaría el proyecto.
• La participación posible (baja media, alta) expone sus condiciones iniciales para intervenir.
• El objetivo: señalan los objetivos y acciones
• Las medidas propuestas: detalla las medidas para reducir las barreras detectadas.

Fuente: elaboración propia a partir de la MGIDI de Renau Cano (2026).

Hogares participantes. Son el grupo prioritario, pero podrían tener poca influencia si las decisiones principales se tomaran antes de incorporarlos. Además, recibir una ayuda podría dificultar que expresaran desacuerdo. Por eso, la gestión de las solicitudes se separaría de los espacios de participación. Las familias deberían poder opinar sobre productos, horarios y condiciones de compra sin temor a perder el apoyo. Sus propuestas tendrían que servir para revisar el funcionamiento, además de recogerse en encuestas.

Cuidados y accesibilidad. Las responsabilidades de cuidado pueden dificultar la asistencia a reuniones o la realización de turnos. Renau Cano (2026) señala la importancia de considerar las condiciones prácticas de participación. En el proyecto se estudiarían horarios compatibles con esas responsabilidades y otras formas de aportar opiniones. Si se acordaran tareas societarias, habría que prever alternativas para quienes no pudieran asumirlas en las mismas condiciones.

Grupo promotor y socios con mayor disponibilidad. Quienes dispongan de más tiempo o experiencia pueden asumir buena parte del trabajo inicial y acabar concentrando las decisiones. Para ampliar la participación, se explicarían las cuentas con claridad y se revisarían periódicamente las responsabilidades. Las aportaciones económicas tampoco darían privilegios sobre otros socios. Este criterio responde a la prioridad de las personas sobre el capital que expone Huerta Molina (2022).

Equipo trabajador. Su conocimiento del día a día puede darle influencia en las decisiones, aunque dependerá de las funciones y recursos que tenga. Habría que acordar qué puede resolver directamente y qué debe consultar. Por ejemplo, reorganizar una entrega por una incidencia sería una decisión operativa; cambiar los criterios generales de acceso requeriría la intervención del órgano correspondiente. También se prevería tiempo remunerado para la coordinación y la participación del equipo, de acuerdo con el enfoque de gestión de personas de Renau Cano (2026).

Pequeños proveedores. Los cambios de pedidos, las devoluciones o los retrasos en los pagos pueden afectar a su actividad. Antes de empezar se acordarían cantidades, calendarios y condiciones de calidad. Si fuera necesario flexibilizar los pedidos para atender a hogares con ingresos variables, la cooperativa tendría que prever cómo asumir el coste de esos cambios, sin trasladarlo íntegramente a los productores.

Financiadores y donantes. Las condiciones de financiación deberían revisarse antes de aceptarlas. Una aportación no daría derecho a seleccionar a los hogares beneficiarios ni a utilizar sus experiencias personales con fines de comunicación. La separación entre financiación y gobierno que plantea Renau Cano (2026) serviría como referencia para establecer estos límites y evitar que una dependencia económica condicionara las decisiones de la cooperativa.

Organización del gobierno. La propuesta inicial contempla una asamblea para las decisiones generales, un órgano de gobierno para el seguimiento y un equipo responsable de las tareas cotidianas. Podrían crearse también comisiones de compras o accesibilidad cuando fueran necesarias, con funciones y duración definidas. La organización definitiva dependería de la forma jurídica y del tamaño del proyecto. En cualquier caso, los socios deberían conocer qué decide cada órgano y cómo presentar propuestas o pedir explicaciones.

6. Conclusión

Esta primera PAC me ha permitido plantear Cistella Comuna como una posible respuesta a las dificultades de acceso a una alimentación saludable en Caldes de Montbui. La propuesta combina la compra conjunta con el apoyo económico y la participación de los hogares, aunque su utilidad dependería de conocer mejor sus necesidades y comprobar si ofrece ventajas respecto a las alternativas existentes.

Considero que el valor del proyecto estaría en facilitar una alimentación adecuada y asequible, respetando la capacidad de elección de cada hogar y manteniendo una organización viable. Si el diagnóstico indicara que reforzar una iniciativa existente resulta más útil que crear una nueva cooperativa, esa también sería una respuesta válida que podría estudiar en las próximas PAC de la asignatura.

7. Bibliografía

• Agència de Salut Pública de Catalunya. (2024). Petits canvis per menjar millor. https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio/alimentacio-saludable/petits-canvis-menjar-millor
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2023, 20 de julio). Rebost Solidari d’Aliments. https://www.caldesdemontbui.cat/continguts/rebost-social-daliments.html
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2024, 22 de mayo). Crida a la solidaritat calderina: Recapte de primavera d’aliments, el 24 i 25 de maig. https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/crida-a-la-solidaritat-calderina-recapte-de-primavera-daliments-el-24-i-25-de-maig.html
• Ajuntament de Caldes de Montbui. (2025, 3 de noviembre). Gran Recapte d’aliments 2025: Ho donem tot. https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/avisos/gran-recapte-daliments-2025-ho-donem-tot.html
• (s. f.). Presentación. https://www.coop57.coop/es/informacion/presentaci%C3%B3n
• Cooperativa 70. (s. f.). Història. https://cooperativa70.coop/historia/
• Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les empreses [Recurso de aprendizaje textual, PID_00275372]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• Foodcoop BCN. (2026, 22 de abril). ¿Sabes las mejoras que hemos hecho desde 2025? https://foodcoopbcn.cat/es/sabes-las-mejoras-que-hemos-hecho-desde-2025/
• Fundació Banc dels Aliments. (s. f.). El Banc dels Aliments de Barcelona da respuesta a las peticiones de comida por el Ramadán. https://www.bancdelsaliments.org/es/blog/el-banc-dels-aliments-de-barcelona-da-respuesta-a-las-peticiones-de-comida-por-el-ramadan
• Generalitat de Catalunya. (2025, 23 de septiembre). Alimentació saludable per a tothom. Canal Salut. https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/saludable/tothom/index.html
• Huerta Molina, A. (2022). L’economia social i cooperativa: Empreses i organitzacions que aporten valor i valors (2.ª ed.) [Recurso de aprendizaje textual, PID_00291519]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• (s. f.). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics
• Naciones Unidas. (2015). Transforming our world: The 2030 Agenda for Sustainable Development (A/RES/70/1). https://sdgs.un.org/2030agenda
• Naciones Unidas. (2025). Progresos realizados para lograr los Objetivos de Desarrollo Sostenible: Informe del Secretario General (A/80/81–E/2025/62).
• Organización de Consumidores y Usuarios (OCU). (2025, 12 de noviembre). Comer sano es un 20% más caro: OCU pide rebajar el IVA. https://www.ocu.org/organizacion/prensa/notas-de-prensa/2025/comersano121125
• Renau Cano, M. (2026). El Pla d’Empresa Sostenible des de l’Economia Social i Solidària: Una guia per a crear i transformar empreses des de l’ESS (1.ª ed.) [Recurso de aprendizaje textual, PID_00310760]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
• Too Good To Go. (s. f.). Vende tus excedentes de comida y productos. https://www.toogoodtogo.com/es/surplus-food-marketplace

Declaración del uso de inteligencia artificial

Para la realización de este trabajo se ha utilizado ChatGPT de OpenAI como apoyo para revisar la ortografía del texto además de realizar las imágenes vinculadas al logotipo e imagen de Cistella Comuna. Prompts utilizados:

• “Analiza el documento en busca de errores ortográficos, sin cambiar el contenido o estructura de este”.
• “Crea un logo para el proyecto Cistella Comuna que refleje las características descritas en el documento. Que aparezca algún elemento propio de la Caldes de Montbui para hacerlo más reconocible. Crea también dos mockups de cómo sería utilizarlo en unas bolsas sostenibles y en una furgoneta de