Publicat per

Consultoria agroambiental cooperativa

Publicat per

Consultoria agroambiental cooperativa

  Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la interconnexió de recursos,…
  Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la…

 

Figura 1. Esquema del model de funcionament de la consultoria agroambiental cooperativa, els principals agents implicats i la interconnexió de recursos, serveis i necessitats territorials. Font: Elaboració pròpia amb Canva.

Informe R1. Identificació i anàlisi d’una problemàtica social

1. Context i identificació de la problemàtica

La meva experiència professional en l’àmbit ambiental, tant en una associació de conservació de la natura com en una consultoria d’enginyeria ambiental, ha estat el punt de partida d’aquesta iniciativa. Actualment, treballo en aquesta consultoria on gestiono projectes relacionats amb la construcció i la reforma d’explotacions agràries i ramaderes, com també la tramitació de declaracions i documentació administrativa davant les administracions competents. Aquesta experiència m’ha permès conèixer les necessitats del sector agrari i ramader i les dificultats per compatibilitzar l’activitat productiva amb el compliment de la normativa ambiental i la conservació del medi natural.

A partir de la meva experiència professional en l’àmbit ambiental i agropecuari, he identificat una problemàtica potencialment rellevant: la dificultat de coordinar les actuacions relacionades amb la gestió dels recursos naturals i les activitats agràries, ramaderes i forestals. Aquests àmbits estan interconnectats i, per tant, requereixen una planificació que tingui en compte les seves interdependències. Per exemple, la gestió de les dejeccions ramaderes està vinculada a les necessitats de fertilització dels cultius i a la qualitat de les aigües subterrànies, mentre que la gestió forestal pot facilitar l’aprofitament de restes vegetals i contribuir a la prevenció dels incendis.

A Catalunya, aquesta necessitat de gestió integrada es relaciona amb diversos reptes ambientals, com l’escassetat d’aigua, la contaminació dels aqüífers per nitrats, la gestió dels residus orgànics, la conservació dels ecosistemes i la prevenció dels incendis forestals. En resposta a aquesta necessitat, l’Agència Catalana de l’Aigua assenyala els nitrats com una de les principals causes del mal estat químic de les aigües subterrànies i vincula aquesta contaminació principalment a determinades pràctiques agrícoles i ramaderes (ACA, 2025b). Així, la problemàtica no rau únicament en els impactes ambientals de cada activitat, sinó també en la necessitat de millorar la coordinació entre els agents implicats per prevenir aquests impactes i gestionar de manera més eficient els recursos compartits. Tot i que ja existeixen instruments públics, empreses especialitzades i entitats que intervenen en aquests àmbits a Catalunya, caldria estudiar si una coordinació tècnica més integrada podria complementar els serveis existents i aportar valor afegit als agents del territori. 

1.2. Sector d’incidència i justificació de la iniciativa

La iniciativa consisteix a emprendre un projecte de consultoria agroambiental cooperativa, especialitzada en la prestació de serveis tècnics orientats a la sostenibilitat i a la gestió integrada del territori, d’acord amb els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS). Pel que fa a la classificació sectorial, segons el sistema GICS (Global Industry Classification Standard), desenvolupat per MSCI i S&P Dow Jones Indices, la iniciativa s’emmarca principalment en el sector Industrials, dins del grup de serveis comercials i professionals i la categoria de serveis de consultoria i assessorament tècnic (MSCI, 2026). Aquest encaix es justifica per l’activitat de la consultoria agroambiental cooperativa, centrada en l’assessorament tècnic, la gestió de projectes i la coordinació entre explotacions agràries i ramaderes, administracions locals i altres agents del territori per millorar la gestió dels recursos naturals i la sostenibilitat de les activitats productives. Tanmateix, la classificació definitiva dependrà de l’activitat econòmica principal que acabi desenvolupant l’empresa. 

Considero que el model cooperatiu és especialment adequat per a aquesta iniciativa, atès que afavoreix la participació democràtica de les persones sòcies i permet orientar l’activitat econòmica cap a objectius socials i ambientals, sense renunciar a la viabilitat econòmica. Aquesta orientació es relaciona amb la responsabilitat social empresarial, que, segons Francés Gómez (2005), implica integrar les responsabilitats econòmiques, socials i ambientals en la gestió de l’organització, tenint en compte els efectes de la seva activitat sobre els diferents grups d’interès. L’autor destaca que aquest compromís ha de traduir-se en polítiques concretes, amb objectius i resultats avaluables, i formar part de la gestió quotidiana de l’empresa, més enllà d’accions socials puntuals. En el cas de la cooperativa, això es concretaria tant en la manera de gestionar l’organització com en el desenvolupament de solucions agroambientals que conciliïn les necessitats productives amb la protecció del medi natural.

1.3. Abast de la problemàtica i evidències

La problemàtica identificada se centra en la necessitat de millorar la coordinació entre la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a les zones rurals de Catalunya. Aquests àmbits presenten interdependències territorials: les decisions sobre fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes poden afectar la qualitat de les aigües subterrànies; la disponibilitat d’aigua condiciona l’activitat agrícola i ramadera, i la gestió forestal pot generar oportunitats per a la prevenció d’incendis i l’aprofitament de determinats recursos orgànics. Tot i que ja existeixen instruments públics i serveis especialitzats per abordar aquests reptes, es planteja estudiar si una oficina tècnica agroambiental cooperativa pot facilitar la coordinació entre els agents implicats i promoure actuacions compartides. Aquesta oportunitat s’haurà de contrastar amb les necessitats reals del territori i amb els serveis que ja ofereixen altres organitzacions. 

1.3.1. Gestió de l’aigua i adaptació a la sequera:

La disminució de la disponibilitat d’aigua i l’augment de la pressió sobre els recursos hídrics dificulten garantir-ne l’abastament, especialment en períodes de sequera. En aquest marc, l’ACA disposa del Pla especial de sequera, que estableix mesures preventives i progressives per gestionar l’escassetat, adaptar la demanda i minimitzar els efectes sobre els usuaris i els ecosistemes. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’assessorar agricultors, ramaders i municipis en l’estalvi d’aigua, l’optimització del reg, la reutilització quan sigui viable i la planificació de mesures d’adaptació (ACA, 2020).

1.3.2. Contaminació dels aqüífers i gestió de les dejeccions ramaderes:

La contaminació per nitrats és un dels problemes rellevants de qualitat de les aigües subterrànies a Catalunya. Segons l’ACA, el 45 % de les masses d’aigua subterrània de les conques internes presenten incompliments per nitrats, mentre que, si es considera el conjunt del territori català, el 35 % es troben en mal estat químic per superar el límit de qualitat establert per a aquest contaminant (ACA, 2025b). Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar la prevenció i el control de les aportacions de nitrogen procedents de fonts agràries, entre altres factors. En aquest àmbit, la consultoria podria contribuir a millorar la planificació de la fertilització, ajustar les aportacions de nutrients a les necessitats dels cultius i facilitar la coordinació entre agricultors i ramaders per gestionar adequadament les dejeccions. En el cas de les captacions afectades per nitrats, caldria estudiar alternatives de tractament de l’aigua per reduir-ne la concentració i valorar si són tècnicament i econòmicament viables. Aquestes actuacions podrien millorar la qualitat de l’aigua destinada al consum, però no eliminarien necessàriament la contaminació de l’aqüífer, que requeriria mesures preventives sobre les fonts de nitrogen i un seguiment a llarg termini. 

1.3.3. Gestió dels ecosistemes i aprofitament dels recursos orgànics:

La gestió forestal, la prevenció dels incendis, la conservació dels hàbitats i l’aprofitament de les restes orgàniques ofereixen oportunitats per generar beneficis ambientals compartits. Per exemple, es poden estudiar acords entre ramaders, propietaris forestals i municipis per planificar la pastura en zones adequades, mantenir determinats espais oberts i reduir la vegetació combustible. Igualment, les restes forestals poden revaloritzar-se com a recurs per al compostatge o altres processos d’aprofitament orgànic, sempre que les seves característiques i les condicions tècniques ho permetin. Aquestes actuacions requereixen coordinació territorial i una planificació compatible amb la conservació de la biodiversitat.

En definitiva, els reptes descrits tenen causes múltiples i requereixen polítiques públiques, regulació, inversions i coneixement tècnic especialitzat. La problemàtica social que es planteja analitzar és si la coordinació insuficient entre els agents agraris, ramaders, municipals i forestals dificulta l’aplicació de solucions compartides i l’aprofitament dels recursos disponibles. Aquesta qüestió constitueix el punt de partida de la iniciativa, però caldrà contrastar-la amb les necessitats reals dels agents del territori i amb els serveis que ja ofereixen les organitzacions existents. La proposta no parteix, per tant, de considerar demostrada una manca generalitzada de coordinació, sinó de valorar si una oficina tècnica cooperativa pot aportar un servei útil, complementari i econòmicament viable. 

1.4. Objectiu general i proposta de valor

L’objectiu general és crear una consultoria agroambiental cooperativa que faciliti la gestió integrada dels recursos naturals i de les activitats agràries, ramaderes, forestals i municipals, mitjançant plans de millora compartits.

La proposta de valor es basa en quatre elements:

  1. Coordinació territorial: connectar agents que comparteixen problemes i recursos, però que habitualment actuen de manera separada.
  2. Assessorament tècnic especialitzat: elaborar plans de fertilització, gestió de dejeccions, estalvi d’aigua, restauració ambiental i prevenció d’impactes.
  3. Economia circular: transformar recursos infrautilitzats en materials útils per a altres activitats, sempre que sigui tècnicament, ambientalment i legalment viable.
  4. Reducció de costos i millora ambiental: compartir estudis, serveis, infraestructures i seguiment tècnic quan aquesta cooperació resulti més eficient que les actuacions individuals.

La cooperativa actuaria com a oficina tècnica coordinadora, sense substituir les competències de les administracions ni les funcions de les empreses gestores de residus, les entitats de tractament d’aigua o els professionals especialitzats. La seva aportació diferencial s’hauria de demostrar mitjançant la validació de les necessitats dels potencials clients, la comparació amb l’oferta existent i l’avaluació de la viabilitat econòmica. 

2. Vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

La iniciativa s’emmarca en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites per avançar cap a un model de desenvolupament sostenible que integri les dimensions econòmica, social i ambiental. Aquests objectius són interdependents i requereixen una actuació coordinada entre les administracions públiques, les empreses, les entitats socials i la ciutadania (Nacions Unides, 2015). 

En aquesta línia, la consultoria agroambiental cooperativa vol afavorir l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) abordant els principals reptes ambientals de les zones rurals i forestals de Catalunya mitjançant l’assessorament tècnic i la cooperació entre els diferents agents implicats. La taula 1 recull les fites més vinculades a la iniciativa, les seves possibles aplicacions en els àmbits d’actuació i els indicadors proposats per avaluar-ne la contribució. Aquests indicadors són orientatius i s’hauran de definir en funció dels serveis que s’acabin implementant.

Taula 1. Vinculació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les fites de l’Agenda 2030 i els indicadors de seguiment de la consultoria agroambiental cooperativa. 

ODS i fita relacionada Aplicació a la iniciativa Indicadors de seguiment proposats
ODS 6.3 — Qualitat de l’aigua Promoure mesures preventives per reduir la contaminació per nitrats i estudiar alternatives de tractament en captacions afectades. Nombre de diagnòstics hídrics: evolució de la concentració de nitrats en els punts controlats, quan se’n disposi de dades comparables.
ODS 6.4 — Ús eficient de l’aigua Assessorar explotacions i municipis per millorar l’eficiència del reg i identificar oportunitats d’estalvi o reutilització legalment viable. Nombre de plans hídrics elaborats: volum d’aigua estalviat o reutilitzat.
ODS 8.3 — Activitat productiva i ocupació Desenvolupar una activitat econòmica local basada en serveis tècnics i en la cooperació entre agents del territori. Llocs de treball creats: evolució dels ingressos i de la continuïtat econòmica de la cooperativa.
ODS 11.b — Planificació i resiliència territorial Donar suport als municipis en projectes de gestió de l’aigua, adaptació a la sequera i prevenció d’incendis. Nombre de municipis participants: nombre de projectes o plans municipals en què col·labori la cooperativa.
ODS 12.5 — Prevenció i reducció de residus Estudiar la valorització de dejeccions ramaderes i restes vegetals mitjançant compostatge o altres processos adequats. Quantitat de materials valoritzats: nombre d’acords de gestió de recursos orgànics establerts.
ODS 13.1 — Resiliència i adaptació climàtica Incorporar mesures d’adaptació a la sequera i de prevenció dels riscos climàtics en els projectes agroambientals. Nombre de projectes que incorporen mesures d’adaptació: actuacions executades i avaluades.
ODS 15.3 — Restauració dels sòls Promoure actuacions de millora del sòl i gestió ecològica compatibles amb la conservació de la biodiversitat. Superfície amb actuacions de restauració o millora documentades: seguiment dels paràmetres ambientals seleccionats.
ODS 17.17 — Aliances entre agents Facilitar acords entre explotacions, municipis, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. Nombre d’acords de col·laboració: nombre de projectes desenvolupats amb més d’un tipus d’agent.

La vinculació amb els ODS permet situar la consultoria agroambiental cooperativa en el marc del desenvolupament sostenible i relacionar les seves actuacions amb objectius ambientals, econòmics i socials. Els ODS 6, 12 i 17 constitueixen els eixos principals de la iniciativa, ja que orienten les actuacions cap a la protecció dels recursos hídrics, la valorització de les dejeccions ramaderes i les restes vegetals, i la cooperació entre els agents del territori. Alhora, els ODS 13 i 15 reforcen la incorporació de mesures d’adaptació al canvi climàtic, prevenció d’incendis, gestió forestal sostenible i restauració dels ecosistemes, mentre que els ODS 8 i 11 permeten integrar la viabilitat econòmica de la cooperativa, la creació d’ocupació i la resiliència dels municipis rurals. 

La principal aportació potencial de la iniciativa és coordinar aquests àmbits mitjançant assessorament tècnic i projectes adaptats a les necessitats de cada territori. Per avaluar-ne la contribució, es proposen indicadors que permetin fer un seguiment dels recursos gestionats, les actuacions executades, els acords establerts i els resultats ambientals observats. Aquests indicadors s’hauran d’ajustar als serveis que finalment s’ofereixin, a les dades recopilades i a la capacitat de seguiment de la cooperativa, de manera que constitueixen una proposta inicial d’avaluació i no evidencien, per si mateixos, impactes ja assolits. Cal distingir entre els indicadors d’activitat, com el nombre de diagnòstics, plans elaborats o acords establerts, que permetran avaluar directament els serveis prestats, i els indicadors de resultat ambiental, com l’evolució de la concentració de nitrats, l’estalvi d’aigua i la superfície forestal gestionada. Aquests darrers requeriran una situació de partida, un període de seguiment definit i dades comparables. Quan sigui possible, també caldrà considerar altres factors que puguin influir en els canvis observats, per evitar atribuir a la cooperativa resultats que no depenguin exclusivament de la seva intervenció. Aquest enfocament és coherent amb els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE), ja que planteja integrar criteris ambientals, socials i econòmics tant en la prestació dels serveis com en la relació amb els diferents agents del territori (Generalitat de Catalunya, 2026).

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista

3.1. Solucions actuals i agents que hi intervenen

Actualment, la problemàtica es tracta mitjançant instruments públics de planificació i regulació, serveis de consultoria, actuacions de gestió agrària i ramadera, projectes de conservació i serveis de tractament d’aigua i residus.

En l’àmbit de la planificació i la regulació pública, l’ACA disposa d’instruments per gestionar els períodes de sequera i establir mesures segons la disponibilitat dels recursos hídrics (ACA, 2024b). Pel que fa a l’assessorament tècnic, Girbau Consulting constitueix un exemple d’empresa que ofereix serveis relacionats amb el reg, la gestió de les dejeccions ramaderes, els estudis ambientals i la prevenció d’incendis forestals (RuralCat, 2026). En l’àmbit agrari, l’Oficina del Regant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ofereix assessorament per millorar l’eficiència i la sostenibilitat del reg (DARP, 2025), mentre que el Decret 153/2019 estableix el marc regulador de la fertilització del sòl i la gestió de les dejeccions ramaderes (Generalitat de Catalunya, 2019).

En l’àmbit de la conservació de la natura, la Fundació Emys desenvolupa projectes relacionats amb la custòdia del territori, l’agroecologia i la conservació de l’agrobiodiversitat, entre els quals hi ha iniciatives com el projecte SELVIA. En matèria de prevenció d’incendis, el projecte PRINCLAB, impulsat el 2022, s’ha orientat a la prevenció dels incendis forestals transfronterers a l’Albera i el cap de Creus. Així mateix, els serveis de tractament d’aigua i de gestió de residus ofereixen solucions especialitzades, com la depuració i la regeneració d’aigua o el compostatge de materials orgànics (ACA, 2025a). Aquests exemples mostren que ja existeixen recursos tècnics i organitzatius en els diferents àmbits d’actuació. La proposta de la cooperativa no consistiria a substituir-los, sinó a explorar possibles col·laboracions i coordinar projectes quan hi hagi necessitats compartides. La taula següent recull els principals agents del sector, els serveis que ofereixen, les possibles necessitats que caldria contrastar i l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa. 

Taula 2. Anàlisi dels agents existents i de l’aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa.

Tipus d’agent Serveis o aportacions existents Necessitat o limitació que cal contrastar Aportació potencial de la cooperativa
Administracions i organismes públics Planificació, regulació, ajuts i assessorament dins de les seves competències. La coordinació entre diferents agents i àmbits territorials pot requerir iniciatives complementàries, segons el projecte. Facilitar la coordinació tècnica entre agents, sense substituir les competències de les administracions.
Consultories agroambientals privades Elaboració de projectes i informes, tramitacions i assessorament especialitzat. Cal comprovar fins a quin punt ofereixen serveis integrats i coordinació entre els sectors agrari, ramader, hídric i forestal. Desenvolupar projectes compartits quan s’identifiquin necessitats reals que no estiguin cobertes adequadament.
Cooperatives agràries i ramaderes Serveis als socis, assessorament productiu i, segons l’entitat, gestió compartida de recursos. El seu àmbit d’actuació pot estar centrat en determinats sectors, activitats o grups de socis. Establir acords de col·laboració per abordar necessitats ambientals comunes i optimitzar la gestió dels recursos.
Entitats ambientals i centres de recerca Conservació, divulgació, estudis científics i validació de solucions ambientals. La continuïtat, el finançament i la implementació tècnica dels projectes poden variar segons cada iniciativa. Connectar el coneixement científic amb projectes tècnics aplicats i amb els agents productius del territori.
Empreses gestores de residus i de tractament d’aigua Gestió especialitzada de residus, tractament d’aigua i compliment dels requisits tècnics i normatius aplicables. Cal contrastar si les necessitats de cada projecte requereixen, a més, coordinació entre diferents professionals i agents. Identificar necessitats, coordinar professionals competents i fer el seguiment dels projectes conjunts.

L’anàlisi de les solucions existents (taula 2) mostra que Catalunya disposa d’una oferta diversa de serveis públics i privats en els àmbits de la gestió de l’aigua, l’activitat agrària i ramadera, la conservació de la natura i la gestió forestal. A partir d’aquestes limitacions dels serveis existents, la consultoria agroambiental cooperativa podria diferenciar-se facilitant la coordinació entre aquests agents i promovent projectes conjunts, com ara plans de fertilització, acords de valorització de residus orgànics o actuacions municipals de millora ambiental. Aquesta diferenciació és una hipòtesi que caldria validar mitjançant entrevistes a potencials clients i col·laboradors, l’anàlisi dels serveis disponibles i, quan sigui possible, la comparació de tarifes. L’objectiu seria identificar necessitats que no estiguin cobertes adequadament i establir acords de col·laboració que complementin els serveis existents, evitant-ne la duplicació. 

3.2. Mercat capitalista i competència potencial

En el mercat capitalista, la iniciativa trobaria competència en consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i empreses especialitzades en gestió forestal. Aquestes organitzacions poden oferir serveis de gran valor tècnic, i no s’ha de pressuposar que treballin necessàriament de manera descoordinada. La diferència que es proposa explorar és l’especialització en la coordinació entre sectors i en el desenvolupament de projectes territorials compartits.

La cooperativa podria obtenir ingressos mitjançant diferents línies de servei:

  • Assessorament i diagnosi agroambiental per a explotacions agràries i ramaderes.
  • Elaboració de plans de fertilització, gestió de dejeccions, eficiència hídrica i millora ambiental.
  • Assistència tècnica a ajuntaments, comunitats de regants i altres organitzacions.
  • Coordinació i seguiment de projectes que impliquin diversos agents del territori.
  • Preparació de documentació tècnica i suport a la presentació de projectes a convocatòries d’ajuts, quan es compleixin els requisits corresponents.

La competència potencial inclou consultories ambientals i d’enginyeria, assessories agràries, empreses de tractament d’aigua, gestores de residus i professionals de la gestió forestal. Per tant, la viabilitat de la iniciativa no dependrà únicament de la seva orientació cooperativa, sinó de la capacitat d’oferir serveis útils, diferenciats i econòmicament sostenibles. Abans de posar-la en marxa, caldria identificar els clients potencials, contrastar quines necessitats no estan prou cobertes, estimar la disposició a pagar pels serveis i calcular els costos de oficina, personal, desplaçament, assegurances, equipament i col·laboracions externes. Una primera fase centrada en serveis tècnics assumibles permetria comprovar la demanda abans d’ampliar l’activitat a projectes territorials més complexos. 

3.3. Mercat social i encaix en l’ESS

El mercat social és una xarxa de producció, distribució, finançament i consum que promou relacions econòmiques basades en criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris. En aquest sentit, les bases de la Llei d’economia social i solidària de Catalunya preveuen fomentar la intercooperació entre entitats, el consum responsable i la creació d’un mercat social que inclogui la producció de béns i la prestació de serveis (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020).

En l’àmbit organitzatiu, el model cooperatiu podria afavorir la viabilitat econòmica mitjançant la compartició de recursos, equipaments i despeses estructurals, fet que permetria optimitzar els costos. Alhora, fomentaria la participació de les persones sòcies en la presa de decisions i una gestió orientada a les necessitats socials i ambientals del territori, sense deixar de banda la sostenibilitat econòmica de l’activitat. Així mateix, la iniciativa podria establir aliances amb cooperatives agràries i de treball, entitats de custòdia del territori, associacions de conservació de la natura, administracions locals, centres de recerca i entitats de finances ètiques. Aquestes relacions permetrien compartir coneixements, desenvolupar projectes conjunts i coordinar recursos i serveis per donar resposta a necessitats col·lectives. 

Aquesta orientació es complementaria amb els principis de la responsabilitat social corporativa (RSC), entesa com el compromís d’una organització amb els seus grups d’interès en àmbits com les condicions laborals, l’acció social, el medi ambient, les relacions amb la clientela i els proveïdors, la transparència i el bon govern (Viquipèdia, 2026). Aquest compromís va més enllà del simple compliment de la legislació vigent. Per tant, la responsabilitat social de la consultoria no s’hauria de limitar als beneficis ambientals dels projectes que desenvolupi, sinó que també s’hauria de reflectir en unes condicions laborals dignes, unes relacions transparents amb els clients i proveïdors, una gestió econòmica responsable i l’avaluació dels impactes socials i ambientals de la seva activitat.

4. Proposta de funcionament i plans de millora interconnectats

La consultoria actuaria com una oficina tècnica que identifica problemes compartits, proposa solucions i coordina els agents necessaris per executar-les. Els projectes es prioritzarien segons la necessitat territorial, el benefici ambiental esperat, el cost, la viabilitat tècnica i el nombre d’agents beneficiats.

4.1. Pla de millora de la fertilització i gestió de dejeccions ramaderes

L’agricultura i la ramaderia constitueixen grups d’interès rellevants per a la consultoria agroambiental cooperativa, tant pel seu pes territorial a Catalunya com pel seu paper en la gestió de la fertilització i el reg en els cultius i les pastures de bestiar i les dejeccions ramaderes. 

4.1.1. Agricultors

Es proposa elaborar plans de fertilització adaptats als cultius, les característiques del sòl i les necessitats de nutrients, incorporant la composició dels fertilitzants i les aportacions de fems i purins. També es podria assessorar sobre la planificació del reg per evitar aportacions excessives d’aigua que incrementin el risc de rentatge de nitrats. El DARP recomana ajustar la quantitat, el moment i la forma d’aplicació del nitrogen a les necessitats dels cultius i millorar el maneig de les dejeccions ramaderes (DARP, 2019). Els quatre mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya i identificar possibles àrees on impulsar aquestes actuacions i establir sinergies entre els agents del territori.

    Figura 2. Mapes de la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya per grans grups d’orientació productiva: (Mapa 1) grans cultius i sistemes extensius i sistemes mixtos; (Mapa 2) horticultura i floricultura; (Mapa 3) cultius llenyosos permanents i combinacions; (Mapa 4) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya                (DARP, 2026a).

La figura 2 representa la distribució territorial de les explotacions agrícoles de Catalunya agrupades en cinc tipologies productives. El primer mapa mostra 7.293 explotacions de grans cultius i sistemes extensius i 1.345 explotacions de sistemes mixtos, amb una presència destacada a Ponent i en sectors de la Catalunya Central. El segon mapa recull 1.606 explotacions d’horticultura i floricultura, distribuïdes per diferents planes agrícoles i altres àrees productives. El tercer mapa representa 18.722 explotacions de cultius llenyosos permanents i 3.405 explotacions amb combinacions d’aquests cultius, presents, entre altres zones, a les àrees fruiteres de Ponent i Girona i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre (DARP, 2026a).

El quart mapa integra les cinc tipologies i permet comparar-ne la distribució conjunta a escala catalana. Aquesta representació és útil per identificar àrees on es podria estudiar la implantació de plans de fertilització, mesures d’eficiència del reg i acords de valorització de recursos orgànics. Aquesta anàlisi es complementa amb la distribució de les explotacions ramaderes, per valorar possibles sinergies entre les necessitats de nutrients dels cultius i la gestió de les dejeccions ramaderes. La viabilitat d’aquestes actuacions dependria de factors com les necessitats de fertilització, la composició dels materials orgànics, les distàncies de transport, la disponibilitat d’aigua i els requisits normatius aplicables. 

4.1.2. Ramaders

Es proposa oferir assessorament al sector ramader per millorar la gestió de les dejeccions i estudiar oportunitats de pastura extensiva en espais forestals adequats, en coordinació amb els propietaris forestals i els municipis. Pel que fa a les dejeccions, es podria valorar el compostatge dels fems amb restes vegetals procedents de la poda o de la gestió forestal, sempre que les característiques dels materials, les condicions del procés i la normativa ho permetin. Aquest tractament podria afavorir la valorització dels materials orgànics i facilitar-ne l’aprofitament posterior. Segons les guies tècniques de l’Agència de Residus de Catalunya, el disseny i l’explotació dels processos de compostatge han de garantir unes condicions adequades per obtenir un producte de qualitat (ARC, 2008). Els mapes següents permeten visualitzar la distribució territorial de les explotacions ramaderes i identificar possibles àrees per estudiar aquestes actuacions. 

Figura 3. Mapes de la distribució territorial de les explotacions ramaderes de Catalunya per tipologia: (Mapa 1) porcí; (Mapa 2) boví oví i cabrum; (Mapa 3) aviram; (Mapa 4) conill; i (Mapa 5) èquid. Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Registre d’explotacions ramaderes (RER) (DARP, 2026b). 

La figura 3 mostra cinc tipologies d’explotacions ramaderes de Catalunya. Les dades analitzades corresponen a 5.268 explotacions porcines, 7.703 explotacions de boví, oví i cabrum, 1.510 d’aviram, 356 de conills i 10.129 d’èquids (RER, 2026b). La distribució territorial permet identificar àrees on es podria aprofundir en la coordinació entre el sector ramader i l’agrícola per millorar la gestió dels recursos orgànics. No obstant això, el nombre d’explotacions no equival al volum de dejeccions generat ni permet determinar directament la viabilitat del compostatge. Per concretar les actuacions, caldria disposar d’informació sobre el cens d’animals, el sistema productiu, les quantitats i característiques de les dejeccions, les instal·lacions disponibles i les distàncies fins als possibles punts de tractament o aplicació. 

La distribució de les explotacions agrícoles i ramaderes permet identificar Ponent, especialment el Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues, com una àrea prioritària per coordinar la fertilització dels cultius extensius amb la gestió de les dejeccions ramaderes. En aquestes zones, la cooperativa podria promoure plans de fertilització adaptats a les necessitats dels cultius i del sòl, optimitzar el reg per reduir el rentatge de nitrats i facilitar l’aprofitament dels fems i purins com a fertilitzants orgànics. A la Catalunya Central, es podrien impulsar acords entre agricultors i ramaders per ajustar les aportacions de nutrients i millorar-ne la gestió. En canvi, a les zones fruiteres de Ponent i Girona i a les àrees vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les actuacions s’haurien d’adaptar als requeriments específics dels cultius llenyosos. Aquesta coordinació territorial permetria aprofitar els recursos disponibles, fomentar l’economia circular i reduir el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies. 

4.2. Pla de gestió de l’aigua, sequera i contaminació per nitrats

La cooperativa podria assessorar explotacions agràries, comunitats de regants i municipis en la identificació d’alternatives per reduir el consum d’aigua, millorar-ne la qualitat i augmentar la resiliència davant dels episodis de sequera. Les actuacions inclourien diagnòstics de consum, propostes de millora dels sistemes de reg, seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies i estudis de viabilitat per recuperar recursos hídrics que actualment no es poden aprofitar.

La figura següent integra diferents capes cartogràfiques relacionades amb la gestió dels recursos hídrics: la xarxa de cursos fluvials, les zones vulnerables a la contaminació per nitrats, les unitats hidrogeològiques i els punts de captació d’aigua. La seva representació conjunta permet contextualitzar territorialment la disponibilitat dels recursos hídrics i identificar àrees on podria ser prioritari aprofundir en la diagnosi de la qualitat de l’aigua i en l’eficiència dels usos. La superposició de les capes facilita la detecció de possibles coincidències entre captacions, zones vulnerables i àrees agrícoles o ramaderes. Tanmateix, aquestes coincidències cartogràfiques no demostren una relació causal ni permeten determinar l’estat d’una captació concreta sense dades analítiques i informació complementària. 

Figura 4. Mapes de la cartografia hidrogràfica i hidrogeològica de Catalunya: (Mapa 1) cursos fluvials; (Mapa 2) zones vulnerables per nitrats d’origen agrari; (Mapa 3) Aqüífers de Catalunya; (Mapa 4) captacions i punts d’aigua; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Fonts: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA, 2024a), per als cursos fluvials i les captacions de les conques internes; del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (DTHiTE, 2023), l’Hipermapa, per a les zones vulnerables i les unitats hidrogeològiques; i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE, 2026), per a les captacions de les conques intercomunitàries. 

El primer mapa de la figura 4 representa la xarxa fluvial de Catalunya, més densa al Pirineu, el Prepirineu i les serralades litoral i prelitoral, i menys present a la plana de Lleida, especialment al Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues. Aquesta distribució posa de manifest la importància del riu Segre, les aigües subterrànies i les infraestructures de regadiu per a l’activitat agrària de Ponent, i permeten identificar territoris on prioritzar mesures d’estalvi d’aigua, optimització del reg i adaptació a la sequera. El segon mapa mostra les zones vulnerables per nitrats d’origen agrari, concentrades especialment a la plana de Lleida, la Catalunya central, incloent-hi el Bages i Osona, i determinats sectors del litoral i prelitoral. Aquestes àrees requereixen una atenció especial pel risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies associat a l’excés de fertilitzants nitrogenats i una gestió inadequada de les dejeccions ramaderes. La cooperativa podria prioritzar-hi plans de fertilització ajustats als cultius, la millora de la gestió de purins i fems i el seguiment de la qualitat de l’aigua.

El tercer mapa representa les unitats hidrogeològiques de Catalunya, incloent-hi aqüífers, aqüitards i aqüicludes, que presenten capacitats diferents d’emmagatzematge i transmissió de l’aigua (ACA, 2023). Aquesta distribució condiciona la disponibilitat dels recursos subterranis i la vulnerabilitat davant la contaminació. Per a la iniciativa, aquesta informació permet orientar estudis de disponibilitat hídrica i prevenció de la contaminació, tenint en compte que la classificació geològica no determina per si sola la qualitat de l’aigua, i s’hauran d’analitzar altres indicadors. El quart mapa mostra la distribució de les captacions i els punts d’aigua de les conques internes i intercomunitàries. Aquests recursos poden contribuir a l’abastament i al reg durant els períodes de sequera, sempre que disposin de cabal suficient i aigua de qualitat. En captacions afectades per nitrats, la cooperativa podria estudiar alternatives de tractament, com l’intercanvi iònic, l’osmosi inversa o els biorreactors de restes llenyoses, després d’avaluar-ne la viabilitat tècnica i econòmica i els requisits d’autorització i control sanitari (Moghaddam & Christianson, 2025).

El cinquè mapa integra la xarxa fluvial, les zones vulnerables per nitrats i les unitats hidrogeològiques, i permeten identificar àrees prioritàries per a la gestió hídrica. Destaca especialment la plana de Lleida, on la menor densitat de cursos fluvials superficials, la dependència del regadiu i la presència de zones vulnerables reforcen la necessitat de combinar mesures d’estalvi d’aigua, plans de fertilització sostenible, millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i estudi de possibles tractaments de captacions afectades. Aquestes actuacions també es podrien impulsar en zones vulnerables de la Catalunya central i del litoral. Així, la consultoria agroambiental cooperativa podria establir prioritats territorials a partir de dades sobre la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, tenint present que la superposició cartogràfica orienta l’anàlisi, però no demostra per si sola relacions causals entre els factors representats. 

4.3. Pla de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes 

La gestió sostenible dels espais forestals de Catalunya requereix coordinar la conservació dels ecosistemes amb els usos agraris, ramaders i forestals, especialment en territoris on l’acumulació de biomassa i la continuïtat de la vegetació poden afavorir la propagació de grans incendis (DARP, 2022). Davant d’aquesta situació, la consultoria agroambiental cooperativa proposa facilitar la col·laboració entre ajuntaments, propietaris forestals, explotacions ramaderes, agrupacions de defensa forestal (ADF) i entitats ambientals per identificar necessitats, planificar actuacions i fer-ne el seguiment. Els dos mapes següents permeten contextualitzar aquesta proposta: el primer classifica les superfícies forestals segons la tipologia de vegetació i el potencial d’intervenció; el segon mostra la distribució dels recursos forestals i dels instruments territorials vinculats a la prevenció d’incendis. 

A la figura següent mostra la distribució comarcal de quatre grups de superfícies forestals de Catalunya, classificades segons la tipologia de vegetació i les possibles actuacions de gestió. La interpretació permet identificar àmbits potencials per a la prevenció d’incendis, però cal tenir present que la classificació es basa en els usos forestals cartografiats i no constitueix, per si sola, una delimitació del risc d’incendi.

Figura 5. Mapa de la classificació de les superfícies forestals de Catalunya en quatre grups segons la tipologia de vegetació i el potencial d’actuació per a la prevenció d’incendis i la gestió forestal sostenible. Font: elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de la comunitat autònoma de Catalunya (MITECO, 2016). 

Les superfícies afectades per incendis (grup 1) de la figura 5 apareixen en taques vermelles localitzades, especialment visibles al sud, a les Terres de l’Ebre i en alguns sectors del nord-est i de Ponent. Aquestes zones requereixen avaluar la regeneració forestal i les necessitats de restauració abans de plantejar-hi pastura. El grup 2 en verd fort, format principalment per matollars, herbassars i terrenys amb arbres dispersos, té una presència destacada a les comarques de Ponent, especialment al Segrià, les Garrigues i zones pròximes, així com en altres sectors del sud i del nord-oest. És el grup amb més potencial per estudiar acords de pastura extensiva per reduir el combustible vegetal, sempre que les condicions ecològiques i territorials siguin adequades (Generalitat de Catalunya, 2024). Les zones forestals amb potencial de gestió preventiva (grup 3) en groc, es distribueixen principalment per sectors de Ponent, les Terres de l’Ebre i altres àrees forestals del territori, on es poden valorar actuacions selectives de gestió del sotabosc, aprofitament de restes vegetals i pastura en espais oberts. Per la seva banda, els boscos que requereixen una gestió específica (grup 4) en turquesa, predominen visualment en una gran part de la Catalunya Central, el nord-est i les comarques pirinenques i prepirinenques. 

En aquests espais, la iniciativa pot impulsar diagnòstics forestals, mesures de conservació i aprofitament sostenible de biomassa, prioritzant les actuacions en funció de la continuïtat del combustible i de les necessitats de cada massa forestal (Centre de la Propietat Forestal, 2026). La distribució de les tipologies forestals, però, no permet establir per si sola on convé actuar primer. Per prioritzar les intervencions cal relacionar-la amb la localització de les zones funcionals, boscos públics, les ADF, els antecedents d’incendis i els perímetres de protecció prioritària de la figura seüent.

Figura 6. Mapes de la distribució territorial de gestió forestal i prevenció d’incendis a Catalunya: (Mapa 1) zones multifuncionals; (Mapa 2) forests públiques; (Mapa 3) agrupacions de defensa forestal; (Mapa 4) incendis forestals 1896-2024 i perímetres de protecció prioritària; i (Mapa 5) superposició dels altres mapes. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Hipermapa (DTHiTE, 2023).

A la figura 6 es representen cinc mapes temàtics de Catalunya que permeten identificar zones d’interès per la gestió forestal i la prevenció d’incendis forestals a Catalunya. El primer mapa mostra les zones multifuncionals agrícoles, aquàtiques i forestals, amb una presència destacada de les forestals al nord i nord-est, i de les agrícoles a les Terres de Ponent i al sud. Són espais del territori dissenyats i gestionats per complir diverses funcions ecològiques, econòmiques i socials alhora, en lloc de destinar-se a un sol ús exclusiu.  Aquestes zones permeten identificar àmbits on coordinar activitats agràries i forestals, fomentar l’aprofitament de restes vegetals i promoure una gestió sostenible del territori. El segon mapa representa les forests públiques que són els boscos públics que pertanyen a entitats de dret públic, estan especialment presents a les comarques pirinenques i prepirinenques, al nord-est i en sectors del sud. Mentre que el tercer mostra les agrupacions de defensa forestal (ADF), distribuïdes principalment per la Catalunya Central, el nord-est i el litoral i prelitoral. El quart mapa combina els incendis forestals registrats entre 1896 i 2024 i els perímetres de protecció prioritària, que permeten identificar àrees amb antecedents d’incendis i zones prioritàries de prevenció, especialment en sectors del centre, sud i litoral i prelitoral. 

El cinquè mapa integra les capes forestals i territorials per identificar àmbits prioritaris de gestió forestal sostenible, prevenció d’incendis i restauració d’ecosistemes. Permet explorar la connexió entre els boscos públics i privats i les activitats agràries i ramaderes, especialment al nord, nord-est, Catalunya Central i sectors del sud, així com localitzar zones prioritàries de prevenció d’incendis al centre, sud i litoral i prelitoral. A Ponent i les Terres de l’Ebre, també es podria valorar la pastura extensiva en matollars i herbassars per contribuir a la gestió de la vegetació, sempre que sigui compatible amb els objectius ecològics. Paral·lelament, les àrees afectades per incendis i altres espais degradats permeten identificar possibles actuacions de restauració de la vegetació autòctona, els hàbitats i els cursos fluvials, amb la finalitat de millorar la connectivitat ecològica i la qualitat de l’aigua. La consultoria agroambiental cooperativa podria coordinar aquestes iniciatives entre les agrupacions de defensa forestal (ADF), els ramaders, els propietaris forestals i els organismes competents, prioritzant els projectes segons les necessitats de cada territori. La viabilitat de cada actuació s’hauria d’avaluar individualment, considerant la vegetació, el pendent, l’accessibilitat i els possibles efectes sobre el sòl i la biodiversitat. Finalment, se’n proposa el seguiment mitjançant indicadors com la superfície gestionada, els acords de col·laboració formalitzats, les actuacions executades i l’evolució dels paràmetres ambientals, diferenciant les accions realitzades dels resultats observats i tenint en compte que aquests també poden dependre d’altres factors. 

4.4. Pla de valorització de restes forestals i compostatge

La consultoria agroambiental cooperativa podria impulsar projectes de valorització de restes forestals mitjançant la coordinació entre propietaris forestals, associacions forestals, explotacions ramaderes, agricultors, ajuntaments i entitats ambientals. Aquesta proposta complementaria les actuacions de gestió forestal, prevenció d’incendis i gestió de les dejeccions ramaderes exposades als apartats anteriors, ja que permetria estudiar l’aprofitament conjunt dels recursos orgànics disponibles al territori. Una possible actuació seria utilitzar restes de poda i materials llenyosos triturats com a material estructurant en processos de compostatge, combinant-los, quan sigui tècnicament adequat, amb materials orgànics procedents de l’agricultura i la ramaderia. Les característiques dels materials de partida condicionen la composició de la mescla i el procés de compostatge, que requereix controlar, entre altres factors, la humitat, l’oxigenació i la temperatura (ARC, 2008). Així, es podria afavorir la producció de compost destinat a usos agronòmics i contribuir a l’economia circular.

A Catalunya existeixen instal·lacions autoritzades per tractar diferents tipus de residus orgànics, incloses determinades fraccions vegetals. Per això, la cooperativa podria identificar gestors autoritzats, quantificar els materials disponibles i coordinar-ne el subministrament i el tractament, sense necessitat de construir instal·lacions pròpies. El Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR) permet consultar les persones gestores i les instal·lacions inscrites al registre, així com verificar les activitats que tenen autoritzades. Aquesta eina facilitaria la identificació d’instal·lacions adequades per tractar les dejeccions ramaderes i les restes vegetals (ARC, 2026). Abans de desenvolupar cada projecte, caldria estudiar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, els costos de transport, les característiques dels materials, les condicions del procés, la qualitat del compost resultant i el compliment de la normativa aplicable.

Aquesta actuació s’hauria de desenvolupar amb criteris de conservació de la natura, evitant l’extracció indiscriminada de restes forestals, ja que part de la fusta morta i de la matèria orgànica compleix funcions ecològiques importants. La cooperativa podria coordinar-se amb propietaris forestals, entitats de custòdia del territori i administracions locals per determinar quines restes es poden aprofitar i en quines condicions, tenint en compte la protecció del sòl, la biodiversitat i els objectius de prevenció d’incendis (DARP, 2022). Alhora, el compost obtingut podria complementar els plans de fertilització proposats per a les explotacions agrícoles, contribuint a retornar matèria orgànica i nutrients als sòls, sempre que la seva qualitat i l’ús previst ho permetin.

A partir de l’anàlisi territorial, la consultoria podria prioritzar diferents línies d’actuació segons les necessitats de cada zona. A Ponent, es proposa estudiar la gestió conjunta de la fertilització i les dejeccions ramaderes, l’eficiència del reg i la prevenció de la contaminació per nitrats. A les àrees fruiteres de Ponent i Girona, i a les zones vitivinícoles i olivereres de Tarragona i les Terres de l’Ebre, es podrien impulsar plans de fertilització i valorar l’aprofitament de les restes de poda. Als territoris forestals, es podrien examinar mesures de gestió sostenible, pastura extensiva i prevenció d’incendis, sempre que siguin ambientalment adequades. Aquesta cartografia permet detectar possibles coincidències entre activitats productives, recursos disponibles i problemàtiques ambientals, i orientar la selecció de territoris pilot i la identificació de col·laboradors. Tanmateix, constitueix una primera aproximació i no permet determinar per si mateixa la viabilitat de la iniciativa. La selecció definitiva dels territoris pilot haurà de considerar la demanda dels potencials clients, la disponibilitat de recursos, la normativa aplicable, les condicions ecològiques, els requeriments tècnics i econòmics i l’oferta de serveis ja existent.

4.5. Síntesi del model d’economia circular

El model d’economia circular proposat connecta els recursos orgànics disponibles, les necessitats productives i els agents que podrien participar en la seva gestió (figura 7). Per exemple, les restes de poda i determinats materials forestals podrien utilitzar-se com a material estructurant en processos de compostatge, mentre que les dejeccions ramaderes es podrien valoritzar mitjançant tractaments adequats. El compost resultant es podria aplicar en explotacions agrícoles sempre que complís els requisits de qualitat i les condicions normatives corresponents. Paral·lelament, els municipis, les comunitats de regants i les explotacions podrien col·laborar en projectes de gestió eficient de l’aigua, mentre que les entitats ambientals contribuirien a incorporar criteris de conservació de la biodiversitat.

La cooperativa actuaria com a coordinadora d’aquests fluxos i projectes, sense assumir necessàriament els tractaments que requereixin instal·lacions autoritzades o coneixements especialitzats. Per validar les propostes, podria col·laborar amb universitats i centres de recerca, empreses gestores de residus, professionals tècnics i entitats de finances ètiques. La viabilitat de cada actuació s’hauria de valorar a partir de la disponibilitat i la qualitat dels materials, els costos de transport i tractament, els possibles usos del producte resultant i els beneficis ambientals esperats. Així, el model circular no es planteja com un circuit automàticament viable, sinó com un conjunt d’oportunitats que caldria estudiar i prioritzar en funció de les condicions de cada territori.

Figura 7. Model d’economia circular de la consultoria agroambiental cooperativa seguint l’ESS.

5. Anàlisi dels grups d’interès: Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)

La Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) es planteja com una eina d’anàlisi orientada a identificar i caracteritzar els agents vinculats a una iniciativa, tenint en compte els seus interessos, la seva capacitat d’incidència i les possibilitats de participació en la presa de decisions. A diferència dels enfocaments centrats principalment en el poder i la influència dels actors com Gardner et al. (1986), aquesta proposta incorpora els principis de l’Economia Social i Solidària (ESS), amb especial atenció a l’equitat, la inclusió i la participació democràtica. Els grups d’interès són les persones, les organitzacions o els col·lectius que poden influir en l’activitat d’una iniciativa o veure’s afectats per les seves decisions. La seva identificació és essencial per comprendre les necessitats del territori, establir relacions transparents i incorporar perspectives diverses en la planificació i la presa de decisions.

En el marc d’aquesta iniciativa de consultoria agroambiental cooperativa, la matriu següent recull els principals grups d’interès les seves necessitats i interessos, el grau d’afectació potencial i la capacitat d’influència, així com les mesures proposades per afavorir-ne la participació. La identificació és preliminar i s’haurà de validar mitjançant la consulta als agents del territori, amb especial atenció als col·lectius que poden tenir menys capacitat d’influència en la presa de decisions. 

Taula 3. Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) de la consultoria agroambiental cooperativa: interessos, afectació potencial, capacitat d’influència i mesures de participació.

Grup d’interès Interessos i necessitats Afectació potencial Influència potencial Participació i inclusió
Agricultors i cooperatives agràries Fertilització eficient, disponibilitat d’aigua, rendibilitat i compliment normatiu. Alta en projectes de fertilització, reg i aprofitament de nutrients. Mitjana-alta, segons l’organització i els recursos disponibles. Entrevistes, reunions tècniques i participació en plans de millora.
Ramaders i associacions ramaderes Gestió viable de fems i purins, costos assumibles i compliment ambiental. Alta en projectes de gestió de dejeccions, compostatge i pastura. Variable segons la dimensió i la capacitat d’organització. Reunions sectorials, diagnosi de necessitats i participació en acords.
Comunitats de regants Disponibilitat d’aigua, qualitat dels recursos hídrics i costos de manteniment. Alta en projectes de reg i gestió de captacions compartides. Mitjana-alta en les decisions col·lectives sobre el reg. Reunions de coordinació i accés compartit a la informació rellevant.
Ajuntaments i mancomunitats Abastament d’aigua, prevenció d’incendis i gestió eficient dels recursos públics. Alta en projectes municipals i territorials. Alta en la planificació local i la contractació de serveis. Reunions de treball, definició conjunta de prioritats i seguiment dels projectes.
Propietaris i associacions forestals Gestió sostenible dels boscos, prevenció d’incendis i aprofitament viable dels recursos. Alta en les actuacions forestals que afectin les seves finques. Variable segons la titularitat, l’organització i els recursos. Acords voluntaris, visites tècniques i participació en la planificació.
Entitats de custòdia i associacions ambientals Conservació de la biodiversitat, restauració d’hàbitats i protecció dels recursos naturals. Alta en projectes que afectin hàbitats o espais d’interès ecològic. Mitjana, variable segons les competències i les aliances. Consulta ambiental, revisió de propostes i seguiment ecològic.
Gestores de residus i empreses de tractament d’aigua Viabilitat tècnica, compliment normatiu i qualitat dels resultats. Mitjana-alta en projectes que requereixin els seus serveis. Mitjana-alta per la seva especialització tècnica. Col·laboració professional, pressupostos i protocols de seguiment.
Universitats i centres de recerca Generació de coneixement i validació de solucions. Variable segons els projectes de recerca o innovació. Mitjana-alta en la validació científica. Convenis de col·laboració, projectes pilot i avaluació de resultats.
Entitats de finances ètiques Viabilitat econòmica, transparència i impacte social i ambiental. Mitjana en les decisions d’inversió o finançament. Mitjana-alta en els projectes que financin. Presentació de plans econòmics, informació transparent i seguiment de l’impacte.
Ciutadania i comunitats locals Accés a aigua de qualitat, conservació de l’entorn i benestar territorial. Variable, potencialment alta en projectes que afectin serveis o espais compartits. Sovint variable i menor en decisions tècniques o econòmiques. Consultes accessibles, informació comprensible i canals per presentar aportacions.
Administracions ambientals i organismes competents Compliment de la normativa i protecció del medi. Alta en els projectes subjectes a regulació o autorització. Alta dins de les competències que els corresponen. Consulta prèvia dels requisits, tramitació correcta i coordinació institucional.
Membres i treballadors de la cooperativa Ocupació digna, participació democràtica i estabilitat econòmica. Alta, perquè participen directament en l’activitat i n’assumeixen les responsabilitats. Alta en la governança interna, d’acord amb els estatuts. Assemblees, informació econòmica transparent i mecanismes de decisió democràtica.

La matriu de la taula 3 identifica els principals grups d’interès de la iniciativa i permet distingir entre les necessitats que poden veure’s afectades pels projectes i la capacitat d’influir en les decisions. Aquesta distinció és especialment rellevant en el marc de l’ESS, ja que els grups amb menys recursos o capacitat d’organització també han de disposar d’oportunitats efectives per expressar les seves necessitats. Per aquest motiu, la MGIDI presentada té caràcter preliminar: les valoracions s’hauran de contrastar mitjançant entrevistes, reunions o processos de consulta, i actualitzar-se a mesura que es defineixin els serveis i els territoris d’actuació. La participació d’agricultors, ramaders, administracions, propietaris forestals, entitats ambientals, centres de recerca i ciutadania permetria coordinar actuacions i desenvolupar solucions adaptades a les necessitats del territori. Així mateix, la incorporació dels membres i treballadors de la cooperativa en la presa de decisions contribuiria a garantir un funcionament democràtic i coherent amb els principis de l’economia social i solidària. Aquesta identificació inicial s’hauria de contrastar amb els agents reals implicats per concretar les prioritats i establir mecanismes de participació efectius. 

5.1. Governança i participació democràtica

Per concretar aquesta participació, la cooperativa podria establir mecanismes de governança basats en la transparència econòmica i la rendició de comptes. Les persones sòcies participarien en la presa de decisions internes d’acord amb els estatuts, mentre que els agents externs podrien contribuir als projectes mitjançant reunions de coordinació, espais de consulta i comissions de seguiment. Aquests mecanismes permetrien incorporar diferents perspectives, abordar possibles conflictes d’interessos i revisar les actuacions previstes. 

La responsabilitat social requereix considerar els grups d’interès i convertir els compromisos socials i ambientals en objectius avaluables. En aquest sentit, la UNED també destaca la importància del diàleg, la transparència i el bon govern (UNED, 2016). Per aplicar aquests principis, la cooperativa podria revisar periòdicament la MGIDI, documentar les aportacions rebudes i explicar quines s’han incorporat als projectes. Com a indicadors de seguiment, es proposen la diversitat de grups participants, el nombre de processos participatius realitzats, les aportacions incorporades i el grau de compliment dels compromisos socials i ambientals.

6. Conclusions

La problemàtica analitzada és la necessitat de millorar la coordinació entre els agents que intervenen en la gestió dels recursos hídrics, les activitats agràries i ramaderes i la conservació dels ecosistemes a Catalunya. La sequera, la contaminació per nitrats, la gestió de les dejeccions ramaderes, l’aprofitament dels recursos orgànics i la prevenció d’incendis són reptes interrelacionats que requereixen coneixement tècnic i actuacions adaptades a les característiques de cada territori. Les dades i les fonts consultades permeten justificar la rellevància d’aquests reptes, però no demostren per si soles que la manca de coordinació sigui generalitzada ni que existeixi una demanda suficient per crear una nova consultoria.

Davant d’aquesta situació, es proposa estudiar la viabilitat d’una consultoria agroambiental cooperativa que actuï com a oficina tècnica per connectar explotacions agràries i ramaderes, administracions locals, comunitats de regants, propietaris forestals, entitats ambientals i centres de recerca. El seu valor diferencial consistiria a facilitar projectes compartits, elaborar plans de millora i coordinar serveis especialitzats quan les necessitats dels agents siguin interdependents. El model cooperatiu podria afavorir la participació democràtica i l’orientació al bé comú, sempre que aquests principis es concretessin en mecanismes de governança, transparència i avaluació. La viabilitat econòmica, però, dependria de la demanda real, els recursos disponibles i la capacitat de prestar serveis competitius.

A partir de l’anàlisi cartogràfica, Ponent, especialment el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera, es planteja com un possible territori pilot per estudiar actuacions amb l’activitat agrícola i ramadera, l’eficiència del reg i la gestió dels nutrients amb el compostatge. En una segona fase, es podria ampliar l’activitat a Osona i el Lluçanès, per reforçar la cooperació entre ramaderia i gestió forestal, i a Tarragona i les Terres de l’Ebre, per adaptar els serveis als cultius llenyosos mediterranis i a la prevenció d’incendis. Finalment, les zones fruiteres de Girona constituirien un àmbit complementari d’expansió, especialment per als plans de fertilització, l’optimització del reg i la valorització de les restes de poda. Aquesta priorització és una hipòtesi inicial basada en la lectura de les dades territorials i s’hauria de contrastar amb els agents locals, les condicions ambientals i els serveis que ja hi operen.

El pas següent consistiria a validar la proposta mitjançant entrevistes amb possibles clients i col·laboradors, una anàlisi més detallada de la competència i un estudi preliminar de costos i ingressos. També caldria prioritzar els serveis inicials, definir quines tasques pot assumir directament la cooperativa i quines requereixen empreses autoritzades o professionals especialitzats, i establir indicadors per avaluar-ne els resultats socials, econòmics i ambientals. Aquest procés permetria determinar si la coordinació territorial plantejada respon a una necessitat real i si pot convertir-se en una activitat econòmicament sostenible i coherent amb els principis de l’ESS i l’Agenda 2030, especialment amb els ODS 6, 12, 13, 15 i 17, relacionats amb la gestió sostenible de l’aigua i dels recursos, l’acció climàtica, la conservació dels ecosistemes i la cooperació territorial. 

En conclusió, la principal aportació potencial de la consultoria agroambiental cooperativa seria facilitar la col·laboració entre agents que comparteixen recursos, necessitats i impactes ambientals, connectant l’assessorament tècnic amb projectes de gestió territorial. La seva contribució a l’ESS dependria de la capacitat de combinar una activitat econòmica viable amb una governança democràtica, la participació dels grups d’interès i resultats socials i ambientals avaluables. No obstant això, l’anàlisi realitzada constitueix una primera aproximació a la problemàtica i a una possible resposta emprenedora, però no demostra la viabilitat del negoci. Per avançar, caldrà contrastar la necessitat identificada amb els agents del territori, verificar que la proposta aporta un valor diferencial respecte dels serveis existents i elaborar un pla d’empresa sostenible que permeti estimar els costos, els ingressos i els recursos necessaris. Només després d’aquesta validació es podrà determinar la viabilitat de la iniciativa i quins serveis convé prioritzar. 

7. Bibliografia

Agència Catalana de l’Aigua. (2020). El pla especial de la sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/portal-sequera/la-sequera/pla-especial-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2023). Aigües subterrànies. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/el-medi-hidric-a-catalunya/definicio-i-tipus-masses-daigua/aigues-subterranies

Agència Catalana de l’Aigua. (2024a). Cartografia i geoserveis. Visor ACA. Generalitat de Catalunya. https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html

Agència Catalana de l’Aigua. (2024b). Pla de sequera. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-sequera/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025a). Depuració d’aigües residuals. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/gestio-del-cicle-de-laigua/depuracio-daiguees-residuals/

Agència Catalana de l’Aigua. (2025b). Zones vulnerables i nitrats. Generalitat de Catalunya. https://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/zones-vulnerables-i-nitrats/

Agència de Residus de Catalunya. (2008). Guia de suport per al disseny i l’explotació de plantes de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/instalacions/guiaplantescompost_cat.pdf

Agència de Residus de Catalunya. (2026). Sistema Documental de Residus de Catalunya (SDR): Consulta de gestors i instal·lacions de compostatge. Generalitat de Catalunya. https://sdr.arc.cat/modemp3/llistarGrmGestors.action?residus=MUN&planta=COMP

Centre de la Propietat Forestal. (2026). Integració del risc de grans incendis forestals en la gestió forestal. Generalitat de Catalunya. https://cpf.gencat.cat/ca/cpf_03_linies_actuacio/cpf_transferencia_coneixement/cpf_orientacions_gestio_forestal_sostenible_catalunya/cpf_parametres_indicadors/cpf_integracio_risc_grans_incendis

Confederación Hidrográfica del Ebro. (2026). Geoportal de la Confederación Hidrográfica del Ebro. Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. https://www.chebro.es/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2019). Fertilització. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_bones_practiques_agraries/dar_fertilitzacio/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2022). Prevenció d’incendis. Princalb. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_obres_forestals/dar_prevencio_incendis/

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2025). Oficina del Regant. Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/detalls/Article/Oficina-del-Regant

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026a). Mapa d’explotacions agrícoles (DUN) de Catalunya. Dades Obertes de Catalunya. https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Medi-Rural-Pesca/Mapa-d-explotacions-agr-coles-DUN-de-Catalunya/iqpi-zasj/about_data

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. (2026b). Registre d’explotacions ramaderes (RER). Generalitat de Catalunya. https://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/registres-oficials/ramaderia-sanitat-animal/registre-explotacions-ramaderes/

Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. (2023). Hipermapa. Generalitat de Catalunya. https://territori.gencat.cat/ca/serveis/visors-cartografia/hipermapa/index.html

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (2020). Bases de la llei d’economia social i solidària: Impuls d’un marc normatiu que reconegui l’economia social i solidària i la seva voluntat per transformar l’economia. Generalitat de Catalunya. https://treball.gencat.cat/web/.content/05_-_economia_cooperativa/publicacions/documents/Bases_Llei_Economia_Social_Solidaria.pdf

Francés Gómez, P. (2005). Responsabilidad social de las empresas: Fundamentos y enfoque de la gestión responsable. Forética. https://foretica.org/wp-content/uploads/publicaciones/cuadernos-foretica/cuaderno_foretica_1_responsabilidad_social_empresarial.pdf

Gardner, J. R., Rachlin, R., & Sweeny, H. W. A. (Eds.). (1986). Handbook of strategic planning. John Wiley & Sons.

Generalitat de Catalunya. (2019). Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/inici

Generalitat de Catalunya. (2024). Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals mitjançant pasturatge. Ruralcat. https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/contingut-web-editor/-/asset_publisher/ivzEIW4jWshK/content/ajuts-per-a-la-prevenci%C3%B3-d-incendis-forestals-mitjan%C3%A7ant-pasturatge

Generalitat de Catalunya. (2026). Responsabilitat social de l’empresa. Canal Empresa. https://canalempresa.gencat.cat/ca/02_serveis_per_temes/09_competitivitat_i_responsabilitat_social/02_responsabilitat_social_de_l_empresa/

Moghaddam, R., & Christianson, L. E. (2025). Enhancing nitrate removal in denitrifying woodchip bioreactors: A comprehensive analysis of enhancement strategies and environmental trade-offs. Journal of Water Process Engineering, 78, Article 108806. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2214714425018793

Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (2016). Mapa Forestal de la comunidad autónoma de Cataluña (España) [Conjunt de dades cartogràfiques]. ArcGIS. https://www.arcgis.com/home/item.html?id=a77b40183b2b4f60b9419c895160286d

MSCI. (2026). The Global Industry Classification Standard (GICS®). https://www.msci.com/indexes/index-resources/gics

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (Resolució A/RES/70/1). https://cads.gencat.cat/ca/Agenda_2030/nacions-unides/index.html

Responsabilitat social corporativa. (2026). A Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa

RuralCat. (2026). Catàleg de serveis d’assessorament. Generalitat de Catalunya. https://ruralcat.gencat.cat/oficina-assessorament/necessites-assessorament/cataleg-serveis

TERMCAT, Centre de Terminologia. (2014). Vocabulari de la responsabilitat social. Generalitat de Catalunya. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/175

Universidad Nacional de Educación a Distancia. (2016). Dimensiones de la responsabilidad social [Col·lecció de vídeos educatius]. Canal UNED. https://canal.uned.es/series/5a6f78d6b1111f15108b4569

8. Declaració d’ús de la intel·ligència artificial

S’ha utilitzat ChatGPT com a eina de suport en la preparació de l’informe, principalment per estructurar i revisar la redacció, relacionar les propostes tècniques amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI), i revisar les citacions i les referències bibliogràfiques segons les normes APA. Els prompts utilitzats han estat els següents:

  1. Estructura i redacció: «Ajuda’m a estructurar i revisar l’informe amb un llenguatge tècnic, formal, clar i concís, seguint les pautes de l’enunciat de l’assignatura».
  2. Relació amb els ODS i la MGIDI: «Relaciona els plans de millora agroambiental proposats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI)».
  3. Citacions i bibliografia: «Ajuda’m a revisar les citacions, ordenar alfabèticament la bibliografia i referenciar les fonts segons les normes APA».

També s’ha utilitzat la intel·ligència artificial de Canva com a suport en l’elaboració visual de dues imatges. La idea de la iniciativa, la motivació professional, la identificació inicial de la problemàtica, la redacció del contingut i l’elaboració dels mapes parteixen de la meva experiència, els meus coneixements i la meva reflexió personal.

Debat0el Consultoria agroambiental cooperativa

No hi ha comentaris.

Publicat per

PEC 1 – Ignacio Hurtado

Publicat per

PEC 1 – Ignacio Hurtado

Contexto e identificación de la problemática: El objetivo de este trabajo es identificar y analizar el aumento de la oferta de comida preparada  o lista para comer en los supermercados españoles y sus posibles implicaciones sociales y medioambientales. Aunque este tipo de establecimientos llevan décadas formando parte del comercio minorista en España, su oferta ha evolucionado para adaptarse a los cambios en los hábitos de consumo. Un ejemplo de sus orígenes es Caprabo, inaugurado en Barcelona el 11 de julio…
Contexto e identificación de la problemática: El objetivo de este trabajo es identificar y analizar el aumento de la…
  1. Contexto e identificación de la problemática:

El objetivo de este trabajo es identificar y analizar el aumento de la oferta de comida preparada  o lista para comer en los supermercados españoles y sus posibles implicaciones sociales y medioambientales. Aunque este tipo de establecimientos llevan décadas formando parte del comercio minorista en España, su oferta ha evolucionado para adaptarse a los cambios en los hábitos de consumo. Un ejemplo de sus orígenes es Caprabo, inaugurado en Barcelona el 11 de julio de 1959, cuyo modelo comercial destacó por ofrecer una amplia variedad de productos, más de 700 referencias, en un mismo establecimiento (Adelantado, 2022). 

En este contexto, los platos preparados y listos para consumir han adquirido protagonismo como alternativa para quienes disponen de poco tiempo para cocinar y tienen que recurrir a este tipo de producto por necesidad y no por predilección. Según una noticia publicada por Europa Press en octubre de 2026, el 68 % de los españoles compra comida preparada en el supermercado en los días laborales, lo que refleja la presencia de estos productos en los hábitos de consumo actuales. Sin embargo, el descenso de este tipo de productos se reduce al 25% en días de fin de semana y 12% durante las vacaciones (Europa Press, 2026). Esta tendencia plantea interrogantes sobre los factores que favorecen su consumo y sobre cómo puede influir en la compra y preparación de alimentos frescos.

Además de los cambios en los hábitos alimentarios, la expansión de estos productos plantea cuestiones relacionadas con la generación de residuos plásticos y el posible desperdicio alimentario. En este sentido, Justicia Alimentaria ha denunciado el uso de envases plásticos en los platos preparados y ha propuesto medidas para reducir los envases innecesarios e investigar los posibles efectos de la exposición a microplásticos y determinados aditivos (Justicia Alimentaria, s. f.). Estas reivindicaciones permiten abordar la problemática desde una perspectiva que va más allá de la comodidad del consumidor y que incluye sus posibles consecuencias ambientales y sociales.

Desde el punto de vista ambiental, la comida lista para comer tiene un impacto significativamente mayor que su homólogo preparado en casa. Un estudio realizado por investigadores de la Universidad de Manchester (The University of Manchester), en Reino Unido, cuantifica el aumento del impacto ambiental de la comida preparada en todo el ciclo de vida 35% mayor que los mismos platos preparados de forma casera (Rivera, 2014).

Desde el punto de vista de la salud humana, la comida preparada tiene un impacto negativo muy significativo. Según Science Mbedia Centre España, 2024, el consumo de platos preparados está relacionado con el impacto de 32 parámetros de la salud, incluyendo problemas cardiovasculares, diabetes, mortalidad general e incluso parámetros relacionados con trastornos mentales.

  1. Vinculación de la temática con los Objetivos del Desarrollo Sostenible

La problemática analizada en este trabajo se relaciona principalmente con tres de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) establecidos por las Naciones Unidas: el ODS 3, Salud y bienestar; el ODS 12, Producción y consumo responsables; y el ODS 13, Acción por el clima.

ODS 3. Salud y bienestar. Este objetivo busca garantizar una vida sana y promover el bienestar para todas las personas. Su relación con la temática estudiada se encuentra en los posibles efectos del consumo habitual de determinados alimentos preparados sobre la salud. Por ello, resulta relevante analizar cómo el aumento de la presencia de estos productos en los supermercados puede influir en los hábitos alimentarios de la población.

ODS 12. Producción y consumo responsables. Este objetivo promueve modalidades de producción y consumo sostenibles, fomentando un uso eficiente de los recursos naturales y una reducción de los residuos. El incremento de la oferta de platos preparados puede contribuir a un mayor uso de envases y embalajes, especialmente cuando se utilizan recipientes individuales. Asimismo, la planificación de la producción, la conservación y la comercialización de estos productos plantean retos relacionados con la prevención del desperdicio alimentario y la gestión de los residuos generados.

ODS 13. Acción por el clima. Este objetivo pretende adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos. La relación con la problemática estudiada reside en las emisiones de gases de efecto invernadero asociadas al ciclo de vida de los alimentos preparados, que pueden proceder de la producción de sus ingredientes, su procesamiento industrial, el envasado, el transporte y la conservación. Por tanto, el aumento del consumo de estos productos hace relevante analizar su impacto climático en comparación con otras alternativas alimentarias, teniendo en cuenta las distintas etapas de su ciclo de vida.

  1. Análisis del mercado social y del mercado capitalista

El mercado capitalista constituye uno de los principales motores del crecimiento de la oferta de comida lista para comer, ya que las empresas buscan satisfacer la demanda de los consumidores y obtener rentabilidad económica. En España, el consumo de platos preparados se ha multiplicado por cinco en las dos últimas décadas, con un incremento del 514 % y un aumento de casi 14 kg por persona al año (Castello, 2024). Un ejemplo de esta tendencia es Mercadona, cuya sección «Listo para comer», creada en agosto de 2018, factura alrededor de 700 millones de euros anuales (Olcina Pita, 2026). Estos datos reflejan la relevancia económica que ha adquirido esta categoría de productos y su capacidad para responder a las necesidades de consumidores que buscan comodidad y rapidez. Sin embargo, el crecimiento de esta oferta también plantea interrogantes sobre la generación de residuos de envases, la calidad nutricional de determinados productos y la prevención del desperdicio alimentario.

Por su parte, el mercado social busca desarrollar una actividad económica que, además de ser viable, contribuya al bienestar colectivo y tenga en cuenta criterios sociales y medioambientales. A diferencia de un modelo centrado principalmente en la rentabilidad, este enfoque puede dar mayor importancia a la participación de las personas consumidoras, a las relaciones con los productores y a la comercialización de productos de proximidad y ecológicos. Desde esta perspectiva, las decisiones comerciales pueden incorporar objetivos como reducir los envases innecesarios, favorecer cadenas de suministro más responsables y promover hábitos de consumo sostenibles.

En el ámbito de la distribución alimentaria existen iniciativas que se aproximan a estos principios. Un ejemplo es LA OSA, un supermercado cooperativo situado en Madrid que promueve una forma de consumo basada en la participación de sus personas socias y en criterios de consumo responsable (LA OSA, s. f.). También existen otras iniciativas de consumo responsable, como Ecocentro y los mercados ecológicos, que pueden facilitar el acceso a determinados productos ecológicos o de proximidad. No obstante, para determinar hasta qué punto estas iniciativas constituyen alternativas a la oferta de comida preparada de los supermercados convencionales, sería necesario analizar su oferta concreta, sus precios y sus prácticas de envasado.

En conclusión, mientras que el mercado capitalista ha impulsado la expansión de la comida lista para comer mediante modelos de negocio orientados a satisfacer la demanda y generar rentabilidad, el mercado social ofrece principios que permiten incorporar objetivos sociales y medioambientales a la actividad económica. El reto consiste en desarrollar alternativas que también respondan a las necesidades de comodidad y accesibilidad de los consumidores, sin dejar de lado la calidad nutricional, la reducción de residuos y la sostenibilidad. De este modo, la economía social puede contribuir a avanzar hacia un sistema alimentario que combine viabilidad económica, bienestar colectivo y protección del medioambiente.

  1. Análisis de grupos de interés a través de la Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI)  
Stakeholder Poder Impacto Posibilidad de participación Objetivo Idea de mejora
Supermercado tradicional Alto Alto Alto Ser rentable económicamente Reducir envases, evitar el desperdicio alimentario y reducir el uso de aditivos químicos
Supermercados responsables Bajo Alto Medio Ser viable ofreciendo una alternativa responsable Fomentar asociaciones, ampliar oferta de productos
Consumidores Medio Alto Alto Alimentos cómodos, asequibles y sanos Promover opciones más sostenibles y saludables
Productores y proveedores alimentarios Bajo Medio Medio Producir alimentos alineados con el mercado social Promover productos KM0 y ecológicos
Administración pública Alto Alto Alto Reducir el desperdicio alimentario y promover hábitos saludables Incentivar el mercado social, sensibilizar a la población
Asociaciones y tercer sector Bajo Medio Alto Defender los derechos de los consumidores Sensibilizar a la población, crear espacios de diálogo entre diferentes stakeholders
  1. Bibliografía.

Adelantado, D. S. (2022, 27 de julio). ¿Sabes cuál es el supermercado más antiguo de España? (Y por qué resiste).Emprendedores. https://emprendedores.es/gestion/supermercado-caprabo-historia/

Castello, F. (2024, 6 de agosto). En dos décadas los españoles han multiplicado por cinco el consumo de platos preparados. NeXus Avicultura. https://nexusavicultura.com/en-dos-decadas-los-espanoles-han-multiplicado-por-cinco-el-consumo-de-platos-preparados/

Europa Press. (2026, 7 de octubre). El 68% de los españoles compra comida preparada en el súper y reitera que sigue yendo a comer a restaurantes. https://www.europapress.es/epagro/noticia-68-espanoles-compra-comida-preparada-super-reitera-sigue-yendo-comer-restaurantes-20261007164913.html

Justicia Alimentaria. (s. f.). Platos preparados: ¿Listos para comer? https://justiciaalimentaria.org/nuestras-denuncias/platos-preparados-listos-para-comer/

LA OSA. (s. f.). Somos LA OSA. https://laosa.coop/supermercado/somos/

Olcina Pita, V. (2026, 10 de abril). Listo para comer, la sección de Mercadona que factura 700 millones de euros en España. FRS. https://www.foodretail.es/retailers/listo-para-comer-la-seccion-de-mercadona-que-factura-700-millones-de-euros-en-espana.html

Rivera, X. C. S., Orias, N., & Azapagic, A. (2014). Life cycle environmental impacts of convenience food: Comparison of ready and home-made meals. Journal of Cleaner Production, 73, 294–309. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2014.01.008

Science Media Centre España. (2024, 29 de febrero). Reacciones al estudio que relaciona la comida ultraprocesada con 32 efectos sobre la salud, con diferentes grados de evidencia. https://sciencemediacentre.es/reacciones-al-estudio-que-relaciona-la-comida-ultraprocesada-con-32-efectos-sobre-la-salud-con

Declaración sobre el uso de la IA: para la realización de este entregable, me he apoyado en la aplicación chatgpt para la mejora de la redacción y ortografía.

Debat0el PEC 1 – Ignacio Hurtado

No hi ha comentaris.

Publicat per

La vulnerabilitat en la infància tutelada i la joventut extutelada: Democratització de l’oci, el benestar i la sobirania alimentària des de l’Economia Social i Solidària (ESS)

Publicat per

La vulnerabilitat en la infància tutelada i la joventut extutelada: Democratització de l’oci, el benestar i la sobirania alimentària des de l’Economia Social i Solidària (ESS)

1. Context i identificació del problema.  A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència acull aquells infants i adolescents…
1. Context i identificació del problema.  A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència acull aquells…

1. Context i identificació del problema. 

A Catalunya, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència acull aquells infants i adolescents en situació de desemparament o risc social mitjançant recursos residencials anomenats Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE a partir d’ara). Dins d’aquests Centres, els infants i adolescents tutelats s’enfronten diàriament a limitacions estructurals en l’accés a un oci comunitari, a l’activitat física no competitiva i a una alimentació saludable i de proximitat, condicionat sovint per les dinàmiques dels serveis de càtering industrial, falta de pressupost general i la manca de recursos per a activitats de temps lliure de qualitat. 

Aquesta mancança d’eines relacionals, d’hàbits de vida sostenibles i de xarxa comunitària durant la infància s’agreuja dràsticament quan els adolescents arriben a la majoria d’edat i es produeix la ruptura jurídica i institucional coneguda com a «majoria d’edat administrativa» (Generalitat de Catalunya, 2022). 

És precisament en assolir els 18 anys quan aquests adolescents passen a denominar-se oficialment joves extutelats. Un jove extutelat és aquella persona que ha estat sota la mesura de protecció de l’Administració pública durant la seva infància o adolescència i que, en complir la majoria d’edat, deixa d’estar sota la tutela estatal per iniciar el seu procés d’autonomia personal (Generalitat de Catalunya, 2022). En aquest punt d’inflexió, els joves es troben sobtadament desprotegits en un marc de desavantatge estructural. Com assenyala el Síndic de Greuges de Catalunya (2020): 

«La desprotecció que pateixen molts joves extutelats en complir els 18 anys posa en evidència que els recursos actuals de transició són insuficients per garbellar l’impacte del mercat lliure de l’habitatge i l’oci, deixant-los en una situació de desavantatge estructural i alt risc d’exclusió.» 

Aquesta realitat contrasta fortament amb les dinàmiques socials generals. A diferència de la majoria de joves de la societat que compten amb el «coixí» econòmic, residencial i emocional de la seva família per emancipar-se gradualment al voltant dels 30 anys, els joves extutelats han d’afrontar aquest procés en solitari i de manera sobtada als 18 anys (Montserrat & Casas, 2018). 

Aquesta precarietat no es limita únicament a la dificultat per pagar un sostre o trobar feina, sinó que impacta de ple en la salut mental i la integració social. L’absència de recursos econòmics privatitza i impedeix l’accés a l’oci, la cultura i l’esport, generant un buit relacional que afecta directament el seu benestar emocional (FEPA, 2021; Síndic de Greuges de Catalunya, 2020). Tal com destaca la Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA, 2021): 

«Més enllà de la precarietat econòmica i habitacional, els joves extutelats s’enfronten a una profunda ”pobresa relacional”: la manca d’una xarxa afectiva i comunitària, sumada a la impossibilitat d’accedir a les activitats d’oci mercantil, aboca aquests joves a situacions d’aïllament social i sofriment emocional.» 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix una vulnerabilitat continua de la infància tutelada a la joventut extutelada. 

Durant l’etapa residencial (dels 6 als 17 anys), tal com s’ha comentat anteriorment, la problemàtica es manifesta en un model institucionalitzat de la vida quotidiana: l’alimentació sovint depèn de contractes de catering industrial poc sostenibles o poc educatius, i l’accés a l’esport i l’oci resta condicionat per la manca de fons o la rigidesa de les dinàmiques del Centre. Això priva els infants d’adquirir hàbits de vida saludables, eines d’autonomia i vincles comunitaris fora de l’entorn de protecció. 

En complir els 18 anys, aquesta mancança acumulada impacta de ple contra la realitat del mercat lliure. La joventut extutelada s’ha d’enfrontar a la gestió de la seva vida adulta sense la xarxa d’emparament familiar ni suficients recursos econòmics. Com que l’oci, la cultura, l’esport i la salut mental estan fortament mercantilitzats en la societat actual, els joves en queden exclosos. Això genera un cercle viciós d’aïllament social, estrès per la supervivència material i deteriorament del benestar emocional, ja que la manca de recursos econòmics es tradueix directament en una profunda «pobresa relacional». 

Per tant, la problemàtica no afecta únicament la fase d’emancipació, sinó que constitueix un contínuum de vulnerabilitat de la infància tutelada a la joventut ex tutelada. Per abordar aquesta realitat des de l’arrel, la problemàtica, no és tractada els infants de 10 anys igual que els joves de 19 anys, sinó que s’adapta a l’etapa de la vida en què es troba cadascú, garantint una continuïtat, transversalitat i un seguiment socioeducatiu permanent sense «forats» ni ruptures brusques: 

  1. Infants i adolescents (dels 6 als 17 anys) que es troben vivint al CRAE: 
  • Rol: Són participants i usuaris de les activitats. 
  • Acció:  Participen en tallers de cuina i horts comunitaris, fan esport no competitiu, teatre, sortides a la natura i activitats de lleure fora del centre residencial. 
  • Finalitat: Que des de petits adquireixin bons hàbits de salut i alimentació, aprenguin a expressar-se emocionalment i, sobretot, comencin a crear una xarxa d’amistats i vincles fora del CRAE que els acompanyi en el futur. 
  1. Joves extutelats (dels 18 als 21+ anys): 
  • Rol: Deixen de ser només «usuaris» i passen a ser socis, protagonistes i co-decisors de la cooperativa. 
  • Acció: Formen part de les assemblees cooperatives on es prenen les decisions en igualtat de condicions (principi democràtic d’una persona equival a un vot). 
  • Finalitat: Poden formar-se i incorporar-se laboralment a la mateixa cooperativa (per exemple, com a monitors/es de lleure per als nens més petits dels CRAE o com a encarregats de la gestió dels horts comunitaris). Es desenvolupa un sistema de suport mutu entre iguals (peer-to-peer): els joves que ja fa un un temps que estan emancipats acompanyen i ajuden els adolescents que acaben de complir els 18 anys. 

D’aquesta manera, s’evita l’aïllament social i la desprotecció sobtada en complir la majoria d’edat. Com que ja coneixien el projecte des de petits, es manté el seguiment, l’espai de referència i la xarxa d’amics, afegint-hi a més una oportunitat real de feina, participació i decisió adultes. 

Davant d’aquesta situació, es fa evident la necessitat d’impulsar iniciatives des de l’Economia Social i Solidària (ESS) que democratitzin l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física i la sobirania alimentària, oferint un espai de trobada comunitari i no mercantilitzat que trenqui amb la pobresa relacional d’aquests infants i joves (FEPA, 2021; Renau Cano, 2026). 

2. Vinculació de la temàtica amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015, estableix un marc global d’acció per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat de totes les persones (Nacions Unides, 2015). Aquest marc integra 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes  que aborden les dimensions econòmica, social i ambiental de la sostenibilitat (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Nacions Unides, 2015). 

La problemàtica de la vulnerabilitat residencial, la bretxa relacional, l’alimentació industrialitzada i l’exclusió de l’oci en els infants tutelats i joves extutelats no es pot entendre de manera aïllada, sinó com una manifestació directa d’un model de desenvolupament inequitatiu (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Per aquest motiu, la iniciativa de l’Economia Social i Solidària (ESS) centrada en democratitzar l’accés a l’oci, la cultura, l’activitat física, el benestar emocional i la sobirania alimentària es vincula de  manera directa i transversal amb els següents ODS: 

ODS 10: Reducció de les desigualtats  ODS 3: Salut i Benestar  ODS 4: Educació de Qualitat  ODS 11: Ciutats Sostenibles  ODS 12: Consum Responsable  ODS 17: Aliances Estratègiques 
1  2  3  4  5  6 

 A  continuació s’explica detalladament la relació amb la problemàtica escollida:  

  1. L’oci i el temps lliure en la societat contemporània es troben profundament privatitzats i mercantilitzats, convertint-se en un element de segregació de classe (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Tant els infants tutelats com els joves extutelats, en mancar de suport familiar i disposar d’uns ingressos mínims o inexistents, queden expulsats dels circuits d’oci convencional (Nacions Unides, 2015; FEPA, 2021). La democratització de l’oci no és un element secundari, sinó un eix fonamental de la justícia social i la reducció de les desigualtats (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa garanteix un accés universal i gratuït (o a preus socials simbòlics) a activitats culturals, esportives i recreatives, trencant la dinàmica d’exclusió relacional des de la infància residencial fins a l’emancipació adulta. 
  2. L’aïllament social, la manca d’una xarxa afectiva de suport i la pressió per la supervivència econòmica generen un elevat nivell d’estrès, ansietat i patiment emocional que comença durant l’etapa residencial en el CRAE i s’intensifica en el procés d’emancipació (Montserrat & Casas, 2018; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). La iniciativa d’Economia Social i Solidària (ESS) incideix directament en la salut mental i el benestar emocional tant dels infants i adolescents tutelats com dels joves extutelats a través de tres pilars fonamentals: 
  • La pràctica d’activitat física i esport comunitari no competitiu: Fomenta hàbits de vida saludables, canalitza l’estrès i promou la feina en equip sense la pressió de l’exclusió econòmica o la competitivitat mercantil. 
  • L’expressió artística, cultural i l’oci compartit: Funciona com una eina d’elaboració i processament emocional, desenvolupament del pensament crític i construcció identitària positiva des de la infància fins a la joventut. 
  • L’accés a un entorn comunitari segur: Ofereix acompanyament socioeducatiu continuat, espais de trobada intergeneracionals i una xarxa de suport mutu entre iguals (peer-to-peer) que trenca amb la «pobresa relacional» i l’aïllament (FEPA, 2021). 

3. L’educació en el lleure, l’atenció socioeducativa no reglada i la sobirania alimentària constitueixen espais d’aprenentatge clau per als infants i joves sota mesura de protecció (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers d’horts comunitaris, cuina saludable, gestió d’activitats culturals i la possibilitat que els mateixos joves extutelats es formin i s’incorporin com a monitors/es o auxiliars dins la cooperativa, es promou l’adquisició de competències transversals, prevenint el fracàs escolar i facilitant una inserció laboral digne en l’àmbit de la ESS (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

4. La iniciativa aprofita i reconverteix espais públics, casals de barri, horts urbans i equipaments comunitaris per transformar-los en punts de trobada inclusius (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). En lloc de concebre la ciutat com un espai de consum passiu o de transpirabilitat comercial, el projecte fomenta el «dret a la ciutat» (Harvey, 2013), que permet que els infants tutelats i els joves extutelats habitin i gaudeixin de l’espai públic urbà de manera segura, participativa i sostenible. 

5. El projecte integra la sobirania alimentària i l’agroecologia urbana com a part essencial de l’oci compartit (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). Mitjançant tallers de cuina saludable, horts comunitaris i circuits de distribució d’aliments de proximitat i temporada, es capacita els infants i joves en hàbits de consum d’impacte ambiental reduït. Això permet contrarestar la tendència forçada cap al consum d’aliments ultraprocessats de baix cost i la dependència de càterings industrials, combinant la sostenibilitat ambiental amb la millora de la salut i l’autonomia personal (Renau Cano, 2026; Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020). 

6. El model cooperatiu i d’iniciativa social funciona com una xarxa intersectorial que connecta (Cugueró-Escofet & Urarte Gómez, 2020; Renau Cano, 2026): 

– L’Administració Pública: Cessionària d’espais públics i proveïdora de fons de suport a la infància i l’emancipació. 

– El Mercat Social i la ESS: Cooperatives culturals, d’esport popular i agroecològiques del territori. 

– Els mateixos infants i joves extutelats: Co-dissenyadors i gestors de les activitats, exercint una governança democràtica i participativa (1 persona = 1 vot) en la seva etapa d’autonomia (Renau Cano, 2026). 

ods

3. Anàlisi del mercat social i del mercat capitalista 

Com explica Renau Cano (2026), hi ha una distinció fonamental entre la branca empresarial de la ESS que competeix en el mercat capitalista i el mercat social, entès com el conjunt de fluxos econòmics, d’intercanvi i satisfacció de necessitats que es generen sota els criteris i valors de la ESS sense passar pels circuits capitalistes tradicionals. A més, la branca comunitària permet desenvolupar pràctiques econòmiques directes basades en el treball voluntari i la cooperació sense intercanvi monetari (Renau Cano, 2026). 

Per entendre la resposta social a aquesta problemàtica, cal mirar críticament com funcionen aquests dos grans sistemes econòmics. 

Mentre que el mercat capitalista actua sota la lògica de la valorització del capital i la privatització dels serveis, el mercat social es defineix com una xarxa de producció, distribució, finançament i consum de béns i serveis que funciona sota criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris (Huerta Molina, 2022; Renau Cano, 2026). 

En el mercat capitalista, l’oci, el lleure, l’esport, la cultura i l’alimentació són tractats com a mercaderies (commodities) sotmeses a la lògica del lucre privat (Renau Cano, 2026). La capacitat de gaudir d’aquestes activitats està estretament vinculada al nivell de renda individual, generant un fort impacte en el col·lectiu.  

Per una banda, pel que fa a l’’oci mercantilitzat com a eina de segregació: el sector privat tradicional de l’oci (cinemes, sales de concerts, gimnasos privats, locals recreatius) estableix preus d’accés basats en la maximització del marge de benefici. Durant la infància tutelada als CRAES, les activitats d’oci fora del centre resten limitades per la manca de fons públics. Posteriorment, per a un jove extutelat que rep una prestació d’emancipació mínima o es troba cercant feina, aquests preus són completament inaccessibles (FEPA, 2021). Per tant, l’oferta d’oci privat genera una segregació invisible. Els infants i joves sense recursos econòmics queden expulsats de l’espai d’oci normatiu, abocats a un oci de baix cost associat a l’aïllament a la pròpia llar/habitació o a la marginalitat (Síndic de Greuges de Catalunya, 2020; FEPA, 2021). 

Per altra banda, en referència a l’alimentació, el mercat capitalista penalitza les rendes baixes i els recursos públics ajustats. Els aliments frescos, ecològics i de proximitat tenen un preu superior, mentre que els productes ultraprocessats de baixa qualitat nutricional tenen preus altament competitius. D’una banda, quan l’Administració subcontracta el servei d’alimentació en centres de protecció (CRAE) a grans empreses de catering privat, prima el criteri del menor cost econòmic per sobre de la sostenibilitat o l’educació nutricional. De l’altra, quan els joves s’emancipen als 18 anys, la manca de pressupost els aboca al consum d’aliments de baixa qualitat, afavorint malalties i pobresa nutricional. 

4. Anàlisi de grups d’interès mitjançant la Matriu de Grups d’Interès Democràtica i Inclusiva (MGIDI) 

Stakeholder  Poder  Impacte  Possibilitat de participacio   Objectiu  Idees de millora i estratègies d’inclusió 
Infants i adolescents tutelats (6-17 anys en CRAE)  Baix  Alt  Mitjà   Prioritzar la seva inclusió directament, ja que són un col·lectiu altament afectat pel projecte des de l’etapa residencial.  Adaptar dinàmiques a la seva edat (assemblees infantils, jocs), consultar-los sobre activitats d’oci i menús dels horts, i facilitar la participació sense sortides llunyanes del centre. 
Joves extutelats (18-21+ anys, socis de la cooperativa)  Baix  Alt   Mitjà  Prioritzar el seu empoderament i la seva inclusió plena com a socis de ple dret, co-decisors i treballadors de la cooperativa.  Aplicar la lògica d’1 persona = 1 vot en assemblea general. Adaptar horaris (conciliació laboral/estudis), oferir formació cooperativa, reserves de llocs de treball (monitors/es) i suport mutu entre iguals (peer-to-peer). 
Equip tècnic i educadors/es socials  Alt  Alt  Alt  Aprofitar la seva capacitat d’incidència i criteri professional sense monopolitzar la presa de decisions ni desplaçar els joves.  Dissenyar espais deliberatius mixtos amb els joves extutelats. Introduir mecanismes d’equilibri (facilitació de reunions, rols rotatoris, torns de paraula) i transparència interna 
Equips directius dels CRAE / DGAIA  Alt  Mitjà  Mitjà  Evitar que el seu poder institucional o administratiu distorsioni les decisions internes de la cooperativa.  Separar el finançament o tutela administrativa de la governança interna de la cooperativa i establir canals de transparència. 
Administració Pública (Ajuntaments, Drets Socials)  Alt  Baix  Mijtà  Evitar que la seva capacitat financera o de concessió d’espais influeixi en el procés per interessos particulars o burocràtics.  Convenis d’interès social a llarg termini. 

 

Entitats de la ESS i Mercat Social (Ateneus, xarxa veïnal)  Mitjà  Mitjà  Alt  Promoure la intercooperació i l’ajuda mútua per multiplicar l’impacte en el territori  Cessió compartida d’equipaments culturals/esportius i promoció del voluntariat entre iguals 

 

 

L’aplicació de la matriu MGIDI evidencia que l’estratègia central de la cooperativa consisteix a redistribuir el poder formal i real en favor dels col·lectius més vulnerabilitzats. Mentre que en els models tradicionals els infants tutelats i els joves extutelats se situen en una posició de baix poder i esdevenen merament receptors de serveis, el model de l’ESS canvia aquesta situació: d’una banda, els joves extutelats passen a ser socis de ple dret amb veu i vot (amb la regla d’1 persona = 1 vot), participant en les decisions i tenint l’opció de treballar-hi com a monitors/es de lleure o ajudants als horts comunitaris; de l’altra, es garanteix que els infants dels CRAE puguin començar a participar de manera adaptada des que són petits. 

Així mateix, per evitar relacions d’autoritat jeràrquica, el paper de l’equip d’educadors i educadores socials s’orienta cap a l’acompanyament i la facilitació de grups, mentre que la relació amb l’Administració Pública i les entitats finançadores es vincula a la transparència i al retiment de comptes (mitjançant eines com el Balance Social), garantint en tot moment la sobirania i l’autonomia de la governança cooperativa. 

 

5. Bibliografía. 

Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objetivos de desarrollo sostenible (ODS) en las empresas(PID_00275376) [recurs de d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

 Departament de Drets Socials. (2022). Prestació econòmica i programes de suport a l’emancipació per a joves extutelats (Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats – ASJTET). Generalitat de Catalunya.https://tramits.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Prestacio-economica-per-a-joves-extutelats 

 FEPA. (2021). Joves en procés d’emancipació: Anàlisi de resultats i reptes de la joventut sense suport familiar a Catalunya. Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA). https://www.fepa.cat/recursos-publicacions/ 

 Harvey, D. (2013). Ciudades rebeldes: Del derecho de la ciudad a la revolución urbana. Ediciones Akal. 

 Huerta Molina, A. (2022). La economía social y cooperativa: empresas y organizaciones que aportan valor y valores(PID_00291518) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

 Montserrat, C., & Casas, F. (2018). The transition to adulthood of young people leaving care in Spain: A critical review.Journal of Youth Studies, 21(5), 620–637. https://doi.org/10.1080/13676261.2017.1406570. 

Nacions Unides. (2015). Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Organització de les Nacions Unides. 

Renau Cano, M. (2026). El Plan de Empresa Sostenible desde la Economía Social y Solidaria: Una guía para crear y transformar empresas desde la ESS (PID_00310759) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Síndic de Greuges de Catalunya. (2020). L’emancipació dels joves tutelats i extutelats: Assignatura pendent del sistema de protecció a la infància. Informe institucional. Síndic de Greuges de Catalunya. https://www.sindic.cat 

*Declaració d’ús d’eines d’Intel·ligència Artificial: Google Gemini. L’eina s’ha utilitzat principalment com a suport d’estudi i reflexió per acabar de comprendre i aprofundir en certs termes complexos de l’assignatura (com el funcionament de la Matriu MGIDI o les diferències estructurals entre el mercat social i el mercat capitalista), així com per fer pluja d’idees inicial (brainstorming). La redacció final, l’aplicació pràctica al cas dels infants tutelats i joves extutelats i el criteri d’anàlisi han estat realitzats per l’estudiant. Prompts “Em pots explicar de manera senzilla com s’aplica la Matriu MGIDI de Renau Cano (2026) i quina diferència té amb una matriu de stakeholders tradicional?””Quins exemples concrets d’activitats d’oci i sobirania alimentària es podrien impulsar des de la ESS per a joves extutelats per treballar la ‘pobresa relacional’?” . La foto de l’entrada del blog també l’he creada amb IA, proporcionant amb les meves pròpies paraules el que volia transmetre.

 

Debat0el La vulnerabilitat en la infància tutelada i la joventut extutelada: Democratització de l’oci, el benestar i la sobirania alimentària des de l’Economia Social i Solidària (ESS)

No hi ha comentaris.

Publicat per

Servicios de conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes

Publicat per

Servicios de conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes

1. Contexto e identificación de la problemática 1.1. Del mantenimiento de zonas verdes a la mejora de la biodiversidad Los espacios verdes…
1. Contexto e identificación de la problemática 1.1. Del mantenimiento de zonas verdes a la mejora de la biodiversidad…

1. Contexto e identificación de la problemática

1.1. Del mantenimiento de zonas verdes a la mejora de la biodiversidad

Los espacios verdes públicos y privados desempeñan funciones que trascienden su valor ornamental. Además de proporcionar lugares de uso y disfrute, pueden contribuir a la conservación de la biodiversidad, la adaptación al cambio climático y la mejora de la calidad ambiental de los entornos urbanos y periurbanos.

En este contexto, los servicios de jardinería y mantenimiento de zonas verdes adquieren una relevancia que va más allá de su conservación estética y funcional. Las decisiones sobre selección de especies vegetales, siega, poda, gestión del suelo, riego y control fitosanitario pueden influir en las condiciones ecológicas de estos espacios.

En Cataluña, esta evolución se refleja en iniciativas como la Guia d’ambientalització del jardí resilient mediterrani (Fraga et al. 2025), orientada a incorporar criterios de sostenibilidad y adaptación climática en jardines públicos y privados. Asimismo, el Ayuntamiento de Barcelona promueve prácticas de gestión ecológica y naturalización destinadas a favorecer la diversidad vegetal y animal.

Estas experiencias muestran que incorporar criterios ambientales al mantenimiento de zonas verdes no constituye una propuesta completamente nueva. No obstante, plantean una cuestión relevante: cómo avanzar desde la aplicación de buenas prácticas ambientales hacia modelos de servicio que establezcan objetivos específicos de biodiversidad y permitan evaluar sus resultados.

El presente trabajo aborda esta problemática desde la perspectiva de los servicios profesionales de mantenimiento de zonas verdes públicas y privadas en Cataluña, prestando especial atención al entorno de Barcelona. A partir de su análisis, se explorará la posibilidad de desarrollar, mediante intraemprendimiento en una empresa existente, una nueva línea de servicios que incorpore objetivos específicos de biodiversidad y permita evaluar sus resultados. Esta línea podría incluir tanto la adaptación de las prácticas de mantenimiento como la mejora y renaturalización de espacios existentes y, cuando las condiciones técnicas y ambientales lo permitan, la creación de nuevas superficies vegetadas. Asimismo, se plantea integrar mecanismos de participación y generación de valor social inspirados en los principios de la Economía Social y Solidaria (ESS).

El propósito de esta primera fase no es dar por demostrada la viabilidad empresarial de la iniciativa, sino analizar la problemática, examinar las respuestas existentes e identificar oportunidades que puedan fundamentar un futuro Plan de Empresa Sostenible.

1.1.1. Delimitación sectorial según la clasificación GICS

Para contextualizar el sector económico se utiliza el estándar Global Industry Classification Standard (GICS), desarrollado por MSCI y S&P Dow Jones Indices.

Para delimitar el sector de incidencia se adopta como aproximación la subindustria Environmental & Facilities Services (20201050), dentro de Commercial Services & Supplies (202010), Commercial & Professional Services (2020) e Industrials (20). Esta categoría comprende servicios ambientales y de mantenimiento de instalaciones (MSCI, 2026).

Esta correspondencia se emplea para delimitar la actividad investigada, puesto que GICS clasifica empresas según su actividad principal y no líneas de negocio individuales. Por ello, no implica una clasificación oficial de la empresa multiservicios en la que podría desarrollarse la iniciativa.

1.2. Justificación y dimensión de la problemática socioambiental

1.2.1. La pérdida de biodiversidad como desafío global y territorial

La pérdida de biodiversidad constituye uno de los principales desafíos ambientales actuales, debido a sus consecuencias sobre el funcionamiento de los ecosistemas, su capacidad de adaptación y los servicios que proporcionan a la sociedad. Se trata de una problemática de alcance global que también se manifiesta en el contexto europeo y catalán, aunque con características y tendencias diferentes según los territorios y los grupos de organismos estudiados.

En el ámbito europeo, el informe The State of Nature in the EU (Comisión Europea, 2020) señala que el 81% de las evaluaciones de tipos de hábitats realizadas en el marco de la Directiva Hábitats presentaban un estado de conservación desfavorable, de las cuales el 45% correspondían a un estado deficiente y el 36% a un estado malo. Estos resultados evidencian las dificultades existentes para mantener y recuperar los ecosistemas naturales europeos y ponen de manifiesto la necesidad de reforzar las actuaciones de conservación y restauración ecológica.

En Cataluña, la actualización del Índice de Planeta Vivo (LPI-Cat 2024), publicada por el Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (2025), muestra una disminución del 28% en la abundancia media de las poblaciones de fauna silvestre monitorizadas entre 2002 y 2023. El indicador integra datos de seguimiento de 353 especies autóctonas y permite identificar diferencias según los ambientes: las poblaciones de especies asociadas a espacios agrícolas y prados, así como a aguas continentales, presentan una reducción media del 40%, mientras que en bosques y matorrales la disminución se sitúa en el 15%. Por grupos biológicos, los invertebrados incluidos en el índice, principalmente mariposas diurnas, registran una reducción del 53%.

Los indicadores presentados permiten contextualizar la pérdida de biodiversidad desde dos perspectivas complementarias: el estado de conservación de los hábitats en la Unión Europea y la evolución de las poblaciones de fauna silvestre en Cataluña. Aunque responden a metodologías y ámbitos de evaluación diferentes, ambos ponen de manifiesto la persistencia de problemas de conservación que requieren respuestas adaptadas a las características de cada territorio. La Figura 1 sintetiza estos resultados, sin establecer comparaciones directas entre indicadores que utilizan diferentes unidades de análisis y periodos de referencia.

 

En este contexto, los resultados refuerzan la pertinencia de explorar oportunidades de mejora ecológica en aquellos espacios sobre los que existe capacidad de intervención, entre ellos las zonas verdes urbanas y periurbanas. Si bien los datos no permiten atribuir el declive observado a las prácticas de jardinería ni estimar directamente el efecto de modificarlas, sí contribuyen a fundamentar la hipótesis de que una gestión orientada a la calidad de los hábitats, la disponibilidad de recursos para la fauna y la conectividad ecológica podría aportar beneficios a escala local. Esta hipótesis justifica investigar cómo los servicios profesionales de mantenimiento pueden incorporar objetivos específicos de biodiversidad y mecanismos para evaluar sus resultados.

1.2.2. El potencial ecológico de los espacios verdes

Los espacios verdes urbanos y periurbanos pueden contribuir a la biodiversidad al proporcionar alimento, refugio y condiciones adecuadas para diferentes especies. Su valor ecológico depende, entre otros factores, de la composición y estructura vegetal, la disponibilidad de recursos florales, la superficie y la conectividad con otros hábitats.

Desde esta perspectiva, parques, jardines, zonas verdes empresariales y otros espacios ajardinados pueden formar parte de una infraestructura verde más amplia.

Sin embargo, la presencia de vegetación no garantiza por sí sola una elevada biodiversidad. Espacios de superficie similar pueden presentar características ecológicas diferentes según su diseño, ubicación y mantenimiento.

El reto no consiste únicamente en aumentar la superficie verde, sino también en mejorar su calidad ecológica, considerando las funciones de uso, accesibilidad y seguridad que cada espacio debe cumplir. En este sentido, tanto la mejora de espacios verdes existentes como la creación de nuevas superficies vegetadas, mediante actuaciones como la plantación de arbolado o la recuperación de áreas urbanas degradadas, pueden ofrecer oportunidades para favorecer la biodiversidad y reforzar la infraestructura verde. No obstante, su contribución dependerá de las características del emplazamiento, la selección de especies, las condiciones de mantenimiento y los resultados ecológicos alcanzados.

1.2.3. La dimensión social: bienestar, equidad y participación

La relevancia de los espacios verdes también presenta una dimensión social. La Organización Mundial de la Salud (2016) identifica diferentes mecanismos mediante los cuales pueden favorecer la salud y el bienestar, como la promoción de la actividad física, la reducción del estrés, la interacción social y la disminución de la exposición a determinados factores ambientales.

Sin embargo, estos beneficios no se distribuyen necesariamente de forma equitativa. La Agencia Europea de Medio Ambiente (2022) advierte de desigualdades socioeconómicas y territoriales en el acceso a espacios verdes urbanos, tanto en disponibilidad como en calidad.

En el ámbito público, estas cuestiones adquieren especial relevancia por su relación con el bienestar colectivo. En los espacios privados, los beneficios pueden alcanzar principalmente a trabajadores, residentes y otros usuarios, según sus características y condiciones de acceso.

La incorporación de actuaciones de naturalización requiere considerar, además, las expectativas de quienes utilizan estos espacios. La transformación de un césped ornamental en una pradera, por ejemplo, puede modificar su apariencia y generar necesidades de información, sensibilización y participación.

Por tanto, la mejora de la biodiversidad no debería plantearse aisladamente, sino atendiendo también a las necesidades de uso, seguridad, accesibilidad y bienestar de los diferentes grupos de interés. Esta perspectiva permite explorar mecanismos de participación y generación de valor colectivo coherentes con los principios de la ESS.

Desde la perspectiva de la Economía Social y Solidaria (ESS), la oportunidad de innovación no se limita a mejorar las condiciones ambientales de los espacios verdes, sino que también plantea cómo se toman las decisiones, qué agentes participan en ellas y cómo se distribuye el valor generado. La Carta de Principios de la Economía Solidaria (REAS Red de Redes, 2022) establece seis principios orientadores: equidad, trabajo digno, cooperación, sostenibilidad ecológica, reparto justo de la riqueza y compromiso con el entorno. Estos principios permiten ampliar el análisis de la iniciativa más allá de sus resultados ambientales, incorporando la calidad de las relaciones laborales, la participación y los beneficios generados para la comunidad.

En una empresa convencional de mantenimiento, este enfoque permitiría explorar mecanismos de participación efectiva de las personas trabajadoras y usuarias, colaboración con entidades del territorio y criterios de generación y distribución de valor social. Como explica Huerta Molina (2022), la participación y la cooperación constituyen elementos relevantes de la economía social y cooperativa. No obstante, incorporar determinadas prácticas inspiradas en la ESS no supone transformar automáticamente la naturaleza de la empresa ni garantizar el cumplimiento de todos sus principios. La viabilidad y el alcance de estos mecanismos deberán analizarse en las siguientes fases del proyecto.

1.2.4. La influencia de las prácticas de mantenimiento

Las labores de mantenimiento pueden modificar las condiciones ecológicas de los espacios verdes. La frecuencia de siega, las podas, la gestión de la vegetación y el uso de determinados productos fitosanitarios influyen en la estructura de los hábitats y en los recursos disponibles para la fauna.

Hu y Lima (2024), en una revisión sistemática de 67 publicaciones científicas, identificaron una asociación negativa recurrente entre la intensidad de siega y diversos indicadores de diversidad vegetal. En los invertebrados, los resultados fueron más heterogéneos, con diferencias según los grupos estudiados y las características de las intervenciones.

Estas evidencias sugieren que determinadas modificaciones del mantenimiento pueden favorecer la biodiversidad, pero no permiten recomendar soluciones uniformes. Reducir la frecuencia de siega, por ejemplo, no será necesariamente adecuado en todas las superficies ni producirá los mismos resultados en cualquier contexto.

Por ello, una gestión orientada a la biodiversidad debe partir de las características ecológicas y funcionales de cada espacio y de una selección técnicamente justificada de las actuaciones.

1.2.5. De las buenas prácticas ambientales a los resultados ecológicos medibles

La incorporación de criterios ambientales en los servicios de jardinería y mantenimiento de zonas verdes constituye una práctica cada vez más presente en determinadas propuestas de gestión. Medidas como la optimización del riego, la utilización de especies adaptadas al clima o la gestión integrada de plagas permiten reducir el consumo de recursos y determinados impactos ambientales.

Sin embargo, aplicar buenas prácticas ambientales no equivale necesariamente a demostrar una mejora de la biodiversidad. Una intervención puede contribuir a una gestión más sostenible sin que ello implique, por sí solo, un aumento de la diversidad de especies o una mejora de la calidad ecológica del espacio.

La distinción entre sostenibilidad ambiental y mejora de la biodiversidad resulta fundamental para delimitar la oportunidad de innovación que se plantea en este trabajo. Como se representa en la Figura 2, avanzar hacia un mantenimiento orientado a la biodiversidad implica complementar las prácticas ambientales existentes con objetivos ecológicos específicos, actuaciones adaptadas a cada espacio y mecanismos de seguimiento que permitan evaluar los resultados obtenidos.

Buenas practicas ambientales biodiversidad

Esta diferenciación entre gestión ambiental y mejora ecológica evaluable constituye el punto de partida para identificar posibles oportunidades de innovación en los servicios de mantenimiento de zonas verdes.

1.3. Delimitación de la necesidad y oportunidades en el sector

1.3.1. Necesidad sectorial identificada

La problemática analizada no implica que los servicios convencionales de jardinería sean necesariamente perjudiciales para la biodiversidad ni que carezcan de medidas ambientales.

La necesidad que se plantea investigar es cómo integrar de manera más sistemática objetivos ecológicos específicos en los servicios de mantenimiento y mejora de espacios verdes, así como evaluar su contribución a la biodiversidad. Esto incluye tanto la adaptación de las prácticas habituales como la posibilidad de incorporar actuaciones de renaturalización, recuperación de espacios degradados o creación de nuevas superficies vegetadas, siempre que resulten adecuadas a las características del entorno y compatibles con las condiciones funcionales y de seguridad de los espacios.

Este enfoque permite estudiar oportunidades de evolución de los servicios existentes, sin presuponer que todas las zonas verdes requieren las mismas intervenciones.

1.3.2. Oportunidades y limitaciones en espacios públicos y privados

Los espacios verdes públicos y privados comparten necesidades técnicas, pero presentan diferencias relevantes en sus objetivos, mecanismos de contratación y posibilidades de intervención.

En el ámbito público, las actuaciones deben responder a intereses colectivos y ajustarse a las condiciones contractuales, presupuestarias y técnicas establecidas por las administraciones. En el ámbito privado, las decisiones dependen principalmente de las prioridades de cada propiedad y de su valoración de los beneficios y costes de las intervenciones.

Estas diferencias justifican analizar ambos mercados de manera comparada, identificando las oportunidades y limitaciones que pueden condicionar una propuesta de mejora de la biodiversidad.

Tabla 1: Comparación de oportunidades y condicionantes para la mejora de la biodiversidad en espacios verdes públicos y privados. 

Dimensión Espacios públicos Espacios privados
Finalidad Uso colectivo, accesibilidad, seguridad y calidad ambiental. Funcionalidad, seguridad, imagen y objetivos ambientales de la propiedad.
Decisiones Administración y responsables técnicos, según los procedimientos y contratos aplicables. Propiedad, gestores y responsables del servicio.
Oportunidades Planes de biodiversidad y criterios ambientales en la contratación. Proyectos piloto, actuaciones adaptadas y seguimiento específico.
Condicionantes Presupuestos, pliegos, usos compartidos y procedimientos administrativos. Costes, prioridades del cliente y necesidades operativas.
Participación Ciudadanía, trabajadores, administración y entidades del territorio. Trabajadores, usuarios, propiedad y posibles colaboradores.

Fuente: elaboración propia a partir del análisis sectorial.

Esta comparación permite identificar diferentes condiciones para incorporar objetivos de biodiversidad en los servicios de mantenimiento. Para complementar este análisis, se examina a continuación una oferta técnica real, con el fin de observar cómo se integran actualmente los criterios ambientales en una propuesta de servicio.

1.3.3. Análisis exploratorio de una oferta técnica de mantenimiento

Como aproximación práctica, se ha analizado una oferta técnica anonimizada correspondiente al mantenimiento de zonas verdes de dos centros corporativos o industriales.

La propuesta incluye planificación de trabajos, gestión del riego, seguimiento fitosanitario y herramientas digitales de control operativo. También incorpora medidas ambientales, como ahorro de agua, gestión integrada de plagas y posibles sustituciones de césped por vegetación más diversa.

Sin embargo, en el documento analizado no se identifican objetivos específicos de biodiversidad ni un programa de seguimiento ecológico con indicadores definidos. Tampoco aparecen desarrolladas expresamente medidas dirigidas a polinizadores o refugios para fauna.

Esta observación se limita al contenido de la oferta. No demuestra que la empresa carezca de dichas capacidades ni permite generalizar sus características al conjunto del sector.

El caso resulta útil porque ilustra la diferencia entre incorporar prácticas ambientales y estructurar un servicio con objetivos ecológicos y resultados verificables.

1.3.4. Oportunidades de innovación e intraemprendimiento

A partir de la problemática identificada, se propone explorar una nueva línea de servicios orientada a la conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes públicos y privados, que podría comprender el mantenimiento con criterios ecológicos, la renaturalización de espacios existentes y la creación de nuevas superficies vegetadas cuando resulte técnica y ambientalmente adecuado.

La iniciativa podría combinar actuaciones ecológicas adaptadas a cada espacio y sistemas de evaluación de resultados con un modelo de prestación del servicio que incorpore mecanismos de participación de los grupos de interés, colaboración con entidades del territorio y criterios de generación de valor social. Desde esta perspectiva, la innovación no se limitaría a los resultados ambientales, sino que también abarcaría las relaciones establecidas para diseñar y prestar los servicios. Este planteamiento se relaciona con la concepción de los grupos de interés como agentes interdependientes que participan en la creación de valor, desarrollada por Renau Cano (2026), así como con los principios de cooperación y compromiso con el entorno recogidos en la Carta de Principios de la Economía Solidaria (REAS Red de Redes, 2022).

El desarrollo de esta iniciativa mediante intraemprendimiento permitiría ampliar potencialmente la oferta de servicios dentro de una empresa existente, aprovechando parte de sus capacidades técnicas y organizativas. Sin embargo, integrar una perspectiva inspirada en la ESS exigiría analizar también cómo se definen las prioridades, quién participa en las decisiones y qué criterios orientan la generación y distribución del valor. Renau Cano (2026) distingue el enfoque empresarial convencional de los modelos de la ESS, en los que la gobernanza y la primacía de las personas adquieren una relevancia central. En el caso estudiado, no se propone modificar inicialmente la forma jurídica de la empresa, sino evaluar qué mecanismos participativos y de cooperación podrían incorporarse de manera efectiva a la nueva línea de servicios. Asimismo, determinadas actuaciones ecológicas podrían requerir formación especializada, nuevas competencias profesionales o colaboración con agentes externos, aspectos que deberán analizarse para definir su alcance operativo.

En cualquier caso, esta posibilidad constituye una hipótesis de innovación, no una oportunidad comercial demostrada. Las siguientes fases deberán analizar las soluciones actuales, las necesidades de los agentes implicados y las condiciones técnicas, económicas, organizativas y sociales necesarias para valorar su viabilidad.

2. Vinculación de la temática con los Objetivos de Desarrollo Sostenible

2.1. La Agenda 2030 y su relación con la actividad empresarial

La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, aprobada por las Naciones Unidas en 2015, establece un marco internacional de actuación integrado por 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) y 169 metas que abordan de manera interrelacionada los principales desafíos económicos, sociales y ambientales. Su planteamiento reconoce que el desarrollo sostenible requiere actuar simultáneamente sobre estas dimensiones y promover la colaboración entre administraciones públicas, empresas y sociedad civil (Naciones Unidas, 2015).

En el ámbito empresarial, los ODS ofrecen un marco de referencia para identificar los impactos de la actividad económica, revisar las prioridades organizativas y explorar oportunidades de generación de valor sostenible. Como plantean Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020), la incorporación de los ODS en las empresas requiere considerar su relación con la estrategia y la gestión empresarial. Desde esta perspectiva, su utilidad no debería limitarse a asociar determinadas actividades con los objetivos de la Agenda 2030, sino que debería traducirse en decisiones y actuaciones coherentes con ellos.

Esta distinción resulta especialmente relevante para la iniciativa de intraemprendimiento analizada. El desarrollo de una línea de servicios orientada a la conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes, que contemple actuaciones de mantenimiento ecológico, renaturalización y creación de nuevas superficies vegetadas, presenta una vinculación directa con determinados objetivos ambientales. Sin embargo, su contribución efectiva dependerá de las actuaciones que finalmente se implementen y de los resultados que puedan evaluarse.

Asimismo, la propuesta incorpora una dimensión social y organizativa inspirada en la Economía Social y Solidaria (ESS). Huerta Molina (2022) destaca la importancia de la participación, la cooperación y el arraigo territorial en las organizaciones de la economía social. Estos principios permiten ampliar el análisis de la sostenibilidad empresarial más allá de los resultados ambientales, incorporando cuestiones relacionadas con las personas, las relaciones de colaboración y el valor generado para la comunidad.

En esta misma línea, Renau Cano (2026) plantea que los principios y valores de la ESS deben orientar las prioridades y la toma de decisiones de las organizaciones. Aplicado al proyecto, este enfoque invita a explorar un modelo de prestación del servicio que combine objetivos ecológicos evaluables con mecanismos de participación de los trabajadores y otros grupos de interés, colaboración territorial y criterios de generación de valor social.

En consecuencia, la vinculación de la iniciativa con la Agenda 2030 se analizará desde una doble perspectiva: su posible contribución a la conservación y mejora de la biodiversidad y su capacidad para incorporar prácticas de gestión socialmente responsables y participativas. Este análisis permitirá identificar los ODS prioritarios, distinguir las contribuciones potenciales de los impactos demostrados y reconocer las limitaciones que deberán abordarse en el desarrollo posterior del proyecto.

2.2. ODS prioritarios para la iniciativa

Los servicios de conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes presentan relaciones potenciales con distintos Objetivos de Desarrollo Sostenible. Sin embargo, para evitar una vinculación excesivamente amplia o meramente declarativa, este trabajo identifica dos objetivos prioritarios: el ODS 15, Vida de ecosistemas terrestres, por su relación directa con la conservación de la biodiversidad, y el ODS 11, Ciudades y comunidades sostenibles, por su conexión con la calidad ambiental, la accesibilidad y la dimensión social de los espacios verdes.

Esta selección responde a la naturaleza de la iniciativa y permite analizar metas específicas, posibles actuaciones e indicadores de seguimiento, sin presuponer resultados que todavía no se han demostrado.

2.2.1. ODS 15: Vida de ecosistemas terrestres

El ODS 15 promueve la protección y recuperación de los ecosistemas terrestres, su utilización sostenible y la adopción de medidas frente a la pérdida de biodiversidad (Naciones Unidas, 2015). Su relación con la propuesta de intraemprendimiento es especialmente relevante, dado que la finalidad ambiental de la nueva línea de servicios consiste en incorporar objetivos explícitos de conservación y mejora ecológica a la gestión, el mantenimiento y la transformación de espacios verdes.

Entre las metas de este objetivo, destacan la 15.1, relacionada con la conservación, restauración y uso sostenible de los ecosistemas terrestres y de agua dulce, y la 15.5, orientada a reducir la degradación de los hábitats naturales y frenar la pérdida de biodiversidad. Aunque ambas metas tienen un alcance superior al de los espacios verdes gestionados por una empresa de mantenimiento, proporcionan un marco para orientar actuaciones locales de conservación y mejora ecológica.

En este sentido, la iniciativa podría contemplar intervenciones como la diversificación de la vegetación, la incorporación de especies adecuadas a las condiciones ecológicas del lugar, la creación o mejora de pequeños hábitats para fauna, la recuperación de superficies urbanas degradadas y la adaptación de determinadas prácticas de siega o poda. La selección de estas medidas debería partir de un diagnóstico técnico y considerar las características ecológicas del emplazamiento, los usos del espacio, las condiciones de seguridad y las necesidades de mantenimiento.

No obstante, la ejecución de estas actuaciones no permitiría afirmar automáticamente que se ha producido una mejora de la biodiversidad. Para valorar su contribución sería necesario establecer una situación de referencia y seleccionar indicadores adecuados a cada intervención, como la evolución de la diversidad vegetal, la presencia de determinados grupos de fauna o las características de los hábitats gestionados.

Por tanto, la vinculación con el ODS 15 no se fundamenta únicamente en incorporar prácticas consideradas ambientalmente favorables, sino en explorar un modelo de prestación de servicios capaz de planificar, ejecutar y evaluar actuaciones orientadas a objetivos ecológicos concretos.

2.2.2. ODS 11: Ciudades y comunidades sostenibles

El ODS 11 busca avanzar hacia ciudades y asentamientos humanos inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles. Su relación con el proyecto se encuentra principalmente en la función ambiental y social de los espacios verdes, especialmente en entornos urbanos y periurbanos.

La meta más directamente relacionada es la 11.7, que plantea proporcionar acceso universal a zonas verdes y espacios públicos seguros, inclusivos y accesibles, prestando especial atención a colectivos que pueden encontrar mayores barreras de acceso (Naciones Unidas, 2015).

La propuesta de intraemprendimiento podría contribuir a esta meta mediante la mejora de las condiciones ambientales y de uso de espacios verdes existentes y, en determinados casos, mediante la creación de nuevas superficies vegetadas. No obstante, su relación con el acceso universal dependerá de la titularidad, las condiciones de acceso y el uso previsto de cada espacio. Por ello, las actuaciones orientadas a la biodiversidad deberían diseñarse de manera compatible con la accesibilidad, la seguridad y las necesidades de las personas usuarias, sin asumir que toda intervención en un espacio privado contribuye directamente a la meta 11.7.

Esta cuestión introduce una dimensión social que resulta especialmente importante desde la perspectiva de la Economía Social y Solidaria. Una intervención orientada a la biodiversidad puede modificar el aspecto o los usos habituales de un espacio verde. Por ejemplo, sustituir determinadas superficies de césped ornamental por vegetación de desarrollo más natural puede generar beneficios ecológicos potenciales, pero también dudas o resistencias entre las personas usuarias si no se explican sus objetivos.

Por ello, la iniciativa podría incorporar mecanismos de información, consulta y participación que permitan conocer las necesidades de los diferentes grupos de interés y tenerlas en cuenta durante el diseño y seguimiento de las actuaciones. Esta orientación conecta con los principios de participación, cooperación y compromiso con la comunidad que caracterizan a la economía social y cooperativa (Huerta Molina, 2022).

La iniciativa también presenta una vinculación potencial con la meta 11.6, orientada a reducir el impacto ambiental negativo de las ciudades. Esta relación adquiere especial relevancia si se considera que los servicios de jardinería y mantenimiento pueden incorporar actuaciones de creación y transformación de espacios verdes, como la recuperación de superficies urbanas degradadas, la introducción de vegetación en zonas previamente desprovistas de ella o la plantación de arbolado. Cuando se diseñan de acuerdo con las condiciones ecológicas del lugar, estas intervenciones pueden contribuir a mejorar determinadas condiciones ambientales urbanas, como la cobertura vegetal, la regulación térmica local o la permeabilidad del suelo.

No obstante, los indicadores oficiales de la meta 11.6 se centran en la gestión de residuos y la calidad del aire, por lo que las mejoras anteriores deberían evaluarse mediante indicadores complementarios, como la superficie vegetada creada, la cobertura arbórea o la evolución de la temperatura superficial. Su contribución debe valorarse según la escala y las características de cada actuación, sin equiparar automáticamente una mejora ambiental local con una reducción demostrada del impacto ambiental de la ciudad en su conjunto (Naciones Unidas, 2015).

Los ODS 15 y 11 ofrecen dos perspectivas complementarias para orientar la iniciativa. Mientras que el primero permite definir objetivos relacionados con la conservación y mejora de la biodiversidad, el segundo sitúa las actuaciones en su contexto urbano y social, incorporando aspectos como la calidad ambiental, la accesibilidad y las necesidades de las personas usuarias. Su consideración conjunta resulta relevante para diseñar servicios que no solo persigan resultados ecológicos, sino que también respondan a las características y funciones de los espacios donde se desarrollan.

2.3. ODS complementarios: trabajo decente y alianzas para la sostenibilidad

Aunque la finalidad principal de la iniciativa se relaciona con la conservación y mejora de la biodiversidad, su desarrollo también plantea oportunidades de innovación social y organizativa. En este sentido, se identifican dos ODS complementarios: el ODS 8, Trabajo decente y crecimiento económico, y el ODS 17, Alianzas para lograr los objetivos. Su incorporación permite analizar cómo se organiza la prestación del servicio, qué condiciones laborales se promueven y de qué manera pueden participar otros agentes en la generación de valor socioambiental.

2.3.1. ODS 8: Trabajo decente y crecimiento económico

El ODS 8 promueve el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo productivo y el trabajo decente para todas las personas (Naciones Unidas, 2015). Su relación con la iniciativa de intraemprendimiento no se fundamenta únicamente en la posibilidad de ampliar la actividad empresarial, sino también en las condiciones laborales y organizativas bajo las que se desarrollaría la nueva línea de servicios.

Entre sus metas, resulta especialmente relevante la 8.5, orientada a alcanzar el empleo pleno y productivo y el trabajo decente, incluida la igualdad de remuneración por trabajo de igual valor.

Asimismo, la meta 8.8, centrada en la protección de los derechos laborales y la promoción de entornos de trabajo seguros, resulta pertinente para una actividad que puede implicar el uso de maquinaria, herramientas y otros equipos de jardinería.

También presenta una relación potencial la 8.4, que plantea mejorar progresivamente la eficiencia en el uso de los recursos y desvincular el crecimiento económico de la degradación ambiental. Esta última conexión debería analizarse a partir del consumo de materiales, agua y energía asociado a las intervenciones, sin asumir que una actuación favorable para la biodiversidad implica necesariamente una reducción de todos los impactos ambientales.

Desde la perspectiva de la Economía Social y Solidaria, el proyecto permitiría explorar mecanismos que refuercen la participación de las personas trabajadoras en la definición y mejora de los servicios, así como oportunidades de formación y especialización en gestión ecológica de espacios verdes. La participación no debería limitarse a recoger opiniones de manera puntual, sino que podría articularse mediante procedimientos de consulta, espacios de propuesta y criterios transparentes para incorporar las aportaciones del personal a determinadas decisiones operativas.

Este planteamiento conecta con los valores de participación y centralidad de las personas presentes en la economía social y cooperativa (Huerta Molina, 2022). Asimismo, resulta coherente con el enfoque de Renau Cano (2026), que sitúa los principios de la ESS en la organización y la toma de decisiones, más allá de su formulación como compromisos generales.

No obstante, la contribución al ODS 8 no puede darse por demostrada por el mero hecho de crear una nueva actividad o impartir formación. Será necesario analizar las condiciones de contratación, la seguridad y salud laboral, la calidad del empleo, las oportunidades de desarrollo profesional y el grado efectivo de participación de las personas trabajadoras. Estos aspectos permitirían valorar si la innovación ambiental va acompañada de mejoras sociales y organizativas verificables.

2.3.2. ODS 17: Alianzas para lograr los objetivos

El ODS 17 reconoce la importancia de la cooperación entre diferentes agentes para avanzar hacia el desarrollo sostenible. En particular, la meta 17.17 promueve alianzas eficaces entre las administraciones públicas, el sector privado y la sociedad civil, aprovechando la experiencia y las estrategias de obtención de recursos de las alianzas (Naciones Unidas, 2015).

La nueva línea de servicios podría ofrecer oportunidades de colaboración con administraciones locales, entidades ambientales, organizaciones de la Economía Social y Solidaria, centros de conocimiento y otros agentes del territorio. Estas relaciones podrían contribuir a identificar necesidades, incorporar conocimientos especializados, diseñar actuaciones adaptadas a cada espacio y desarrollar mecanismos de seguimiento de los resultados ecológicos y sociales.

Desde la perspectiva de la ESS, la colaboración territorial adquiere especial relevancia cuando permite que los agentes implicados participen de manera significativa en la definición de los objetivos y en la generación de valor. Por ello, la iniciativa podría explorar fórmulas de cooperación que vayan más allá de la contratación puntual de proveedores, como el diseño compartido de determinadas intervenciones, la participación de entidades locales en proyectos específicos o la colaboración con organizaciones especializadas en educación ambiental y seguimiento de la biodiversidad (Huerta Molina, 2022; Renau Cano, 2026).

Sin embargo, no todas las relaciones comerciales constituyen alianzas en el sentido de la meta 17.17. Para valorar la contribución potencial de la iniciativa sería necesario examinar la existencia de objetivos compartidos, compromisos definidos, mecanismos de coordinación y resultados verificables. Estos elementos permitirían establecer indicadores propios del proyecto, diferenciados del indicador oficial de Naciones Unidas, referido a compromisos económicos destinados a alianzas público-privadas para infraestructuras. Asimismo, deberán considerarse las responsabilidades de cada participante, los recursos necesarios y la viabilidad de mantener estas relaciones en el tiempo.

De este modo, el ODS 17 permitiría analizar una dimensión relevante de la propuesta de intraemprendimiento: la posibilidad de desarrollar una nueva actividad empresarial mediante relaciones de cooperación que amplíen las capacidades de la empresa y favorezcan la participación de otros agentes en la creación de valor socioambiental.

2.4. Contribución potencial a los ODS: indicadores y limitaciones

La vinculación de la iniciativa con los ODS 15, 11, 8 y 17 permite identificar diferentes ámbitos de contribución potencial. Sin embargo, para valorar su aportación al desarrollo sostenible será necesario traducir estos objetivos generales en resultados esperados y mecanismos de seguimiento adaptados a la escala de los servicios propuestos.

Como señalan Cugueró-Escofet y Urarte Gómez (2020), la integración de los ODS en la actividad empresarial requiere relacionarlos con la estrategia y la gestión de las organizaciones. En el caso analizado, ello supone definir qué cambios ambientales, sociales y organizativos se pretende conseguir, cómo podrían medirse y qué recursos serían necesarios para realizar su seguimiento.

Los indicadores oficiales de Naciones Unidas permiten evaluar el progreso hacia las metas de la Agenda 2030, pero no siempre son directamente aplicables a una intervención empresarial de escala local. Por este motivo, se propone una selección preliminar de indicadores propios del proyecto, vinculados temáticamente con las metas identificadas y sujetos a revisión durante el desarrollo del Plan de Empresa Sostenible.

Tabla 2. Propuesta preliminar de indicadores de seguimiento

ODS y metas relacionadas Contribución potencial Indicadores propuestos para el proyecto
ODS 15
Metas 15.1 y 15.5
Conservación y mejora de las condiciones ecológicas. Evolución de la riqueza de especies vegetales;
Presencia de grupos de fauna seleccionados;
Superficie con actuaciones de mejora de hábitats.
ODS 11
Metas 11.6 y 11.7
Mejora ambiental de espacios urbanos y
compatibilidad con su uso social.
Superficie vegetada creada o recuperada; Cantidad de residuos vegetales generados y proporción destinada a aprovechamiento Supervivencia del arbolado plantado;
Accesibilidad y valoración de las personas usuarias, cuando corresponda;
ODS 8
Metas 8.4, 8.5 y 8.8
Trabajo decente, participación laboral
y uso eficiente de recursos.
Horas de formación por trabajador;
Porcentaje de propuestas del personal valoradas e incorporadas a las decisiones operativas; Porcentaje de propuestas no incorporadas con registro de motivo;
Consumo de recursos por superficie intervenida.
ODS 17
Meta 17.17
Cooperación con agentes del territorio. Alianzas con objetivos y compromisos definidos;
Proyectos desarrollados conjuntamente;
Grado de participación de las entidades colaboradoras.

Fuente: elaboración propia a partir de las metas de la Agenda 2030 (Naciones Unidas, 2015). Los indicadores presentados son propuestas preliminares de seguimiento de la iniciativa y no corresponden a los indicadores oficiales de Naciones Unidas.

2.4.1. Alcance y limitaciones de la evaluación

La selección de indicadores deberá ajustarse a las características de cada intervención. En materia de biodiversidad, por ejemplo, el incremento de la superficie vegetada o el número de árboles plantados constituyen medidas de actividad, pero no demuestran por sí solos una mejora ecológica. Para evaluar resultados será necesario considerar aspectos como la supervivencia de las plantaciones, la evolución de los hábitats y los cambios observados en determinados grupos de especies, siempre que existan condiciones técnicas para realizar un seguimiento adecuado.

Del mismo modo, la dimensión social no debería evaluarse exclusivamente mediante el número de actividades participativas o de entidades colaboradoras. Desde la perspectiva de la ESS, será importante analizar si los mecanismos establecidos permiten una participación significativa en las decisiones, favorecen unas condiciones laborales adecuadas y generan relaciones de cooperación con beneficios identificables para los agentes implicados (Huerta Molina, 2022; Renau Cano, 2026).

La evaluación también presenta limitaciones metodológicas. Los cambios ecológicos pueden requerir periodos de observación prolongados y verse afectados por factores externos, como las condiciones meteorológicas, las características del entorno o las intervenciones realizadas por otros agentes. Asimismo, algunas mediciones pueden exigir conocimientos especializados, recursos económicos y procedimientos de seguimiento que todavía no se han definido. Por ello, deberán priorizarse indicadores proporcionados a la escala y los recursos de cada actuación, estableciendo una situación inicial de referencia siempre que resulte posible.

Finalmente, la Agenda 2030 constituye el marco temporal vigente de los ODS, pero la continuidad de los servicios y de sus efectos ambientales y sociales puede extenderse más allá de ese horizonte. En consecuencia, la propuesta debería plantear objetivos y sistemas de seguimiento que permitan valorar su evolución a medio y largo plazo, sin depender exclusivamente del calendario internacional.

En esta fase, la contribución de la iniciativa a los ODS debe entenderse como una hipótesis razonada de generación de valor socioambiental. Su alcance real dependerá de la definición del modelo de servicio, la participación de los agentes implicados, la disponibilidad de recursos y los resultados obtenidos. Estos elementos deberán analizarse en las siguientes fases del proyecto para determinar si la propuesta puede convertirse en una iniciativa de intraemprendimiento viable y coherente con los principios de la Economía Social y Solidaria.

3. Análisis del mercado social y del mercado capitalista

3.1. Alcance y criterios del análisis

Este capítulo examina cómo se responde actualmente a las necesidades de mantenimiento y mejora de la biodiversidad en espacios verdes públicos y privados, considerando soluciones presentes tanto en el mercado capitalista como en el mercado social. El análisis se centra en Cataluña, con especial atención al entorno de Barcelona, y comprende servicios de mantenimiento ecológico, mejora y renaturalización de espacios existentes y creación de nuevas superficies vegetadas.

La distinción entre mercado capitalista y mercado social requiere diferenciar la naturaleza de las organizaciones de los circuitos económicos en los que participan. Renau Cano (2026) explica que las entidades de la ESS pueden ofrecer bienes y servicios en el mercado capitalista, mientras que el mercado social articula flujos económicos y de satisfacción de necesidades bajo criterios y valores de la ESS. Asimismo, distingue las prácticas comunitarias, que resuelven necesidades colectivamente mediante autogestión y fuera del intercambio mercantil. Por ello, el análisis considerará tanto las características de los operadores como las relaciones mediante las que se prestan los servicios, sin equiparar automáticamente la pertenencia a la ESS con la participación en el mercado social.

Se seleccionan casos por su pertinencia territorial, la relación de sus servicios con la iniciativa y la disponibilidad de información contrastable. La selección incluye empresas convencionales de mantenimiento y jardinería, operadores especializados en gestión ecológica y renaturalización y entidades de la Economía Social y Solidaria con actividad relacionada. Se trata de una aproximación exploratoria, orientada a identificar respuestas relevantes y aprendizajes para el proyecto, sin pretensión de representar exhaustivamente el sector.

Los casos se comparan atendiendo al alcance de los servicios, los clientes a los que se dirigen, las actuaciones de biodiversidad y sus mecanismos de seguimiento, las prácticas laborales y de participación y las relaciones de cooperación territorial. Se distingue entre servicios anunciados, actuaciones documentadas y resultados evaluados. Cuando la información disponible no permite valorar una dimensión, se señala esta limitación, sin interpretar la falta de información pública como ausencia de la práctica.

El análisis permite identificar competidores potenciales, capacidades complementarias y posibles colaboradores. A partir de esta comparación se valoran oportunidades y condicionantes para la nueva línea de servicios, manteniendo como hipótesis su posible diferenciación. El estudio de los intereses, las expectativas y las relaciones de poder de los agentes implicados se desarrollará en el capítulo siguiente mediante la MGIDI.

3.2. Soluciones actuales y competencia potencial: empresas convencionales y entidades de la ESS

Las necesidades de mantenimiento y mejora de espacios verdes reciben actualmente respuestas de empresas de servicios integrales, operadores especializados en restauración y naturalización y entidades con finalidad sociolaboral. Estas organizaciones pueden coincidir en servicios y clientes, aunque difieran en sus objetivos, formas de organización y relaciones con el territorio.

Para interpretar esta diversidad es necesario distinguir la naturaleza de las organizaciones de los circuitos económicos en los que participan. Renau Cano (2026) explica que las entidades de la Economía Social y Solidaria también pueden ofrecer sus servicios en el mercado capitalista. Por ello, considerar una entidad como competidor potencial no implica clasificarla como empresa capitalista ni determina que sus intercambios formen parte del mercado social.

Se seleccionan cuatro casos por su correspondencia con diferentes componentes de la iniciativa: mantenimiento continuado, mejora ecológica, naturalización, creación de superficies vegetadas e inclusión sociolaboral. La selección es exploratoria y combina información sobre la oferta con documentación de servicios y actuaciones concretas.

Tabla 3: Soluciones y capacidades documentadas en los operadores analizados.

Operador Servicios y capacidades documentadas Dimensión social y participativa documentada Implicaciones para la iniciativa
Ambitec–Sorigué Mantenimiento y rehabilitación de zonas verdes, arboricultura,
paisajismo y cubiertas verdes. El contrato de Parla de 2021
contemplaba una naturalización gradual; el servicio de Tarragona
iniciado en 2025 incorpora especialización técnica y gestión digital.
La presentación del contrato de Parla reconoce la aceptación
ciudadana como condicionante de la naturalización, sin detallar
mecanismos de decisión compartida.
Competencia en mantenimiento y transformación de espacios.
Las plantaciones, la naturalización o la digitalización no
bastarían por sí solas para diferenciarse.
Talher Mantenimiento de espacios públicos y privados, servicios
forestales, recuperación ambiental y educación ambiental.
Documenta servicios municipales y el mantenimiento del
campus de IESE en Barcelona.
La declaración ambiental del servicio de Cáceres de 2022
describe un protocolo de participación del personal, reuniones,
sugerencias y coordinación de la comunicación ambiental.
Competencia con capacidades ambientales y educativas.
La propuesta deberá concretar qué alcance tendría la
participación y cómo se evaluarían sus resultados.
Naturalea Restauración y naturalización, planificación del mantenimiento
y bioingeniería. Publica un estudio de 2022–2023 sobre la
estructura y las comunidades vegetales de 22 entramados
en 17 localidades catalanas.
Las fuentes seleccionadas no permiten valorar suficientemente
la participación laboral ni la distribución del valor generado.
Competencia especializada y posible complementariedad técnica.
La evaluación ecológica ya cuenta con referentes y debe
adaptarse al tipo de intervención.
Trinijove Mantenimiento de zonas verdes públicas y privadas, creación
de jardines, riego y recuperación de espacios degradados.
Finalidad de inserción sociolaboral. Su memoria de 2024
documenta acompañamiento y formación en su centro especial
de trabajo, sin desagregar suficientemente estos resultados
para jardinería.
Competencia potencial y posible cooperación. La inclusión
requiere capacidades de acompañamiento y condiciones
organizativas específicas.

Fuente: elaboración propia a partir de Sorigué (2026, 2021, 2023, 2025), Talher (s. f.-a, s. f.-b, s. f.-c, 2023), Naturalea (s. f.-a, s. f.-b, 2023) y Fundació Privada Trinijove (s. f.-a, s. f.-b, 2025).

Nota. La información corresponde a documentos de distinto alcance y fecha; no constituye una evaluación exhaustiva del desempeño de las organizaciones. La falta de evidencia en las fuentes seleccionadas no implica ausencia de una práctica.

3.2.1. Lectura crítica de las soluciones existentes

La comparación muestra que los componentes técnicos de la iniciativa cuentan con respuestas en el sector. Ambitec–Sorigué incorpora actuaciones de naturalización y creación de infraestructura verde; Talher combina mantenimiento con capacidades forestales y educativas; y Naturalea aporta especialización y evaluación de intervenciones. En consecuencia, el proyecto no debería fundamentarse en una supuesta ausencia de soluciones ambientales.

También existen respuestas sociales y participativas. Trinijove vincula su actividad con la inserción sociolaboral, mientras que Talher documenta mecanismos de participación ambiental del personal en un servicio concreto. Estos casos aconsejan evitar una separación simplificada entre empresas convencionales que aportan capacidades técnicas y entidades sociales que aportan valor social.

No obstante, las evidencias tienen alcances diferentes. Un compromiso de naturalización no demuestra que se hayan alcanzado resultados ecológicos; una herramienta digital de control de trabajos no equivale a un seguimiento de biodiversidad; y un protocolo de participación no permite determinar por sí solo cuánto influyen las aportaciones del personal en las decisiones. Del mismo modo, los resultados generales de inserción de una entidad no pueden atribuirse automáticamente a su actividad de jardinería.

Estas diferencias no deben interpretarse como carencias demostradas de los operadores, sino como límites de la información disponible y cuestiones relevantes para profundizar en el análisis. Permiten identificar qué aspectos necesitaría definir y documentar la nueva línea de servicios.

3.2.2. Competencia, complementariedad y cooperación

La relación con los operadores analizados dependerá del alcance de cada encargo. Las empresas de mantenimiento integral pueden competir por contratos continuados; los especialistas en restauración pueden coincidir en actuaciones concretas o complementar capacidades técnicas; y las entidades de inserción pueden prestar servicios similares o participar en proyectos compartidos.

Desde la perspectiva de la ESS, esta diversidad invita a analizar tanto la competencia como las posibilidades de cooperación. Una colaboración requeriría objetivos compartidos, responsabilidades y condiciones económicas acordadas, así como reconocimiento de las aportaciones de cada participante. Contratar puntualmente a una entidad social no bastaría, por sí solo, para acreditar una relación de cooperación solidaria.

La hipótesis que se plantea explorar es una prestación continuada que conecte diagnóstico, objetivos ecológicos adaptados y seguimiento proporcionado con participación efectiva del personal y cooperación territorial. Su posible diferenciación no radicaría en presentar estos elementos como inéditos, sino en cómo se integran y funcionan en un servicio concreto. La demanda, la viabilidad y el alcance de estos compromisos deberán contrastarse durante el desarrollo del Plan de Empresa Sostenible.

3.3. Mercado social, cooperación y respuestas comunitarias

La respuesta a la problemática también comprende redes de economía solidaria y experiencias de gestión comunitaria que movilizan recursos y conocimientos para cuidar los espacios verdes. Su función puede ser complementaria a la prestación profesional, sin que todas estas iniciativas constituyan competidores comerciales.

3.3.1. Redes de economía solidaria y evaluación de prácticas

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) constituye una referencia para estudiar la articulación del mercado social en Cataluña. Su informe de 2022 utiliza información de Pam a Pam y del Balanç Social para analizar las prácticas de las organizaciones y el funcionamiento del ecosistema (Xarxa d’Economia Solidària, 2022).

Estas herramientas permiten ampliar los criterios de selección de colaboradores: además de especialización y proximidad, pueden examinarse participación, transparencia, calidad del trabajo y cooperación. También aportan referencias para formular preguntas de evaluación, sin atribuir a la nueva línea una acreditación ni asumir su pertenencia al mercado social.

Este planteamiento conecta con la Carta de Principios de la Economía Solidaria, que orienta las organizaciones y sus relaciones mediante la equidad, el trabajo digno, la sostenibilidad ecológica, la cooperación, el reparto justo de la riqueza y el compromiso con el entorno (REAS Red de Redes, 2022).

3.3.2. Innovación ambiental desde entidades con finalidad social

El proyecto de gestión sostenible y biodiversidad de espacios verdes promovido por la Fundació Privada per la Inclusió Laboral Àuria plantea evolucionar desde la jardinería tradicional hacia servicios de biodiversidad y naturalización, incluyendo actuaciones sobre espacios existentes y de nueva creación (Programa d’Economia Social, 2026).

La referencia muestra que la conexión entre finalidad social e innovación ambiental ya está siendo explorada. Refuerza la necesidad de precisar la aportación del proyecto sin presentar esa combinación como inédita. No obstante, la ficha describe objetivos previstos: no permite dar por demostrados sus resultados, su viabilidad comercial ni su participación en circuitos concretos de mercado social.

3.3.3. Gestión compartida del verde urbano

El programa «Mans al verd» de Barcelona promueve la implicación de ciudadanía, entidades y empresas en el cuidado del verde urbano. Incluye experiencias de gestión compartida y mantenimiento voluntario de alcorques. En marzo de 2026, el Ayuntamiento comunicó la asignación de 329 parcelas de huertos municipales a personas mayores y entidades sin ánimo de lucro (Ajuntament de Barcelona, 2026).

Estas experiencias permiten estudiar participación, aprendizaje y cuidado colectivo, aunque no equivalen a mantenimiento profesional ni acreditan por sí solas mejoras de biodiversidad. Tampoco la participación en un programa municipal demuestra pertenencia a la ESS.

Para la iniciativa, sugieren la posibilidad de combinar acompañamiento técnico y participación voluntaria en actuaciones delimitadas. Esta colaboración debería ser accesible y compatible con las responsabilidades profesionales, sin sustituir empleo remunerado ni trasladar obligaciones a la comunidad sin recursos suficientes.

3.3.4. Aprendizajes para el proyecto

Las redes solidarias, las entidades prestadoras y las iniciativas comunitarias cumplen funciones distintas. Su interés reside en identificar prácticas aplicables: evaluación social, cooperación, participación y vinculación territorial.

Incorporarlas a una empresa convencional exigiría reconocer las diferencias de recursos y poder, acordar responsabilidades y comprobar quién participa y quién se beneficia. La coherencia con la ESS dependerá de esas prácticas, no únicamente de la identidad de los colaboradores.

3.4. Oportunidades y condicionantes para la propuesta de intraemprendimiento

El análisis permite plantear oportunidades tanto en el ámbito privado como en el público. Su existencia no demuestra todavía la viabilidad de la iniciativa, pero fundamenta cuestiones que deberán investigarse en las siguientes fases del PES.

3.4.1. Posible evolución de las necesidades privadas

Los compromisos empresariales vinculados a la Agenda 2030 y las expectativas de clientes, financiadores y otros grupos de interés podrían favorecer actuaciones ambientales sobre instalaciones privadas.

La Comisión Europea (2025) reconoce las solicitudes de información sobre sostenibilidad que reciben las pymes de grandes empresas y entidades financieras. Este contexto permite formular una hipótesis de interés por servicios que conecten actuaciones y resultados documentados, pero no demuestra demanda de jardinería orientada a biodiversidad. Los ODS tampoco imponen su contratación.

Será necesario identificar clientes con espacios adecuados, necesidades reconocidas y disposición a destinar recursos, distinguiendo el interés general por la sostenibilidad de una decisión de compra.

3.4.2. Una base operativa para desarrollar el servicio

El análisis de la oferta técnica anonimizada presentado en el capítulo 1 identifica brigadas, planificación estacional, supervisión y herramientas digitales de registro. Estos elementos permiten estudiar el desarrollo de la iniciativa sobre capacidades existentes, previa comprobación de su disponibilidad.

La oferta contempla alternativas de renovación vegetal y mejoras sujetas a aprobación técnica. Existe, por tanto, un cauce documental para proponer intervenciones, aunque no acredita su aceptación ni incorporación contractual.

La diferencia entre el control operativo y los objetivos ambientales cuantificados no identificados justifica explorar cómo complementar el servicio. Para ello deberán definirse métodos, responsables, competencias y costes adicionales; disponer de una aplicación de gestión no garantiza su adecuación al seguimiento ecológico.

3.4.3. Oportunidades en la contratación pública

La contratación pública delimita las intervenciones, pero también puede incentivar propuestas ambientales mediante criterios de calidad y mejoras previstas en la licitación.

El informe de necesidades del mantenimiento de parques y jardines de Esparreguera de 2025 contempla formación ambiental dentro de la jornada, incluyendo biodiversidad, y medidas ambientales adicionales con indicadores de seguimiento. El expediente está reservado a centros especiales de empleo, por lo que sirve como referencia de criterios de demanda pública, sin constituir acceso directo para la empresa convencional (Ajuntament d’Esparreguera, 2025).

Como ejemplo complementario, el anuncio de creación de refugios climáticos en dos escuelas de La Llagosta contempla mejoras de naturalización superiores a las actuaciones básicas, con propuestas valoradas económicamente y puntuación definida. Se trata de obras, por lo que su aplicación al mantenimiento debe analizarse separadamente (Ajuntament de la Llagosta, 2025).

El artículo 145.7 de la Ley 9/2017 exige especificar las condiciones de las mejoras y vincularlas al objeto contractual. La oportunidad consiste, por tanto, en identificar licitaciones accesibles con margen para propuestas compatibles, distinguiendo las prestaciones adicionales de la valoración de la calidad técnica. Sus costes deberán quedar cubiertos por la oferta, sin asumir una remuneración adicional.

3.4.4. Integración de objetivos ecológicos y prácticas ESS

El mantenimiento continuado permite plantear diagnóstico inicial, objetivos adaptados, seguimiento y ajustes. Las actuaciones de renaturalización o creación de superficies vegetadas se incorporarían cuando resultaran justificadas y compatibles con el uso y la seguridad.

Los indicadores deberán ser proporcionados a los recursos y partir de una referencia inicial. Contabilizar plantaciones o superficie intervenida, registra actividad, pero no demuestra por sí solo mejora ecológica.

Desde la ESS, será igualmente necesario definir ámbitos efectivos de participación. Renau Cano (2026) destaca la gobernanza y las relaciones entre agentes, mientras que REAS Red de Redes (2022) orienta hacia trabajo digno, cooperación y compromiso territorial.

Estos referentes podrían concretarse en participación del personal en el diagnóstico, determinadas decisiones operativas y revisión de resultados, asignando tiempo y procedimientos de respuesta. Las colaboraciones externas requerirían acuerdos equilibrados sobre tareas, remuneración y beneficios.

3.4.5. Condicionantes y próximos pasos

La viabilidad deberá considerar conjuntamente personal, formación, materiales, seguimiento y coordinación. Reducir una labor no implica ahorro neto: otras pueden exigir más dedicación. También deberán atenderse la estacionalidad, la continuidad del servicio y las incidencias.

El respaldo empresarial será decisivo para concretar autonomía, recursos y compromisos participativos. Incorporar prácticas inspiradas en la ESS no transformaría automáticamente la naturaleza de la empresa.

Se plantea, en consecuencia, explorar una prestación que integre mejora ecológica evaluable, participación efectiva y cooperación territorial. Los siguientes pasos serán contrastar necesidades, delimitar un piloto y estimar recursos y costes. La MGIDI permitirá identificar expectativas y relaciones de poder que pueden facilitar o limitar su desarrollo.

4. Análisis de grupos de interés a través de la Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI)

4.1. Enfoque y criterios de elaboración

La nueva línea de servicios afectaría a personas y organizaciones con expectativas, recursos y capacidades de decisión diferentes. Su análisis requiere considerar tanto a quienes autorizan o contratan la actividad como a quienes ejecutan los trabajos, utilizan los espacios o reciben sus efectos.

Renau Cano (2026) propone superar un análisis de grupos de interés basado exclusivamente en su influencia. La Matriz de Grupos de Interés Democrática e Inclusiva (MGIDI) incorpora tres dimensiones: poder, impacto y posibilidad de participación. Su finalidad es orientar la distribución del poder y facilitar la intervención de los colectivos más afectados, especialmente cuando encuentran barreras para participar.

En este proyecto, el poder se entiende como la capacidad de influir en decisiones, recursos y resultados. El impacto expresa cómo podría verse afectado cada agente por la nueva línea. La posibilidad de participación considera su interés y capacidad real para intervenir, atendiendo a factores como disponibilidad, acceso a información, apoyos y condiciones organizativas.

El poder y la posibilidad de participación se estiman a partir de la posición de los agentes en la organización y los servicios existentes; el impacto corresponde al desarrollo previsto de la iniciativa. Las categorías alta, media y baja son valoraciones cualitativas preliminares, no resultados de una medición. Se justifican mediante la autoridad sobre recursos y decisiones, los cambios previsibles en tareas o usos y las barreras para participar.

La matriz se apoya en el análisis sectorial y de la oferta técnica anonimizada. Los intereses atribuidos y las valoraciones deberán contrastarse mediante consultas y entrevistas una vez delimitado el servicio piloto. No representan opiniones recogidas directamente ni compromisos aceptados por la empresa, sus clientes o posibles colaboradores.

4.2. Matriz de grupos de interés

Tabla 4a: MGIDI. Agentes internos y clientes.

Agente e intereses por contrastar Poder de partida Impacto previsto Posibilidad de participación de partida Objetivo de participación Mecanismos propuestos
Dirección y responsables económicos.
Viabilidad, control de riesgos, calidad y desarrollo comercial.
Alto: autorizan recursos y alcance organizativo. Medio, revisable según inversión y riesgo. Alta, condicionada por sus prioridades. Obtener respaldo sin concentrar todas las decisiones en la dirección. Acordar recursos, responsabilidades y decisiones compartidas; explicar los criterios utilizados y rendir cuentas al equipo.
Responsables técnicos y mandos intermedios.
Calidad, cumplimiento, coordinación y cargas asumibles.
Medio-alto: convierten los objetivos en planificación y supervisión. Alto: nuevas competencias y responsabilidades. Media-alta, limitada por la carga operativa. Incorporar su conocimiento sin que sustituyan la voz del personal de campo. Planificación conjunta, tiempo de coordinación y representación diferenciada de mandos y brigadas.
Personal de jardinería y brigadas especializadas adscritas.
Seguridad, estabilidad, formación, reconocimiento y organización viable.
Bajo-medio: conocimiento práctico con autoridad formal limitada. Alto: cambios en labores, exigencias y organización. Media: turnos, dispersión y jerarquía pueden dificultarla. Reforzar su influencia en diagnóstico, tareas y evaluación. Sesiones dentro de jornada, representación de perfiles diversos y respuesta documentada a propuestas.
Representación legal de las personas trabajadoras, cuando exista.
Derechos, equidad y condiciones laborales.
Medio: representación e interlocución. Medio-alto, según los cambios laborales. Media-alta, si recibe información anticipada. Incorporar la perspectiva laboral respetando sus competencias. Información y participación mediante los cauces correspondientes, sin sustituirlos por consultas informales.
Calidad y medio ambiente, PRL, recursos humanos y compras.
Cumplimiento, coherencia y recursos adecuados.
Medio: influyen en requisitos y controles. Medio: nuevas funciones de apoyo. Media: dedicación compartida con otras actividades. Coordinar criterios ambientales, laborales y de aprovisionamiento. Definir responsables y procedimientos de formación, prevención, seguimiento y selección de colaboradores.
Administraciones contratantes y responsables municipales.
Calidad pública, seguridad, cumplimiento y control presupuestario.
Alto: establecen y supervisan condiciones contractuales. Medio-alto, según el alcance del servicio. Media: condicionada por procedimientos y recursos. Acordar objetivos y seguimiento sin sustituir la participación de usuarios. Reuniones técnicas, indicadores acordados y aprobación documentada de actuaciones dentro del marco contractual.
Propiedad y gestores de espacios privados.
Funcionalidad, seguridad, coste y objetivos ambientales.
Alto: autorizan actuaciones y presupuesto. Medio-alto, según intervención e inversión. Media-alta, según prioridades y estructura. Contrastar necesidades y compromisos asumibles. Diagnóstico compartido, alternativas con costes y resultados esperados y revisión periódica de acuerdos.

Fuente: elaboración propia a partir de Renau Cano (2026) y del análisis preliminar del proyecto.

Nota. Las tablas 4a y 4b constituyen una única matriz dividida para facilitar su lectura. Las valoraciones son hipótesis sujetas a contraste. Los grupos pueden solaparse; su diferenciación permite reconocer posiciones y necesidades específicas.

Tabla 4b: MGIDI. Agentes territoriales y colectivos afectados.

Agente e intereses por contrastar Poder de partida Impacto previsto Posibilidad de participación de partida Objetivo de participación Mecanismos propuestos
Personas usuarias y vecindario próximo.
Accesibilidad, confort, seguridad y calidad ambiental.
Bajo-medio: influencia variable e indirecta. Medio-alto, según uso y proximidad. Media-baja: barreras de información, horarios y canales. Incorporar sus necesidades antes de cambios relevantes. Consultas accesibles y encuentros en el espacio, con devolución de resultados y autorización del titular.
Personas con discapacidad y otros usuarios con barreras de acceso o participación.
Uso autónomo, seguridad e información comprensible.
Bajo, si no existe representación efectiva. Potencialmente alto ante cambios de recorridos o usos. Baja-media, según accesibilidad y apoyos. Evitar que una consulta general invisibilice sus necesidades. Formatos accesibles, apoyos y participación directa o mediante entidades representativas.
Entidades de inserción y de la ESS potencialmente colaboradoras.
Remuneración adecuada, autonomía, estabilidad y respeto a su misión.
Medio-bajo, según especialización y negociación. Medio-alto, si comprometen actividad y recursos. Media: capacidad limitada de coordinación. Construir relaciones equilibradas y diseño compartido. Acordar alcance, precios, plazos, recursos de coordinación, reconocimiento y evaluación conjunta.
Personas trabajadoras de entidades colaboradoras, especialmente en itinerarios de inserción.
Trabajo digno, apoyos, formación y desarrollo.
Bajo: relación indirecta con la promotora. Alto, si participan en el servicio. Baja-media: posibles barreras comunicativas y de dependencia. Incorporar su voz sin limitarse a consultar a sus responsables. Espacios accesibles, acompañamiento y canales confidenciales, coordinados con su entidad.
Entidades ambientales, comunitarias y asociaciones locales.
Conservación, necesidades territoriales y continuidad.
Bajo-medio, según conocimiento y representatividad. Medio, variable según vinculación. Media: disponibilidad y recursos limitados. Reconocer el conocimiento local y acordar una participación viable. Definir funciones y recursos; distinguir trabajo profesional y voluntariado y evitar cargas no acordadas.
Especialistas y centros de conocimiento.
Rigor, utilidad de los datos y colaboración técnica.
Medio en decisiones técnicas; limitado en las empresariales. Bajo-medio, según compromiso. Media, condicionada por financiación y disponibilidad. Incorporar conocimiento especializado sin desplazar otros saberes. Métodos, entregables, remuneración cuando corresponda y uso de datos acordados.
Proveedores y gestores de restos vegetales.
Planificación, especificaciones claras y condiciones económicas.
Bajo-medio, según alternativas disponibles. Medio, si cambian compras o gestión de materiales. Media, mediante interlocución comercial. Asegurar condiciones responsables y trazabilidad. Criterios verificables, previsión de suministros, pago adecuado y datos de materiales y destinos.
Ecosistemas, fauna y flora afectados.
Conservación de hábitats y procesos ecológicos.
Sin poder directo. Potencialmente alto, según intervención. Sin participación directa. Considerar sus intereses en las decisiones y evitar efectos adversos. Diagnóstico, criterios ecológicos, asesoramiento especializado y seguimiento con revisión de actuaciones.
Generaciones futuras.
Conservación de recursos, calidad ambiental y beneficios duraderos.
Sin poder directo sobre el proyecto actual. Variable y a largo plazo. Sin participación directa. Incorporar consecuencias que superan el horizonte contractual. Valorar durabilidad, necesidades futuras de mantenimiento y efectos acumulados; conservar registros de decisiones y resultados.

Fuente: elaboración propia a partir de Renau Cano (2026) y del análisis preliminar del proyecto.

Nota. Las valoraciones son hipótesis sujetas a contraste. Los grupos pueden solaparse. La consideración de ecosistemas y generaciones futuras es una adaptación propia al carácter socioambiental de la iniciativa, no una categoría exigida expresamente por el modelo de referencia.

4.3. Relaciones de poder, tensiones y prioridades

La matriz identifica una concentración inicial de poder en dirección y clientes, por su autoridad para asignar recursos y aprobar actuaciones. Sin embargo, ese poder no implica necesariamente que reciban el mayor impacto. El personal directamente adscrito podría experimentar cambios importantes en tareas, competencias y organización con una influencia formal menor. Desde la lógica de la MGIDI, esta diferencia justifica reforzar su intervención.

La participación tampoco puede depender únicamente de la disponibilidad para asistir a reuniones. Los turnos, la dispersión de centros, las responsabilidades de cuidados o las barreras comunicativas pueden limitarla. Será necesario adaptar horarios y formatos, asignar tiempo dentro de la jornada y comprobar qué perfiles quedan fuera.

Entre las tensiones previsibles destacan las siguientes:

  • Preferencias estéticas y objetivos ecológicos. Una modificación de siegas o vegetación puede entrar en conflicto con expectativas sobre apariencia, visibilidad o uso. Deberían acordarse zonas, criterios de aceptación y mecanismos de revisión, incorporando necesidades de usuarios y argumentos técnicos.
  • Participación y presión operativa. El seguimiento y la deliberación pueden quedar relegados si se añaden a una planificación sin recursos. Su viabilidad requiere tiempo asignado y revisión de cargas, evitando que dependan de disponibilidad personal no remunerada.
  • Exigencias empresariales y capacidad de los colaboradores. La empresa promotora podría disponer de mayor poder negociador que pequeñas entidades. Los acuerdos deberían evitar trasladarles costes, incertidumbre y coordinación sin remuneración o recursos suficientes.
  • Resultados inmediatos y efectos a largo plazo. La satisfacción del cliente o el cumplimiento de trabajos no permiten valorar por sí solos la evolución ecológica. Será necesario considerar plazos de implantación, mantenimiento futuro y posibles efectos adversos.

Estas tensiones son hipótesis de análisis, no conflictos observados. Su identificación permite orientar las consultas posteriores y anticipar acuerdos necesarios.

En los espacios públicos o privados, los usuarios no constituyen un grupo homogéneo. Una consulta general puede dejar fuera a personas con barreras físicas, digitales, lingüísticas o de disponibilidad. Del mismo modo, las entidades colaboradoras no representan automáticamente todas las expectativas de sus trabajadores. La participación deberá combinar interlocución organizativa y espacios donde las personas afectadas puedan expresarse directamente.

4.4. Aplicación al desarrollo de la iniciativa

Huerta Molina (2022) identifica la participación, la cooperación y el arraigo territorial entre los elementos relevantes de la economía social y cooperativa. Estos referentes permiten orientar el proyecto, aunque su incorporación a una empresa convencional deberá reconocer los límites de su estructura de propiedad y decisión.

Como mecanismo inicial, podría estudiarse un equipo de seguimiento del piloto con presencia de personal de campo, responsables técnicos y dirección. El cliente y los colaboradores participarían en los asuntos correspondientes a sus responsabilidades. Para determinadas actuaciones, podrían incorporarse usuarios y entidades del territorio.

Antes de constituir este espacio sería necesario delimitar las decisiones abiertas a información, consulta, colaboración o acuerdo compartido. Por ejemplo, el personal podría intervenir en la planificación de observaciones y determinadas tareas, mientras que la aprobación presupuestaria y las obligaciones contractuales permanecerían en los órganos competentes. Si una propuesta no se acepta, debería comunicarse una respuesta justificada.

La participación requiere información comprensible, tiempo, accesibilidad y trazabilidad de las decisiones. Su evaluación podría considerar la diversidad de perfiles presentes, las barreras detectadas, las propuestas respondidas y los cambios introducidos. El número de reuniones sería insuficiente para determinar si existe influencia efectiva.

La matriz deberá revisarse al seleccionar el piloto y consultar a los agentes. Ese contraste permitirá ajustar los intereses atribuidos, los niveles de impacto y los mecanismos viables. Su función será orientar decisiones y valorar hasta dónde pueden incorporarse prácticas democráticas e inclusivas, sin asumir que su formulación transforma automáticamente la empresa en una entidad de la ESS.

5. Bibliografía

Agencia Europea de Medio Ambiente. (2022). Who benefits from nature in cities? Social inequalities in access to urban green and blue spaces across Europe. https://doi.org/10.2800/041176

Ajuntament de Barcelona. (s. f.). Gestió ecològica i naturalització. https://ajuntament.barcelona.cat/espaisverds/ca/gestio-i-manteniment/gestio-dels-espais-verds/gestio-ecologica-i-naturalitzacio

Ajuntament de Barcelona. (2026). Adjudicadas las parcelas de los huertos urbanos para personas mayores y entidades. Consorci de l’Habitatge de Barcelona. https://www.consorcihabitatge.barcelona/es/noticias/adjudicadas-las-parcelas-de-los-huertos-urbanos-para-personas-mayores-y-entidades-1609482

Ajuntament d’Esparreguera. (2025). Servei de manteniment de jardineria dels parcs, jardins, espais verds municipals i jardineres del municipi d’Esparreguera: Informe de necessitats [Expediente 3106-5415/2025]. https://contractaciopublica.cat/portal-api/descarrega-document/301601764/541B1627B3313AE5A1C5CFB09B9644E9

Ajuntament de la Llagosta. (2025). Anunci: Procediment de contractació per a l’adjudicació del contracte d’obres per a la creació de refugis climàtics a dues escoles de la Llagosta [Expediente 1681/2025]. https://contractaciopublica.cat/portal-api/descarrega-document/301282082/2166D320F8F31778A23B7374990D6D26

Comisión Europea. (2020). Estado de la naturaleza en la Unión Europea: Informe sobre el estado y las tendencias de las especies y los tipos de hábitats protegidos por las Directivas sobre aves y hábitats durante el período 2013–2018 . https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:52020DC0635

Comisión Europea. (2025). Commission presents voluntary sustainability reporting standard to ease burden on SMEs. https://finance.ec.europa.eu/publications/commission-presents-voluntary-sustainability-reporting-standard-ease-burden-smes_en

Cugueró-Escofet, N., & Urarte Gómez, S. (2020). Objectivos de desarrollo sostenible (ODS) en las empresas. Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Fraga, P., Muñiz, J., & Trias, M. (2025). Guia d’ambientalització del jardí resilient mediterrani. Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Generalitat de Catalunya. https://mediambient.repositori.gencat.cat/handle/20.500.14343/400

Fundació Privada Trinijove. (s. f.-a). Empresa. https://trinijove.org/es/empresa/

Fundació Privada Trinijove. (s. f.-b). Jardineria. https://trinijove.org/es/servei-de-jardineria/

Fundació Privada Trinijove. (s. f.-c). Memòria anual Trinijove: Any 2024. https://trinijove.org/wp-content/uploads/2025/04/memoria_trinijove_2024_cat_min.pdf

Hu, X., & Lima, M. F. (2024). The association between maintenance and biodiversity in urban green spaces: A review. Landscape and Urban Planning, 251, artículo 105153. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2024.105153

Huerta Molina, A. (2022). La economía social y cooperativa: Empresas y organizaciones que aportan valor y valores (2.ª ed.) Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, por la que se transponen al ordenamiento jurídico español las Directivas del Parlamento Europeo y del Consejo 2014/23/UE y 2014/24/UE, de 26 de febrero de 2014. Boletín Oficial del Estado, 272, de 9 de noviembre de 2017. https://www.boe.es/eli/es/l/2017/11/08/9

MSCI. (2026). Global Industry Classification Standard (GICS®) methodology [Edición de abril de 2026]. https://www.msci.com/indexes/documents/methodology/1_MSCI_Global_Industry_Classification_Standard_GICS_Methodology_20250220.pdf

Naciones Unidas. (2015). Transformar nuestro mundo: La Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible [Resolución A/RES/70/1]. https://unctad.org/system/files/official-document/ares70d1_es.pdf

Naciones Unidas, División de Estadística. (2025). Marco de indicadores mundiales para los Objetivos de Desarrollo Sostenible y metas de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible [Versión posterior a la revisión de 2025]. https://unstats.un.org/sdgs/indicators/Global-Indicator-Framework-after-2025-review-Spanish.pdf

Naturalea. (s. f.-a). Bioingeniería, paisajes, proyectos, técnicas, soluciones y asesoramiento. https://naturalea.eu/es/

Naturalea. (s. f.-b). Plan de conservación y mantenimiento de los ríos urbanos de Girona: Documento de síntesis. https://naturalea.eu/docs/2021/10/Mantenimiento_rios_urbanos_Girona_Documento_de_sintesi_es.pdf

Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. (s. f.). Indicadors estat natura. Recuperado el 24 de octubre de 2026, de https://observatorinatura.cat/dades/indicadors-estat-natura/

Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. (2025). L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat actualitza l’Índex Planeta Viu que analitza la pèrdua de poblacions de fauna salvatge. https://observatorinatura.cat/noticies/observatori-del-patrimoni-natural-i-la-biodiversitat-actualitza-lpi-cat2024/

Organización Mundial de la Salud, Oficina Regional para Europa. (2016). Urban green spaces and health. https://www.who.int/europe/publications/i/item/WHO-EURO-2016-3352-43111-60341

Programa d’Economia Social. (2026). Projecte de gestió sostenible i de la biodiversitat dels espais verds i naturals. https://economiasocial.coop/projecte-singular/projecte-de-gestio-sostenible-i-de-la-biodiversitat-dels-espais-verds-i-naturals

REAS Red de Redes. (2022). Carta de principios de la economía solidaria. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2022/06/Carta_de_la_Econom%C3%ADa_Solidaria_2022_cast.pdf

Renau Cano, M. (2026). El plan de empresa sostenible desde la economía social y solidaria: Una guía para crear y transformar empresas desde la ESS (1.ª ed.). Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Sorigué. (2026). Infraestructura verde. https://www.sorigue.com/es/infraestructura-verde

Sorigué. (2021). Sorigué renueva la gestión de la infraestructura verde urbana de Parla. https://www.sorigue.com/es/sala-de-prensa/actualidad/sorigue-renueva-la-gestion-de-la-infraestructura-verde-urbana-de-parla

Sorigué. (2023). Sorigué refuerza su especialización en cubiertas verdes con la entrada en la asociación ASESCUVE. https://www.sorigue.com/es/sala-de-prensa/actualidad/sorigue-refuerza-su-especializacion-en-cubiertas-verdes-con-la-entrada-en

Sorigué. (2025). Sorigué y el Ayuntamiento de Tarragona presentan el servicio de mantenimiento y limpieza de zonas verdes de la ciudad. https://www.sorigue.com/es/sala-de-prensa/actualidad/sorigue-y-el-ayuntamiento-de-tarragona-presentan-el-servicio-de

Talher. (s. f.-a). Educación ambiental. https://www.talher.com/educacion-ambiental/

Talher. (s. f.-b). Servicios forestales. https://www.talher.com/servicios-forestales/

Talher. (s. f.-c). Servicios urbanos. https://www.talher.com/servicios-urbanos/

Talher. (s. f.-d). Zones verdes IESE Bussines School. https://www.talher.com/ca/proyectos/zones-verdes-iese-bussines-school/

Talher. (2023). Declaración ambiental: Mantenimiento zonas verdes de Cáceres 2022 [Declaración validada en marzo de 2023; incluida en el documento «Responsabilitat mediambiental»]. https://www.talher.com/wp-content/uploads/2023/03/Responsabilitat-Mediambiental-abril-2023.pdf

Unzeta, M. del M. (2023). Estudio de la evolución de entramados: Evaluación estructural y de las comunidades vegetales. Naturalea. https://naturalea.eu/wp-content/uploads/2023/09/Estudio_evolucion_entramados_es.pdf

Xarxa d’Economia Solidària. (2022). Informe del mercat social 2022. https://www.economiasolidaria.org/wp-content/uploads/2023/01/mercatsocial_2022.pdf

6. Declaración uso responsable IA

Para preparar este trabajo he utilizado ChatGPT, de OpenAI, como apoyo para estructurar el análisis, discutir la propuesta de intraemprendimiento, localizar y contrastar fuentes, elaborar y revisar borradores, comparar soluciones existentes y preparar el código HTML de las tablas. La intervención de la herramienta ha incluido propuestas de redacción sustantiva y no se ha limitado a la corrección lingüística. También se ha empleado IA generativa para elaborar recursos visuales iniciales. Las figuras definitivas se ha representado mediante código a partir de los datos identificados en la fuente, con apoyo de ChatGPT.

Las propuestas de la herramienta se han revisado durante la elaboración del trabajo y se han contrastado con los recursos de la asignatura y las fuentes citadas. Las interpretaciones sobre la demanda, la viabilidad del proyecto y las condiciones de participación se presentan como hipótesis cuando todavía no han sido comprobadas. La herramienta no se ha utilizado para simular entrevistas ni para presentar valoraciones de los grupos de interés como si se hubieran recogido de forma empírica. Asumo la responsabilidad sobre la selección de contenidos y la versión finalmente entregada.

Como ejemplos de instrucciones utilizadas, se incluyen los siguientes prompts literales: «Siguiendo la rubrica de coevaluación y todos los recursos que me han facilitado, cómo deberíamos estructurarlo?»; «porque no las analizamos un poco mejor antes de redactar ese punto?»; «quizás, al conocer esto se nos ocurre algo para diferenciarnos (dentro de la ESS)»; «verifica por favor la información con los recursos y la rubrica de coevaluación»; y «Puedes facilitarme el código para insertar las tablas siguiendo el formato?»

 

 

Debat1el Servicios de conservación y mejora de la biodiversidad en espacios verdes

  1. Melissa Renau Cano says:

    Hola Magdalena,

    Recueda que también tienes que realizar la entrega a través del canva/campus subiendo el enlace y si quieres añadiendo un word/pdf con la entrega.

    Si no lo haces no será posible que participes en la coevaluación. Ahora mismo no consta que lo hayas hecho.

    Un saludo,

    Melissa Renau

    4